La interacció entre el local i el global s'evidencia per les relacions econòmiques i migratòries que han reconvertit aquest territori del Gorg, el qual anteriorment basava la seva activitat en la producció local, i ara l’ha substituïda per la producció deslocalitzada i la distribució local.
El projecte, que té com a eix temàtic el barri -entès com a espai de treball i lloc d'intercanvi comercial-, s’articula mitjançant la realització de diversos projectes transdiciplinars interrelacionats:
- Projecte ARC DE GORG. Una intervenció artística en l'espai públic de KUNSTrePUBLIK, col·lectiu format per Matthias Einhoff, Philip Horst, Markus Lohmann, Harry Sachs i Daniel Seiple. El projecte porta per títol Arc de Gorg.
- Taller de projectes WIKITANKERS, impartit de manera conjunta per Straddle3 i Todo por la Praxis i que constarà amb la col.laboració de l'Escola d'Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona i Francesc Magrinyà, Gaspar Maza i Ramon Parramon.
PROGRAMACIÓ
7-11 de novembre de 2011
Taller de Projectes
Impartit de manera conjunta per Straddle 3 i Todo por la Praxis amb la col·laboració de professors de l'Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo i de KUNSTrePUBLIK.
11-13 de novembre 2011
Intervenció a l’Espai Públic
Projectes Arc de Gorg de KUNSTrePUBLIK i Wikitankers de Todo por la Praxis i Straddle3 amb els resultats del taller.
ÀMBIT D'INTERVENCIÓ
L'àmbit d'intervenció i anàlisi és el Polígon Sud de Badalona, situat al costat de l'estació de metro Gorg de la Línia 1. El barri de Gorg de Badalona està situat al Sud-est del municipi, limítrof amb el mar, Barcelona i Sant Adrià. Es tracta d'una zona que ha estat tradicionalment industrial i que va començar a transformar-se a partir de l'any 1998 arran de la seva inclusió dins de l'anomenat "Pla especial del Port de Badalona (PEBB)".
La primera fase d'aquest pla es va començar a desenvolupar l'any 2005 i com a resultat es va construir el port esportiu i es van començar a introduir usos residencials i comercials amb l'objectiu de remodelar l'antic solar fabril.
La segona fase de remodelació es va iniciar al juliol de 2006, en la qual es pretenia perllongar el port cap a l'interior de la ciutat, mitjançant la construcció d'un canal que travessava gran part del barri. Aquest canal encara per acabar en l'actualitat, estava previst que fos vorejat per comerços, hotels i residències amb 242 nous habitatges que donarien continuïtat a les 368 ja construïdes al costat del mar. A finals de 2007 ja s'havien enderrocat molts dels antics edificis, però diferents litigis en contra d'aquest pla havien fet que una bona part de la transformació quedés paralitzada.
Dins de l'espai del barri de Gorg, al Polígon Sud Badalona és la part situada en un dels costats d'aquest projecte de canal. Té una extensió de 615.616 m2 i és un dels més grans de Badalona. Dóna cabuda a 620 empreses i recentment ha estat ampliat amb la construcció d'un nou parc empresarial anomenat "Granland" amb diferents serveis per a les empreses com restaurants, oficines bancàries, benzinera, centre comercial, gimnàs.
El 2011, en una primera visita al polígon el primer que cridava l'atenció era la concentració d'empreses d'origen xinès, principalment en dos dels seus carrers: Progrés i Guifré. En l'actualitat són ja més de vuitanta les naus regentades per població xinesa, dedicades principalment al comerç majorista. La major part dels productes de venda "a l'engròs" són: bijuteria, joguines, roba, derivats del tèxtil, calçat, bosses, i complements. Tots aquests productes, fabricats a la Xina, arriben a aquest polígon, on són emmagatzemats i comprats generalment per altres propietaris de comerços minoristes d'origen xinès i també per nacionals. Les primeres d'aquestes empreses-magatzem, van arribar a Badalona a principis dels anys noranta encara que la majoria d'elles s'han instal.lat entre entre 2003 i 2008, gairebé al mateix temps que s'estava desenvolupant el projecte de nova centralitat i gentrificació en un dels costats del polígon.
En una enquesta de l'any 2009 elaborada per la Federació de Empresaris de Badalona al voltant de la situació d'aquestes empreses xineses, es constata que moltes d'elles són d'un marcat caràcter familiar. Són empreses on la majoria d'empresaris tenen vincles familiars o d'amistat entre ells. Empreses on més del 50% ocupen menys de cinc treballadors. On la quasi totalitat dels propietaris provenen de la província Xina de Zhejiang.
Atesa la confluència d'aquest conjunt de circumstàncies al voltant d'aquest polígon com és el projecte de reforma urbana per una banda, la transformació dels usos d'un polígon per un altre, així com l'aparició d'una immigració estrangera amb un clar sentit capitalista, encara que procedent d'un país comunista, creiem que fan d'aquest lloc una interessant cruïlla de situacions i estratègies que ens poden permetre observar, descriure i en definitiva investigar els complexos processos de globalització econòmica, social i política així com els seus particulars ancoratges en el lloc i en el temps. En l'origen d'aquest ancoratge creiem que està l'economia i les relacions econòmiques establertes per les persones amb el lloc més que la cultura.
Les principals temàtiques que s'aborden en aquest projecte són les següents:
- L'espai físic i la seva transformació de zona industrial de fàbriques a zona comercial de grans magatzems gestionats per immigrants xinesos.
- En segon lloc la construcció d'una peculiar imatge dominada pel simbolisme de la immigració xinesa
- En tercer lloc la combinació d'espai i imaginari, de projectes de reforma i recuperació urbana amb projectes de promoció de ciutat de marca i de nova identitat.
PROJECTE D'INVESTIGACIÓ
Al Polígon Sud de Badalona i els seus voltants es produeix una confluència de circumstàncies. D'una banda hi ha un projecte de reforma urbana amb el projecte del port i l'eix urbà que s'estén fins al centre comercial Màgic configurant una centralitat metropolitana. D'altra banda s'està produint la transformació dels usos del Polígon Sud de Badalona, d'una indústria tradicional cap una indústria basada en la distribució de mercaderies. Creiem que aquesta confluència d'esdeveniments fan d'aquest lloc un interessant espai d'encreuament de situacions i estratègies que ens poden permetre observar, descriure i en definitiva investigar els complexos processos de globalització econòmica, social i política així com els seus particulars ancoratges en el lloc i en el temps. En l'origen d'aquest ancoratge creiem que està l'economia i les relacions econòmiques establertes per les persones amb el lloc més que la cultura.
Les principals temàtiques que s'aborden en aquest projecte són les següents: - L'espai físic i la transformació de la centralitat metropolitana de Gorg i especialment de la zona industrial de fàbriques del Polígon Sud de Badalona que evoluciona cap a una zona comercial de grans magatzems de distribució de mercaderies.
- La construcció d'una peculiar imatge dominada pel simbolisme de la immigració xinesa al voltant d'aquesta nova centralitat metropolitana.
- La combinació d'espai i imaginari, de projectes de reforma i recuperació urbana amb projectes de promoció de ciutat de marca i de nova identitat.
L'equip d'investigació de iD Barri BDN Import / Export són Gaspar Maza (Antropòleg URV) i Francesc Magrinyà (Urbanista UPC), i ha tingut la col.laboració dels alumnes Elisabeth Caro, Xavi Feliu, Lluís Juli i Maria Lobelle. Partint del treball de camp i de l'etnografia situada al polígon, els investigadors volen establir i ordenar les diferents etapes que han donat lloc a aquest espai i a la seva situació actual. Estan treballant per establir les connexions i transicions que s'han donat en aquest lloc, per veure com s'ha produït la post-industrialització del polígon i el pas de zona industrial a zona comercial. També tenen com a objectiu investigar la seva articulació amb el procés globalitzador d'una banda i explicar com s'ha produït l'arribada i establiment de la immigració xinesa i la conversió d'aquest lloc en un espai estratègic per a la seva economia a Badalona.
PROJECTE ARC DE GORG
Dins el marc del projecte, el col.lectiu KUNSTrePUBLIK plantegen la realització d'una obra per a ser ubicada en un solar en desús en un espai en transformació en el barri de Gorg de Badalona.
Descripció de la intervenció
Sota el nom d'Arc de Gorg, la intervenció consistirà en realitzar una arquitectura construïda de caixes d'embalatge usades per al transport de mercaderies. L'arquitectura s'assemblarà a una porta de forma híbrida entre un Arc de Triomf i la porta d'una ciutat xinesa. Les caixes són alhora part d'una tómbola gegantina. Estaran numerades i han de contenir un article, que hauria de ser donat amb antelació per la gent de les comunitats veïnes. Després de la preparació i construcció d'aquesta "Porta de la fortuna", el procés culminarà amb la seva inauguració i la distribució dels articles mitjançant una loteria. Com a conseqüència del joc d'atzar, la porta desapareixerà quedant només la bastida que les emmagatzemava.
Procés El procés comença amb una crida oberta a donacions i la recol·lecció de caixes de cartró. A continuació, caldrà aixecar l'estructura que sosté les caixes i col·locar-la a l'espai. Caldrà numerar les caixes (xinès i llatí), omplir-les amb els premis que subhastaran amb la tómbola i col·locar-les sobre l'estructura per a conformar “Arc de Gorg”. Els premis poden ser objectes de les botigues/magatzems de Badalona (donats o comprats). Una vegada assolida l'arquitectura, la tómbola pot començar amb gent convidada d'arreu. Un “bombo de loteria” gegant representat per una formigonera que 'escup' els nombres, i un carretó elevador es farà amb les caixes de l'arquitectura. (La destinació dels diners de la tómbola queda encara per decidir i podria afegir altra dimensió interessant al projecte…)
Objectius
Mitjançant aquest projecte, es vol obrir un procés que provoqui la comunicació i relació entre els grups de persones implicades a la zona.
Es vol generar una activitat lúdica i festiva en un lloc immers en una profunda transformació. Un espai en el que conflueix el metro (transport), el centre comercial (oci), el pavelló olímpic, el port esportiu (oci, esport), el polígon industrial (treball, comerç) i els habitatges (residència), fa que aquesta zona sigui un espai potencialment interessant per a portar-hi a terme projectes i prospeccions per un futur. KUNSTrePUBLIK és un col.lectiu d'artistes format a Berlín per Matthias Einhoff, Philip Horst, Markus Lohmann, Harry Sachs i Daniel Seiple. Des del art, el grup explora camps socials i genera intervencions en l'àmbit de l'espai públic. Ha dirigit nombrosos tallers des dels que cerquen alternatives i estratègies de subversió en l'art públic. Els membres de KUNSTrePUBLIK treballen tant en col.laboració com de forma independent, com a artistes, curadors, educadors, organitzadors i planificadors urbans, en funció de cada demanda invitació, lloc o situació.
PROJECTE AUDIOVISUAL
El treball audiovisual del projecte iD Barri BDN Import / Export es durà a terme per Guillermo Cruz, i es divideix en dues parts: • Un primer assaig audiovisual del projecte que mostra la transformació de certs llocs situats al voltant del polígon Badalona Sud, situat entre l'eix Marina Badalona i el barri del Gorg. Aquesta peça dura de 5 a 10 minuts. • Un vídeo documental amb una narrativa més convencional, mantenint el to i l'estètica de la peça audiovisual curta i afegint els testimonis de la gent que viu o ha viscut, treballa o ha treballat en aquests llocs. Aquesta peça durarà uns 26 minuts.
Presentació del projecte iD Barri BDN Import/Export en el marc de l'event Alemanya a Barcelona en el Parc de la Ciutadella de Barcelona. Presentació del projecte ARC DE GORG del col·lectiu KunstRepubliK, impulsat amb la col·laboració del Goethe Institut de Barcelona.
INTERVENCIÓ A L’ESPAI PÚBLIC: ARC DE GORG + WIKITANKERS
11-13 de novembre 2011
Lloc: Rambla del Gorg, Badalona (Metro Gorg)
Com a finalització del projecte, es proposa una intervenció en l’espai públic que conjuga diferents elements específics del projecte iD Barri Import / Export:
Sota el nom d'ARC DE GORG, el col.lectiu KUNSTrePUBLIK realitzarà una instal.lació arquitectònica construïda de caixes d'embalatge usades per al transport de mercaderies. L'arquitectura s'assemblarà a una porta de forma híbrida entre un arc de triomf i la porta d'una ciutat xinesa. Les caixes són alhora part d'una tómbola gegantina. Estaran numerades i han de contenir un article, que hauria de ser donat amb antelació per la gent de les comunitats veïnes. Després de la preparació i construcció d'aquesta "Porta de la fortuna", el procés culminarà amb la seva inauguració i la distribució dels articles mitjançant una loteria. Com a conseqüència del joc d'atzar, la porta desapareixerà quedant només la bastida que les emmagatzemava.
