Espai 2. Programa En transició – Ciutat
Obres en exposició

FIREPLACE
Fireplace és una plataforma cultural sense ànim de lucre que té l’objectiu de promoure l’intercanvi creatiu en el context de Barcelona. Es centra en la importància de l’art en l’era postdigital com a catalitzador d’intercanvi i reflexió crítica, a partir de l’activació d’exposicions, xerrades, visites guiades, tallers, espai de coworking , concerts o altres formats experimentals. Mitjançant la combinació i configuració de diverses activitats, Fireplace busca aproximar-se més a un model de funcionament de taller col·lectiu o de bar que al d’un espai expositiu institucional o el d’una galeria convencional. L’interessen més els mecanismes de producció i creació de xarxes de relació que els resultats finalitzadors. És un espai de treball que incorpora processos creatius compartits, i assaja mecanismes de transició reversible entre l’espai autogestionat i la institució cultural.

Independència o Mort
fireplaceEn el marc del programa En transició , Fireplace participa amb el projecte Independència o Mort . Un projecte que planteja una reflexió sobre els espais autogestionats en el context cultural de la ciutat. Ha convidat tres artistes visuals vinculats al teixit cultural de Barcelona a escriure un text reflectint la seva perspectiva sobre què és i pot ser un espai d’art independent. Posteriorment va demanar a músics i artistes sonors a posar so i música a aquests textos. El resultat és un concert que convida a pensar melòdicament i col·lectivament quin rol tenen els espais d’art independents en el teixit cultural. Conceptes com la precarietat d’aquests espais, la seva importància en el context de base, els seus models o falta de mecanismes de finançament, la seva tendència a derivar cap a l’autoexploració o les paradoxes amb les quals conviuen, són algunes de les qüestions que es reflecteixen en els treballs presentats.
Independència o Mort és una proposta musical de Laura Llaneli, Llanca SOSUN, Juanjo Pedro i Jesús Jeleton , amb textos de Claudia Pagès, Carlos Valverde i Quim Packard.

 

FESTIVAL PLAGA
El festival Plaga és iniciativa de Supterranis, un col·lectiu obert i heterogeni en el qual els membres es dediquen a l’art des de diverses vessants: creació, teoria, gestió o educació. El col·lectiu s’autoinstitueix el 2013 com a organitzador d’esdeveniments artístics a la ciutat de Barcelona i treballa des de fora del circuit oficial de l’art. Plaga és una proliferació de propostes artístiques en llocs que habitualment no s’utilitzen com a espais d’acollida d’art. A cada edició se celebren a Barcelona, durant un cap de setmana, exposicions, performances i accions en pisos particulars, en tallers d’artistes, al carrer i en espais cedits especialment per a l’ocasió. L’art s’estén per la ciutat com una plaga i es fa visible als marges de l’àmbit de circulació establert. El festival serveix com a camp d’assaig, i és un espai d’aprenentatge comú.

Arxiu Plaga

En el marc del programa En transició , aporten un arxiu de materials que s’han anat generant al llarg de les tres edicions del festival, i que donen constància de la xarxa de relacions a nivell espacial i personal que han configurat l’esperit del festival i les coses que hi han passat. Una bona part del material s’ha recollit de la mà de tots aquells que en algun moment han format part del festival i que s’han avingut a formar part de l’arxiu. Els materials provenen d’exposicions, presentacions, rutes i experiències de tota mena coordinades a la vegada per persones o col·lectius molt diversos. El contingut d’aquestes activitats no depèn directament del grup Supterranis sinó dels organitzadors de cada activitat. El festival ha funcionat de manera diferent en cada edició a l’hora de generar una programació: per boca-orella, per convocatòria oberta sense selecció o per invitació. Una altra part de l’arxiu està formada per tot el material creat per l’organització de Supterranis i emprat per a la difusió de cadascuna de les edicions del festival.
Supterranis és un grup obert i canviant. En aquesta ocasió participen en el muntatge de l’arxiu: Caterina Almirall, Anna Dot, Palma Lombardo, Blai Marginedas i Irina Mutt .
archivo plagaTambé han format part de Supterranis en anteriors edicions: Xavier Acarín, Alba Benavent, Glòria Guirao, Quim Packard, Raquel Vila, Alba Vilamala i Marina Vives .
Han format part de Plaga al llarg de les diferents edicions: A*Desk, Adrian Schindler, Aleksandra Kopff, Alex Solé, Aldo Urbano, Alejandra Atares, Alicia Kopf, Àngel Garau, Ángela Palacios, Ana García Pineda, Andrea López, Antoni Hervàs, Ariadna Parreu, Arnau Musach, Azahara Cerezo, Bárbara Sánchez, Bernat Daviu, Berta Ayuso, Black Tulip, Blanca Zuria White, Candy Vee, Carlos Ruiz, Carlota Juncosa, Carlos Valverde, Clara McBride, Claudia Pagès, Coàgul (Marc O’Callaghan), colectivo SUA (Daniela Medina y Juan David Galindo), Col·lectiu Trenca Finestres, Consol Llupià, Cristian Herrera, Cristian Maal, Cristina Blanco, Cristina Garrido, Cristina Ratas, Daniel Jacoby, Daniel Moreno, Daphne Xanthopoulou, David Mutiloa, DJ Art Vega, Diego Díez, Edgar Díaz, Efrén Álvarez, Elisenda Selvas, Eloi Dalmau, el Passadís, Elsa Dalton, Erol Sari, Espacio Práctico, Espai Nook Nook, Estel Boada, Eulàlia García, Eulàlia Rovira, Ferran Cardona, Francesc Ruiz Abad, Gerard Cuartero, Gerard Kota, Gloria Anzaldúa, Guim Camps, Guillem Portell, Hegel Pedroza, Ian Waelder, Irena Visa, Itziar Badenas, Jan Monegau, Jan Monsalvatje, Jaume Coll Mariné, Jaume Simón Contra, Jeleton, Joan Bennassar, Joaquim Salvador-Rabaza, Jonathan Millán, Jordà Sabater, Jordi Vernís, José Begega, Jose Manuel Pérez Ferrández, Josep Domínguez, Juan David Galindo, Laura Aixalà, Laura de Díaz, Laura García, Lúa Coderch, Marc Badia Quintana, Marcel Rubio Juliana, Marcel·lí Gutiérrez, Mari Pepa, Maria Barros, María Prats, Marla Jacarilla, Marta Archilés, Marta Coll, Martín Rico, Miguel Ángel Tornero, Miquel García, Montse Guillén, Natalia Calderón, Nacho Naya, Naya Pascual, Neus Frigola, Núria Gómez Gabriel, NyamNyam, Olmo Stuppia, Oriol Klis, Oriol Fontdevila, Pep Vidal, Pere Faura, Pere Ginard, Petia Cervera, Pochó, Rafel Forga, Raquel Vila, Ro Caminal, Roc Herms, Roberto Fratini, Rosa García, Sara de Ubieta, Templo Normal, Víctor Jaenada, Vida, Weston Ashforth Wiener, Yu-Hsin Su i molts altres.

