ESTÈTIQUES TRANSVERSALS

ET 03 CATESTÈTIQUES TRANSVERSALS #03
2016-2017 | MANRESA - MATARÓ - VILANOVA I LA GELTRÚ
Projectes que posen en relació pràctiques artístiques i accions educatives, activant nous espais socials en ciutats mitjanes.

Estètiques Transversals. Pràctiques artístiques, accions educatives i ciutats mitjanes és una plataforma experimental de projectes que es situa en la intersecció entre l'art, l'educació i l'espai social. Es fonamenta en la dimensió transversal de l'art per articular experiències i accions, mitjançant projectes que incideixen en elements singulars de cada una de les ciutats que hi participa, i les posa en relació a partir de temàtiques comuns i estratègies compartides. Desplega processos transversals entre creadors, educadors i agents actius en l'espai social, en llocs on els vincles entre espai urbà, espai rural i espai natural esdevenen configuradors de realitats pròpies. Les ciutats mitjanes són nuclis urbans en els que aquesta singularitat esdevé tangible.
Té com a fites generals la realització de projectes específics, la implicació activa, el foment de l'entusiasme en el marc dels processos d'ensenyament-aprenentatge, i la visibilització de la creativitat social existent en els llocs. Vol incidir en la construcció col·lectiva de l’espai públic i social a través de processos, accions i projectes que impulsin la implicació de persones d'àmbits diversos en la producció cultural.
Té la voluntat d’iniciar i donar continuïtat a pràctiques col·laboratives que posin en relació pràctiques artístiques i contextos socials en els quals aquestes pràctiques no són habituals, establint vincles entre les institucions culturals i altres àmbits institucionals o autogestionats.

Estètiques Transversals combina processos de recerca, de creació, d'aprenentatge, de producció, d'intermediació i de socialització de resultats. La tercera edició d'Estètiques Transversals es desenvolupa entre 2016 i el 2017 com un programa coordinat d'accions que prenen formes en les ciutats de Manresa, Mataró i Vilanova i la Geltrú. A Manresa compta amb la impllicació del Museu Comarcal de Manresa, a Mataró amb el MAC Mataró Art Contemporani i a Vilanova i la Geltrú amb el Centre d'Art Contemporani La Sala. El projecte compta amb la col·laboració de la Xarxa Transversal i els ajuntaments dels tres municipis implicats.


ÍNDEX DE PROJECTES

Manresa
Mataró
Vilanova i la Geltrú


PUNTS DE PARTIDA

Estètiques Transversals es concreta en el desenvolupament de projectes en els que es posen en relació institucions culturals, entitats o agents locals i espais educatius. Es treballa a partir de les especificitats de cada un dels territoris, i tots els processos es despleguen amb la participació d'un artista (o col·lectiu) convidat, conjuntament amb la implicació d'un grup de persones, col·lectius o agents vinculats al context local. Idensitat en col·laboració amb la institució local, es fa càrrec de l'acompanyament i seguiment dels projectes i processos que es despleguen a cada lloc.
Els processos que se'n deriven han de fonamentar-se en metodologies experimentals que poden incorporar estratègies d'intermediació i de creació col·lectiva, tenint en compte les següents components o fases:
- Aproximació-implicació en el context. Aquesta és la fase exploratòria que incorpora el diàleg amb agents territorials de perfil heterogeni (ciutadans, escoles, persones expertes en les qüestions a treballar segons el projecte de cada municipi, institucions locals...), així com accions puntuals que faciliti la seva implicació en el projecte.  
- Producció dels projectes específics, a partir de la proposta dels artistes o col·lectius, que aportin metodologies pròpies adequades al sistema general proposat per Idensitat i els col·laboradors territorials.
- Articulació de tallers o altres formats de treball cooperatiu, dirigits als diferents agents als quals es vulgui interpel·lar i involucrar en el procés.
- Disseny i producció d’un artefacte de comunicació itinerant que activi els diàlegs entre municipis i projectes, i que alhora permeti generar de zones de contacte entre aquells que s'hi han involucrat i els que hi estan interessats.


OBJECTIUS

- Posar en relació les pràctiques artístiques contemporànies amb projectes, entitats i persones actives en contextos locals; potenciant la capacitat de transversalitat de l'art per tal d'obrir noves vies d'experimentació.
- Fomentar la creació d’una xarxa d’espais de diàleg entre municipis de dimensions mitjanes o petites des de la qual explorar la construcció del territori a partir de les pràctiques artístiques contemporànies.   
- Treballar a l’entorn de la idea d'agents implicats o públics actius en la producció de coneixement i la creació de projectes, tot generant nous vincles en relació amb el context territorial on es despleguen.
- Potenciar la hibridació, la contaminació i la porositat, combinant pràctiques artístiques i accions educatives de manera conjunta.
- Eixamplar les funcions de l'art i connectar-lo amb àmbits en els quals no és habitual que s'estableixin relacions entre ells.


