NOSYMMETRIES / RESIDÈNCIA ARTÍSTICA
IDENSITAT + La Capella Cetre d'Art (Barcelona)
En el marc de CARE ECOLOGIES 2023-2025
NOSYMMETRIES és un projecte de recerca i activació de processos artístics vinculats a qüestions que tenen a veure amb tres àmbits en el quals la desigualtat social pren formes diverses, on tres projectes es despleguen en col·laboració amb un dels tres grups de treball prèviament convidats per la seva trajectòria i implicació social i política en projectes de base, i en problemàtiques relacionades amb la desigualtat.
La metodologia de treball consisteix en articular un procés col·laboratiu durant l’estada d’un mes a Barcelona, entre un artista (o col·lectiu d’artistes), i un dels grups de treball convidats a formar part del projecte. Cada grup de treball ha predefinit un àmbit específic de la recerca: Impulsem - Desigualtat i inserció laboral; Xeito Fole i Andrea Corrales- Un ball i un calabós: treballs sexuals i dissidències; Florencia Brizuela i Ainhoa Nadia Douhaibi -l Les estructures del racisme: capitalisme, patriarcat i colonialisme. L’artista o col·lectiu que vulgui formar part d’aquest procés, serà seleccionat mitjançant aquesta convocatòria pública, a partir de presentar una proposta que s’adapti a un dels àmbits de treball predefinits.
NOSYMMETRIES vol explorar la idea d'imaginació crítica i creativitat social, des de diferents perspectives de la desigualtat social. Entenem la connexió entre imaginació crítica i la creativitat social com un procés col·lectiu per proposar idees que superin la perspectiva d'un futur en permanent estat de col·lapse. En aquest cas, ambdós conceptes fan referència a activitats que resulten d'una combinació de responsabilitat i cura individual i col·lectiva, com a metodologia per contribuir a crear un nou imaginari col·lectiu.
Per activar aquesta fita, s'ofereixen 3 residències artístiques amb la durada d'un mes MITJANÇANT UNA CONVOCATÒRIA OBERTA per treballar cadascuna amb un dels tres grups de treball a la ciutat de Barcelona. Durant aquest mes es porten a terme trobades per tal d’interactuar, aprendre i compartir experiències i coneixements, així com per definir un resultat conjunt. Aquest resultat es produeix més enllà d’aquest mes de residència i es presenta de manera col·lectiva públicament.
GRUPS DE TREBALL I ÀMBITS TEMÀTICS
Impulsem - Desigualtat i inserció laboral.
El grup de treball en Desigualtat i inserció laboral, conduït per Impulsem, proposen treballar amb l’Àrea d’Èxit Educatiu, un espai en el qual experimenten amb nous models educatius per a provocar l’èxit individual i col·lectiu adaptant-se a les necessitats i interessos de la persona, i generant noves oportunitats acadèmiques i professionals, a través de la corresponsabilitat i el foment d’espais reals de treball. Impulsem és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre ubicada al Districte de Ciutat Vella, al barri del Raval de Barcelona. Amb un equip multidisciplinari, treballa per a la millora de la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans, desenvolupant accions de caràcter integrador en els àmbits educatiu, social, laboral i de formació permanent. L’objectiu és treballar amb els joves a través de tallers professionals (fusteria, joieria, serigrafia, tèxtil o cuina) en un context real d'aprenentatge.
Projecte seleccionat:
Our Common Spaces - transforming the city for community spaces. Making street furniture for community gatherings. (Els nostres espais comuns": transformar la ciutat en espais comunitaris. Fabricació de mobiliari urbà per a reunions comunitàries) / Dra Gabriella Kiss.
És sabut que l'entorn ens influeix enormement, cosa que fa difícil veure la necessitat d'un canvi. Tot i això, només podem contribuir a donar forma al nostre entorn social identificant les àrees que requereixen millores. Això es pot assolir mitjançant l'observació, l'anàlisi, el pensament crític, la creativitat i la col·laboració amb els altres. El projecte té com a objectiu dissenyar i construir mobiliari de l’espai Impulsem, per a reunions comunitàries en col·laboració amb els participants a través de la investigació-acció participativa.