ESPAI COLONA
Espai Colona és un projecte impulsat per Rosario Ateaga i Andrés Vial. Es defineix com un projecte que es centra en la colonització d’espais domèstics, que vénen determinats pels llocs on s’estableixen per viure-hi, i la seva activació com a espai de recerca artística. Actualment, Espai Colona és un projecte col·lectiu i un espai per a l’art contemporani a Barcelona, en el qual la pedra angular és la relació entre l’art i els temes quotidians que es despleguen a través de les relacions humanes. És un espai que s’obre als altres, en el qual es presenten projectes d’artistes i es fan tallers, residències temporals, accions diverses que contribueixen a fomentar les relacions en l’escena cultural i artística de la ciutat. L’espai domèstic esdevé espai obert a l’àmbit públic, en el qual es posa en evidència la impossibilitat de separar art i vida o d’establir els límits productius en el context de les tasques pròpies de la llar, i les activitats desplegades amb els artistes o projectes convidats. Espai Colona és una forma de Cohabitar amb- subvertint els diferents espais de la casa com a espais generadors de discurs públic o esdevenint espais comuns, una manera de posar en evidència els mecanismes de producció del capitalisme contemporani que promou la conquesta de l’espai de treball cap als espais i els temps de la privacitat domèstica.

Polítiques i poètiques del domèstic
És el projecte amb què Espai Colona participa en el programa En transició . Té com a fi projectar un paisatge interior col·lectiu, a partir de plantes que procedeixen d’altres paisatges propis, dels interiors de les residències dels amics d’Espai Colona. Plantes cedides temporalment que configuren un imaginari botànic del territori, que tot i que no són originàries o autòctones d’aquesta geografia, sí que són pròpies dels records personals. El projecte involucra activitats del dia a dia i les estableix com a fites que lliuren una possibilitat en el seu desenvolupament estètic i vivencial. Assumptes com passejar el gos, cuinar, regar les plantes o rentar la roba són de vital importància dins dels funcionaments de cada minipolis ; és per això que proposen portar aquests assumptes al marc de la reflexió i establir-los com un motor de producció. Els amics, per als quals es transformen en «colons», passen a ser la família en el «lloc colonitzat». Aquests són part important de les xarxes de suport, tant en el sensible com en el pràctic, i és per això que la seva col·laboració en el projecte es fa fonamental, tant com ho ha estat l’establiment d’una base poètico-política dins de les relacions d’intimitat generades. Un altre dels punts importants és l’establiment de certs paisatges colons, aquests nous paisatges establerts per les plantes d’interior, aquesta enyorança per un verd que es va deixar en un lloc passat. És per això que han convidat els seus amics, els amics d’Espai Colona, al préstec d’una planta que cadascú determini com a significativa dins de la seva casa, una que impliqui un cert alleugeriment verd a les seves vides vestides de concret. Aquesta cessió temporal permet a Espai Colona articular un paisatge interior a l’espai del centre d’art, un paisatge comú que involucra un conjunt de persones, i que queda configurat per la subjectivitat col·lectivitzada que, alhora, remet als llocs que cadascú habita.

