Taller dirigit per Raumlabor
10-14.10.2011
IDENSITAT, en col.laboració amb Can Xalant i ACVic, Centre d’Arts Contemporànies, obre una convocatòria per participar en el taller Espais, trànsits i dispositius mòbils, impartit pel col·lectiu berlinès Raumlabor [Andrea Hofmann, Axel Timm, Benjamin Foerster-Baldenius, Francesco Apuzzo, Jan Liesegang, Markus Bader y Matthias Rick]. El taller Espais, trànsits i dispositius mòbils s’inscriu en el marc de Ceci n’est pas une voiture, un projecte comissariat per Martí Peran i impulsat de manera conjunta per Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró; ACVic, Centre d’Arts Contemporànies i IDENSITAT. El taller compta amb la col·laboració del Cercle Artístic Sant Lluc, l’Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona i el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). El projecte es planteja com un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d’artefactes mòbils en qualitat d’elements per a una concepció expandida del Museu o, en el seu cas, com una alternativa al mateix.
Convocatòria oberta per participar en el taller
Del 10 al 14 d’Octubre de 2011
Horari: de 10:00h a 20:00h
Lloc: Cercle Artístic de Sant Lluc. Palau Mercader, c/ Mercaders, 42. 08003 Barcelona
Per participar omple el formulari [accés a formulari]
Programa [pdf]
Descripció del taller per Raumlabor
Estem interessats en la ciutat com a espai d’activitat. La identitat urbana neix de la identificació d’un mateix en relació a la ciutat.
En temps passats, hi havia una caravana gitana que venia al nostre poble cada dos anys. Venien amb un gran nombre de caravanes i una gran tenda de campanya. Viatjaven per tot el país, sempre carregant les últimes invencions, d’un lloc a un altre. Portaven menjars estranys, espècies exòtiques, l’home més fort del món, una dona profeta i un mirall en el que un podia veure la seva ànima. La gent del poble sentia excitació per una part, i una forta sensació de por, per l’altra. Aquesta vida nòmada i lliure estava d’alguna manera qüestionant les fundacions de la nostra ordenada i silenciosa comunitat. Passades tres o quatre setmanes, quan la caravana marxava, sempre hi havia algú al poble que s’havia extraviat, i molts tenien dificultats per a tornar a les seves rutines quotidianes.
Volem contemplar la idea del museu mòbil d’una manera similar! Què podria ser antagònic a viatjar de lloc en lloc en els nostres temps? Quin és el rol de la col·lectivitat en la nostra societat ‘post-tot’? Què hauria de passar en un museu mòbil, transportant contingut i significat d’un lloc a un altre? Com podem qüestionar les nostres rutines quotidianes? Quin podria ser el mirall on veiem el millor de nosaltres mateixos? Quin tipus d’art pot ser exposat en un museu mòbil?
El museu mòbil que volem dissenyar consisteix en estructures mòbils que tindran la seva pròpia funció independent, però en combinació i relació de les unes amb les altres, crearan un nou tipus de museu i de possibilitats per a una redefinició temporal de l’espai públic. En el taller crearem un Model 1:5 i dibuixos del museu. Treballarem en grups. Cada grup haurà de desenvolupar una unitat mòbil que pugui funcionar independentment i pugui ser combinada per a formar el museu mòbil. Els resultats seran exposats en l’exposició Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho, a ACVIC, Centre d'Arts Contemporànies (octubre 2011- gener 2012).
- Combinar l’observació espacial i la investigació social per obtenir una noció sobre desitjos, necessitats i carències del barri de Santa Caterina a Barcelona. - Projectar models de dispositius mòbils que responguin als resultats de la investigació. - Establir un diàleg entre els participants i impulsar propostes col·laboratives.
- Qüestionar la institució museística convencional i reformular les funcions del dispositiu expositiu com a plataforma per a la participació directa i auto-gestionada, per al desenvolupament de la investigació social i per a l’articulació d’experiències educatives.
Públic al que va dirigit
El taller està dirigit a artistes, arquitectes, dissenyadors, educadors, gestors culturals, historiadors, dinamitzadors socioculturals, treballadors socials, estudiants de sociologia, antropologia, art, arquitectura, educació, així com a un públic que treballi entorn a temes relacionats amb la cultura i l’espai públic. El taller s’impartirà en anglès i tindrà suport puntual de traducció.
Direcció del Taller
Raumlabor és un col·lectiu berlinès que, des de 1999, treballa amb problemàtiques relacionades amb l’arquitectura i l’urbanisme contemporanis. A partir de varis equips interdisciplinaris, investiga estratègies per a la regeneració urbanística. Raumlabor treballa el disseny urbà i arquitectònic, la construcció, els ambients interactius i sempre ho fa a través de la investigació. El col·lectiu està composat per Francesco Apuzzo, Markus Bader, Benjamin Foerster-Baldenius, Andrea Hofmann, Jan Liesegang, Christoph Mayer, Matthias Rick i Axel Timm.
