REART ⇆
RESIDÈNCIES D'INVESTIGACIÓ ARTÍSTICA (2022-2023)
REART ⇆ és un projecte articulat en xarxa per al foment de la investigació artística implicada en contextos específics, mitjançant tres residències, una trobada-laboratori col·lectiva, i un arxiu digital de projectes. S'impulsa de manera col·laborativa per Idensitat, Casa Planas (Palma), La Escocesa (Barcelona) i el BBB Centre d'Art (Toulouse).
INTRODUCCIÓ
ACCÉS A LA CONVOCATÒRIA
TRANSPERIFÈRIA COM A MARC TEMÀTIC
DESCRIPCIÓ DELS PROJECTES
LABORATORI DE GEOGRAFIES TRANSPERIFÈRIQUES
JORNADES INTERNES DEL PROJECTE
EXPOSICIÓ TRANSPERIFÈRIES
VÍDEO REART
Informació sobre els centres de REART ⇆
A través de la convocatòria s'han seleccionat quatre projectes per realitzar les residències d'investigació artística en tres llocs específics i amb un marc temàtic comú al voltant del concepte de “transperifèria”. De les quatre residències, dues són presencials: una a Barcelona, amb l'acompanyament de La Escocesa, i una altra a Palma de Mallorca amb l'acompanyament de Casa Planas. Dues es desenvolupen de forma virtual, amb l'acompanyament d'Idensitat. El projecte es complementa amb una trobada conjunta de 4 dies organitzada al BBB Centre d’Art a Tolouse, durant novembre de 2022 a la qual hi participen els quatre projectes seleccionats. Aquesta trobada es contempla com a part complementària a la residència i s'articula com un espai laboratori col·lectiu que combina moments de treball, reflexió i trobades amb professionals, per impulsar la projecció de les investigacions un cop finalitzades les residències.
L'exposició "TRANSPERIFÈRIES. Territoris i residències artístiques" inaugurada al Castell de Montjuïc al mes de maig de 2023, inclou un grup heterogeni d’obres artístiques que, en el seu conjunt donen respostes pròpies al concepte transperifèria. Corentine Le Mestre, Marta Azparren, Melisa López, Josephine Lunal, Lourdes Peñaranda, Maria Alcaide i Célin Jiang, han desenvolupat els seus treballs en el marc d'Art ⇆ Territori (2019-2020) i REART ⇆ (2022-2023) i són resultat de la recerca artística implicada en els contextos específics, proposats per Idensitat (web), La Escocesa (Barcelona), BBB centre d’art (Toulouse) i Casa Planas (Palma).
TRANSPERIFÈRIA COM A MARC TEMÀTIC
Els projectes es plantegen com una oportunitat per destensar i qüestionar les relacions entre centre (com a espai previsible de control) i perifèria (com a espai incert de descontrol). El concepte "transperifèria" ens permet activar nocions com travessar, desbordar, desactivar o multiplicar, per projectar aquest concepte més enllà del que es troba dins i fora dels imaginaris oposats de control-descontrol, o essencial-marginal. Els espais de creació i producció que participen a REART ⇆ són conscients de la seva ubicació i de posicionament transperifèric, tant pel que fa al context ciutat com amb les pràctiques artístiques que impulsen.
L'objectiu és desenvolupar processos de treball en què les residències es converteixen en una oportunitat per repensar el desplaçament espaciotemporal, i alhora plantejar propostes que visualitzin possibles transgressions.
Josephine Lunal. Texo. / L'Escocesa (residència presencial)
Lourdes Peñaranda. Contigüidades. / Casa Planas (residència presencial)
María Alcaide. Me he ido tantas veces que no se si avanzo o retrocedo. / Idensitat (residència virtual)
Célin Jiang. My Best Emotions — Hard-discount of (#self ) Love / Idensitat (residència virtual)
Josephine Lunal. Texo. / La Escocesa (residència presencial)
Text i tèxtil provenen de la mateixa paraula llatina «texo». Aquesta etimologia comuna indica que concebre un text és posar en tensió diferents fils i entrellaçar-los. Josephine ho compara amb el treball de l'artista: acoblant conceptes i materials. Així, doncs, a través d'aquest projecte proposa reflexionar sobre el treball de l'artista.