DESDELAMINA
Desdelamina és un projecte de dinamització comunitària que treballa en el barri de la Mina. Vol ser un canal de promoció de la vida al barri, on les entitats que hi treballen i la gent que hi viu puguin participar en el seu desenvolupament. El barri de la Mina és un espai estigmatitzat en l’imaginari col·lectiu, sovint alimentat pels mitjans de comunicació que actualitzen de manera exclusiva els elements negatius i conflictius del lloc. Els prejudicis existents i la seva acceleració mediàtica són contrarestats per un espai de comunicació generada des del barri, amb la col·laboració de persones que hi viuen o hi treballen. El projecte es vertebra amb el web desdelamina.net , on es publiquen articles sobre les activitats, actes, notícies i aspectes diversos del barri. La finalitat ha estat crear una xarxa ciutadana en la qual els veïns i veïnes puguin informar-se, però també informar i opinar d’aquells fets que els incumbeixen, i on les entitats puguin oferir canals de participació i la gent de fora del barri pugui tenir una visió més aproximada a la seva realitat i de la seva gent, més enllà dels habituals prejudicis. Des del 2003, Desdelamina treballa com a projecte obert al context, implicant diversos agents per tal de compartir experiències, opinions i aprenentatges a través del respecte, el diàleg i la convivència.
Desdelamina ha generat diverses propostes, espais i activitats complementàries que permeten portar la seva tasca de dinamitzar l’ús de les TIC més enllà de l’espai del barri. Aquestes propostes també els permeten proposar alternatives de l’ús de les TIC al seu entorn. En el programa En transició es presenten alguns d’aquests projectes. Imatges de Desdelamina i Isma Monfort.

Cartografia sensible
Cartografia sensible és un projecte que combina diferents metodologies de coneixement i reconeixement del territori, com ara la deriva urbana, el caminar com una forma d’exploració, el recorregut guiat per experts o la configuració de mapes a partir de l’observació i l’experiència sensible. Incidir en el treball social i comunitari mitjançant activitats que combinin dinàmiques de mapeig col·lectiu, de geolocalització de dades, de descoberta del medi natural i humà, de participació ciutadana, de realitat augmentada o de construcció col·lectiva de la realitat compartida, són algunes de les seves fites.

La Mota
Dispositiu mòbil per fer de suport a diferents activitats i accions TIC, potenciant l’ús comunitari i obert i els usos socials que propicien les diverses tecnologies d’informació i comunicació. Així, al dispositiu central, La Mota, s’hi afegeixen quatre motxilles que permeten treballar diferents aspectes de l’ús social de les TIC: fer streaming , crear espais de connectivitat a internet via Wi-Fi, digitalitzar les memòries col·lectives i l’intercanvi de coneixements, treballar entorn del hardware obert i educatiu.

I love La Mina
I love la minaProjecte que es fonamenta en una acció lúdica en la qual s’anima a utilitzar un adhesiu amb la frase I Love La Mina , repartit entre diferents entitats del barri i més enllà. Enganxar-lo en un lloc i enviar-ne una fotografia és una manera de compartir i constatar públicament aspectes i sentiments positius sobre un barri ple de diferents capes, vivències i estigmes. El missatge I Love La Mina esdevé un mecanisme de comunicació que expressa afecte, respecte i orgull. Aquesta proposta replica sense complexos la popular campanya publicitària utilitzada en grans ciutats. D’aquesta manera, l’adhesiu, difós dins i fora del barri, adquireix categoria de codi translocal, perquè convida a jugar i expressar un missatge global sobre un lloc concret.
I Love La Mina és una proposta de Jordi Garet, Chiara De Marco, Gaspar Maza, Daniel Alejandro, Toni Sangrà i Jordi Lafon, que es va configurar en el marc del taller Espais Zombi, organitzat per Idensitat (2015) i dirigit per Domènec, amb Gaspar Maza i Ramon Parramon. L’objectiu del taller era realitzar projectes a partir de l’exploració de territoris urbans que estan patint un procés de zombificació. Desdelamina va participar de manera activa en el desenvolupament del taller i posteriorment en la propagació i l’apadrinament del projecte I Love La Mina.

CURRO CLARET/ARRELS FUNDACIÓ
Curro Claret és dissenyador industrial i la seva activitat està orientada a realitzar projectes i processos que pretenen reflexionar i repensar les relacions de les persones amb el medi social, cultural i ambiental. Aquesta actitud la porta a terme en els diferents àmbits de treball professional, tant en el món de l’empresa i els productes comercials com en el de la cultura i l’educació, amb exposicions o tallers que desplega en diverses institucions.
Arrels Fundació és una entitat que es dedica a l’atenció de les persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Té per objectius atendre aquelles persones que es troben en les fases més consolidades d’exclusió perquè tornin a ser al més autònomes possible, sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta realitat, denunciar situacions injustes i aportar propostes que ajudin a transformar la realitat d’exclusió social.
La intervenció o conjunt de materials que es presenten en el marc d’ En transició és una mostra del treball de col·laboració iniciat el 2010 entre Curro Claret i Arrels Fundació. Tot el treball s’ha plantejat des de l’inici com un experiment a partir de la idea que el disseny i la construcció d’elements de mobiliari poden ser un mitjà de suport i ajuda per al desenvolupament personal i professional d’aquestes persones. Es va iniciar, aquest procés de treball conjunt, fent tamborets amb una petita peça metàl·lica dissenyada expressament per assemblar diferents materials en desús, recuperats per les mateixes persones participants. Amb el temps s’han anat generant mobles i objectes diversos, i també s’ha portat a terme el disseny i la construcció d’elements de caire més global com l’interiorisme de botigues.
La instal·lació que es presenta pot ser vista com un recull d’alguns d’aquests treballs diversos. Té un format similar a una sala d’estar, i una primera versió es va realitzar per a l’exposició Sota l’ombra de l’optimisme a ACVic Centre d’Arts Contemporànies (2013), llavors com un espai de consulta de diferent material de lectura. Es compon de tres elements diferents: unes làmpades, unes tarimes que fan de tauletes baixes i uns pufs.
Les làmpades estan realitzades amb aquella mateixa peça metàl·lica amb què es va iniciar el projecte el 2010; les potes són fustes reutilitzades de cadires i mobles trencats, i les pantalles són també reutilitzades.
Les tarimes es van realitzar com a part de l’exposició Zona intermèdia. Disseny, art i societat , comissariada per Curro Claret, que es va presentar a l’Espai Cultura de Sabadell (2013), i que prèviament va ser organitzada i presentada a ACVic.
Els pufs , en forma de bossa d’escombraries i emplenats amb diferents materials de rebuig, van tenir una primera versió per a la instal·lació de Sota l’ombra de l’optimisme. Ara, per a En transició , se n’ha replantejat el disseny i s’han configurat amb una malla semitransparent que deixa veure els diferents materials amb què cada un s’ha omplert, com restos de papers, ampolles de plàstic, tetrabrics o espumes, entre d’altres.
Els contenidors amb materials de rebuig de fusta i metàl·lics han estat recollits i separats per la cooperativa Alencop , per tal de ser utilitzats com a elements d’assemblatge al taller obert de disseny i construcció de mobiliari que Curro Claret, en col·laboració amb Arrels Fundació, l’Escola Llotja i Alencop, desenvolupen en el marc del programa En transició.