ELEMENTS COMUNS – ELEMENTS SINGULARS

Estètiques Transversals es planteja com un espai d'experimentació en xarxa, per a l’activació de projectes creatius amb la implicació d'artistes, educadors i altres agents vinculats al territori. Un espai per assajar noves metodologies que incideixin en el desplegament d'accions educatives i dispositius de mediació adaptats a contextos locals específics. Mitjançant la tematització compartida i la definició de maneres diverses de fer i d'interpretar els llocs, es vol configurar una visió polièdrica sobre fenòmens reiteratius en els territoris.
El tema comú que es planteja en aquesta edició és a l'entorn de la fàbrica. Totes les ciutats que hi participen comparteixen un passat industrial que des de fa temps està en procés de redefinició. La transició dels mecanismes de producció, la transformació dels espais de treball, la construcció d'un nou imaginari o la definicició de noves funcions i usos, són alguns dels punts de partida que en cada lloc adquireixen una configuració diferenciada. Tant a Manresa com a Mataró o a Vilanova i la Geltrú, els elements que conformen la transformació d'una ciutat industrial a una ciutat de serveis com ara la memòria obrera, la pèrdua de llocs de treball, l'abandonament de l'espai, la reconversió dels terrenys, els projectes urbanístics, l'especulació o l'apropiació per part de la ciutadania, són entre d'altres, derivacions temàtiques susceptibles de ser tractades, i mantenen una vinculació amb la memòria i la identitat pròpia de cada municipi.

Els treballs que es porten a terme en cada ciutat es defineixen a partir de dos eixos comuns: la participació d'un artista o col·lectiu convidat i la configuració d'un node territorial que compta amb la implicació de diferents agents del territori. Aquests dos eixos poden creuar-se, unificar-se o conviure de manera paral·lela.
En relació als projectes que han de desplegar els artistes convidats, es demana un grau de permeabilitat al sistema plantejat per Idensitat, que té en compte els agents socials i culturals que participen en cadascuna de les ciutats. Aquest sistema incorpora voluntats com fomentar la intermediació crítica, facilitar les col·laboracions i les actituds propositives que han de prendre forma en cada lloc.
Els projectes generats a partir dels nodes territorials constitueixen elements d'interacció, d’activació i/o de complement al projecte proposat per l'artista o col·lectiu convidat. Es configuren a partir d'incorporar agents diversos del territori, que despleguen processos i accions concretes, i s'organitzen mitjançant sessions coordinades, que donen forma als dispositius d'intermediació i d'acció educativa.


MANRESA

frieraMANRESA

Context i àmbit temàtic:
Es proposa treballar des d’una àrea concreta de la ciutat, que sigui paradigma dels temes que es tracten de manera conjunta: fàbriques, treball, entorn natural i trama urbana, transformació dels barris, moviments de població, espais en transformació. Es pren com a zona de recerca la vall que compren la via de Sant Ignasi fins al riu Cardener, en la qual s’hi troba la Fàbrica Nova, el propi Museu Comarcal, la Fàbrica de l’Aranya i és un punt d’intersecció entre els barris de Les Escodines, Barri Antic i Vic-Remei. Es tracta d'una zona que, malgrat aquesta situació central “sobre el plànol” la percepció ciutadana la té habitualment com un lloc perifèric. Una mena de perifèria interior. Així, en aquest marc geogràfic, es despleguen les temàtiques abans mencionades a partir tant dels edificis i les seves memòries, com de les gents que l’han transitat i l’habiten, a banda de ser el punt més important de transformació urbanística en els propers anys.

Artista: Raquel Friera
L’artista Raquel Friera combina una mirada crítica a l’economia amb una consciència de gènere. Els seus projectes dinamiten el que va aprendre durant la seva llicenciatura en Econòmiques i aprofiten tot i més de la carrera de Belles Arts, que va finalitzar a Barcelona al 2006. Amb aquests coneixements, mira sempre de combinar la reflexió conceptual, un llarg procés de treball amb les persones que participen als seus projectes i una crítica estètica de totes les jerarquies. Des de la teoria de gènere, s’ha ocupat més precisament del tema del treball, tant en el context del món de l’art com també en d’altres sectors, interessant-se per als àmbits on predomina la precarietat laboral. Aquests temes d'interès (treball, precarietat i gènere) apareixen declinats de maneres diferents en la sèrie de performances que està realitzant en l'actualitat. Es tracta de reinterpretacions, com a artista dona, d'una sèrie de performances mítiques portades a terme per artistes homes.