Durant la seva col·laboració, Gabriella va organitzar tallers participatius i va treballar estretament amb el personal de l'organització i antics alumnes per entendre com visualitzar junts l'espai compartit. També vam explorar com l'entorn físic dissenyat podria anar més enllà de si mateix per revelar i visualitzar relacions socials més àmplies. La comunitat va liderar tot el projecte participatiu des de la formulació d'una pregunta compartida fins a la seva implementació. Com a artista, va facilitar una imaginació compartida i un diàleg en el procés participatiu.
Veure com la comunitat transformava l'espai mitjançant una imaginació compartida va ser realment inspirador. La construcció de l'espai previst encara està en marxa.
BIO
Dra Gabriella Kiss, artista participativa i comunitària, investigadora al camp de l'art públic comunitari i professora a l'Hungarian University of Fine Arts, Budapest (HU). El seu camp d'especialització és la creació d'espais escènics participatius i comunitaris en espais públics urbans. Duu a terme investigacions artístiques centrades en la creació i el desenvolupament de comunitats de coneixement alternatives basades en la col·laboració ciutadana.
Web: https://gabrielllakiss.wixsite.com/mysite
Xeito Fole i Andrea Corrales- Un ball i un calabós: treballs sexuals i dissidències
El grup de treball Un ball i un calabós: treballs sexuals i dissidències, liderat per Xeito Fole i Andrea Corrales, proposa un espai de diàleg, resistència i pràctica crítica entorn de la intersecció entre treball sexual i dissidències afectives, sexuals i de gènere.
Per això, per desenvolupar un projecte conjunt, es proposen com a punt de partida les preguntes següents: Què continua vigent de la llei de perillositat social en les polítiques prohibicionistes i censuradores contra la sexualitat i les seves economies? Com invocar la història, les imatges, les lleis, la precarietat laboral i la repressió compartida? Quins cossos/imaginaris es troben en convivència entre el món del sexe de pagament i el de les realitats LGTBIQAP+?* D'altra banda, i sabent que les pràctiques sexuals perseguides són pràctiques de risc, com posem les cures al centre, posant les realitats del treball sexual al centre? Com generar visibilitats que no ens posin en perill?
Aquest espai es concep com una trobada trans*temporal i més enllà del merament identitari; un vincle entre artistes i activistes prosex, treballadors/es sexuals, dissidents sexuals i de gènere.
* S'integra la P de puta, com a proposta des d'on partir, i que abraça reivindicacions col·lectives i silencioses.
Durant la residència la investigació-producció artística d'Andrea i Xeito s'ha centrat a ampliar i alterar els imaginaris relatius al treball sexual i als activismes prosex des de les aliances estètiques, polítiques i històriques entre treball sexual i sexodissidències. Pensem i resistim al voltant de la intersecció entre treball sexual i dissidències afectives, sexuals i de gènere, una posició que desafia les actuals ruptures produïdes pel dispositiu jurídic entre les treballadores sexuals i les dissidències sexe-gènere a l'Estat espanyol.
Andrea i Xeito, tanmateix, cerquen pràctiques de cura en la forma en què es produeixen imatges. Es pregunten: Com generar imatges/produir imaginaris que no posin en perill a les persones? Sabent que les pràctiques sexuals perseguides són pràctiques de risc, mitjançant un espai de diàleg, resistència i pràctica crítica, l'eix central de la seva recerca se centra a generar visibilitats que es corresponguin amb pràctiques ètiques, situades i responsables amb les comunitats.
La seva metodologia de recerca es caracteritza per la seva indisciplinarietat: d'una banda, part de la cerca i anàlisi de dades extretes de documents oficials com la Llei de Vagos i Maleantes del 4 d'agost de 1933 i la seva modificació el 15 de juliol de 1954, la Llei Perillositat i Rehabilitació Social del 4 d'agost de 1970, i arxius indexats amb la categoria “homosexualitat” i “prostitució” al Portal d'Arxius Espanyols (PARES). D'altra banda, revisen arxius virtuals de l'INE - Institut Nacional d'Estadística i les publicacions del BOE - Butlletí Oficial de l'Estat, generant contra-imatges que no busquen visibilitzar sinó opacar els relats violents de les existències de les companyes mentre produeixen imatges que donen una continuïtat avui dia confrontada pels relats abolicionistes del feminisme d'Estat.
