iD#5 Manresa. Ciutat Intervinguda proposa un recorregut per la ciutat a partir de les propostes que diferents artistes i col•lectius han realitzat. Els projectes cobreixen nombrosos aspectes complementaris entre sí: des de detectar conflictes a plantejar estratègies de diàleg; des de camuflar-se a l'espai o ocupar-lo; des de involucrar a la gent en el procés fins a cercar espectadors. Sigui quina sigui la tàctica, la temàtica, els objectius o la formalització, es proposen mecanismes de negociació amb elements de tensió latents a l'espai públic.

Projectes que formen part de iD#5 Manresa: PROJECTE MOTOCARRO de Domènec, SPERMÖLA. Projecte de botiga gratis de Basurama, SUBTEXTOS MANRESA de Democracia, TRACING MANRESA/CALAF de Traces of Autism , DISJECTA de Patrick Raddatz, IDtv : VídeoDiàlegs d'Oriol Fontdevila, Laia Ramos, DISPOSITIU ITINERANT d'Idensitat amb el projecte CERCANT PARENTS de Verónica Luyo/María Celeste Venico

Exposició: del 9 al 25 d'abril de 2010

Presentació de projectes: el 9 d'abril 2010 a les 19.00h

Centre Cultural el Casino, Passeig Pere III, 29, 08242 Manresa. Tel 93 875 36 36

Veure descripció de projectes

 

iD#5 Manresa. Ciutat Intervinguda. Projectes

PROJECTE MOTOCARRO. Domènec
Aquest projecte es basa en la construcció d’un “motocarro” semblant al que surt a la pel•lícula “Plácido”, rodada el 1961 pràcticament de forma íntegra a Manresa i considerada un dels millors films de Luis G. Berlanga. L'institut Lacetània de Manresa ha integrat al programa pedagògic del seu departament d'automoció la restauració i recuperació d'un antic vehicle similar al de la pel•lícula. Un cop restaurat i modificat, aquest vehicle es convertirà en un “monument commemoratiu” en moviment, un dispositiu irònic i càpsula de memòria crítica, que circulant pels carrers evoca el paisatge social de la pel•lícula i el posa en relació amb les imatges globalitzades que procedeixen dels països emergents. El reconstruït vehicle de “Plácido” es podrà fer servir de múltiples formes i podrà ser el catalitzador de diferents esdeveniments: com a petit dispositiu multimèdia mòbil, com a suport d'un projector de vídeo a l'aire lliure, utilitzant els seus altaveus per a comunicar i difondre les activitats de diferents col•lectius, i fins i tot es podrà utilitzar com transport de “turisme alternatiu” pels espais urbans emergents de Manresa.

En el projecte hi han participat Jordi Aligué Pujals, Balan Mihaita Catalin, Dima Nicolae Alexandra, Joan Segarra Jordana, alumnes de l'institut Lacetènia tutoritzats pel professor Pere Izquierdo Maria.

Activitats del projecte Motocarro
Dissabte 17, 22.00h
Lloc: Plaça Icària (davant de La Kampana)
Projecció de Plácido de Luis García Berlanga
Durada: 87 mm
Idioma: Castellà
Dissabte 24, 22.00h
Lloc: Pati del Centre Cultural el Casino, Passeig de Pere III, 29
Projecció de Cycle de Tran Anh Hung
Durada: 124 mm
Idioma: Vietnamita subtítols en castellà
No recomenada a menors de 18 anys

SPERMÖLA. Projecte de botiga gratis. Basurama

La societat de consum té com a conseqüència inevitable la producció imparable i excessiva dels béns al nostre abast. Les ciutats i els seus habitants no són capaços d'absorbir tota aquesta producció, per la qual cosa ens veiem abocats a consumir i a rebutjar contínuament per a no alterar aquest procés i perquè la roda mai s'aturi. És llavors quan pren importància la necessitat de valorar els nostres recursos i, a nivell quotidià, recuperar el valor dels objectes que ens envolten.
Enfront d'aquest procés de consum, el projecte proposa una actuació que es fonamenta en inserir els objectes en un cicle d'ús diferent a l'imposat per dotar-los de segones i terceres oportunitats. A la botiga gratis, es regalen objectes útils rescatats de les escombraries. El que una persona no vol, una altra ho pot necessitar, perquè el que són escombraries per un no ho són per un altre. La botiga gratis també és un espai de debat de polítiques mediambientals, un lloc on pensar junts què podem fer per desenvolupar polítiques efectives anticonsumistes.
De la botiga pots emportar-te tot tipus d'objectes gratis sense portar res a canvi o bé portar tot allò que ja no vulguis tots els dies entre el 16 i el 23 d'abril de 2010, des de les 5 de la tarda a l'Església de San Francesc. També pots assistir als diversos actes públics que tindran lloc en aquest fòrum de pensament, propostes, escombraries i reutilització. Totes les activitats es comunicaran en el punt d`informació d'Idensitat al Centre Culrural el Casino.