WIKITANKERS seran els resultats del taller realitzat per Straddle3 i Todo por la Praxis. Els objectes produïts en aquest taller i que també participaran en l’esdeveniment són: Media-Tanker (funciona com a element per a generar música) / Agro-Tanker (jardí mòbil) / Gastro-Tanker (funciona com a cuina) / Barra-Tanker (funciona com espai per a menjar i veure)
REFERÈNCIES BIOGRÀFIQUES DELS PARTICIPANTS
Francesc Magrinyà. Enginyer de Camins, Canals i Ports (UPC, 1988) i Doctor en Urbanisme per l’École Nationale des Ponts et Chaussées de París (ENPC, 2002). És professor d’Urbanisme de l’ETSECCPB-UPC i en Masters d’Urbanisme i de Sostenibilitat de la UPC. Ha estat Coordinador de la Mostra Cerdà i Comissari de l’Exposició Cerdà. 150 anys de modernitat. És especialista en el camp de la interacció entre urbanisme, transport i medi ambient, i en serveis urbans en països en desenvolupament. És autor entre d’altres de les següents Publicacions: La evolución de la ingeniería en la urbanística (Edicions UPC, 2002), Construcció de ciutat i xarxes d’infraestructures (Edicions UPC, 2004); L’espai urbà de la mobilitat (Edicions UPC, 2007); Cerdà, 150 anys de modernitat (Ed Actar, 2010).
Gaspar Maza. Antropòleg, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Des de l'any 2009 és coordinador del grup de treball sobre col·lectius en risc social: immigració estrangera dins del Pla Integral de promoció de l'esport i l'activitat física (Consejo Superior de Deportes, Madrid). Els seus treballs i investigacions principals han estat sobre temes relacionats amb la reproducció de l'exclusió social, els usos de l'espai públic, les activitats esportives amb grups de joves en dificultats, la investigació i el desenvolupament de projectes comunitaris en diferents barris i ciutats.
KUNSTrePUBLIK. Col·lectiu d'artistes format a Berlín per Matthias Einhoff, Philip Horst, Markus Lohmann, Harry Sachs i Daniel Seiple. Des de l’art, el grup explora camps socials i genera intervencions en l'àmbit de l'espai públic. Ha dirigit nombrosos tallers des dels que cerquen alternatives i estratègies de subversió en l'art públic. En col·laboració amb el Goethe-Institut ha participat en molts projectes internacionals (Lahore, Budapest, Bratislava, Sant Petersburg, Bangalore). Els membres de KUNSTrePUBLIK treballen tant en col·laboració com de forma independent, com a artistes, curadors, educadors, organitzadors i planificadors urbans, en funció de cada demanda invitació, lloc o situació. [http://www.kunstrepublik.de]
STRADDLE3 - David Juárez Latimer-Knowles. Arquitecte, membre fundador de Straddle3, un col·lectiu dedicat a l'arquitectura i la comunicació. Des d'aquesta plataforma, ha dut a terme diversos projectes sobre temes d'habitatge, espai públic, domini públic digital i urbanisme participatiu. De les seves obres, podem destacar els habitatges a la rambla del Raval, un projecte guardonat en el congrés de la UIA, o més recentment, uns habitatges construïts a partir de contenidors i altres materials reciclats, pel que fa a les intervencions en l'espai públic, el 2006 va posar en marxa el projecte Domo, una estructura geodèsica desmuntable que, en col·laboració amb el col·lectiu sevillà Hackitectura, es va convertir en el prototip wikiplaza. En els últims anys, ha creat altres estructures portàtils, algunes vegades en col·laboració amb l'estudi Recetas Urbanas. [http://straddle3.net ]
TODO POR LA PRAXIS. Es defineixen com un Laboratori de projectes estètics de resistència cultural, un laboratori que desenvolupa eines per a la intervenció a l'espai públic. Persegueixen l'objectiu de generar un catàleg d'eines d'acció directa i socialment efectives orientades a la consecució del dret a l'habitatge i el dret a la ciutat. Els seus projectes es centren en la temàtica de la qüestió urbana: ciutat i territori. El "camp de batalla" s'inscriu fonamentalment en l'espai públic desenvolupant projectes de caràcter processual i realitzant accions i intervencions de caràcter temporal. La metodologia és múltiple però es podria englobar en dos blocs principals: d'una banda, les que es recolzen en estratègies de visibilització, i, d'altra banda, les que parteixen de mètodes col·laboratius de participació. [http://www.todoporlapraxis.es/]
Sinopsi del projecte
Als terrenys destinats al projecte d'expansió del port de Badalona, que es va paralitzar degut a l'actual crisi immobiliària, s'alçarà a la tardor de 2011 un nou símbol. Un arc monumental que connecta el passat i el futur del lloc. Un híbrid dels arcs de triomf occidentals i de la porta d'una ciutat xinesa, construïda amb cartrons d'embalatge dels habitants catalans i les empreses xineses.