El taller Espais, trànsits i dispositius mòbils estarà impartit pels següents membres de Raumlabor:
Frauke Gerstenberg, va néixer a Berlín el1968. Va estudiar Arquitectura a UDK (Escola d’Art de Berlín) i a Barcelona (ETSAB/Miralles). Es va graduar a UDK Berlín amb un Diploma (Màster) el1998 i va ser guardonada amb el Premi a la millor Tesi del programa. Del 1999 al 2003 va treballar per a Sauerbruch Hutton Architects a Berlín. Ha estat professora a TU Munich del 2003 al 2009 i ha publicat diversos llibres sobre l’habitatge experimental. Des de 2003 col·labora amb Raumlaborberlin.
Jan Liesegang, va néixer a Colònia el 1968. Estudià Arquitectura a TU Berlín, a la Kunstakademie de Copenhage i a Cooper Union School of Architecture, a Nova York. Es va graduar a TU Berlín amb un Diploma (Màster) el 1997 i va ser guardonat amb el Premi a la millor Tesi del programa. Del 1998 al 2001 va treballar per Sauerbruch Hutton Architects a Berlín. El 1999 co-fundà Raumlaborberlin. Del 2001 al 2008 va treballar com a professor a l’Art Academy, Stuttgart. L’any 2010 va fer una visita d’estudi a l’acadèmia alemanya Villa Massimo, a Roma.
Dr. Phil. Katja Szymczak, historiadora de l’art, nascuda a Bad Orb el 1970, estudià Història de l’Art i Política a Berlín (TU Berlín), graduant-se l’any 2005. Ha treballat a la Bauhaus Dessau (2007-2010) i ha estat Directora de Producció de la exposició Modell Bauhaus (Berlín-Nova York, 2010). Des del 2010 és Directora de exposicions a la Martin-Gropius-Bau. Ha estat editora del catàleg Raisonée by Paintings of Horst Antes i de la Col·lecció Hoffmann, Berlín. Està especialitzada en art i arquitectura del segles XX i XXI. Col·labora amb Raumlaborberlin des del 2005 (Utopie 18 Spacebuster, entre d’altres projectes).
Matthias Rick, arquitecte, nascut a Versmold el 1965, estudià Arquitectura a la TU (Berlín), on va ser assistent del Professor Horst Antes del 1998 al 2001. L’any 1997 va fundar l’Institut per Arts de Construcció Aplicades. Des del 2002 és membre de Raumlaborberlin, i des del 2009 fins a l’actualitat, exerceix com a professor d’arquitectura a l’ Acadèmia d’Art, Arquitectura i Disseny de Praga.
Sol·licitud d’inscripció
Els interessats a participar en el taller hauran d’omplir un formulari [accés a formulari], incloent-hi un breu currículum i una carta d’expectatives abans del 5 d’Octubre del 2011. Les places són limitades i els participants es seleccionaran segons la documentació presentada. La quota de participació és de 35 € per estudiants i 45 € per professionals. Inclou dinar durant els dies que es realitzi el taller. Es requereix comprensió de l’anglès i es comptarà amb assistència puntual de traducció. Lloc i Dates 10-14 Octubre 2011 Cercle Artístic de Sant LlucPalau Mercader, c/ Mercaders 42 08003 Barcelona
Lloc i Dates
10-14 Octubre 2011
Cercle Artístic de Sant LlucPalau Mercader, c/ Mercaders 42 08003 Barcelona
Descripció general de Ceci n'est pas une voiture
La necessitat d’un anàlisi crític sobre els rols i les funcions del Museu ha estat abordada des de múltiples perspectives. La denominada Crítica Institucional va desenvolupar aquesta tasca, en primer lloc, mitjançant una generació d’artistes que van posar en qüestió els processos de legitimació estètica exercits per la pròpia institució. La segona generació de la Crítica Institucional, a partir de la dècada dels noranta, es caracteritzà per incorporar l’anàlisi crític en l’interior de la pròpia estructura institucional, introspecció que garantirà la capacitat d’expansió d’un museu invulnerable.
En aquesta tessitura, s’imposa l’imperatiu de crear eines per a una mena de Crítica Institucional de tercera generació, capaç d’examinar el museu des de l’exterior i amb la funció de rehabilitar la capacitat de l’experiència estètica com a fondament d’una subjectivitat en llibertat i d’una esfera pública plural. La creació de dispositius para-museístics, de caràcter mòbil, ha d’interpretar-se des d’aquesta precisa necessitat i, en conseqüència, com una possible eina per aquesta Crítica Institucional de tercera generació.
