Cohabitar entre fase1COHABITAR ENTRE- | FASE 1
[Emergències institucionals / pràctiques artístiques / processos col·lectius]
Fase 1. Març - setembre 2016

Idensitat + LaFundició + Sinapsis + Transductores

Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona

C/ Sant Adrià, 20. 08030 Barcelona
​932 566 155
barcelona.cat/centredart/

Introducció
Cohabitar entre- es planteja com un dispositiu que pretén activar Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani com a creador i catalitzador d’interaccions entre pràctiques artístiques i espais socials. Vol ser un mecanisme que reculli i doni resposta a l’emergència de noves maneres de fer i de repensar les institucions, i que entengui les pràctiques artístiques i els processos col·lectius com a instruments essencials amb els quals activar estratègies transformadores que incideixin tant en l’ecosistema cultural com en el context social sobre el qual actuen. Es tracta d’una proposta que suposa habitar de manera col·lectiva un espai, tot escenificant el trànsit entre el passat de la fàbrica i l’actual model de centre d’art, i que a més tendeix cap a una futura institució cultural amb una estructura més complexa o sistèmica. La programació vol interpel·lar críticament, des d’unes maneres de fer que combinen els processos de recerca amb la producció, l’arxiu, la mediació, la participació o el debat, i alhora proposa amplificar-les mitjançant l’activació de xarxes i la socialització de continguts i experiències.
A banda, vol assajar maneres d’habitar els equipaments culturals amb estructures més compromeses en la relació entre cultura i societat. En conseqüència, vol experimentar i debatre de manera oberta l’articulació dels actuals models de centres d’art i les polítiques culturals en què s’emmarquen.
El desplegament de la programació que es proposa explora una concepció de Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, amb l’objectiu de prototipar col·lectivament un model de treball que redefineix els paràmetres que determinen el concepte de servei públic en relació amb un centre d’art.
     
La noció de mediació
El projecte Cohabitar entre- entén la mediació com un procés crític i transformador de les institucions, de les relacions i dels ecosistemes de la cultura. En aquest sentit, la present proposta pretén constituir unes formes de producció, circulació i representació que conjuguin la pràctica artística, la mediació i l’educació com a part activa del sistema social, amb un mode propi de producció cultural, d’investigació col·lectiva i generadora de coneixements. L’heterogeneïtat de les pràctiques de mediació cal entendre-la des de les formes d’implicació ciutadana i el seu component experimental, i també des d’una perspectiva crítica, problematitzadora i alhora exploratòria dels seus límits i potencials.
     
La gestió comunitària com una forma de mediació
La direcció del projecte Cohabitar entre- es planteja de manera col·legiada, mitjançant un grup de treball format per quatre col·lectius: Idensitat, LaFundició, Sinapsis i Transductores, els quals s’articulen al voltant d’una taula col·lectiva de programació. Aquesta taula és un espai de gestió, creació de continguts i decisió de caire porós segons les necessitats dels processos i dels projectes. A banda, incorpora persones, col·lectius o entitats implicats en aquells processos. La gestió del programa és assumida per una coordinació tècnica vinculada a LaFundició i a Idensitat.

Un projecte que interconnecta contextos
Aquesta proposta pretén endegar altres maneres de producció col·laborativa que responen a una lògica de connexió a diferents escales contextuals: la territorial (traçant vincles del veïnal i local amb l’internacional), la relacional (involucrant diferents àmbits del teixit social), la temporal (incorporant elements de memòria per activar-los en el present i projectar-los cap al futur) i l’espacial (indagant en el mateix concepte i lloc de fàbrica de creació).