Aquest nou monument es desenvoluparà a partir d'una tómbola gegant en la que hi participaran els habitants de tota la vida, els nouvinguts i els treballadors del barri del Gorg. Format per la “fortuna” local de tots ells, s'alçarà un símbol global per a la comunitat específica de Gorg, per a la transformació de les empreses tradicionals i el buit temporal amb el triomf de nous espais amb moltes possibilitats. L'aposta costa un objecte, el premi és un nou objecte. Les caixes de cartró que conformen l'arquitectura monumental contenen aquests objectes, estan numerades i seran sortejades entre els ciutadans que participin en el joc en la inauguració oficial de la tómbola. El sorteig de premis es portarà a terme extraient boles de la fortuna d'una formigonera en marxa. Amb cada caixa premiada que es lliuri al guanyador, es va dissolent l'arquitectura original fins a deixar tan sols la bastida que les sostenia.
Rerefons i lloc:
Amb la crisi mundial dels mercats financers, l'activitat del mercat immobiliari es va paralitzar a gran part del món. Espanya va ser assotada per aquesta crisi en particular i a l'antic barri industrial entre Barcelona i Badalona es veu clarament: edificis industrials derruïts, enormes rasos, infraestructura a mig construir, amb només voreres i ponts que s'estenen sobre sòrdids espais del port, ens parlen d'un ambiciós projecte que no va arribar a la seva fi pel col·lapse dels mercats. Les naus industrials que van quedar han estat llogades els darrers anys per comerciants xinesos dedicats a la venda al major i representen la gairebé única activitat de la zona. Procés i desenvolupament El procés comença convidant la gent a donar coses per a la tómbola i recol·lectant caixes de cartró usades. Aquestes es numeraran i es col·locaran sobre la bastida de l'arc. La bastida se situarà en un dels rasos del paralitzat projecte de desenvolupament de Badalona. Amb “l'arribada de les mercaderies” es conforma l'arc i ja es pot començar amb la tómbola que pot durar dies. Els rasos urbans freqüentment serveixen per a altres usos temporals i informals: circs en gira, revetlles i mercats de puces poden portar a terme la seva activitat en llocs com aquest. KUNSTrePUBLIK vol promoure aquest tipus d'usos i atreure l'atenció dels veïns ja des de la construcció de l'arc per a convidar-los a participar en el procés. KUNSTrePUBLIK vol fomentar la comunicació i l'intercanvi entre els participants i per a això se serveix d'una de les formes d'entreteniment més preuades: el joc. Tots els ciutadans participants seran amb el seu destí particular un dels innombrables patrocinadors del monumental Arc de Gorg i al mateix temps part activa del futur conjunt de Badalona .
Info: www.arc-de-g.org
iD Barri BDN Import/Export és un projecte d’IDENSITAT i el GOETHE INSTITUT, i compta amb la col·laboració de l’ Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ACVic Centre d'Arts Contemporànies, Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo i CONCA. Consell Nacional de la Cultura i les Arts.