ESPAIS ZOMBI #1 | GORG

EZ01 gorg portadaESPAIS ZOMBI #1 | GORG
2013 - 2014

 

Idensitat inicia un cicle en el qual es combina el recorregut a peu, exploratori i comentat, al voltant d'un barri o d'una zona que abasta diferents barris. Llocs que per la confluència de diverses circumstàncies, totes elles complexes i no sempre relacionades, determinen un paisatge que s'articula de manera desencaixada.

L'acumulació de diversos elements com poden ser projectes de reurbanització no finalitzats, transformacions dràstiques tant dels usos com de les activitats que s'hi desenvolupen, l'existència de nombrosos solars urbans silvestres amb projectes d'especulació latents, els desplaçaments veïnals i els fluxos migratoris, les històries de lluites i reivindicacions locals, o els anhels posats en la construcció d'una nova imatge de ciutat, tots ells i molts altres que poden caracteritzar els elements espacials i relacionals d'un lloc, a partir de la coincidència de diversos projectes i diferents moments.
Aquests espais zombis, reviscuts per la confluència de múltiples projectes, molts d'ells no finalitzats o avortats per altres projectes, altres polítiques, altres interessos econòmics, altres circumstàncies externes d'índole extralocal; dibuixen bastos paisatges urbans que segueixen funcionant amb les desfiguracions produïdes per les voluntats de moltes persones, o institucions, que van voler donar-li una vida configurada a la seva pròpia imatge  i semblança. La vida actual en aquests llocs poc té a veure amb qualsevol cosa imaginada de manera prèvia.

La zona de Gorg a Badalona , i amb motiu de la presentació del documental " Espai zombi. Sense notícies de Gorg", inaugura aquest projecte d'Idensitat que té per objectiu detectar, investigar, recórrer i debatre sobre altres espais zombi.

 


ACTIVITATS REALITZADES

Espacios Zombi

14.12.2013 Ruta comentada + projecció de vídeo + debat

11:15h Trobada a l'exterior de l'estació de metro de Gorg. (Línia 10)
11:30-14:00h Recorregut a peu, comentat per Francesc Magrinyà i amb la participació d'Emili Ferrando (historiador), Teresa Vinuesa (presidenta d'AV Gorg Mar) i Miguel A. Fornies (Cap de premsa del Joventut de Badalona) que complementaran amb aspectes locals. .
14:30-16:00h Dinar en un restaurant xinès de la zona. (optatiu)
16:00 - 17:30hProjecció de vídeo i debat. A partir del documental " Espai Zombi. Sense notícies de Gorg", realitzat per Guillermo Cruz, Gaspar Maza , Francesc Magrinyà , en el marc del projecte Import- Export d'Idensitat
Lloc on es fa la projecció: Restaurant Bai Wei Jia. Av Maresme, 51, 08930 Sant Adrià de Besós

 


 

ESPAIS ZOMBI #1 GORG+
11.07.2014 Ruta comentada en el marc de la trobada d'Arquitecturas Colectivas Barcelona 2014
19.12.2014 Espectadors en l'escena d'un nou capítol d'Espais Zombi.
Comentat per Gaspar Maza Gutierrez , Francesc Magrinya i Gorg Mar Badalona . Realitzat en el marc del Taller d'Espectadors del Festival Grec i previ a l'espectacle NERIUM PARK de Josep Maria Miró Coromina

IMATGES ESPAIS ZOMBI +

  • EZ_11_07_2014_00
  • EZ_11_07_2014_03
  • EZ_11_07_2014_07
  • EZ_11_07_2014_08
  • EZ_11_07_2014_09
  • EZ_11_07_2014_1
  • EZ_11_07_2014_10
  • EZ_11_07_2014_2
  • EZ_11_07_2014_3
  • EZ_11_07_2014_4
  • EZ_11_07_2014_5
  • EZ_11_07_2014_6
  • E_GREC_01
  • E_GREC_02
  • E_GREC_03
  • E_GREC_04
  • E_GREC_05
  • E_GREC_06
  • E_GREC_07
  • E_GREC_08


Sense notícies de Gorg . L'espai zombi
Vídeo de Guillermo Cruz, Gaspar Maza, Francesc Magrinyà, en el marc del projecte Import- Export d'Idensitat .

Sinopsi
Les circumstàncies que s'han donat a l'espai del barri del Gorg de Badalona l'han anat convertint en un mirall de diferents tipus de processos globals i locals que s'han anat desenvolupant de forma simultània, en aquest cas: la reforma urbana de la façana marítima, la transformació postindustrial de la zona, el desenvolupament dins d'aquest espai d'un important enclavament de negocis patrocinat per empresaris xinesos, o el projecte d'una macro zona comercial i d'oci, tematitzada a l'entorn del bàsquet .

Tots aquests canvis fan d'aquest lloc una interessant cruïlla de situacions i estratègies que ens recorden d'una banda al personatge de "Gurb" , l'extraterrestre protagonista de la novel·la d'Eduardo Mendoza que tenia l'estranya qualitat d'adoptar l'aspecte que li plaïa, i d'altra banda a la figura del zombi, és a dir, la persona - en aquest cas és un espai - , que és ressuscitat, que no té voluntat i que es comporta com un autòmat, un espai zombi és així un espai mort que no obstant això es reanima per algun tipus d'art de bruixeria (projecte) que té com a fi últim el de dominar la seva voluntat .

Participen en el vídeo

PABLO HERNANDO - PERE VAGUÉS - MIGUEL A. FORNIES - RICARDO SÁNCHEZ - MANUEL HERCÉ  - JUAN FELIPE RUIZ  - MUNTSA NISO  - LIDAN QI  - TERESA VINUESA  - EMILI FERRANDO  - GARY W. MCDONOGH

Amb la col·laboració

Museu Badalona  - Badalona Televisió - Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - Escola d'Art i Superior de Disseny Pau Gargallo - Hangar

Vídeo

Altres vídeos sobre el Gorg


Imatges

Crònica il·lustrada a partir de l'exploració urbana realitzada el 14.12.2013 en la zona de Gorg.

La ruta exploratòria del que anomenem " espai zombi " va congregar unes 50 persones en un dissabte de desembre per recórrer una zona, que a pocs quilòmetres del centre de Barcelona, té una de les menors densitat de població de l'àrea metropolitana, alhora que és veïna d'un dels dos barris més poblats de Badalona, ​​La Salut i Sant Roc .

Allà on conflueixen les línies 2 i 10 de metro Barcelona i la T5 i T6 del Trambesòs, es va acordar com a punt de trobada i línia de partida per iniciar l'activitat. Els que van acudir a la cita, compartien una sensació de curiositat i de desig per participar en l'experiència de recórrer i conèixer, trepitjant terreny, un lloc inhòspit de l'imaginari urbà barceloní . El recorregut programat per Idensitat , va ser guiat per diverses persones que van aportar informacions específiques , narratives fragmentades i subjectivades a partir d'haver analitzat el lloc, de viure-hi , de treballar-hi , o d'haver estudiat el seu passat [img.1] .

Va iniciar el recorregut Francesc Magrinyà, urbanista i membre de l'equip d'Idensitat, que ha participat en la realització del vídeo que es va projectar un cop finalitzat el recorregut exploratori . Va començar parlant d'eixos, de connexions, de vies, de límits, de projectes fallits, d'incongruències i tensions entre el local , el metropolità i l'extralocal . Primeres dades sobre com la urbanització del territori condiciona la manera de viure-hi , d'usar-lo , de sentir-lo, de llegir-lo i d' estimar-lo. I aquest és bàsicament un espai projectat , urbanitzat i especulat , més que viscut [img.2] .

La següent parada comentada va ser al Joventut de Badalona, on Miguel A. Fornies, el seu cap de premsa, ens va anar introduint progressivament en els diversos espais ocults a l'interior del pavelló olímpic de la capital catalana del bàsquet. Llocs poc previsibles que van des de la pista a la seva àrea pública. Espais plens de fetitxisme històric que solen emocionar al guia i als amants de l'esport, encara que difícilment aconsegueixen motivar els " outsiders ", que en aquest cas sembla que eren els més nombrosos. El grup va lliscar lentament per passadissos, vestidors, sala de premsa, gimnàs, pàrquing, emplaçaments que han estat testimoni d'històries que mai sabrem, i d'altres que es repeteixen i es reconstrueixen a partir del que el guia explica i el que cada un s'imagina [img.3-4-5] .

L'itinerari previst podia semblar un recorregut turístic, i de fet podia ser-ho, però l'objectiu era embastar algunes franges aïllades d'un ampli escenari, per poder arribar a entendre una mica millor la complexitat que suposa un espai zombi. L'espai zombi és aquell que es defineix mitjançant fragments ideats, que mai van arribar a materialitzar-se totalment. Un espai zombi és un lloc que reviu de manera desencaixada malgrat els múltiples intents de prefigurar-la com una cosa articulada. En aquest cas és un lloc on part del que s'ha viscut ha desaparegut, perquè el que es va projectar i, encara que de manera incompleta, ha transformat la zona emportant-se d'aquesta manera les traces de la memòria que ens evoquen les arquitectures, i que en aquest cas eren antigues fàbriques. La combinació entre lògiques especulatives, gestions públiques arrossegades per interessos privats, la paralització de tota obra arran de la crisi, els fluxos migratoris i l'aparició de noves activitats, fan d'aquesta zona un lloc on allò projectat i allò construït condiciona les relacions socials. Un espai zombi no és un espai sense vida, és un espai on una forma de vida desencaixada es reorganitza.

Posteriorment el grup es va dirigir al centre comercial Màgic, el reducte supervivent de l'ambiciós projecte de crear un gran complex esportiu, recreatiu i comercial; una mena de parc temàtic del bàsquet. Aquest centre és fruit de la il·lusió de capitalitzar el bàsquet com a projecte de ciutat. En un període de creixement, excedent creditici i ambicions constructives, va possibilitar que els terrenys municipals fossin cedits al Club Joventut de Badalona, a canvi d'un cànon que el club hauria de pagar per fomentar el bàsquet de base. Posteriorment el club s'ha hagut de desprendre del 50 % de les accions que eren de la seva propietat per poder fer front als alts interessos. Tots aquests detalls estan recollits en l'hemeroteca de la premsa local. Creuem l'espai del centre comercial en el qual conviuen botigues de marques globalitzades, bars i restaurants, una multisala de cinema i una una sèrie de pistes esportives que gestiona el Joventut. [img.6] .

El grup es va aturar en un dels amplis espais interiors per comentar coses sobre el lloc en qüestió, quan un guarda de seguretat ens va remarcar que ens trobàvem en un espai privat, on no és possible caminar de manera agrupada i de cop aturar-se. Un grup relativament nombrós de persones que en un espai públic s'atura és més semblant a una manifestació organitzada, que un col·lectiu àvid de consumir. Donaria la mateixa impressió si el grup estigués corrent [ img.7] .
Vam ser convidats a sortir fora, i de manera obedient el grup es va dirigir a la terrassa, on descobrim que l'espai és un potent mirador des del qual es pot veure la major part de la zona que anàvem a recórrer. Des d'ella veiem clarament l'eix que connecta el centre comercial amb el Port de Badalona. Més que un eix, s'observa una gradació progressiva que va de l'espai urbanitzat a l'espai erm, en el que els pisos d'alt standing segueixen pendents d'emergir, tot i que es pot imaginar la magnitud de l'obra somiada [ img.8].

En aquest punt l'historiador Emili Ferrando ens va introduir en la història barrial recolzant-se en els edificis, la muntanya, l'autopista, les fàbriques, tots aquells elements que condicionen i possibiliten la vida social del lloc. A partir de detalls concrets en la narració, la vista des de la terrassa descriu en 3D el que ha quedat després de nombroses lluites obreres, de moviments veïnals, de negociacions no sempre pacífiques per a la millora de la qualitat de vida de les persones. Algú va comentar que hi ha un excedent de centres comercials, de la mateixa manera que hi ha excedent de pavellons esportius. Tots sabem que en aquest país s'acumulen les mancances i les excedències a parts iguals, i que en aquest moment les mancances són part conseqüent d'excedències produïdes en etapes anteriors [img.9 ] .

Deixem enrere el mirador del Màgic i ens endinsem per la zona de solars tanques, pendents d'urbanitzar [img.10] . Primer vam visitar l'Associació de Veïns Gog Mar, on ens esperava Teresa Vinuesa, la seva presidenta. Després de la seva explicació entenem moltes més coses sobre aquest espai, on la combinació entre iniciativa, especulació i crisi, l'ha convertit en un espai de profunda hibernació. Va comentar que els polítics mai els hi han preguntat les coses, per això el fet que la premsa publiqui les seves reivindicacions encara constitueix una arma eficaç en aquest camp de batalla. Ens va parlar també del complicat que resulta el mobilitzar les persones, de la manca de diàleg amb l'administració de torn, de les activitats que organitzen, de l'envelliment de la població, de les rates que surten dels descampats, de la seva deixadesa, de la manca de visites per part dels polítics i de la impossibilitat de realitzar projectes temporals que podrien dignificar aquests espais erms. Ens va acomiadar amb dubtes sobre l'eficàcia de militar en una associació de veïns, però ens va confirmar el seu entusiasme per seguir buscant estratègies més operatives [img.11] .

Travessem un parell de tanques, que ja havien estat prèviament franquejades, creuem terreny desolat fins arribar a la via del tren [img.12 ]. A sota de les construccions laterals d'allò que hauria d'haver constituït els murs d'una idíl·lica llacuna, hi varen trobar refugi algunes persones ocupant l'espai per viure-hi. En el projecte inicial, la via de tren havia de surar sobre l'aigua, i els vaixells del port entrar fins als patis del darrere dels edificis d'alt standing que s'erigirien a banda i banda de l'estany. A un costat de la via del tren, la terra ha estat remoguda per acollir l'aigua de l'embassament mentre la connexió amb el port segueix pendent. El lloc és idoni per contrastar el seu aspecte actual amb unes fotografies de principis de segle passat, quan la indústria de la zona estava en el seu major apogeu. Emili Ferrando les ensenya al grup i les compara amb algunes restes de fàbriques que encara queden a la zona [img.13-14].