Modes de fer que esdevenen objectius - Potenciar un treball en xarxa i un marc col·laboratiu basats en la governança compartida, afavorint el diàleg a partir dels processos i els contextos de nova institucionalitat, tant locals com internacionals, que puguin esdevenir disparadors de qüestions per debatre i articular un nou model.
- Generar elements de connexió i mediació en diferents àmbits de l’espai social i dels ecosistemes de la cultura. Es proposen processos que combinin la pràctica artística amb la implicació ciutadana i les estratègies col·laboratives com a elements de mediació constant entre els territoris, les pràctiques artístiques i determinades parcel·les diversificades del teixit social.
- Experimentar amb la capacitat que té l’art de construir elements d’investigació que li són propis, a nivell conceptual i formal, tot combinant-los amb el potencial de transversalitat i d’hibridació que és capaç de desplegar.
- Investigar i assajar sobre formats expositius i de socialització, per tal de desplegar i expandir la potencialitat dels seus elements. El disseny, la formalització i la gestió dels espais es distribueixen temàticament, alhora que s’articula la complexitat de la pràctica artística i les maneres d’usar i habitar el centre. Les estratègies plantejades per a l’espai són, a més, un element de mediació ciutadana i de pedagogia de la ciutat.
- Enregistrar, arxivar, ordenar i comunicar procediments i maneres de fer. Aquest sediment pot servir com a base per prototipar models de centre i fer transparent i visible el procés de treball, possibilitant així que els models es puguin replicar. 


Cohabitar entre estructura program

ESTRUCTURA DE PROGRAMACIÓ

Cohabitar entre- es fonamenta, en la seva primera fase, en quatre programes o àrees diferenciades que estan interconnectades i articulades entre si, i que fan visible la combinació entre les pràctiques artístiques, els processos de mediació i la implicació ciutadana. Teler, Desbordar la cultura, En transició i Antena són els quatre àmbits programàtics que es despleguen en les tres plantes del centre d’art, i en ells conviuen dispositius expositius amb activitats i processos de treball, amb l’objectiu d’impulsar la transversalitat i la pol·linització recíproca.

Els programes proposen un conjunt d’accions organitzades en tres nivells:

- Exposició de casos d’estudi locals i internacionals, organitzats en funció dels espais on s’ubiquen i de la seva tipologia.
- Activació i socialització dels continguts exposats a partir de xerrades, tallers, seminaris i altres formats.
- Impuls i producció de processos i projectes de creació que experimenten concrecions híbrides i col·lectives. Els tres nivells es relacionen entre si, de manera que generen connexions i dinàmiques de retroalimentació entre espais, programes i accions.

Teler, Desbordar la cultura, En transició,  Antena i Habitació de convidats són els àmbits programàtics que es despleguen en les tres plantes del centre d’art, i en ells conviuen dispositius expositius amb activitats i processos de treball, amb l’objectiu d’impulsar la transversalitat i la pol·linització recíproca.

Índex i accés als programes:

- Programa Teler
- Programa Desbordar la cultura
- Programa En Transició Ciutat
- Programa Antena 
- Programa Habitació de convidats