Projecte:
(Wo)Manresa s’inscriu en una sèrie de performances que Raquel Friera està realitzant, de 2015, dins del projecte Feminizing Art History. L’artista reinterpreta una sèrie de performances històriques realitzades per homes. Continuant llavors amb aquest exercici de reinterpretació performàtica, (Wo)Manresa s’inspira aquest cop en l’acció anomenada Manresa que l’artista alemany Joseph Beuys va realitzar, l’any 1966, a la galeria Schmela de Düsseldorf. L’artista continuarà amb el tema de les “ferides” i del viatge present a la performance de Beuys, però des d’un camp imaginari, no simbòlic, i socioeconòmic, no espiritual. Arrelant-se més precisament en el context actual, la proposta de Raquel Friera realitza una sèrie de desplaçaments orientats vers la crítica de gènere i el treball. L’artista interpretarà així les “ferides” de l’obra de Beuys a partir del món laboral de les dones, aprofundint més precisament en la compatibilitat/incompatibilitat del “treball reproductiu” (treball domèstic i de cures) i el “treball productiu” o treball remunerat. A partir de trobades i debats amb diverses dones de Manresa, es tractarà doncs d’imaginar possibles llocs on aquestes problemàtiques laborals i socioeconòmiques estiguessin solucionades. El viatge individual de Beuys entre elements simbòlics quedarà així desplaçat com un viatge compartit cap a un destí imaginari.

Node territorial: Museu Comarcal de Manresa, Grup de dones LILA, el programa d'inserció laboral per a dones de Caritas Manresa, altres agents a definir.

>>[Tornar a l'índex de projectes per ciutats]


MATARÓ

matarofabrilET03 Mataro IMG 2209

Context i àmbit temàtic
A Mataró, s’ha treballat sobre el passat fabril de la ciutat i les noves empreses que prenen el lloc de les fàbriques com a nou model de producció és un tema que resulta interessant abordar des de la perspectiva de l’educació i la pràctica artística en un context urbà amb nombrosos exemples d’aquests espais en transformació. El projecte es troba en fase de cartografia, recorrent les àrees i observant les transformacions de les fàbriques de les dues zones de polígons amb la col·laboració de l’arxiu municipal, on s’ha trobat el pla més recent que cataloga el patrimoni arquitectònic de Mataró.

Artista: Mariona Moncunill
Els seus projectes solen ser intervencions que assenyalen característiques del context en què s'insereixen amb l'objectiu de posar-les a debat, analitzar-les i proposar una mirada crítica cap a elles. Desplega processos de treball que posen especial èmfasi en la recerca teòrica, la el treball de camp, la gestió i activació de recursos existents a nivell humà, material o simbòlic. Els processos de negociació i diàleg amb tots els agents implicats són també una part essencial del seu treball, que en alguns casos es visibilitzen i en altres queden latents. El joc entre realitat i ficció, el mimetisme, la infiltració, l'especulació, l'ambigüitat o l'especificitat són alguns dels trets característics de la seva obra, que sovint es formalitza de forma anicònica i camuflada. És llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió Cultural per la UB amb Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement a la UOC. Ha cursat part dels seus estudis a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten de l'Haia. La seva obra ha estat reconeguda entre d'altres amb el Premi Generació 2014 (2013), la Beca Ramón Acín d'Arts Plàstiques (2011), la Beca a l'Creació Artística Fundació Guasch Coranty (2010) i el Premi Miquel Casablancas (2008). També ha rebut beques de residència a HIAP (Hèlsinki, 2013) i Rupert (Vílnius, 2013). Ha exposat individual i col·lectivament a l'Espai 13, Fundació Joan Miró (Barcelona, 2012), al Convent dels Àngels del MACBA (Barcelona, 2014), l'Espai Cultural Caja Madrid (Barcelona, 2010), en Gallery Augusta (Hèlsinki, 2013 ), Centre d'Art Lo Pati (Amposta, 2013) o Arts Santa Mònica (Barcelona, 2013) entre d'altres.

Projecte:
És una recerca sobre espais en transformació dins de la ciutat i la seva catalogació. Espais que pertanyien a l'imaginari fabril de la ciutat ara convertides en zones de polígons: una barreja entre zonas de negoci i oci, com és el cas del Polígon de Pla d’en Boet que te com a característica diferenciadora l'oci noturn.

Node territorial MAC Mataró Art Contemporani, Arxiu Municipal, Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental de Mataró, altres agents a definir.

