ESTÈTIQUES TRANSVERSALS, Mataró, Manresa, Vilanova i la Geltrú, 2016-2017

ESTÈTIQUES TRANSVERSALS. Pràctiques artístiques, accions educatives i ciutats mitjanes.
Vídeos ralitzats per Idensitat amb la col·laboració de Natxo Medina.

Tercera edició de Estètiques Transversals, desenvolupada entre 2016 i 2017 com un programa coordinat al voltant d'un eix comú: el treball i la transformació de l'entorn fabril a les ciutats de Manresa, Mataró i Vilanova i la Geltrú.

A Vilanova i la Geltrú s'ha desenvolupat el projecte El jardí de la memòria, de Joan Nadal al costat d'alumnes de l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú, l'institut públic Manuel Cabanyes, el grup de Dones Dones amb memòria i l'Arxiu Comarcal al Garraf. El projecte aborda la memòria obrera i social de la fàbrica Pirelli des del punt de vista d'un grup de dones extreballadores i de la importància que va tenir en el desenvolupament i canvi urbanístic i social a la ciutat. Projecte realitzat al costat de al Centre d'Art Contemporani La Sala i amb la col·laboració de la Xarxa Transversal, la Generalitat de Catalunya, el Museu Comarcal de Manresa, MAC Mataró Art Contemporani i els ajuntaments dels tres municipis implicats.

A Manresa el projecte desenvolupat per l'artista Raquel Friera ha pres com a resultat la creació d'una línia de tren imaginària amb cinc parades que corresponen a cinc ciutats dissenyades per un grup de dones, partint de dinàmiques on s'han identificat les problemàtiques del treball productiu i reproductiu i formulat solucions de creatives. Els mapes resultants, que tenen una estètica imitant al material promocional de Renfe, van estar disponibles a l'estació de tren de Manresa al costat d'unes postals que els viatgers podran agafar.

Les il·lustracions de la lína (Wo)Manresa han estat realitzades per: Emma Gascó, Inma Serrano, Isa Ruiz, Sònia Estévez i Núria Frago.
El grup de dones ha estar format per: Dolors Bosch, Maite Casals, Fina Gil, Dolors Reifs, Rosa Serra i Cristina de Zárate.

A Mataró s'ha treballat amb Mariona Moncunill en la reconversió dels espais i les zones industrials de Mataró en espais d’oci de diverses tipologies. Les activitats vinculades a l’oci i el consum que s’hi du a terme es poden entendre perfectament com a pràctiques productives, no tan sols perquè repercuteixen positivament en refer-nos del desgast del treball o a fer-nos sentir millor, sinó perquè és sovint des de l’oci que la producció més significativa a nivell social i personal, té lloc. És des d’aquí que s’ha plantejat la pregunta que qüestiona la diferència entre l’oci i el treball. En aquest projecte, Mariona Moncunill posa l’accent en la qüestió de la remuneració econòmica com un dels principals aspectes que, induint a confusions carregades de significat, sovint diferencien el treball productiu del no productiu.

ACCÉS AL PROJECTE


@IDENSITAT 2020