Espai 0. Programa Teler
Teler 0En el programa Teler s’activen i es socialitzen els processos de creació col·lectiva desplegats per artistes amb xarxes i iniciatives locals. En aquest programa s’assagen elements d’anàlisi i de creació compartida amb entitats veïnals i iniciatives locals, per tal de generar encreuaments i imbricacions entre les pràctiques socials i culturals locals amb les artístiques contemporànies, a partir de les diferents dimensions de la cultura i del treball comunitari.
Des d’aquest programa s’impulsen processos a llarg termini, desplegats en el territori més proper a Fabra i Coats, els quals es fonamenten en la cogestió de l’espai i en la creació col·lectiva entre els artistes, els productors culturals i les xarxes actives en el teixit social de Sant Andreu. D’aquesta manera, s’estableixen connexions amb iniciatives i processos que es despleguen en la mateixa ciutat i més enllà.
El programa Teler es presenta a la planta zero. Aquest espai dóna accés al centre i és, alhora, el connector amb l’espai públic. Es pretén que funcioni com a avantsala de la resta d’espais però, també, com un llindar que connecti amb elements externs de la ciutat, a partir de la combinació d’aspectes propis de la plaça pública amb la calidesa de l’acollida i de l’espai compartit. S’articula com un laboratori des d’on es generen dispositius d’intermediació entre el dins i el fora. Pretén ser un espai de relació, amable, obert i acollidor, en què es generen tallers, activitats i formes d’habitar i d’utilitzar de manera informal el centre.
Lemur + Escola Can Fabra
L’artista Lola Lasurt i el col·lectiu d’arquitectura Lemur formen part d’aquest programa, amb la finalitat d’implicar-se en els processos col·lectius de creació amb persones i grups propers del territori. Els processos de treball es desenvoluparan en el mateix centre d’art, així com en altres espais, disseminats al seu entorn més proper. L’espai d’exhibició s’ha configurat com un lloc mutable, amb l’objectiu de socialitzar i donar visibilitat als processos de treball, obert a aquells grups que hi estiguin interessats. A més, es documentaran els processos en col·laboració amb els mateixos agents implicats.
L’artista Lola Lasurt enceta un procés de contacte i coneixença del territori proper al centre d’art Fabra i Coats. En aquest procés tracta de cercar sinergies i interessos compartits amb col·lectius locals a partir del concepte de transició, amb la voluntat d’encetar un treball de recerca i creació compartida que s’anirà posant en comú al llarg de l’any des de l’Espai 0, on el programa Teler es fa visible.
Com a punt de partida i referència per problematitzar certs aspectes del treball col·laboratiu, es presenta el projecte Gegant Menhir, que va ser produït el 2011 per l’Aparador del Museu Abelló dins el cicle De com convertir un museu en arena, comissariat per Oriol Fontdevila.
Lemur i l’Escola Can Fabra —que es troba dins el mateix recinte de la Fabra i Coats— treballen des d’un punt de vista arquitectònic, simbòlic i afectiu el trasllat de la comunitat educativa, des dels barracons on actualment s’ubica l’escola cap al nou edifici, que es troba en construcció fins al curs 2016/2017.

Accés a obres en exposició:

Teler 2

Gegant Menhir . Lola Lasurt (2011)

Mostra de Produccions Audiovisuals de Sant Andreu. 2006-2016.

 

 

 


Espai 1. Programa Desbordar la cultura

Desbordar cultura 01Tradicionalment ha existit, en el camp de la cultura i dels centres d’art, una divisió a partir de la qual un grup de directors, juntament amb comissaris i artistes, creen i generen exposicions, obres d’art i activitats culturals que són consumides i visionades pels públics. En aquest tipus de configuracions prevalen l’exposició i la mostra de les peces realitzades pels creadors individuals com a format hegemònic i com a única narració possible, tot i que, tant des de les pràctiques de l’art contemporani com des de les pràctiques culturals comunitàries, s’ha posat en qüestió la primacia de les exposicions i el paradigma de model cultural que aquestes polítiques sostenen. El paradigma de política institucional marca una economia política molt clara i una divisió social del treball entre els que creen la cultura i els que l’observen, entre qui produeix cultura i qui la rep. Això suposa una distància entre qui és productor i creador i qui té cura, fa d’intermediari o genera processos de distribució de la cultura; marca, en definitiva, una distància entre els grups de creadors i els públics o la ciutadania en general.
Amb el títol Desbordar la cultura s’estructura un programa que parteix del convenciment que existeix un conjunt de pràctiques i d’iniciatives culturals que han desbordat els marcs clàssics de producció i recepció de la cultura, i que ho han fet tot proposant unes pràctiques institucionals que es desenvolupen mitjançant dinàmiques de cooperació, de treball en xarxa i d’hibridació. Aquestes pràctiques s’han articulat amb un component de mediació crítica, que entén la mediació com una forma d’investigar, d’explorar i de generar coneixements, cultura i ciutadania de manera experimental. Es tracta d’unes pràctiques ciutadanes hereves dels ateneus populars i llibertaris, de l’educació popular i dels moviments veïnals, així com de les formes de treball cooperatiu, que desborden el paradigma de la cultura i la figura del creador o la creadora, i que s’hibriden amb altres camps i sabers.
Les institucions que desborden la cultura han explorat vies que articulen altres formes de gestió cultural, on es treballa col·laborativament amb comunitats actives a partir de la implicació i el disseny conjunt amb els territoris. Aquestes noves institucions de la cultura esdevenen, així, espais d’innovació ciutadana, on es generen espais d’aprenentatge, de relacions entre grups de creadors, activistes, escoles, arquitectes, moviments ciutadans i entitats socials. Però també on es creuen els camps de sabers entre la cultura popular, la interculturalitat, la innovació social, el desenvolupament comunitari, l’urbanisme sostenible i les pràctiques artístiques. Són unes pràctiques que mostren de quina manera la cultura es reivindica i es reinventa com un dret i també com un lloc que permet imaginar i assajar un tipus de relacions i de polítiques d’allò col·lectiu a llarg termini. En definitiva, ens mostren altres maneres no només d’utilitzar, sinó sobretot d’habitar les institucions, de construir-les des d’espais inclusius i plurals que emfasitzen les possibilitats d’estar juntes i en col·lectiu a través de la cultura.

El programa Desbordar la cultura s’estructura mitjançant tres eines de socialització i mediació:
1. Una exposició, que investiga els quatre casos particulars d’unes institucions que desenvolupen projectes d’implicació ciutadana en territoris a llarg termini. En aquests casos s’articula la mediació en termes de política institucional, mitjançant equips de treball interdisciplinaris i una participació directa i codissenyada amb els territoris, a partir dels seus sabers, els seus ritmes i les seves sinergies.
2. Un grup d’investigació interdisciplinari que desenvoluparà tallers, trobades i jornades per establir una possible genealogia dels desbordaments de la cultura a partir de tres capes o relats que s’interrelacionen: el treball cooperativista, l’educació popular i les arts comunitàries, així com les pràctiques d’art independent i de context.
3. Un conjunt d’accions d’activació i relació amb l’espai expositiu i altres pràctiques que es mostren en el centre d’art en relació amb els processos situats en els contextos.
Formen part del programa:

Accés a les obres en exposició:

desbordarSerpentine Galleries/Center for Possible Studies, amb el projecte Re:assembly ; Intermediae, amb el projecte Paisaje Sur - Autoconstruyendo UseraVillaverde; Fundación Museos Quito-Mediación Comunitaria, amb el projecte Mercado de San Roque; Fundación Cerezales Antonino y Cinia, amb el projecte Territorio Archivo.
Artibarri, Ciutat Invisible, Ateneu Nou Barris i grups d'artistes visuals, com membres de l'equip d'investigació.

 

 