ESPAI GERMANETES
germanetesGermanetes és una necessitat compartida, un projecte veïnal format per un grup humà plural i divers. L’esperit de Recreant Cruïlles, el motor de l’assemblea, és formar un grup obert a la participació per dialogar sobre les problemàtiques del barri i construir solucions col·lectives mitjançant processos de ciutadania activa. El projecte té l’embrió a l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample, sorgida arran del 15M (2011), i compta amb el suport institucional de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, així com amb l’estreta col·laboració de diferents agents socials i culturals de la ciutat com Straddle3, Idensitat, Camí Amic, Entrebanc, IntraScapeLab, CST, Makea, Raons Públiques o Encajes Urbanos, entre d’altres.
Germanetes s’emplaça en un solar municipal de 5.500 m 2 destinat a equipaments, abandonat des de l’any 2004, a l’Eixample de Barcelona (entre els carrers Consell de Cent, Comte de Borrell i Viladomat). L’objectiu del projecte, des dels seus inicis, ha estat la reapropiació d’espais buits i improductius en favor de la ciutadania, i la pacificació dels carrers adjacents al solar per aconseguir més espai públic per a la comunitat. Un espai dinàmic, viu i relacional que incideixi sobre el barri.
El 2011, amb l’objectiu de treballar per a la reapropiació del solar de les Germanetes, es va constituir Recreant Cruïlles. El grup va veure en aquell buit urbà l’oportunitat per desenvolupar un nou model social i urbà, més sensible a la participació ciutadana i a evitar impactes ambientals. Es va promoure un ampli procés participatiu de base per obrir i aprofitar el solar de manera autogestionada mentre els equipaments municipals promesos no es construïen.
Dos anys després de l’inici de les mobilitzacions veïnals, el novembre del 2013 es va accedir al solar a partir del projecte municipal Pla BUITS, una convocatòria que es va comprendre com la via d’entrada al solar sense haver de renunciar a les accions reivindicatives a l’espai públic.
Actualment, Germanetes s’ha convertit en un espai comunitari a l’aire lliure on es desenvolupen tallers i activitats diverses de manera estable, molts vinculats a la sostenibilitat i la promoció d’altres maneres de consumir i produir, com els mercats de pagès, i el treball quotidià del grup de l’hort. És un nou espai social i popular en un barri densament poblat; un focus de pensament crític que és impulsor i altaveu d’accions vinculades a la reivindicació de l’espai públic i de noves formes de governança a la ciutat. Germanetes no només conforma un espai urbà, sinó un espai humà, en el qual la manera de fer les coses resulta tan important com els projectes en si mateixos. Per això, la sintonia constant entre les demandes i les necessitats veïnals és clau en el procés del projecte.
En el marc d’ En transició , l’ Espai Germanetes presenta quatre projectes realitzats a partir de les col·laboracions que el col·lectiu ha anat teixint amb diversos agents culturals:
D’una banda, l’acció Inside/Out , un mural amb fotografies realitzat per Carmen de la Madrid i alumnes de l’EASD Serra i Abella de l’Hospitalet (2010-2012). El mural es composà d’una llarga sèrie de retrats en gran format on veïnes i veïns reivindicaren l’espai de Germanetes com a espai d’ús comú.
Chromakeying | Barcelona. Espais oberts és una proposta de l’artista Laia Solé que es va desenvolupar en el marc del projecte Dispositius Post- , impulsat per Idensitat i Recreant Cruïlles. A Chromakeying, l’artista i els veïns i veïnes, a través de la tècnica del chroma , van fer desaparèixer temporalment el mur que envolta el solar buit, amb la qual cosa van realitzar una acció simbòlica de l’obertura de l’espai.
mb Mil i una nits, o a la llar , l’artista francesa Catie de Balmann , en el mateix marc de Dispositius Post- , va proposar als veïns i veïnes d’un edifici de l’Eixample Esquerra participar d’una acció per modificar el paisatge urbà, a partir d’un petit gest quotidià: la disposició de diverses cortines de colors de dins a fora de la llar, obrint un camp visual que qüestiona els límits de l’espai públic i el privat.
En el marc del projecte Residency , impulsat pel Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona, els artistes Anka Zawadzka i Janek Dowgiałło van realitzar, a través de tallers amb la participació de veïnes i escoles del barri, un prototip de jardí vertical dissenyat per envair els espais en desús de la ciutat. El jardí, anomenat Acro-hort , forma part d’una sèrie de dispositius que es van generar amb l’objectiu de fer tallers de cocreació, xerrades i activitats en relació amb el medi ambient.