>>[Tornar a l'índex de projectes per ciutats]


VILANOVA I LA GELTRÚ

ET03 Vilanova 2016 08 20Gen.17h 026

Context i àmbit temàtic
La fàbrica Pirelli, ubicada en el municipi durant gairebé cent anys (1902-2004), manté encara viva la seva presència, degut a la seva importància en el context urbà, social, econòmic, laboral, simbòlic, així com en la vida i memòria de moltes persones. En aquest complex industrial hi va treballar una gran part de la població. Comptava amb habitatges socials, economat i múltiples serveis per als treballadors, fins el 2005 que va ser traslladada de lloc i va canviar de titularitat.  A partir del seu desmantellament, ha deixat nombroses persones sense feina i un espai en vies de transformació. La seva cèntrica ubicació en el context urbà, com a part del front litoral, esdevé ara un espai transitori. És a partir d'aquesta situació sobre el que es treballarà lloc que ara es troba en transició.

Artistes: Joan Nadal i alumnes de l'Escola Municipal d'Art i Disseny (EMAiD)
Joan Nadal és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professor de la EMAID. Es defineix com a artista polifacètic a través de tècniques com el dibuix, la pintura, la fotografia, les instal·lacions o els muntatges escultòrics, entre d'altres, i s'ha format i sensibilitzat pel món de l'Art, de la creació plàstica, de la sociologia, la didàctica, l'ecologia i el paisatgisme, disciplines que han estat presents en la seva trajectòria com docent, que comença el 1980. Des de l'any 1992, Joan és professor titular de l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú amb matèries de dibuix artístic, volum, color, i projectes d'interiorisme i paisatgisme, combinant la part més tècnica de la formació dels estudiants amb una revisió històrica, urbanística i social del context que es treballa. El projecte d'intervenció paisatgística que es realitzarà al solar de la Pirelli de Vilanova i la Geltrú el durà a terme amb alumnes de l'Escola Municipal d'Art de Vilanova i la Geltrú (EMAID). L'Eescola, fundada el 1969, és un dels referents artístics de la zona, on inicialment s'impartien estudis d'Arts i Oficis. Actualment, oferta diferents Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior amb titulació oficial i homologada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i reconeguts pel Ministeri d'Educació. L'Escola ha col·laborat i s'ha implicat en múltiples projectes i esdeveniments relacionats al món de l'art, l'educació, el disseny i la cultura, actuant com a promotora d'actes que la relacionen amb l'exterior com conferències, exposicions, taules rodones, etc.

Node territorial
Centre d'Art Contempornai La Sala, Grup de Dones amb Memòria, Arxiu Comarcal del Garraf, altres escoles i instituts per a definir.

Projecte
El projecte desplegarà dues línies de treball; una dedicada a la intervenció artística a l'espai que ocupava la Fàbrica, realitzada pels alumnes de l'Escola d'Art amb Joan Nadal i que s'anomenarà "El jardí de la memòria", i d'altra banda una línia de generació d'arxiu amb la col·laboració del Grup de Dones amb Memòria i l'Arxiu Comarcal del Garraf.

Accions educatives amb l'Escola d'Art i Centres d'ensenyament secundari, col·laboracions amb agents locals i tallers de memòria:

donesFoto estetiques marc

IMG 5107

>>[Tornar a l'índex de projectes per ciutats]


ANTECEDENTS D'ESTÈTIQUES TRANSVERSALS
Estètiques Transversals és un programa que s’inicia durant l’any 2012 a Manresa i del qual se n’han desenvolupat 2 edicions: la primera, des de 2011 fins 2013 i la segona, de finals de 2013 a 2015. El programa sorgeix com una manera de donar continuïtat al treball que IDENSITAT, històricament, havia estat desplegant a la Catalunya Central des dels seus inicis, a finals dels anys ‘90s. En el marc d’aquestes dues edicions, han participat dels projectes que s’hi han realitzat 280 persones de manera directa, en la primera edició i 123 persones en la segona edició. En aquest marc, des de 2012, s’han desenvolupat els projectes CIRCULACIÓ, de Tanit Plana, RECORDS D’AVINYÓ I RECORDS DEL BRONX, de Nicolás Dumit Estévez i en l’últim any, UMP [Unitat Mòbil de Paisatge], projecte liderat pel col·lectiu Mixité (Marta Carrasco i Sergi Selvas), el qual es va desplegar a partir de diferents accions educatives. El projecte va resultar en una exposició a l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa, en diverses activitats paral·leles de reflexió i una publicació.

> Veure edicions anteriors


Logos ET