El món real.

Publicat al Regio7 el 18-4-2010

[Resposta als articles publicats per Marc Marcé, director del diari Regió 7. "Experiments en àrab" dissabte 17 d'abril del 2010 i "Per si no hi hagués prou confusió ara brometes en àrab", diumenge 18 de abril de 2010. Ambos articles es refereixen a la intervenció Subtextos Manresa del col·lectiu Democracia, participants d'iD#5 Manresa]

Des de 2005 Manresa participa en el projecte d’art Idensitat, iniciat el 1999 a Calaf, que en aquesta darrera edició (ID#5) s’està realitzant en diferents municipis (Calaf, Manresa, Barcelona, Prat de Llobregat, Mataró amb Can Xalant i Priorat amb Priorat Centre d’Art. Tot i així els municipis amb els que treballa més estretament són Calaf i Manresa. Idensitat, durant tots aquests anys ha investigat amb la relació entre les pràctiques artístiques i l’espai social a través del desenvolupament de projectes processuals. Sempre hem estat molt conscients de la dificultat de fer visibles aquests projectes en els mitjans, sobre tot per la seva característica processual.

En aquests cinc anys el diari local, el Regió 7 ha fet escàs ressò de les activitats que es despleguen a l’entorn d’Idensitat en unes comptades ocasions. Actualment amb motiu de la presentació d’una sèrie de projectes que es venen realitzant des de finals de 2008 a la ciutat de Manresa (del 9 al 25 d’abril), aquest diari ha fet una excepció i en l’edició del dissabte 17 d’abril ha dedicat la portada, una pagina sencera en l’apartat de cultura i l’editorial. El diumenge, reiterant sobre el mateix tema li ha dedicat secció que porta per nom “La lectura del diumenge” signada pel mateix director Marc Marcé (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. ).

El motiu d’aquesta desmesurada atenció ve perquè un dels projectes “Subtextes Manresa” del col•lectiu Democracia ha utilitzat els suports publicitaris que hi ha a l’espai públic de la ciutat amb un conjunt de frases en llengua àrab. Les frases es dirigien al col•lectiu de persones que parlen aquesta llengua. El col•lectiu marroquí és un dels més nombrosos amb un 7,46 % de la població manresana (segons dades del padró municipal a juny de 2009). Les frases que estan en aquests suports publicitaris son les següents:
No hi ha espectadors. No us deixeu consolar. Amunt els de sota. Tot el poder pel poble. Llibertat per a què? Els ídols no existeixen. El principal camp de batalla és la ment de l’enemic, L’esclavitud creix sense mesura quan té l’aparença de llibertat. Ells manen perquè nosaltres obeïm. La diversitat és la vida, la uniformitat és la mort.
Aquesta intervenció, des de la perspectiva de la presència en premsa local, ha eclipsat el treball desenvolupat pels demés artistes, amb una menor càrrega de visibilitat. El motiu d’aquest text no és explicar aquests projectes, sinó exposar una sèrie de dades que Regió 7 ha utilitzat de manera errònia i fictícia,  no responent a la realitat.

L’origen d’aquesta presència esbiaixada en el Regió 7 està en un article que inicialment preparava Aloma Vilamala sobre totes les activitats que desenvolupa Idensitat a Manresa i que es concentren en aquests quinze dies (del 9 al 25 d’abril. Per més informació http://idensitat.net). A mitja setmana ens demana tota una sèrie d’informació dels projectes i el vespre abans de publicar-se la noticia ens truca per a comentar-nos que des dels de “dalt” els interessa tan sols el tema de Democracia i que per tan la resta de projectes ja se’n parlarà en el transcurs de la setmana vinent. A més, i aquest era el motiu de la trucada, ens demana una sèrie de dades econòmiques del projecte. Amb la voluntat de donar transparència es faciliten i finalment són publicades de manera descontextualitzada, errònia i utilitzades per incrementar la crispació ciutadana. Per aquest motiu volem fer algunes puntualitzacions.