SOLAR DE LA PURI
laboratori reversibleEl Solar de la Puri és un espai comunitari que acull, des de la primavera del 2014, una constel·lació de projectes autogestionats. Està situat al carrer Puríssima Concepció, al barri de Poble-sec, el qual fa uns quants anys que pateix un procés de gentrificació depredador que ha despertat una gran oposició veïnal, organitzada al voltant de la plataforma Som Paral·lel. El Solar s’ubica al descampat que, l’any 2012, va deixar l’ensorrament de tres edificis per a la construcció d’una escala i d’habitatges per a estudiants d’intercanvi de l’Institut del Teatre. Aquesta segona fase del pla urbanístic, que inclou més demolicions, encara no s’ha completat.
El que, durant els anys 50 i 60, va ser un carrer amb un teixit associatiu dens, és ara un lloc degradat, del qual bona part de les persones veïnes han estat expulsades progressivament. La història del lloc desapareix ràpidament, a mesura que la gent se’n va, i els nous habitants no creen vincles amb el passat, o, senzillament, el desconeixen. A banda d’això, la crisi econòmica ha afeblit enormement el poder adquisitiu del veïnat, la qual cosa s’ha traduït en una certa sensació d’inseguretat derivada, en gran mesura, de la manca de recursos. Tampoc poden realitzar millores als habitatges actuals, a causa del pla de demolició que els amenaça de manera permanent.
El Solar de la Puri connecta les formes de fer de col·lectius i grups informals diversos: el Taller de Ficció, el CCCbarri, el Laboratorio Reversible i l’Hort de la Puri. Aquests projectes estan formats per activistes, artistes i veïnes que han orientat el seu treball a la construcció d’un espai que possibiliti noves interaccions amb el carrer i impliqui el desenvolupament col·laboratiu de diferents recursos.

Col·lectius implicats
El Taller de Ficció ha documentat el passat llunyà o més recent de Puríssima Concepció, com per exemple els enderrocaments del 2012 o la neteja i el condicionament posteriors del Solar. Bona part del material produït durant aquest procés es va enregistrar, projectar i discutir públicament, primer al CCCbarri i, més endavant, al mateix Solar. L’any 2014 s’hi va inaugurar un cinema d’estiu i, des d’aleshores, s’hi han celebrat, a més de projeccions, concerts, sessions de vermut i dinars populars. L’any 2015 va començar l’activitat de l’Hort de la Puri i el Laboratori Reversible, en el marc del CCCbarri.
Amb l’ Hort s’intenta activar la sensibilitat de les veïnes per la cura de la natura, el treball en grup i el manteniment d’un espai recreatiu i verd, al centre de la ciutat. Les criatures i els adults aprenen així a establir un tipus de convivència resistent envers l’urbanisme hegemònic a Barcelona. D’aquesta manera, l’Hort ofereix una via d’entrada perquè noves veïnes participin en aquesta constel·lació d’activitats i projectes que habiten el Solar de la Puri des del 2014.
El Laboratori Reversible duu a terme, entre altres línies d’actuació, el projecte VeCines , una proposta de creació visual col·lectiva que es compon de la filmació d’una sèrie de retrats de la vida quotidiana del lloc, el revelatge artesanal de les pel·lícules i la posterior remescla amb altres fragments fílmics durant un cicle de projeccions al Solar.

TOROLAB. LA GRANJA
La Granja és un projecte de Torolab que vol donar una resposta creativa a la complexa xarxa de relacions i de condicions territorials, sanitàries, econòmiques i socials que han convertit Camino Verde (Tijuana) en un dels barris més pobres i insegurs de Mèxic.
El projecte es conforma a partir d’una sèrie d’estratègies interconnectades, que ha resultat en la construcció d’un espai físic en el qual no només s’espigola menjar, sinó també idees, projectes i capacitats. La seva condició «transfronterera» té a veure amb la seva naturalesa transversal —entre disciplines, sectors i govern—, que té com a resultat projectes integrals de caràcter econòmic, artístic, cultural i social.
La Granja s’inscriu en la línia de treball de Contested Territories , una sèrie de propostes artístiques desenvolupades per Torolab, les quals s’inicien en la tensió inherent en l’allò polític, en la dicotomia públic/privat, en l’ecològic, el cultural, l’econòmic, el social, o en les barreres espacials; punts de partida susceptibles de reconfigurar nous territoris on es puguin generar models locals basats en processos i col·laboracions.
La vinculació de Torolab amb la comunitat de Camino Verde representa una iniciativa artística i cultural que, a través dels seus processos multidisciplinaris, afavoreix la col·laboració i la generació de models integrals i crítics per a la reconstrucció econòmica i comunitària, millorant la qualitat de vida dels habitants.
La Granja és una eina capaç de treballar des d’una perspectiva complexa per proposar alternatives de reconfiguració i resignificació dels espais físics i socials oblidats pel sistema i les polítiques institucionals.