La possibilitat de subvertir la lògica del Museu mitjançant la construcció d’artefactes mòbils té ja una llarga tradició. Des de la cèlebre maleta de Marcel Duchamp(Boite-en-valise, 1941) o el barret de Roger Filliou (Galerie Legitime, 1962), les iniciatives per traslladar l’àmbit de l’experiència estètica més enllà dels límits del museu s’han multiplicat. Però aquesta mateixa tradició d’un “art ambulant” (Isidoro Valcárcel Medina, 1976) també ha estat objecte d’una recent cooptació per part del Museu convencional. En efecte, en l’última dècada hem assistit a una proliferació de temptatives per multiplicar el perímetre del Museu tradicional mitjançant estructures portàtils (els pavellons plegables temporals de la Serpentine Gallery des del 2000; el projecte per al Temporary Guggenheim a Tokyo el 2001 o, més eloqüent encara, el recent Chanel Contemporary Art Container planejat per Zaha Hadid el 2008).
Davant d’aquest fenomen invasiu, Ceci n’est pas une voiture pretén catalogar i reflexionar sobre aquestes i d’altres iniciatives que, circulant per l’espai públic, xoquen amb aquestes pròtesis museístiques convencionals, en la mesura que, en lloc d’estendre els metres lineals dels murs del museu, reformulen les funcions del dispositiu expositiu com a plataforma nòmada per a la participació directa i autogestionada, per al desenvolupament de la investigació social i per a l’articulació d’experiències educatives. En altres paraules, si els pavellons temporals del museu convencional pretenen ampliar els seus temps i espais d'aparició amb l'objecte d'enfortir la propagació dels seus models narratius, els artefactes mòbils que aguaiten al museu seran els que, transitant pel mateix paisatge social, assagen maneres d'entendre la cèl·lula expositiva com un lloc de recepció i construcció de les narratives plurals i crítiques davant del model hegemònic.
Fases de Ceci n'est pas une voiture
El Projecte Ceci n’est pas une voiture es concep com un procés de treball que combina investigació, formació, difusió i avaluació. Amb aquest objectiu, es distingeixen diferents fases del projecte que s'han desenvolupat des de juliol del 2010 fins al gener del 2012.
Fase 1. Consulta Museus portàtils. El grup d'estudiants de la matèria “Polítiques de l'art contemporani: nous mecanismes de producció i gestió” del Màster en Estudis Avançats d'Història de l'Art (UB), va desenvolupar un primer estat de la qüestió presentat a la manera de Consulta a Can Xalant (maig-juliol de 2010). http://canxalant.org .
Fase 2. iD Mataró–Vic. Producció de dos projectes seleccionats a partir d'una convocatòria pública per realitzar-se com a projectes en residència en ACVic i Can Xalant i utilitzar els dispositius itinerants de Idensitat i CX-R de Can Xalant (juny – setembre 2011). http://idensitat.net
Fase 3. Espais, Trànsits i Dispositius Mòbils. Taller dirigit per Raumlabor organitzat per Idensitat en el Cercle Artístic de Sant Lluc. http://idensitat.net
Fase 4. Exposició Esto no es un museo. Artefactos móviles acechan al museo. ACVIC, Centre d'Arts Contemporànies. Exposició documental dels diferents casos d'estudi (octubre 2011- gener 2012). http://acvic.org
Fase 5. Jornades MNCARS Madrid. Les jornades s'organitzen mitjançant tres taules de treball concordes amb els àmbits de reflexió oberts des del departament de Programes Públics del MNCARS : Pedagogies radicals; Altres Institucionalitats i Mobilitat i Espai social (novembre 2011).
Fase 6. Publicació d’un número especial de Roulotte. La publicació contemplarà els materials d'exposició, els tallers realitzats durant el procés així com les intervencions presentades durant les jornades. http://roulottemagazine.com
El taller Espais, trànsits i dispositius mòbils és una iniciativa de IDENSITAT en col·laboració amb Can Xalant i ACVic, Centre d’Arts Contemporànies. Té el suport de l’Institut de Cultura (Ajuntament de Barcelona),Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Generalitat de Catalunya), Cercle Artístic de Sant Lluc i Hangar.
IDENSITAT és un projecte d'art que investiga sobre les maneres d'incidir en l'àmbit de l'espai públic a través de propostes creatives, en relació amb el lloc i el territori, des d'una dimensió física i social. Constitueix una plataforma de producció i investigació en xarxa en l'àmbit artístic, en la que es poden experimentar noves formes d'implicació en l'espai social.
Més informació: www.idensitat.net
Contacte: