ESTÈTIQUES TRANSVERSALS ECOSISTEMES DE FICCIÓ_2020
Projectes en residència artística en el marc de Estètiques transversals - Ecosistemes de Ficció, un projecte d'Idensitat amb el suport de el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Túria, el loco / Projecte en residència Estètiques transversals - Ecosistemes de Ficció_València
Túria, loco, és un projecte desenvolupat per Claudia Campos i Claudio Burguez que parteix de la riuada de l'any 1957 en què "El riu Túria va sortir de seny, de la seva llera normal; va trencar i matar. Immediatament va ser catalogat de dement, es el va jutjar, va ser trobat culpable i se'l va condemnar a l'exili, a l'exili".
Prenent com a metàfora i comparació el conte de Ray Bradbury "Crónicas Marcianas", Túria el loco és la trobada de dues generacions que han vist (i potser encara vegin) dues coses diferents d'un mateix lloc. És un projecte transdisciplinar de recerca que busca el diàleg, la reflexió i la producció en col·lectiu. Si el riu és un record, la barreja d'aquests relats intergeneracionals, és un corrent d'afecte, un flux que torna formant un nou ecosistema de comunicació, amb les seves ribes distants i els seus ponts.
A l'igual que en el conte de Ray Bradbury, a més de la poètica del relat ha una evident implicació política: en tot el llibre de Cròniques Marcianes, el projecte sobrevola l'arrogància i prepotència de l'ésser humà i els seus projectes faraònics. El projecte considera com absolutament pertinent aquesta visió pensant en el context sociopolític en el qual el Túria va ser desviat després de la gran riuada de 1957.
Aquesta comparació, amb les accions de caràcter intergeneracional i de producció compartida, ofereix l'oportunitat de fer un projecte poètic-polític que ficcioni el "passat" i "present" d'un riu.
The Night Flier / Projecte en residència artística Estètiques Transversals Ecosistemes de Ficció_Alacant
The Night Flier és un projecte desenvolupat per Jorge Núñez en el marc de Esstéticas transversals - Ecosistemes de Ficció, un projecte d'Idensitat amb el suport de el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. El projecte parteix d'un albirament OVNI esdevingut a la costa alacantina en l'any 1979. El Cas Manises, tal com se'l coneix, mai va arribar a tenir una explicació clara i actualment està arxivat com a expedient sense resoldre.
El projecte proposa una exploració de el Riu Sec (El Campello, Alacant) a través del vídeo, el dibuix i el so construint una obra multimèdia recolzada en l'estètica de cinema fantàstic i de terror underground.
On és l'aigua? No és potser un curs fluvial sense aigua una narració fallida?
El projecte consisteix en un treball de camp exhaustiu en què es recorren els 15 quilòmetres de riu anotant la seva estructura, buits i plecs mitjançant la gravació de vídeo i so. L'estructura succeeix entre 3 vèrtexs fonamentals: el Text (notícia real del Cas Manises), el Paisatge (Riu Sec d'Alacant) i la Imatge (cinema fantàstic i de terror). Queda aquí, com a punt clau en el cor de el projecte, el procés de la traducció text / imatge / paisatge.