TITO
Vídeo HD | 21 min | color
Tijuana/Viena
Hannah Oellinger, Manfred Rainer, Stefan Wirnsperger, Torolab i 30 veïnes i veïns de Camino Verde (Tijuana)
Al programa En transició , La Granja presenta el projecte Tito , una adaptació cinematogràfica de l’obra de Shakespeare Titus Andronicus , en la qual es discuteix sobre la lògica de la revenja —un tema recurrent des dels inicis de la guerra de les drogues, l’any 2006. Els protagonistes de la pel·lícula no són personatges de l’obra, sinó que expliquen la història com a testimonis, veïns i espectadors. No prenen part en els esdeveniments de l’obra, sinó que en són afectats per les conseqüències. Durant les seves reflexions i comentaris sobre l’obra, la ficció es barreja amb les seves experiències i amb la situació actual a Camino Verde, un dels districtes més pobres i violents de Tijuana.

LAIA SOLÉ. Chromakeying | B arcelona | 2014
L’espai de Germanetes era inaccessible fins al 2014. Amb el projecte Chromakeying es feien desaparèixer temporalment els murs i les tanques que fins a aquell moment circumdaven l’espai, mitjançant l’organització d’una acció, on els participants portaven pancartes de color verd. Les pancartes tenien una doble funció: d’una banda, simbolitzar la lluita dels veïns per obrir i recuperar aquest espai per al públic, i, de l’altra, possibilitar l’efecte chroma en registrar-ho en vídeo.
Inspirat tant pel món de l’il·lusionisme del cinema primitiu com per la tradició de l’art site- specific , Chromakeying busca fer «desaparèixer» temporalment —en temps real i en un lloc específic— alguns elements urbans. En intervenir aquests dispositius, pintant-los o cobrint-los de color verd, perquè funcionin com una pantalla de chroma , aquest treball millora la presència i el paper d’aquests dispositius en la configuració de la vida urbana, mentre que, al mateix temps, fa «desaparèixer» el que s’ha enregistrat en el mateix lloc.
Chromakeying | Barcelona es va produir en el marc del projecte d’Idensitat Dispositius Post- i en col·laboració amb els veïns, els amics i l’associació Recreant Cruïlles. Càmera: Blanca del Rei i Moviola Produccions.

CATIE DE BALMANN. Mil i una nits, o a la llar (2014)
El propòsit d’aquest projecte és implicar els veïns d’un edifici de l’Eixample Esquerra en la modificació del paisatge urbà a través de petites accions quotidianes. Les cortines i la llum (la solar i l’elèctrica de cada llar) són els elements de què l’artista disposa per, d’una banda, implicar els veïns i veïnes en la transformació del seu entorn urbà immediat, i, de l’altra, jugar amb la relació entre els espais exteriors i els interiors a través de la llum i del color. Mitjançant diverses cortines disposades de dins a fora, els veïns desvetllaran l’interior, la llar, que durant uns dies s’apoderarà de l’exterior i viceversa. D’aquesta manera, s’obrirà un camp visual que qüestiona els límits de l’espai públic, les fronteres entre zona privada i zona pública.


Col·lectius impulsors de Cohabitar entre:
Idensitat és un projecte d’art que experimenta formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social. S’articula com un sistema que incorpora altres projectes, accions o intervencions que es despleguen en diferents espais i contextos. Des del 1999 impulsa activitats que combinen la recerca, la producció, l’educació i el comissariat.
LaFundició és una cooperativa que, des del 2006, desenvolupa processos de treball en els quals s’entrecreuen la pràctica social, la cultura i la construcció col·lectiva de coneixement.
Sinapsis és un col·lectiu de recerca i producció al voltant de les pràctiques artístiques i culturals col·laboratives contextuals, que des del 2007 posa l’accent en el treball en xarxa des de la negociació/mediació cultural i la pedagogia crítica.
Transductores és una plataforma de mediació, investigació i comissariat col·laboratiu activada el 2009. Ha dissenyat processos de comissariat i mediació a nivell estatal i internacional.

 

 

Espai 0. Programa Teler

Obres en exposició:
Gegant Menhir . Lola Lasurt (2011)
gegant menhir telerEl Gegant Menhir revisa aspectes de la tradició gegantera en relació amb un esdeveniment que el 2010 va generar un ressò mediàtic important, així com fervor popular a Mollet del Vallès: la descoberta de l’anomenat Menhir Mollet , de caràcter antropomorf i corresponent al Neolític final, trobat a onze metres de profunditat durant la construcció d’un pàrquing de pagament en sòl públic al centre de la ciutat.
El projecte investiga sobre la creació d’un símbol col·lectiu amb un complex procés de negociació entre la iniciativa popular i la institucional. La seva realització va suscitar un debat al local de l’única associació autogestionada de Mollet per decidir com i per què construir-lo, i també va donar lloc a un taller per a la seva construcció manual en un centre cívic de propietat municipal.

 

Mostra de Produccions Audiovisuals de Sant Andreu. 2006-2016.

telar muestra audiovisual És una iniciativa que va néixer de la mà del Centre de Recursos i del Districte de Sant Andreu, amb la col·laboració de Teleduca. Sempre s’ha desenvolupat conjuntament, de forma continuada, al llarg d’aquests 10 anys de vida. Proposa als centres educatius de la zona fer una tasca creativa, protagonitzada per l’alumnat de cicle superior, que consisteix a crear un curtmetratge.
Aquest és un relat de col·laboració i de treball directe amb els i les alumnes. Són 10 anys de preparar guions, de fer pelis i de reunions. D’estones de feina en què els i les mestres i l’alumnat s’han sentit acompanyats per l’equip de Teleduca, i en les quals, entre tots i totes, s’ha generat un clima de respecte i confiança mútua. També són 10 anys de gaudir plegats de les produccions realitzades en una festa protagonitzada pels nens i les nenes de Sant Andreu.