D'aquesta manera Andrea i Xeito busquen trencar amb els relats únics i les narratives esbiaixades sota la qual es construeixen dels arxius i les estadístiques estatals, esborrant memòries, vides i lluites compartides. Els interessa pensar i accionar cap a la creació de les nostres pròpies bases de dades des de les quals explorem altres visualitats, complexitzant-les des de la nostra experiència situada, i resistint-nos a la domesticació de la mirada i l'homogeneïtzació de les maneres de veure proposades pel projecte de l'Estat modern -colonial, i perpetuades per les institucions de saber-poder. Busquen una relació responsable i crítica amb les dades i els dispositius que les produeixen, per crear interferències visuals: es pregunten des de la seva existència vigilada i la seva història perseguida pel que és visible i el que és invisible, per les reivindicacions i lluites silencioses, per l'absència de dades i registres. Pensen amb, des de, i entre les imatges, provocant visualitzacions estranyes i metodologies per no veure; a mesura que escriuen, conversen i produeixen, intervenen dades i s'interessen per una pràctica de la “contra-estadística”, que es pregunti activament i col·lectivament, com no veure com l'estat?
Projecte seleccionat
Un ball transbutch-femme: cartografia dels treballs sexuals a Barcelona / BajoRufián
Aquest projecte reflexiona sobre la pertinença als espais de la comunitat trans que es dediquen als treballs sexuals a Barcelona. Es planteja com un contra arxiu cartogràfic que muta i pren diverses formes, basant-se en els espais on hi va haver aliances activistes, identitàries o emocionals entre persones trans i treballadores sexuals.
Posicionant-se amb la intenció de continuar amb el problema (Haraway 2016), mitjançant una metodologia carronyera, han recollit informació en diferents arxius, centres de documentació i exposicions de Barcelona, descobrint diferents llocs on es van donar aquestes unions, per posteriorment mapejar-los anant a aquests llocs i posant-se el cos en ells. Apunten aresignificar els llocs a través de les pràctiques artístiques, alhora que creant un espai d'habitabilitat propi i nou.
Estan desenvolupant una contra-cartografia visual que anirà acompanyada d'una narrativa comestible al voltant de l'arxiu. Realitzaran una performance escrivint en paper comestible una contra-narrativa plena de preguntes, que han realitzat a través d'un discurs intern que va sorgir durant la recerca i que els permet connectar el seu cos a l'arxiu introduint-lo i digerint-lo.
BIO
BajoRufián està format per María Bajo i Marta Rufián, investigadors i artistes multidisciplinaris del marge. Es reconeixen com un ens simbiòtic butch no binari que basa el seu treball en l'experiència al voltant del gènere, el sexe i la sexualitat des d'una perspectiva transfeminista i queer/cuir. Flueixen entre el fet institucional i el fet perifèric, utilitzant les pràctiques artístiques multidisciplinàries com a eines de recerca en la seva metodologia carronyera, amb la qual proposen noves realitats crítiques.
Florencia Brizuela i Ainhoa Nadia Douhaibi - Les estructures del racisme: capitalisme, patriarcat i colonialisme
El grup de treball Les estructures del racisme: capitalisme, patriarcat i colonialisme liderat per Florència Brizuela i Ainhoa Nadia Douhaibi, proposa reflexionar sobre la construcció de la maquinària del racisme des d'una perspectiva històrica i anticolonial, davant la idea estesa que el racisme es tracta d'un prejudici.