Durant la residència Josephine va treballar sobre tres materials per dur a terme la seva investigació relacionant la transperifèria amb la pell, "sent la pell la nostra pròpia perifèria i alhora un sistema porós". Els materials en què es va centrar són: el text, el bioplàstic i la ceràmica amb la idea de fer una sèrie de peces amb aquests materials.
Els textos parlen d'escorxats, com és el cas de Sant Bartomeu, una pintura de Miquel Àngel que va fer el seu retrat a la capella sixtina dins la pell de Sant Bartomeu. Josephine va començar escrivint el text dins de la porcellana. També va desenvolupar un altre text més poètic i personal buscant tramitar el que és per a ella la pell, com és un òrgan de relació, la pell com a pel·lícula, membrana. El darrer text el va relacionar amb allò que li va passar durant la residència: la seva experiència amb el cóvid perquè va perdre consciència diverses vegades i va experimentar la sensació de sortir del seu propi cos, posant-ho en relació al tema que estava investigant de com habitem el nostre cos.
En ceràmica va fer drapejats amb pells, intentant que el material semblés tou i fent motlles a partir del seu cos. També va fer motlles per donar forma al bioplàstic jugant amb la forma i la contraforma, observant així l'espai liminal que es crea entre el motlle i l'objecte.
Pel que fa al tercer material, el bioplàstic, el va treballar a partir del agar agar i va intentar que el material semblés lo maxim possible a la pell.
D'aquesta manra, Josephine proposa crear una sèrie d'objectes-text que són tant escultures com edicions. El conjunt de la composició, assemblatge de fragments ha format una xarxa, una constel·lació. Les capes superposades juguen amb les transparències, entre el velat i el desvetllat, sobre allò que s'amaga o s'exposa a la vista; formant així una invitació “a veure a través i deixar-se travessar”, evocant la pell que és, per l’artista, l'òrgan de la relació per excel·lència en la mesura que és una interfície amb l'altre, embolicant completament, com a perifèria, una frontera porosa entre un mateix i el món.
BIO
Nascuda al 1992 a Nîmes, graduada en Belles Arts a Toulouse el 2017 i en antropología el 2020, viu i treballa a Toulouse. Desplega les seves investigacions usant diferents mitjans (performance, vídeo, instal·lació, ceràmica, etc) per concebre constel·lacions d'obres que la permeten abordar els temes des de diferents perspectives. Així, desenvolupa els seus projectes en sèries, variacions i declinacions.
Les seves obres posen en perspectiva la manera com les relacions amb els altres influeixen i constitueixen les identitats. S’ interessa per l'alteritat i el treball sobre les relacions humans/no humans. La seva pràctica s'inscriu en un enfocament feminista i ecològic.
La noció de comunicació ocupa un lloc important a la seva feina i l'escriptura és gairebé sempre un punt de partida per a les seves creacions. La seva manera de pensar i crear és més arborescent que lineal, i cerca formes que alliberin els seus textos de la linearitat temporal inherent a la paraula parlada.
PRESENTACIÓ A LA ESCOCESA 03.11.2022
Lourdes Peñaranda. Contigüidades. / Casa Planas (residència presencial)
Durant la seva residència va desenvolupar el projecte “Perifèria estereoscòpica” en el que va treballar sobre contigüitats espai-temporals però elevades a un estadi d'il·lusions tridimensionals. En el seu cas, la perifèria esdevé centre continu i comú, una oscil·lant convivència compartida entre temps, formes, colors i personatges amb la utilització dels visors estereoscòpics trobats a l'Arxiu de Casa Planas (Taxiphotes).
En arribar a l'arxiu es va trobar amb unes fotografies dels anys 50-60 a b/n que li van cridar l'atenció (totes de Josep Planas) i d'altres dels anys 70 a color que no tenien un autor específic, eren col·lectives. Li va interessar buscar coses comunes entre el tema de la indivudualitat i allò col·lectiu i entre les èpoques diferents, en què es nota un canvi important en l'àmbit social, econòmic i paisatgístic. En aquest procés va començar a comparar aquestes dues fotos uns del passat amb un altre de més recent buscant i aconseguint contiguitats entre algunes. Davant d'aquesta paritat d'imatges, des de l'acompanyament de Casa Planas, li van suggerir utilitzar els aparells esteroscòpics.
Així, el procés creatiu va consistir en trobar aquest espai contigu del paisatge, per construir o recrear noves topografies, nous paisatges entre dos períodes temporals diferents.
BIO
Com a artista multidisciplinar, ha participat en nombroses mostres individuals i col·lectives des del 1985. Llicenciada en Arquitectura a la Universitat del Zulia, 1990. Magíster en Arquitectura del Paisatge. Rhode Island School of Design, USA, 1993. Doctora en Arquitectura, 2011, Universitat Politècnica de Catalunya. Premi Tesi Doctoral a la VIII Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme 2012, Cádiz.
El 2008 va participar al programa del Global Institute a la 7th Gwangju Biennale a Korea, i va rebre l'Ordre al Merit Artístic per la Universidad del Zulia. Menció d'Honor a la mostra de l'art veneçolà El passat i el futur en el present, 2017. La seva obra forma part de col·leccions a Amèrica i Europa, entre les quals hi ha ESCALA, Col·lecció Essex d'Art Llatinoamericà a Anglaterra. Des del 2014 fins al 2017 dirigeix el Museu d'Art Contemporani del Zulia, rebent l'Ordre MACZUL i el Premi Especial AICA 2017 per la seva gestió.
María Alcaide. Me he ido tantas veces que no se si avanzo o retrocedo. / Idensitat (residència virtual)
Me he ido tantas veces que no sé si avanzo o retrocedo. María Alcaide.
Idensitat
Maria utilitza la residència virtual i el tema de la transperifèria per parlar de l'experiència de totes aquelles que s'han hagut de moure de la seva zona de cures per aconseguir un jornal (tal com abans van fer els avis, o com els rebesavi). Parla de totes aquelles que se n'han anat, han arribat o estan ocupant sempre uns espais perifèrics tant se val on siguin dins del sector artístic. La voluntat és parlar de la precarietat, des d'un punt de vista realista, però amb la voluntat de trobar o compartir algunes receptes. Trobar espais, textos, referències, genealogies i construir des d'aquí una història comuna per recolzar-se les unes a les altres. El tema de la perifèria és present, però el porta cap al "viure una perifèria en moviment".
Com a metodologia utilitza recursos virtuals per dur a terme la investigació, recursos com a enquestes en instagram, converses en videotrucades amb altres artistes, mentre cuinen juntes, per compartir situacions similars en aquesta precarietat del moviment, col·lecció de textos... per després crear una web. La web funciona com a escenografia, com un acte performàtic en si mateix on totes aquestes dificultats de pertànyer a la perifèria o d'estar en trànsit, es tradueixen en l’espai web en l’acci´ de navegar-hi. Per a realitzar la web, el disseny de la interfície, I el desenvolupament d'eines, Maria ha tingut el suport tècnic d’Àlex Miras pel desenvolupament de la web.
BIO
María Alcaide (Aracena, 1992) és artista visual i treballa habitualment a partir del vídeo, la instal·lació i el text. La seva metodologia de recerca és flexible i porosa. Sempre pren com a punt de partida la seva experiència personal i les seves pròpies limitacions econòmiques i espacials com a cos.