 

 


Col·lectius impulsors de Cohabitar entre:
Idensitat és un projecte d’art que experimenta formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social. S’articula com un sistema que incorpora altres projectes, accions o intervencions que es despleguen en diferents espais i contextos. Des del 1999 impulsa activitats que combinen la recerca, la producció, l’educació i el comissariat.
LaFundició és una cooperativa que, des del 2006, desenvolupa processos de treball en els quals s’entrecreuen la pràctica social, la cultura i la construcció col·lectiva de coneixement.
Sinapsis és un col·lectiu de recerca i producció al voltant de les pràctiques artístiques i culturals col·laboratives contextuals, que des del 2007 posa l’accent en el treball en xarxa des de la negociació/mediació cultural i la pedagogia crítica.
Transductores és una plataforma de mediació, investigació i comissariat col·laboratiu activada el 2009. Ha dissenyat processos de comissariat i mediació a nivell estatal i internacional.

 

 

Espai 1. Programa Desbordar la cultura
Obres en exposició:

Fundación Cerezales Antonio y Cinia/teritorio Archivo. Lleó (FCAYC)
La Fundación Cerezales Antonino y Cinia (FCAYC) és una institució de caràcter privat, amb una política de servei públic, situada a Cerezales del Condado, a la província de Lleó. Està formada per àrees de recerca i de treball relacionades amb la cultura i l’art contemporani, amb el so i la música, i amb l’ etnoeducació . La seva presència en el medi rural constitueix una elecció conscient que «afecta» d’una manera permanent la institució i subratlla el seu paper en un ecosistema . La FCAYC se situa al costat de processos complexos, i molt fràgils, que conviden a desmuntar la relació entre centre i perifèria, i a treballar amb un sentit (auto)crític, obert i sense complexos.
L’acció de la FCAYC s’inscriu en la idea de «veïnat» o, concretament, de pertinença a diversos veïnats: geogràfics, humans, no humans, temàtics, polítics o metodològics.

Territorio archivo. 2011- actualment
desbordad territorio archivoTerritorio archivo és un «documental», camuflat a l’interior d’un arxiu, que és més eloqüent per les discontinuïtats que reflecteix que per l’intent de totalitzar qualsevol territori com una «continuïtat». Ara com ara consta d’uns tres mil cinc-cents documents, i en continua acumulant. Aquests documents tenen la qualitat d’implicar activament conservadors i conservadores de tipus domèstic: usuaris, artistes i llecs; habitants i transeünts de l’arxiu i del territori. No està custodiat per arconts , sinó que qui en té cura són ciutadans i ciutadanes del carrer, veïns i veïnes que no tracten d’imposar la seva jerarquia ni cap tipus de visió (en tot cas, miren de negociar-la), i que es dediquen a aportar la seva memòria, amb les trampes que això pot comportar. Conté rutes i maneres d’habitar que mantenen un punt de partida: la no-ficció.

 

Centre for Possible Studies / Re:Assembly. 2008-2013. Londres
El projecte Edgware Road va néixer el 2008 com un subprojecte de les Serpentine Galleries. Arran del treball amb la gent local d’aquest barri de l’oest de Londres —una zona conflictiva que acull algunes de les comunitats més riques i més pobres de la capital londinenca—, va néixer el Centre for Possible Studies com un espai organitzatiu i un marc conceptual per al projecte. Els Possible Studies són generats per grups d’estudiants, treballadors, activistes i agències, tant de caràcter local com internacional, que plegats analitzen les desigualtats creixents que hi ha a la zona i alhora hi donen respostes. Des de la creació del projecte, el Centre for Possible Studies ha ocupat tres edificis buits i s’ha instal·lat en diversos centres assistencials, escoles, etc. El seu caràcter temporal reflecteix les condicions d’Edgware Road, tant pel que fa al procés agressiu de desenvolupament immobiliari com a la seva funció com a lloc de trànsit per a gent d’arreu del món. El Centre for Possible Studies acull l’ edgwareroad.org , a càrrec de l’arxiu del projecte, i aviat disposarà d’un espai en una biblioteca local per als seus propis projectes i els projectes locals.

Re:Assembly. 2008-2013
desbordar reasabbblyPartint del projecte Dis-assembly, que es va dur a terme al barri d’Edgware Road durant els anys 2004-2006, el col·lectiu d’art sonor i activisme Ultra-red va treballar durant cinc anys dins i fora del pla d’estudis de la St Marylebone Church of England School. La iniciativa, que va emprendre diversos projectes sobre la relació entre poder i la manera com aquest s’organitza a l’escola, al barri i a la societat en general, girava al voltant de la pregunta següent: «Quin és el so de la ciutadania?» Estudiants, professors, activistes locals i organitzadors comunitaris van treballar en investigacions de la zona i de l’escola en el marc de les assignatures de matemàtiques, geografia, història, dansa, teatre i art visual, així com d’activitats extraescolars i de programes d’estiu. Els projectes se centraven en l’aburgesament de la zona, en la reorganització de l’aprenentatge i en les expectatives contradictòries dipositades en els alumnes, com ara el fet que hagin de ser portadors del futur i prou responsables per contreure deutes cada cop més elevats, quan alhora són incapaços d’estructurar la seva relació amb el procés educatiu.