 Espai 2. Programa En transició – Ciutat
Entransicio 01La ciutat (l’entorn urbà), i la seva configuració més complexa, més conflictiva, més dinàmica, més (re)apropiada, més participada, més creativa, més política, és a dir, «l’espai públic», és el que aquí s’articula com a espai en transició. Entendre la ciutat com a obra, com a lloc de gaudi, com a valor d’ús i, sobretot, com a creació col·lectiva (en tant que resultat de les decisions preses i activades per part de la ciutadania) és una idea que ja va formular Lefebvre a La producció de l’espai (1974), i que nosaltres recuperem a fi de vincular-la al programa.
El caràcter conflictiu i contradictori de l’espai públic exigeix que moltes persones interessades intervinguin en la seva reformulació, reapropiació, reconstrucció i recreació. Portar a terme aquestes fites requereix la implicació personal i l’articulació col·lectiva, que d’una manera més o menys formal els permeti desplegar amb tota la seva potencialitat la transformació de la ciutat com a espai del possible.
A l’espai (públic) en transició hi conflueixen el conflicte i les relacions de poder, els desequilibris i les contradiccions socials, l’encontre amb l’altre i l’aïllament, l’oci i l’especulació, la bellesa i la desolació, les oportunitats i les crisis. És l’espai de la diferència, de les relacions i de les emergències, que fa de la ciutat un lloc en permanent estat d’ebullició, de construcció i de destrucció creativa.
En transició es desplega com a programa en una primera fase, focalitzant-se en l’espai de la ciutat. Així, s’hi recullen una sèrie de projectes existents a Barcelona, a més d’un convidat extern, provinent de la ciutat de Tijuana. Es tracta d’uns projectes que incideixen en aquest caràcter transformador, i que repercuteixen en la producció de l’espai, les relacions i els imaginaris de la ciutat. Es desplega a partir de dues formes de socialització i d’activació: com a exposició de projectes i com a connector amb els espais de la ciutat, mitjançant activitats i accions disseminades.
D’una banda, és una exposició que presenta un conjunt de casos vigents en l’actualitat, els quals utilitzen estratègies i metodologies diverses, que a vegades són contraposades i d’altres complementàries. L’Espai Germanetes, el Solar de La Puri o Desdelamina ens ofereixen tres models o àmbits de treball que tenen l’objectiu comú de generar espai social, que incorporen o activen estratègies creatives en els seus processos. El col·lectiu Supterranis, amb el Festival Plaga, l’Espai Colona o Fireplace esdevenen casos en què l’art i la cultura treballen en els marges de la centralitat institucional, a fi de cercar uns modes d’operar que posin en relació la producció cultural i la seva articulació amb el context de la ciutat. Curro Claret, amb la Fundació Arrels, i Torolab, amb la Granja Transfronteriza, complementen la idea de dos projectes que fusionen les finalitats socials i creatives de la cultura i l’art amb l’espai social i socialitzador.
El programa esdevé, alhora, un connector comú entre aquests projectes, de manera que s’activen accions puntuals que es vinculen amb els processos que ells mateixos despleguen en diferents territoris de la ciutat. Com la major part dels programes que formen part de Cohabitar entre-, En transició selecciona i mostra casos concrets, i treballa amb ells a partir de l’activació d’accions, presentacions, tallers o processos, que es despleguen en el centre d’art contemporani o en un altre indret de la ciutat en què els projectes tenen una activitat i una presència més continuades.
En transició vol posar en diàleg aquests escenaris que estan contribuint a la transformació de la ciutat des de diverses mirades i posicionaments. En alguns casos es troben i col·laboren, en d’altres es contradiuen i es rebutgen; en qualsevol cas, són exemples de la transició contemporània que està tenint lloc en els modes de producció i de participació activa de la ciutadania en la configuració de l’espai públic i en la construcció contemporània de la ciutat.

Accés a les obres en exposició:

Entransicio 02Espai Germanetes, amb Laia Solé, Catie de Balmann, Straddle3, Carme de la Madrid i Anka Zawadzka; El Solar de La Puri, amb Taller de Ficción, Laboratorio Reversible i CCCB Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio; Desdelamina, amb Isma Monfort i Col·lectiu I Love La Mina; Col·lectiu Supterranis; Espai Colona; Fireplace, amb Carlos Valverde, Quim Packard, Claudia Pagès, Laura Llaneli, Llança Sosun, Juanjo Pedro i Jesús Jeleton; Curro Claret, amb Fundació Arrels; Torolab.

 

 