Graduada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, va cursar la Licence en Arts Plastiques a la Université París VIII i té un Màster de Recerca en Art i Disseny per Eina-UAB a Barcelona. A nivell internacional, ha mostrat el seu treball a Hèlsinki (Muu Kaapeli), Berlín (ACUD), i San Francisco (EAS, Reed College). Ha estat premiada a Jeune Création i Salon de Montrouge 64 (París) i també ha gaudit de diverses residències a Berlín (Agora Collective), Leipzig (LeFugitif), i el Sàhara Occidental (Artifariti). Ha rebut el premi Generació 2021 i la beca de producció de la Fundació LaCaixa 2020, així com el premi de creació de la Sala d’Art Jove i la beca Injuve. També ha realitzat residències a Fabra i Coats-Sant Andreu Contemporani, L'escocesa, C3A, Bar Projects o Bilbaoarte.
Célin Jiang. My Best Emotions — Hard-discount of (#self ) Love. / Idensitat (residencia virtual)
Bisou Magique 茜茜 és un humà virtual, modelat a partir dels trets de l'artista. Viu en línia, es desplaça sense parar, interactua amb el seu públic, per trobar la seva felicitat al supermercat de l'amor. Segons els clics i les parelles en aplicacions de cites, l'heroïna es pregunta com crear desig a l'altra persona, com captar la seva atenció: qüestiona les connexions omnipresents i troba respostes gràcies a l'oracle de Google. La seva entitat virtual determina la manera com es produeixen aquests intercanvis: a través del xat, els gifs o la transmissió en directe, la interactivitat està així al centre de la dinàmica romàntica. Per això, per enamorar-se, es relaciona amb altres humans i alimenta el desig de conèixer-los. Assistim a les primeres videoconferències, a les primeres reaccions: com interactua l'altre amb l'avatar del doble digital? A mesura que Bisou Magique 茜茜 multiplica les seves trobades, els individus amb els quals intercanvia es tornen cada cop més estandarditzats, pixelats i deshumanitzats…
La residència de Cèlin parteix del seu treball de considerar el paper de la digitalització de la nostra vida quotidiana en donar lloc a noves formes d'expressió, de participació, de conèixer l’entorn, i de trobar-nos, com aspectes positius; considerant també, des de la total capitalització d’internet, l'increment de control, la vigilància,el malversament de dades. Internet és ambivalent, i en aquest entorn on l'economia de l'atenció, del self, desborda els límits d'allò que és humà, l'artista explora, a partir de dating apps, el fenomen d'internet com a eina social. I més enllà, com escenari de relació que desborda la idea de la fisicalitat, del tacte, amb un discurs que ens parla de la democratització, de resistència, d'empatia, i de tot l'espectre de vivències possibles. Partint d'una recerca per a recollir dades variades d'internautes, my best emotions, recrea un àmbit virtual d'activitat on l'artista entrevista, es troba, conversa, amb diferents persones investigant fins on és possible generar amor, empatia, odi, en algú que ni veus, ni saps tan sols si és real. La mateixa artista fa servir un avatar i filtres, que representen aquells privilegis que es fan servir per a canviar el ser organic original. Des d’un espai entre el joc i l’especulació, una simulació de vida real on tot és autoconsumit, amb una metodologia científica, es recullen totes les dades, des de les hores d'ús de l'app, fins als missatges i respostes, edats, llocs d'origen, etc. Tanmateix, aquesta metodològica serveix per a mapejar tipus de perfils, a partir de les respostes a les múltiples opcions que ofereix l'app. Per a realitzar l'app, el disseny de la interfície, I el desenvolupament d'eines, Cèlin ha tingut el suport informàtic d’Alex Miras.
