ESPAIS, TRÀNSITS I DISPOSITIUS MÒBILS.
Taller dirigit per Raumlabor
10-14.10.2011


IDENSITAT, en col.laboració amb Can Xalant i ACVic, Centre d’Arts Contemporànies, obre una convocatòria per participar en el taller Espais, trànsits i dispositius mòbils, impartit pel col·lectiu berlinès Raumlabor [Andrea Hofmann, Axel Timm, Benjamin Foerster-Baldenius, Francesco Apuzzo, Jan Liesegang, Markus Bader y Matthias Rick]. El taller Espais, trànsits i dispositius mòbils s’inscriu en el marc de Ceci n’est pas une voiture, un projecte comissariat per Martí Peran i impulsat de manera conjunta per Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró; ACVic, Centre d’Arts Contemporànies i IDENSITAT. El taller compta amb la col·laboració del Cercle Artístic Sant Lluc, l’Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona i el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). El projecte es planteja com un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d’artefactes mòbils en qualitat d’elements per a una concepció expandida del Museu o, en el seu cas, com una alternativa al mateix.


Convocatòria oberta per participar en el taller
Del 10 al 14 d’Octubre de 2011
Horari: de 10:00h a 20:00h
Lloc: Cercle Artístic de Sant Lluc. Palau Mercader, c/ Mercaders, 42. 08003 Barcelona
Per participar omple el formulari [accés a formulari]

Programa [pdf]

Descripció del taller per Raumlabor

Estem interessats en la ciutat com a espai d’activitat. La identitat urbana neix de la identificació d’un mateix en relació a la ciutat.

En temps passats, hi havia una caravana gitana que venia al nostre poble cada dos anys. Venien amb un gran nombre de caravanes i una gran tenda de campanya. Viatjaven per tot el país, sempre carregant les últimes invencions, d’un lloc a un altre. Portaven menjars estranys, espècies exòtiques, l’home més fort del món, una dona profeta i un mirall en el que un podia veure la seva ànima. La gent del poble sentia excitació per una part, i una forta sensació de por, per l’altra. Aquesta vida nòmada i lliure estava d’alguna manera qüestionant les fundacions de la nostra ordenada i silenciosa comunitat. Passades tres o quatre setmanes, quan la caravana marxava, sempre hi havia algú al poble que s’havia extraviat, i molts tenien dificultats per a tornar a les seves rutines quotidianes.

Volem contemplar la idea del museu mòbil d’una manera similar! Què podria ser antagònic a viatjar de lloc en lloc en els nostres temps? Quin és el rol de la col·lectivitat en la nostra societat ‘post-tot’? Què hauria de passar en un museu mòbil, transportant contingut i significat d’un lloc a un altre? Com podem qüestionar les nostres rutines quotidianes? Quin podria ser el mirall on veiem el millor de nosaltres mateixos? Quin tipus d’art pot ser exposat en un museu mòbil?

El museu mòbil que volem dissenyar consisteix en estructures mòbils que tindran la seva pròpia funció independent, però en combinació i relació de les unes amb les altres, crearan un nou tipus de museu i de possibilitats per a una redefinició temporal de l’espai públic. En el taller crearem un Model 1:5 i dibuixos del museu. Treballarem en grups. Cada grup haurà de desenvolupar una unitat mòbil que pugui funcionar independentment i pugui ser combinada per a formar el museu mòbil. Els resultats seran exposats en l’exposició Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho, a ACVIC, Centre d'Arts Contemporànies (octubre 2011- gener 2012).

Camping, caravaning, architecturing
De Sofia Mataix i Miquel Ollé

Al desembre de 2010, dins el marc del projecte Ceci n'est pas une voiture, impulsat de manera conjunta per ACVic. Centre d'Arts Contemporànies, Idensitat i Can Xalant, Es va obrir una convocatòria pública en col·laboració amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. La convocatòria va consistir en desenvolupar dos projectes en oresidència a dos centres diferents: un a la ciutat de Vic en col·laboració amb ACVic. Centre d'Arts Contemporànies, i una altra a Mataró en col·laboració amb Can Xalant. Les propostes enviades a convocatòria teníen com a condicionant la utilització dels dispositius mòbils  (el Dispositiu Itinerant d'Idensitat en el cas de Vic i el CX-R en el cas de Can Xalant), per tal de desenvolupar el projecte.

Per a la residència a Mataró, i comportant la utilització del CXR, es va seleccionar Camping, caravaning, arquitecturing de Miquel Oller i la Sofia Mataix, un projecte que documenta i analitza de forma empírica i humana les arquitectures generades als càmpings, on cada usuari dissenya, construeix i personalitza l'espai segons les seves necessitats, tenint en compte que les funcions primordials són l'oci, el descans i les activitats lúdiques i socials.