SUBTEXTOS MANRESA. Democracia

El subtext a les arts dramàtiques es allò que hi ha sota del text, és a dir, les emocions, sentiments, idees o concepcions vitals que bateguen dins les línies de cada diàleg. És el que cada personatge pensa i sent realment en el seu fur intern però que no s'explicita en la conversa. Si pensem la ciutat com un text que ha estat construït amb els missatges que proliferen en l'espai públic, el seu subtext seria el dels antagonismes existents entre les diferents comunitats que conformen una determinada ciutadania.
L'espai públic es presenta de manera habitual com un espai homogeni on el consens es fa present a través del tipus de missatges que habitualment s'hi insereixen: els que provenen del poder polític, que s'expressen en l'arquitectura institucional i en la monumentalitat, i els que provenen del poder econòmic, expressats per mitjà del sistema publicitari. La ciutadania, per la seva part, és heterogènia, constituïda per diferents grups d'interessos, per comunitats diferents. Segons els postulats de la democràcia radical els conflictes particulars i específics que sorgeixen invariablement entre grups d'interessos diferents són el veritable principi constitutiu de l'organització social. La discòrdia i la consegüent necessitat d'acord a fi d'obtenir objectius comuns són els principis articuladors de la societat civil. No entenguem llavors l'espai públic com un àmbit per al consens sinó per a la diferència, o almenys per a la seva representació.

Col•laboren amb el projecte Televisió de Manresa i Associació Bages per a Tothom.

TRACING MANRESA/CALAF. Traces of Autism

El projecte proposa una metodologia per recórrer la ciutat i un mecanisme per analitzar i indexar els diferents elements que es troben en l'espai públic. Els tres membres que formen part d'aquest col•lectiu varen desplegar aquest protocol a Manresa i Calaf seguint la ruta prefixada en els mapes on es va definir una graella ortogonal que traça les línies del trajecte entre les dues ciutats. L'objectiu és caminar anant el més a prop possible de les traces en lloc de seguir rutes més evidents, itineraris comercials o derives anàrquiques. D'aquesta manera, els autors consideren que s'aconsegueix una mirada més profunda de l'ús d'espai públic que s'origina a partir de la confrontació amb el desconegut, la sorpresa, la inseguretat i, sobretot, amb una pràctica d'observació que es realitza de manera solitària. Una publicació i un graffiti es presenten com a treball final.

DISJECTA. Patrick Raddatz

Disjecta és una instal•lació que mostra fragments de textos i converses seleccionades prèviament. Un aparell generador de missatges els reorganitza de manera aleatòria. El temps d'exposició de cada fragment és diferent i imprevisible, de manera que les lletres, paraules o frases senceres s'intercanvien entre sí per modificar el seu sentit. A través d'aquest projecte l'artista proposa una reflexió sobre el caràcter mal•leable i no perdurable de la memòria o la opinió. Els significats que se'n deriven evoquen una lectura i una interpretació subjectiva, conduïda per un aparell que originàriament formava part d'un espai de trànsit: era el rètol d'una estació de tren. Els missatges precisos que originariament comunicava s'han substituït per textos oberts i aleatoris.

El projecte compta amb la col•laboració del Conservatori Municipal de Música de Manresa.

IDtv : VídeoDiàlegs. Oriol Fontdevila, Laia Ramos

IDtv : VídeoDiàlegs és un projecte de vídeo documental a l'entorn del projecte Idensitat. S'ha configurat a partir del diàleg amb tots els creadors i agents que conflueixen en la realització de les propostes artístiques, amb l'objectiu de donar lloc a un relat videogràfic que pugui servir tant d'eina per a la comunicació general del projecte, com per a l'avaluació i per incentivar el debat a l'entorn de la creació artística i de la cultura contemporània a partir dels casos i situacions específiques que es provoquen a través d'Idensitat.

El projecte compta amb la col•laboració de Televisió de Manresa.

DISPOSITIU ITINERANT. Idensitat / Veronica Luyo, María Celeste Venico

En diferents moments del 2009, el Dispositiu Itinerant ha format part de tallers i seminaris com un element expositiu que vehicula activitats específiques generades a l'entorn d'Idensitat. Ha estat present a Calaf (Espai Hivernacle Cultural), Prat de Llobregat (Torre Muntadas) i Barcelona (La Capella). Persegueix la idea d'exposició expandida en el territori i funciona com un emissor - receptor de dades. El seu caràcter itinerant permet incidir en aspectes específics del territori a través de la mobilitat. A Manresa, el Dispositiu Itinerant es proposa com a element de suport per un projecte seleccionat a través d'una convocatòria pública oberta a artistes i col•lectius residents a Catalunya Central. D'aquesta manera es transforma, s'adapta i s'ubica en un espai públic de la ciutat.

Cercant parents és el projecte de Verónica Luyo / María Celeste Venica, seleccionat a través de la convocatòria d'intervenció en l'espai públic de Manresa utilitzant el Dispositiu Itinerant d’Idensitat.
El projecte consisteix a crear una situació d'intercanvi. En aquest cas entre un aliment originari d'Amèrica -la patata- per objectes, fotografies, històries, conceptes, etc., En definitiva, qualsevol cosa que pugui remetre a un relat que procedeixi d'Amèrica, o que faci referència a una situació viscuda.

L'objectiu és construir un arxiu popular sobre els imaginaris d'Amèrica a Europa, - en aquest cas des de la ciutat de Manresa. Les relacions entre els dos continents no sempre són recíproques i la informació que sovint arriba al continent europeu és esbiaixada, mediatitzada i reduccionista. Aquest arxiu es construirà des de la distància buscant la participació de la comunitat. Cada objete, cosa o component que podrà formar part de l'arxiu funciona como el fragment d'un tot inconclús que remet a la complexitat dels imaginaris.

El títol del projecte fa referència a llaços consanguinis o d'afinitat, a un context familiar, de contenció i comunitat, aquell que tant s'enyora en una altra terra, aquell que sempre es busca des de diferents contextos.