BIO
El treball de Célin Jiang és transdisciplinar, polític i infiltrat. L’artista pretén explorar les arts, les tecnologies i les humanitats digitals en línia. L'anàlisi i el mal ús de les eines creatives a les xarxes socials ofereixen oportunitats per a l'expressió crítica i l'experimentació col·lectiva. Célin Jiang és una artista-investigadora. Graduada a la HEAR (amb honors) el 2018, continua les seves pràctiques a Xangai dins del programa de recerca L'école Offshore, Création et Mondialisation de l'ENSAD de Nancy fins al juny de 2019. A la tardor de 2019, l'artista continua la seva recerca a el programa de postgrau Arts et Créations Sonores a l'ENSA de Bourges. El 2020 continuarà la seva tasca de recerca-creació dins del DIU de l'Escola Universitària de Recerca ArTeC+. A finals del 2021, es va incorporar a l'equip de recerca d'Imatge Digital i Realitat Virtual (INREV) de l'École Doctorale Esthétique, Sciences et Technologies des Arts (EDESTA) de la Universitat de París 8, per realitzar una tesi de recerca-creació; la seva investigació es va centrar a Fembots Pop Stars a Àsia i Occident. El 2020, va guanyar el tercer premi de creació radiofònica Oreilles curieuses de Ràdio Campus Paris per la peça sonora "Voyage en Bus". La seva obra ha estat exposada a Ars Electronica (Linz, AT), Artes Sonoras Tsonami Festival (Valparaíso, CL), Madein Gallery (Xangai, CN), Rencontres internacionals Mondes multiples (Bourges, FR), Liebe und Zuneigung Festival - Europäischen Kulturtage (Karlsruhe, DE), Exhibitronic Festival (Estrasburg, FR).
LABORATORI DE GEOGRAFIES TRANSPERIFÈRIQUES
"Laboratori de geografies transperifèriques" del 15 al 17 a Le BBB Centre d'Art (Toulouse) on participaran les 4 artistes residents de Reart presentant les seves experiencies.
Cadascun dels projectes en residència planteja una aproximació a la idea de perifèria des de diversos punts de vista. La principal intenció del laboratori serà compartir cadascun d'aquests processos i intentar definir col·lectivament el concepte de “transperifèria”. Per això, es comta amb la visió externa de la comissària Diana Padrón que porta el seguiment del laboratori, la de l'artista convidat Mabeye Deme que reflexiona sobre l’idea de perifèria des de les metodologies, temes i geografies que travessen el seu treball, i així com del propi equip del centre (Le BBB Centre d'Art) i d’altres socies implicades en el projecte.
A través tant de presentacions teorico-conceptuals com de sessions de treball col·lectives i individuals, i comptant amb una orientació curatorial, el laboratori també té l'objectiu de pensar en la continuïtat de cadascun dels projectes en altres geografies.
Programa
Dia 1 (dimarts 15) / Lloc : BBB centre d’art
- Matí
9:30/10:30 Presentacions, estructura del laboratori i objectius
10:30/11:30 Introducció conceptual: El fracàs de la hipòtesi monocèntrica, per part de Diana Padrón.
11:45/12:30 Travessar, desbordar, desactivar o multiplicar (enfocament específic amb els projectes), per Diana Padrón.
- Pausa 12:30-14:00 dinar a BBB centre d’art
- Tarda
14:00/16:00 Treball de seguiment amb cada artista (30 minuts/cada artista) amb l'objectiu de fer aterrar les idees sorgides durant el matí a l'hora de pensar en la continuïtat de cada projecte.
16:15/17:30 Balanç col·lectiu
- Pausa
19:00 Trobada Stand-up Art a BBB centre d’art amb les artistes Mickaël Duval, Romain Fontaine, Romain Gaudilliere i Lydia Guez. Per a més info: https://lebbb.org/fiche.php?id=727&p=stand-up_art
21:00 Apéro-dinatoire a BBB centre d’art
Dia 2 (dimecres 16) / Lloc BBB centre d’art
- Matí
9:30/11:00 Presentació i conversa amb Mabeye Deme.