S'analitzarà la relació que hi ha entre el patriarcat, el capitalisme i el colonialisme en la configuració de les societats actuals. Algunes de les preguntes que es suggereixen com a punt de partida per a la reflexió són: Com s'articula el sexe-gènere, la raça i el capital avui? Quant de colonial hi ha al sistema sexe-gènere i l'heterosexualitat? Què és el capitalisme racial? Com pensar el racisme més enllà de la ideologia? Com pensar la qüestió colonial a la metròpoli? Qui són els subjectes colonials a Europa?
L'anàlisi des d'aquesta perspectiva suggereix dos objectius a desenvolupar conjuntament amb les participants del grup. En primer lloc, identificar els dispositius a través dels quals el racisme es reprodueix: indústria del control migratori, explotació laboral, fronteres, CIES (centres d'internaments a estrangers), racialització de treball de la llar i cura, criminalització de la joventut migrant , etc. I, en segon lloc, aportar eines d'anàlisi per (re)pensar els moviments i les lluites antiracistes avui.
Projecte seleccionat:
El susurro de las luciérnagas (El Xiuxiueig de les Lluernes) / Cacao diaz i iki yos piña narváez funes
És una proposta de recerca per a construir relats anticolonials a partir d'exercicis de fabulació crítica i ficció especulativa. El Susurro de las Luciernagas són càpsules ficcionals d'escapabilitat a les estructures colonials de dominació: la matriu sexe-gènere cis-hetero-sexual, l'estructuració racial dels cossos, i la construcció del sistema de fronteres de l'Europa Fortalesa.
El projecte de recerca artística neix de les experiències situades d'iki yo piña i Cacao Diaz com a cossos trans negrxs-caribenys migrants resistents en aquest món modern colonial. La seva existència implica utilitzar diàriament tecnologies de fabulació i imaginació radical travesti per trencar els cànons de la biologia i el sistema colonial binari-sexe gènere i per transitar pels carrers de Barcelona que tenen una gramàtica que reactiva constantment la ferida colonial. No és possible traçar línies d'escapament col·lectiu contra-colonial, sense abans imaginar-les radicalment.
BIOS
Cacao diaz
Artista afrodescendent, estudiant de producció musical, performer, cantant. Articula diverses disciplines de les arts vives i escèniques per a través del cos construir relats i vibracions a partir de la seva experiència vital com a migrant i cos trans. Ha realitzat col·laboracions artístiques amb el grup Tinta Negra, Col·lectiu Ayllu, i forma part de l'escena Ballroom Espanya, i és integrant de la kiki house of Laveaux. A partir de la cultura Ballroom s'articula amb comunitats afectives de dissidències sexuals, migrants, formant part del col·lectiu Don't Hit a la Negrx, Trammy Tanny House.
iki yos piña narváez funes
Cimarrona-fugitiva. caribenya, escriptora, performer, dibuixant. Investiga arxius anticolonials i dissidències sexuals, memòries negres del carib i espiritualitats i temps ancestrals. Forma part del col·lectiu Ayllu, la cooperativa Periferia Cimarrona i el grup experimental de pensament negre radical "in the wake" de l'espai afro. Cofundadora del col·lectiu Dont hit a la negrx. Ha participat en textos: Devuélvavvos el oro, “no existe sexo sin racialización”, (h)amor trans, Futuro Ancestral, entre d'altres. Els seus creacions formen part de la Col·lecció del Museu Reina Sofia, ha participat a la Biennal de Sidney (2020), La Triennal de les Arts a Brasil (2021) Biennal de Kochi, L'Índia (2022). Recentment ha participat en exhibicions com “El territorio está intacto”, espai 13 Fundació Miró 2023 (Barcelona). Bienal de Sao Paulo 2023 Brasil, Anti Futurismo Cimarrón amb el Col·lectiu Ayllu Virreina Centre de la Imatge.
NOSYMMETRIES 2024
Organitza Idensitat en col·laboració amb La Capella Centre d'Art. Compta amb el suport de Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Forma part del projecte CARE ECOLOGIES 2023-2025, impulsat per G&A Mamidakis, State of Concept, Centre Feminist Media (Athens), WHW (Zagreb) i Idensitat (Barcelona) amb el suport de Creative Europe.