 

Publicat al Regio7 el 17-4-2010

Idensitat és una associació sense ànim de lucre que finança les activitats que desenvolupa amb recursos públics. Per a fer diverses activitats tan el 2008 com el 2009 ha rebut anualment una quantitat de 55.000 eur del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest diners es destinen a desenvolupar les múltiples activitats que es realitzen en tots el municipis: Calaf, Manresa, Mataró, Prat de Llobregat, Barcelona i Priorat. Idensitat organitza seminaris, activitats educatives, publicacions i exposicions. L’Ajuntament de Manresa hi aporta una quantitat de 20.000 eur i Diputació de Barcelona 10.500 que es destinen als projectes que es realitzen a la ciutat de Manresa. Aquests projectes comporten una sèrie de residències a la ciutat per tal de contextualitzar els projectes. La majoria d’ells són seleccionats a partir d’una convocatòria pública internacional amb un jurat igualment internacional, i alguns d’ells per invitació directe a partir d’una trajectòria avalada. En aquest moment estem finalitzant la cinquena edició (finals de 2008- mitjans de 2010) que es tancarà amb una exposició a la Capella a Barcelona (juliol- setembre 2010). En l’article d’Aloma Vilamala tots aquests diners es sumen i s’atorguen als set projectes que es presenten a Manresa, posant èmfasi en els 11.000 eur de pressupost que té un d’aquests projectes. La quantitat que perceben els projectes es publica en les bases de la convocatòria (http://idensitat.net) Tot plegat es porta a una situació demagògica quan es tracta en l’editorial del dissabte.

L’editorial s’alimenta d’un grup sorgit en el facebook que segons comenta mostra hi ha milers de persones molestes. Si bé aquest grup, amb el nom “En contra de la publicitat arab! volem saber què s'anuncia al nostre país!” té unes 1.500 persones “observadores”, les que acaben escrivint són unes poques, i amb comentaris que donen per a un anàlisi sociològic més profund. Aquest grup l’inicià un tal Nieel, que en el seu facebook personal ja compta amb més de 900 amics. Tots sabem com va el tema dels amics a facebook, tot i així a Regio7 prenen aquestes dades com a significatives, juntament amb una vintena de trucades al 010 de Manresa i s’aprofita per tornar a evidenciar l’absurd de destinar una sèrie de diners a tot plegat.
En els articles es posa el crit al cel de que la Generalitat subvencioni coses així. El Departament de Cultura subvenciona activitats artístiques de la mateixa manera que subvenciona els mitjans de comunicació (http://www20.gencat.cat). El mateix Regió 7 va percebre una subvenció de 371.725 eur el 2008 (http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5414/09133018.pdf) i una quantitat bastant inferior el 2009, 136.337 eur. El 2007 el gover de la Generalitat va atorgar un total de 17.631.657 euros al conjunt de rotatius de premsa a Catalunya.

Com que l’editorial i l’article de Marc Marcé fan referència continuada al cost del projecte i atenent que el projecte artístic s’ha formalitzat a través de l’ús dels suport publicitaris a l’espai urbà (MUPIS), volem assenyalar que una altre possibilitat que havíem plantejat era la de utilitzar les pàgines del Regió 7 per a portar a terme aquest projecte. De totes maneres després de consultar les tarifes varem haver de descartar aquesta opció, donat que la pàgina imparell sencera en un diumenge en els diferents periòdics que pertanyen a l’Editorial Prensa Ibérica tenia un cost de 62.443,13 eur. segons tarifa publicada al http://www.epi.es/tarifa_conjunta.html). L’altre opció era utilitzar una pàgina sencera del Regió7. En aquest cas el cost és de 4.490 durant la setmana i el diumenge 5.570 (Aquestes tarifes s’han consultat del periòdic La Nueva España que pertany al mateix grup editorial, http://servicios.lne.es/lanuevaespana/tarifasedicionimpresa2008.pdf). El pressupost màxim del projecte era d’onze mil euros amb els honoraris, desplaçaments, estades i tallers inclosos. Tot plegat tan sols podíem fer l’anunci un diumenge.

Per finalitzar voldria fer referència a un altre dels pocs temes que tracte el Marc Marcé en aquesta lectura dominical, i és quan diu “en el món real va d’una altre manera”, donant per suposat que els artistes estan en un mon fictici, càndid, il•lús. Ja fa uns anys que Jean Baudrillard va publicar el llibre “Cultura i simulacre” tot evidenciant que el mitjans escenifiquen la realitat, la volen fer tan evident que la simulen, l’enmascaren i la desnaturalitzen fins que no té res a veure amb la pura realitat i esdevé un simulacre. La intervenció de Democracia utilitza aquestes estratègies, genera un simulacre per evidenciar la realitat existent. De la mateixa manera aquests articles han acabat de construir aquest simulacre de la realitat manresana, amplificant la confusió. Tot plegat bastant irònic, ja que una de les voluntats fundacionals d’Idensitat és crear espais generadors de realitat i connectar aspectes de caràcter global amb qüestions més locals.