 Mediación comunitaria a la Fundación Museos de la Ciudad/ Mercado de San Roque . Quito.

desbordar mediacion san roqueMediación Comunitaria va ser un equip interdisciplinari, creat l’any 2012 a l’empara de la Fundación Museos de la Ciudad, que va funcionar fins a principis de l’any 2016. Durant aquest període va dur a terme processos col·laboratius amb comunitats, l’objectiu dels quals era establir agendes de treball que responguessin d’una manera pertinent als debats en el territori i a la construcció de comuns.
Va articular eines de recerca, d’educació, d’agricultura urbana, d’arquitectura i de disseny participatiu. Va implantar canals de participació perquè els grups comunitaris tinguessin l’oportunitat d’incidir en els espais, programes i models de gestió dels museus, reconeixent les asimetries i les tensions de poder que caracteritzen la relació entre les institucions culturals i les organitzacions socials.

 

Mediación Comunitaria en el Mercado de San Roque de Quito. 2012-2016
El Mercado de San Roque, situat al centre històric (colonial) de Quito, reuneix entre 2.500 i 3.000 llocs de treball fix organitzats en 21 associacions, però representa una xarxa d’economia popular informal no calculada que proveeix la ciutat de productes de primera necessitat en un 17% del total de la demanda. D’una manera complexa, connecta la ciutat amb les ruralitats i esdevé un espai d’acollida de les migracions indígenes internes. A més del comerç, el mercat popular comprèn una xarxa d’oficis artesanals i de diverses pràctiques ancestrals, com ara la medicina natural i les exercides per curanderos. Ha estat la plataforma per a l’autogestió d’espais d’educació intercultural bilingüe per part de pares i mares parlants de quítxua: els únics espais educatius d’aquest tipus que hi ha al centre urbà.
El comerç popular i indígena a la ciutat representa una lluita històrica en tensió constant amb el govern de la mateixa capital i els diferents discursos de control, regulació i expulsió que avui dia giren al voltant dels conceptes de patrimoni, turisme i seguretat. Mediación Comunitaria en el Mercado de San Roque ha passat per diferents etapes: des de l’intent d’incidir en la planificació urbana mitjançant cartografies col·lectives i el desenvolupament de propostes comunitàries, fins a la creació d’espais formatius dins el museu. L’objectiu general consisteix a reunir eines polítiques i metodològiques que els ajudin a replantejar la seva posició com a mediadores comunitàries i educadores de museus en espais de convivència intercultural bilingüe. Durant tot el procés s’ha treballat amb el Frente de Defensa del Mercado de San Roque en la conceptualització i el disseny de materials educatius, els quals, si bé combaten els estigmes mediàtics que recauen en el mercat, també hi propicien espais de diàleg com a formes de reconeixement i d’enfortiment de l’organització.

Intermediae/ Paisajesur - Autoconstruyendo Useravillaverde. Madrid
Intermediæ és un espai de producció i recerca de pràctiques artístiques que obre un diàleg entre l’interior i l’exterior de la institució artística. Manté oberta la pregunta sobre el sentit social i polític de l’art, acompanyant i convidant creadors i altres agents culturals i socials i donant-los suport. Mitjançant l’experiència distribuïda i les col·laboracions experimentals entre diferents disciplines, s’investiga sobre els préstecs d’artistes d’altres àmbits i es pregunta quin és el retorn social i el potencial multiplicador de les seves pràctiques.

Paisajesur - Autoconstruyendo Useravillaverde. 2013-2015
PaisajeSur - Autoconstruyendo UseraVillaverde és un projecte que neix d’un diàleg, d’una conversa oberta entre veïns i veïnes d’Usera i de Villaverde, entre col·lectius artístics de pensament i d’intervenció crítica urbana i l’Administració pública. Es tracta d’una iniciativa de recuperació d’espais en desús, degradats o ignorats, que pretén recrear nous usos, funcions, significats i valors. L’objectiu consisteix a desencadenar processos de construcció/transformació compartida de nous espais a través de l’experiència i la relació continuada de veïns i veïnes amb aquests indrets, de manera que esdevinguin nous paisatges a través dels usos i les pràctiques que s’hi duen a terme. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir que les persones reconeguin la seva capacitat per intervenir en el paisatge que conforma el marc de les seves vides.
Al juny del 2015, el projecte incloïa dos dispositius arquitectònics per a la millora dels horts urbans comunitaris situats, respectivament, al districte de Villaverde ( V de Villaverde ), a l’hort veïnal anomenat Huerto Ladis, i al districte d’Usera ( U d’Usera ), a la parròquia de San Juan. A més, incorporava una sèrie d’infraestructures i de dispositius mòbils d’ús comú que acompanyaven el desenvolupament i el funcionament del programa d’activitats veïnals: Comunes Villaverde , a la plaça Mayor del mateix districte, i Cinema Usera , al parc de Primitiva Gañán del districte d’Usera.


Col·lectius impulsors de Cohabitar entre:
Idensitat és un projecte d’art que experimenta formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social. S’articula com un sistema que incorpora altres projectes, accions o intervencions que es despleguen en diferents espais i contextos. Des del 1999 impulsa activitats que combinen la recerca, la producció, l’educació i el comissariat.
LaFundició és una cooperativa que, des del 2006, desenvolupa processos de treball en els quals s’entrecreuen la pràctica social, la cultura i la construcció col·lectiva de coneixement.
Sinapsis és un col·lectiu de recerca i producció al voltant de les pràctiques artístiques i culturals col·laboratives contextuals, que des del 2007 posa l’accent en el treball en xarxa des de la negociació/mediació cultural i la pedagogia crítica.
Transductores és una plataforma de mediació, investigació i comissariat col·laboratiu activada el 2009. Ha dissenyat processos de comissariat i mediació a nivell estatal i internacional.