11:15/12:30 Cartografía participativa transperifèrica en la mobilitat d'artistes (teorico-pràctica)
- Pausa : 12:30/14:00 Dinar
- Tarda
14:00/16:00 Treball de seguiment amb cada artista (30 mins/cadascuna) amb l'objectiu d'acabar de definir la continuïtat de cada projecte a través d'un petit dossier i preparar la presentació.
16:15/17:30 Balanç col·lectiu | presentació entre les artistes
Dia 3 (dijous 17) / Lloc BBB centre d’art
9:30 Cafè/Te
10.00/12.30 Presentació i conclusions. Assistiran els socis de REART (Idensitat, L'Escocesa, Casa Plans, BBB centre d'art) i l'equip de BBB centre d'art
13:00/14:30 Dinar amb artistes i sòcies REART
JORNADES INTERNES SÒCIES DE REART
Com a fi de projecte Reart, i com a part de la metodologia de treball en xarxa començada amb el projecte previ Art i Territori, Idensitat, Casa Planas, La Escocesa i Le BBB Centre d'Art es troben els dies 17 i 18 de novembre 2022 per revisar les experiències, amb la intenció de recollir el que s'ha fet i buscar la continuïtat de el projecte.
AGENDA / PROGRAMA
DIJOUS 17/11
- Matí
9h30-12h30
Trobada amb les artistes
Lloc: BBB centre d’art
Dinar
- Tarda
14h30-17h30
Reunió interna 1: Projecte europeu – com continuar amb el projecte Coordina: Idensitat
DIVENDRES 18/11
- Matí
9h30 - 10h30
Lloc: BBB centre d’art
Reunió interna 2: AVALUACIÓ RESULTATS
Coordina: La Escocesa
20-30 min de descans - cafès o tes
11h - 13h
Lloc BBB centre d’art
Reunió interna 3: AVALUACIÓ DEL PROCÉS DE TREBALL I DE LA PARTICIPACIÓ (VALORACIONS)
Coordina: Casa Planas
13h30 - 14h30 DINAR i FINAL DE LA TROBADA
Informació sobre els centres de REART ⇆
> IDENSITAT és un projecte d'art que experimenta diverses maneres de construir espai social. S'articula com un sistema que incorpora altres projectes, accions o processos que s'estenen en diferents contextos. Impulsa un conglomerat d’estratègies per dur a terme activitats que combinen recerca, producció, accions educatives i dinàmiques col·laboratives. www.idensitat.net
> La Escocesa, Barcelona. És una fàbrica de creació gestionada de manera associativa per la comunitat de persones que la componen. Dóna cobertura a les necessitats dels artistes en les diferents fases de la seva trajectòria, oferint espais de treball i recursos per al desenvolupament de projectes. www.laescocesa.org
> Casa Planas, Palma de Mallorca. Centre de recerca i cultura contemporània. És una fàbrica de creació independent que es dedica a promoure contextos per a la creació, experimentació, investigació i producció de forma interdisciplinària. Posseeix un gran fitxer fotogràfic sobre la història del turisme amb més de 3 milions d'imatges sense catalogar que s'activen a través de residències i projectes de repercussió social. www.casaplanas.org
> BBB Centre d'Art, Toulouse. És alhora una estructura dedicada a la creació artística i una plataforma de recursos, de formació i de suport professional per als/les artistes. Des de la seva creació, impulsa el seu compromís amb l'art contemporani mitjançant la difusió de reflexions artístiques i socials, treballant alhora amb les persones i els organismes del seu territori d'implantació i afavorint una diversificació dels públics. www.lebbb.org
REART ⇆ Compta amb el suport de l'Eurorregió Pirineus Mediterrània, així com altres ajuds institucionals relacionats amb els diferents memebres impulsors: Generalitat de Calunya Departament de Cultura, Gobierno de España Ministerio de Cultura y Deporte, Institut d'Estudis Baleàrics, Ajuntament de Barcelona, Marie de Toulouse, Préfet de la Region Occitaine y Conseil Départamental de l'Haute-Garonne.