Es pot afirmar que els espais condicionen i modifiquen els comportaments humans, però en aquest cas són els comportaments els que modifiquen l'espai, ajustant-se a les necessitats de cada usuari. L'usuari es converteix en l'arquitecte, en el dissenyador. Aquesta llibertat d'acció que té dona una gran varietat d'actituds, construccions i formes de vida, que van des del nomadisme al quasi sedentarisme. La proximitat de les parcel·les, el caràcter obert dels habitacles i l'actitud ociosa i relaxada fomenten les relacions socials entre veïns, i accions que a la vida quotidiana es realitzen en la intimitat es converteixen en públiques i compartides (menjar, higiene personal, migdiada, etc.).

La forma primigènia de la CX-R evoca la funció per la que va ser dissenyada i com expansió del museu, fa justícia a la idea d'arquitectura modular, flexible i temporal.

A la primera fase del projecte va funcionar com a laboratori de recol·lecció i gestió de dades. Durant 30 dies entre juliol i agost, el dispositiu itinerant de Can Xalant ha recorregut 2974 km, visitant 15 càmpings de la costa Mediterrània, des de la Costa Brava fins a Cabo de Gata. 153 persones han volgut explicar-nos com "s'ho monten", què és "arquitecturing". A la segona part, les dades recol·lectades van acabar en un vídeo documental.

Aquest és un projecte en residència de MAKEA que forma part de iD Ceci n'est pas une voiture, desenvolupat en col·laboració entre ACVic, Idensitat, Can Xalant i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Ha estat seleccionat en la convocatòria pública organitzada per Idensitat per tal de desenvolupar una residència a la ciutat de Vic en col·laboració amb el Centre i una altra a Mataró en col·laboració amb Can Xalant. Un dels condicionants de la convocatòria consistia en utilitzar el Dispositiu Itinerant d'Idensitat, en el cas de Vic i el CXR en el cas de Can Xalant. SPOT és un projecte que es porta a terme entre juny i setembre de 2011. MAKEA treballa en l'àmbit del reciclatge, la reutilització dels objectes i els materials en desús, que a partir de tallers de construcció transformen i redissenyen per a un nou ús. Durant el mes de setembre realitzaran diversos tallers que cerquen la implicació de col·lectius que treballen en el territori.

SPOT (Servei Públic d’Optimització de Trastos) qüestiona l’actual cultura d’usar i llençar, el consum com a mitjà cap al benestar o la felicitat, els objectes d’un sol ús, de baixa qualitat i de durada programada, que no tenen en compte l’esgotament dels recursos ni l’acumulació de residus.
SPOT  és un servei comunitari de reparació i reutilització que treballa per canviar aquesta tendència. Aquest servei subratlla la idea que un objecte nou no sempre és millor que un de vell, que pot tenir una vida útil més llarga del que ens pensem si es posen, en mans de la ciutadania, les eines per aprofitar-lo i transformar-lo.
El dispositiu [DI] d’Idensitat es transforma en el taller ambulant de l’SPOT, que recorrerà durant la primera quinzena de setembre els carrers de Vic i oferirà un servei gratuït d’assessorament i ajuda per a la reparació, reutilització i transformació creativa d’objectes. També assessorarà sobre l’ús de les eines necessàries.
El projecte posa un punt d’atenció sobre la necessitat de crear espais on els ciutadans puguin acudir per reparar els objectes espatllats o trencats, on es disposi d’equipament comunitari i de professionals per orientar en tècniques de reparació, bricolatge, fusteria, tapisseria, costura, etc., i finalment s’avaluï la viabilitat i l’acceptació.
SPOT combina els aspectes d’un taller de bricolatge amb els d’un punt de trobada per a l’intercanvi de coneixements, idees i maneres de fer, un espai de creació i debat sobre les polítiques mediambientals, consumisme racional, reutilització, un lloc on es pensen alternatives i noves formes de fer.
Més info a: www.makeatuvida.net/spot

Entre desembre de 2010 i març de 2011, dins del marc del projecte iD Ceci n’est pas une voiture impulsat de manera conjunta per Idensitat, CanXalant. Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró i ACVic Centri d’Arts Contemporànies, es va obrir una convocatòria per desenvolupar dos projectes d'intervenció en l'espai públic a les ciutats de Mataró i Vic. Es van rebre 108 propostes procedents de 61 poblacions.

Ciutats: Amsterdam, Aubervilliers, Bangkok, Barcelona, Berlin, Bilbao, Bogota, Brescia, Brighton, Brooklyn, Brück, Buenos Aires, Caracas, Chisinau, County Sligo, Dublin, Eindhoven, Florència, Gent, Girona, Havana, Hoyo de Manzanares, Ivanovo, Jerusalem, Londres, Madrid, Màlaga, Molins de Rei, Mont-real, Mitxamel, Nova York, Palma, Paris, Pittsburgh, Rio de Janeiro, Roma, Sainte-Mélanie, San Salvador, Sao Paulo, Sevilla, Sidney, Stockholm, Stuttgart, València, Vancouver, Venècia, Vicenza, Vienna, Winnipeg.