Espai 3. Programa Antena

cohabitar entre antena 1Les accions i les activitats proposades des del programa Antena tenen per objectiu propiciar una lectura global i transversal del projecte Cohabitar entre-, tot articulant una interfície de relació entre el conjunt del centre i les seves propostes, a fi que aquestes s’adrecin a diferents contextos i formats d’implicació, més enllà de les que deriven dels processos de treball o de les activitats impulsades específicament en el marc de cada programa. Antena proposa un treball d’interrelació amb la resta de programes, per tal d’accentuar-ne una lectura interconnectada. Alhora, planteja estratègies i dispositius d’intermediació que facin del projecte Cohabitar entre- un espai acollidor i obert.
El conjunt d’accions i eines de mediació que es posen en marxa volen generar zones de contacte i canals de relació amb grups d’usuaris que puguin interrelacionar-se amb Cohabitar entre- a partir de modes d’usar, habitar i experimentar el centre. Aquesta diversitat és, al seu torn, el punt de partida per a la construcció i visibilització de punts de vista diferents vers el centre d’art, i permet donar cabuda a múltiples narratives i veus en el procés de desenvolupament col·lectiu del projecte Cohabitar entre-.
Aquest programa té una presència distribuïda per tots els espais, i desenvolupa una acció d’interrelació amb el context proper i amb altres entorns de la ciutat. Opera com una antena que rep i emet senyals. Escolta i activa la implicació i la participació en el projecte Cohabitar entre-.
Des de l’espai Antena es plantegen quatre capes de treball:
- Elements informatius de les activitats del centre, de la seva estructura i del model de treball i gestió. Els materials generats pel funcionament del centre aniran nodrint un arxiu viu i processual de pràctiques, iniciatives, materials i documents que configuren una mostra orgànica i activa del model de centre d’art que s’està posant en marxa.

- Una zona de taller en què es disposarà d’eines per dissenyar i construir. El taller serà accessible als grups que usen/habiten la fàbrica (públics, comunitats específiques, grups en residència, etc.).

- Un espai de laboratori audiovisual conduït per Neokinok: Entre TV. El laboratori de documentació vol posar en joc formes de democratització del registre audiovisual del centre d’art, que propicien la construcció col·lectiva de relats i representacions.

- Un conjunt d’activitats i accions pensades per facilitar la interacció de la ciutadania amb el projecte Cohabitar entre- i per potenciar vivències i narratives del centre d’art.


HABITACIÓ DE CONVIDATS
27.05-22.06.2016 Premi Miquel Casablancas
És una proposta de cessió l'espai de la Planta 3 que posa en relació el projecte Cohabitar entre- amb altres projectes artístics i culturals. La cessió a aquests projectes convidats és una oportunitat de treball i diàleg conjunt per crear xarxes i altres formes d'habitar el centre amb diversos contextos a partir de la residència temporal en aquesta planta.

Premi Miquel Casablancas- Sant Andreu Contemporani
Lloc: planta 3 - Habitació de convidats

Qui hi participa: Alán Carrasco, Ely Daou, Enric Farrés Duran, Ariadna Guiteras, Laura Llaneli, Amaia Molinet, Daniel Moreno Roldán, Francesc Ruiz Abad, Mario Santamaría, Ian Waelder, Pablo Esbert + Federico Vladimir Strate, Fluorescer, María García, Avalancha, Avecilla, Raúl Hidalgo, 131.gd (Esteve Padilla + Pau Llop), Estel Boada i Octubre (Jordi Oms + Montse Lapuyade).

Exposició dels i les finalistes al Premi Miquel Casablancas en la convocatòria del 2016 i entrega de premis als projectes i propostes guanyadors de cada modalitat.


Col·lectius impulsors de Cohabitar entre:
Idensitat és un projecte d’art que experimenta formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social. S’articula com un sistema que incorpora altres projectes, accions o intervencions que es despleguen en diferents espais i contextos. Des del 1999 impulsa activitats que combinen la recerca, la producció, l’educació i el comissariat.
LaFundició és una cooperativa que, des del 2006, desenvolupa processos de treball en els quals s’entrecreuen la pràctica social, la cultura i la construcció col·lectiva de coneixement.
Sinapsis és un col·lectiu de recerca i producció al voltant de les pràctiques artístiques i culturals col·laboratives contextuals, que des del 2007 posa l’accent en el treball en xarxa des de la negociació/mediació cultural i la pedagogia crítica.
Transductores és una plataforma de mediació, investigació i comissariat col·laboratiu activada el 2009. Ha dissenyat processos de comissariat i mediació a nivell estatal i internacional.