El Revés de la Trama és un projecte de Rogelio López Cuenca que es va presentar el 17 de desembre de 2009 aCan Palauet (Mataró). Forma part de la col·laboració entre Can Xalant i IDENSITAT. Ambdós comparteixen l'interès d'impulsar projectes artístics ideats específicament per a la ciutat de Mataró. És també el resultat del grup de treball format per Roser Caminal, Ismael Cabezudo, Laura Mart, Cecilia Postiglioni, Daniela Ortiz i Anna Recasens. Web del projecte: www.mapademataro.net

Time past and time future
What might have been and what has been
Point to one end, which is always present.
T.S. Eliot: Four Quartets

MAPA DE MATARÓ forma part del projecte EL REVÉS DE LA TRAMA, concebut a partir de la realització del taller Derrotes Alternatives: Now/here Mataró (Can Xalant, setembre-octubre 2008). Un grup de treball sorgit d'aquest taller ha portat a terme una investigació entorn de la delimitació d'una altre geografia de la ciutat, mitjançant el traçat d'itineraris susceptibles de permetre'ns recórrer la història local d'una(es) manera(s) que faci possible donar constància simultàniament d'aspectes que normalment són contemplats de forma aïllada, encasella i congelada en el temps, encerclada en un context específic; una visió transversal que parteixi precisament d'unes geografies de la quotidianitat (encara per traçar), posant-les en relació amb els processos globals dels quals en són tant conseqüència com protagonistes. El discurs manifest no seria al cap i a la fi més que la presència repressiva del que no es diu i aquesta "cosa no dita" seria un buidatge que furga des de l'interior tot el que es diu.

Aquest MAPA DE MATARÓ proposa desdibuixar la trama de la història en múltiples històries a manera de rizoma; partir de la xarxa teixida pel fil recurrent de la indústria tèxtil a Mataró i d'aquells temes amb que aquesta s'entrellaça en el temps: la crisi del capitalisme industrial o la globalització dels mercats, però també, i sobretot, la manera en que el poder i la violència es projecten directament sobre els cossos i les vides dels individus en forma, per exemple, dels moviments massius de persones mogudes per la demanda de mà d'obra, o la incorporació de les dones al mercat de treball assalariat i a l'espai públic. Una proposta de cartografia polièdrica i flexible, versàtil, capaç d'acollir i respondre a la multiplicitat de perspectives que conviuen en el territori i les seves memòries.

 

En la tragedia griega el centro del escenario lo ocupaban casi siempre los héroes, únicos  que se hallaban en contacto directo con los dioses. La vida cotidiana tenía reservado, sin embargo, un espacio subalterno y sin rostro: el del coro. Lo formaban las mujeres, los niños, los esclavos, los viejos, los mendigos, los invalidos…

S'han fixat temes, definit els seus límits i establert un esquema, dintre del qual, a manera de constel·lacions de relació i derivació entre els diferents objectius no s'esvaeixin els objectius comuns. A aquest efecte, la inclusió d'una perspectiva de gènere- que ha estat una problemàtica constant i al seu torn ha sofert una absència de consideració adequada de la seva importància, es constituïx en eix mòbil i permanent del projecte.

Con la ciudad ocurre lo mismo que con todas las cosas sometidas a un proceso irrsistibe de mezcla, de contaminación: pierden su expression esencial y lo ambiguo pasa a ocupar el lugar de lo auténtico.

El propi format triat per a la formalització del projecte, el mapa, implica un rebuig de la narració autoritària i lineal: es tracta d'un plànol sobre el qual desplegar una proposta de possibles lectures, de recorreguts per la memòria del territori: At the still point of the turning world.