Projectes seleccionats que es desenvoluparan a les ciutats de Vic en col·laboració amb ACVic i a Mataró en col·laboració amb Can Xalant

Vic
Servei Públic d'Optimització de Trastos (S.P.O.T.). [MAKEAtuvida. Associació Cultural de Reutilització Creativa]
S.P.O.T. proposa, contra la tendència actual d'usar i tirar, al consum com a mitjà cap al benestar o la felicitat, la simulació d'una campanya institucional posant en relleu la idea que un objecte nou no sempre és millor que un vell, que pot tenir molta més vida útil de la qual ens pensem. El projecte planteja l'adaptació del Dispositiu Itinerant en un taller mòbil de reparació, reutilització i transformació creativa d'objectes. Proposa un espai on els ciutadans poden acudir per reparar els seus objectes espatllats, i combina aspectes d'un taller de bricolatge i multimèdia amb un punt de trobada per a l'intercanvi de coneixements, idees i maneres de fer; un espai de creació i debat sobre les polítiques mediambientals, consumisme racional, reutilització; un lloc on pensar alternatives i noves formes de fer.

Mataró
Càmping, Caravaning, Arquitecturing. [Miquel Ollé Aguilló, Sofia Mataix Veiga]
El projecte planteja la documentació i anàlisi d'una forma empírica i humana de les arquitectures generades en els càmpings, on cada usuari dissenya, construeix i personalitza l'espai segons les seves necessitats, tenint en compte que les funcions primordials són l'oci, el descans i les activitats lúdiques i socials. Parteix de la idea que els espais condicionen i modifiquen els comportaments humans, però en aquest cas són els comportaments que modifiquen l'espai, ajustant-se a les necessitats de cada usuari. L'usuari llavors es converteix en l'arquitecte i dissenyador d'una arquitectura alternativa, flexible, econòmica i autogestionada. En una primera fase, el projecte planteja adaptar el CX-R en un taller mòbil d'anàlisi i recopilació de dades que realitzarà una ruta en 30 càmpings de Catalunya, per a editar posteriorment un documental amb el material obtingut. En una segona part, la CX-R es convertirà en un dispositiu expositiu per presentar el documental.

iD#6. Convocatòria de projectes d'intervenció en l'espai públic.

En el marc del projecte Ceci n’est pas une voiture. Artefactes mòbils vigilen el museu, impulsat de manera conjunta per Idensitat, CanXalant. Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró i ACVic Centre d'Arts Contemporànies, s'obre una convocatòria per desenvolupar dos projectes d'intervenció en l'espai públic de Mataró i Vic.

El projecte Ceci n’est pas une voiture. Artefactes mòbils vigilen el museu
es planteja com un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d'artefactes mòbils en qualitat d'elements per a una concepció expandida del Museu o, al seu lloc, com una alternativa al mateix. Es tracta d'un projecte d'investigació que pretén catalogar i reflexionar sobre aquelles iniciatives que, circulant per l'espai públic, col·lisionen amb la noció convencional del Museu i, en el seu lloc, reformulen les funcions del dispositiu expositiu com a plataforma nòmada per a la participació directa i autogestionada, per al desenvolupament de la investigació social i per a l'articulació d'experiències educatives. El projecte es desenvolupa mitjançant una successió d'activitats concebudes cada una d'elles com una fase Parking. El Parking 01, plantejat com una primera aproximació al tema, es va desenvolupar i va presentar a Can Xalant el juliol de 2010. El conjunt del projecte s'articula mitjançant Parkings successius a desenvolupar al llarg de 2011. Per a més informació sobre el projecte [Ceci n'est pas une voiture]. -  [Formulari per presentar un projecte]

Parking 02. Convocatòria oberta per a la realització d'un projecte d'intervenció en l'espai públic de Mataró utilitzant el "Dispositiu Itinerant" d'Idensitat.