Quan un es troba en aquest descampat tots els senyals ens indiquen que ens trobem en un punt típicament perifèric. Es podria pensar que aquest és l'espai genuïnament zombi, ja que s'assembla als espais abandonats que els zombis de pel·lícula s'hi solen agrupar a manera de comunitat. Aquest és un lloc absolutament desarticulat, però no s'ha de confondre, el sentit d'espai zombi el dóna també el context, tant  l'imaginat com el conjunt de coses que aparentment funcionen, o les que han deixat de funcionar [img.15].



Deixem l'eix perpendicular a l'embarcador del port marítim, on en l'extrem oposat es troba el barri de la Salut i el Màgic, per partir cap al lloc on s'escenifica la major transformació vinculada als processos de globalització. En una àmplia zona que es troba en un lateral d'aquest eix, el que abans havia estat un espai de producció s'ha convertit ara en un espai d'emmagatzematge, venda i distribució de mercaderies. La majoria de propietaris són xinesos, i els productes són d'importació [img. 16] . En aquest moment el grup va decidir dispersar-se, de manera que cada un va poder visitar i circular lliurement pels diversos magatzems-botiga de la zona. Els caràcters tipogràfics que envaeixen amb grans rètols els carrers, ens certifiquen que el consumidor principal és el col·lectiu xinès que s'abasteix per després distribuir-lo en petits comerços. Els que recullen el cartró sobrant dels embalatges de les mercaderies solen ser d'ètnia gitana, cap al vespre les seves furgonetes i petits camions circulen habitualment per la zona. Els restaurants del lloc també són de menjar xinès, encara que en ocasions solen ser llogats per a fer-hi celebracions de caire privat. Aquella mateixa tarda, en un dels restaurants hi havia una festa típica colombiana. Altres vegades són gitanos els que el lloguen, això és el que ens van comentar quan buscàvem un lloc per menjar i projectar el vídeo. La tímida aparició de rètols bilingües ens dóna a entendre que la clientela comença a diversificar-se. Encara que aquí és diferent de molts altres bars de la ciutat que han estat adquirits per propietaris xinesos, on la decoració de l'espai segueix invariable i ni les tapes, ni el pernil , ni el nom del bar, ni cap detall fa perceptible el canvi de propietari, excepte el mateix amo que sol ser el cambrer.



El grup es retroba finalment al restaurant Wok, al carrer que limita els municipis de Badalona amb Sant Adrià de Besòs. Estem una altra vegada en un altre espai fronterer, i és en aquests espais pròxims als límits on l'urbà adquireixen una identitat difusa, encara que en aquest cas la bona comunicació, per proximitat a l'autopista, conjuntament amb l'activitat comercial, l'ha reconvertit en un espai de nova centralitat. Després d'una ruta de tres hores recuperem forces amb el nodrit bufet [img .17] . El local és gran i està equipat amb projector i pantalla. Iniciem la projecció del vídeo realitzat per Guillermo Cruz, Gaspar Maza i Francesc Magrinyà. El títol proposat per Gaspar "Espai Zombi. Sense notícies de Gorg", combina l'essència del lloc sobre el qual diferents persones en parlen, i esdevé un gest de complicitat amb el personatge marcià de la novel·la d'Eduardo Mendoza - Sin noticias de Gurb - , perdut en les transformacions de Barcelona amb motiu de la celebració dels jocs olímpics del 92. El vídeo ens presenta el lloc així com nous inputs, noves veus que ens dibuixen la combinació de desitjos frustrats, realitats i potencialitats [img.18 - 19] .

Uns pocs acabem al port de Badalona, on descobrim que el restaurant xinès Marina Palace s'ha fet amb diversos dels hangars, un espai que pot acollir més de 300 persones. L'endemà de la nostra ruta, als diaris, es va publicar la notícia que l'ajuntament estava disposat a modificar la normativa urbanística de la zona per poder construir-hi pisos més petits, i per tant més fàcilment vendibles. També es va publicar que ja havia aparegut un grup inversor internacional interessat en tot això [img. 20].

L'exploració de la zona del Gorg ens ha mostrat un espai zombi per estar en estat d'especulació de forma permanent, zombi per inhòspit; zombi per tenir una identitat difusa; zombi per estar viu i mort alhora; zombi per haver estat construït a base d'idees fragmentades i aïllades; zombi per tenir un cos desencaixat, en letargia i desarticulat,



ESPAIS ZOMBI : CONTINUARÀ [img.21].

 

Projecte: Idensitat
Text: Ramon Parramon
Imatges: Xavier Gil - Ramon Parramon
Vídeo: Guillermo Cruz, Gaspar Maza i Francesc Magrinyà