Dispositiu Itinerant [DI]
En diferents moments del 2009 i 2010 el Dispositiu Itinerant ha format part de tallers i seminaris com un element expositiu que vehicula activitats específiques generades en l'entorn d'Idensitat. Ha format part del projecte iD Barri i s'ha presentat en diferents activitats formatives i d'intervenció en l'espai públic a Calaf (Espai Hivernacle Cultural), Prat de Llobregat (Torre Muntadas), Barcelona (La Capella) i Manresa (Passeig Pere III). Persegueix la idea d'exposició expandida al territori i funciona com un emissor - receptor de dades. El seu caràcter itinerant permet incidir en aspectes específics de cada lloc a través de la mobilitat. El Dispositiu Itinerant és una forma d'evidenciar i visualitzar un dels principals objectius d'Idensitat, que consisteix a ser un espai de producció itinerant, que transita al territori amb els projectes que impulsa alhora que genera visions, anàlisi i propostes de transformació al seu voltant. En aquest cas es proposa com a element de suport que s'integra al projecte que, seleccionat a partir de la convocatòria, podrà ser modificat i adaptat a les necessitats del projecte. El Dispositiu Itinerant compta amb alguns elements complementaris com un projector, diverses taules, cadires, pantalles de projecció i suports verticals.

Parking 03. Open call for a project of intervention in the public space of Vic using Can Xalant’s CX-R caravan.

CX-R

CX-R, és una caravana mòbil adaptada, la seva portabilitat permet al centre estendre's cap a l'espai públic, establir dinàmiques de col·laboració amb el seu entorn, a més d'ampliar el seu radi d'actuació i d'incidència. 
La CX-R va ser projectada i produïda el 2009 pels arquitectes argentins a77 (Gustavo Diéguez i Lucas Gilardi) i Pau Faus com a resultat d'un taller l'objectiu del qual era la construcció col·lectiva d'una infraestructura per al pati del centre i a partir del desenvolupament d'una xarxa d'institucions i persones de l'entorn més immediat. El laboratori es va plantejar com un procés de construcció física, però també com a plataforma d'interacció social amb la intenció de definir programes d'actuació. wecanxalant.blogspot.com.
Des de la seva inauguració, la CX-R ha estat requerida per a diferents usos i per agents diversos: intervencions artístic-pedagògiques en instituts, festes populars de barri, escenari per a actuacions, intervencions artístiques, entre d'altres. La CX-R permet ser modificada per a cada ús i projecte.

Descripció del projecte Ceci n’est pas une voiture.

Projecte impulsat amb la col·laboració entre: Can Xalant Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró. www.canxalant.org / Idensitat. www.idensitat.net / ACVic Centre d’Arts Contemporànies. www.acvic.org

Comissari: Martí Peran
Comité selecció ID#6 Mataró-Vic: Jesús Carrillo, Pep Dardanyà, Pilar Bonet, Jordi Canudas, Martí Peran, Cristina Riera i Ramon Parramon

El projecte Ceci n'est pas une voiture es planteja com un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d'artefactes mòbils en qualitat d'elements per a una concepció expandida del Museu o, en el seu lloc, com una alternativa a aquest.

La possibilitat de subvertir la lògica del Museu mitjançant la construcció de artefactes mòbils té ja una llarga tradició. Des de la cèlebre maleta de Marcel Duchamp (Boite-en-Valisa, 1941) o el barret de Roger Filliou (Galerie Legitimi, 1962), les iniciatives per traslladar l'àmbit de l'experiència estètica més enllà dels límits del museu s'han multiplicat. Però aquesta mateixa tradició d'un "art ambulant" (Isidoro Valcárcel Medina, 1976) també ha estat objecte d'una recent cooptació per part del Museu convencional. En efecte, en l'última dècada hem assistit a una proliferació de temptatives per multiplicar el perímetre del Museu tradicional mitjançant estructures portàtils (Els pavellons temporals de la Serpentine Gallery des de 2000, el projecte per el Temporary Guggenheim Tòquio el 2001 o, més eloqüent si és possible, el recent Chanel Contemporary Art Container planejat per Zaha Hadid el 2008). Davant aquest fenomen invasiu, Ceci n'est pas une voiture pretén catalogar i reflexionar sobre aquestes altres iniciatives que, circulant per l'espai públic, xoquen amb aquestes pròtesis museístiques convencionals, en la mesura que, en lloc d'estendre els metres lineals dels murs del museu, reformulen les funcions del dispositiu expositiu com a plataforma nòmada per a la participació directa i autogestionada, per al desenvolupament de la investigació social i per l'articulació d'experiències educatives. En altres paraules, si els pavellons temporals del museu convencional pretenen ampliar els seus temps i espais d'aparició per tal d'enfortir la propagació dels seus models narratius, els artefactes mòbils que aguaiten al museu seran aquells que, transitant pel mateix paisatge social, assagen maneres d'entendre la cèl·lula expositiva com un lloc de recepció i construcció de les narratives plurals i crítiques enfront del model hegemònic.

El Projecte Ceci n'est pas une voiture es concep com un procés de treball que combina processos d'investigació, de formació, de producció i de difusión. Com aquest objectiu, es distingeixen diferents fases del projecte, cada una d'elles conceptualitzada com un episodi de Pàrkings.