ESTÈTIQUES TRANSVERSALS #03
FÀBRIQUES EN TRANSICIÓ
MANRESA - MATARÓ - VILANOVA I LA GELTRÚ | 2016-2017

Projectes que posen en relació pràctiques artístiques i accions educatives, activant nous espais socials en ciutats mitjanes.
Estètiques Transversals. Pràctiques artístiques, accions educatives i ciutats mitjanes és una plataforma experimental de projectes que es situa en la intersecció entre l'art, l'educació i l'espai social. Es fonamenta en la dimensió transversal de l'art per articular experiències i accions, mitjançant projectes que incideixen en elements singulars de cada una de les ciutats que hi participa, i les posa en relació a partir de temàtiques comuns i estratègies compartides. Desplega processos transversals entre creadors, educadors i agents actius en l'espai social, en llocs on els vincles entre espai urbà, espai rural i espai natural esdevenen configuradors de realitats pròpies. Les ciutats mitjanes són nuclis urbans en els que aquesta singularitat esdevé tangible.
Té com a fites generals la realització de projectes específics, la implicació activa, el foment de l'entusiasme en el marc dels processos d'ensenyament-aprenentatge, i la visibilització de la creativitat social existent en els llocs. Vol incidir en la construcció col·lectiva de l’espai públic i social a través de processos, accions i projectes que impulsin la implicació de persones d'àmbits diversos en la producció cultural.
Té la voluntat d’iniciar i donar continuïtat a pràctiques col·laboratives que posin en relació pràctiques artístiques i contextos socials en els quals aquestes pràctiques no són habituals, establint vincles entre les institucions culturals i altres àmbits institucionals o autogestionats.

Estètiques Transversals combina processos de recerca, de creació, d'aprenentatge, de producció, d'intermediació i de socialització de resultats. La tercera edició d'Estètiques Transversals es desenvolupa entre 2016 i el 2017 com un programa coordinat d'accions que prenen formes en les ciutats de Manresa, Mataró i Vilanova i la Geltrú. A Manresa compta amb la impllicació del Museu Comarcal de Manresa, a Mataró amb el MAC Mataró Art Contemporani i a Vilanova i la Geltrú amb el Centre d'Art Contemporani La Sala. El projecte compta amb la col·laboració de la Xarxa Transversal i els ajuntaments dels tres municipis implicats.

ÍNDEX DE PROJECTES

- (WO)MANRESA. Manresa
- OCI A LA FÀBRICA. Mataró
- JARDÍ DE LA MEMÒRIA. Vilanova i la Geltrú
- EXPOSICIÓ

PUNTS DE PARTIDA

Estètiques Transversals es concreta en el desenvolupament de projectes en els que es posen en relació institucions culturals, entitats o agents locals i espais educatius. Es treballa a partir de les especificitats de cada un dels territoris, i tots els processos es despleguen amb la participació d'un artista (o col·lectiu) convidat, conjuntament amb la implicació d'un grup de persones, col·lectius o agents vinculats al context local. Idensitat en col·laboració amb la institució local, es fa càrrec de l'acompanyament i seguiment dels projectes i processos que es despleguen a cada lloc.
Els processos que se'n deriven han de fonamentar-se en metodologies experimentals que poden incorporar estratègies d'intermediació i de creació col·lectiva, tenint en compte les següents components o fases:
- Aproximació-implicació en el context. Aquesta és la fase exploratòria que incorpora el diàleg amb agents territorials de perfil heterogeni (ciutadans, escoles, persones expertes en les qüestions a treballar segons el projecte de cada municipi, institucions locals...), així com accions puntuals que faciliti la seva implicació en el projecte.  
- Producció dels projectes específics, a partir de la proposta dels artistes o col·lectius, que aportin metodologies pròpies adequades al sistema general proposat per Idensitat i els col·laboradors territorials.
- Articulació de tallers o altres formats de treball cooperatiu, dirigits als diferents agents als quals es vulgui interpel·lar i involucrar en el procés.
- Disseny i producció d’un artefacte de comunicació itinerant que activi els diàlegs entre municipis i projectes, i que alhora permeti generar de zones de contacte entre aquells que s'hi han involucrat i els que hi estan interessats.

OBJECTIUS

- Posar en relació les pràctiques artístiques contemporànies amb projectes, entitats i persones actives en contextos locals; potenciant la capacitat de transversalitat de l'art per tal d'obrir noves vies d'experimentació.
- Fomentar la creació d’una xarxa d’espais de diàleg entre municipis de dimensions mitjanes o petites des de la qual explorar la construcció del territori a partir de les pràctiques artístiques contemporànies.   
- Treballar a l’entorn de la idea d'agents implicats o públics actius en la producció de coneixement i la creació de projectes, tot generant nous vincles en relació amb el context territorial on es despleguen.
- Potenciar la hibridació, la contaminació i la porositat, combinant pràctiques artístiques i accions educatives de manera conjunta.
- Eixamplar les funcions de l'art i connectar-lo amb àmbits en els quals no és habitual que s'estableixin relacions entre ells.

ELEMENTS COMUNS – ELEMENTS SINGULARS

Estètiques Transversals es planteja com un espai d'experimentació en xarxa, per a l’activació de projectes creatius amb la implicació d'artistes, educadors i altres agents vinculats al territori. Un espai per assajar noves metodologies que incideixin en el desplegament d'accions educatives i dispositius de mediació adaptats a contextos locals específics. Mitjançant la tematització compartida i la definició de maneres diverses de fer i d'interpretar els llocs, es vol configurar una visió polièdrica sobre fenòmens reiteratius en els territoris.
El tema comú que es planteja en aquesta edició és a l'entorn de la fàbrica. Totes les ciutats que hi participen comparteixen un passat industrial que des de fa temps està en procés de redefinició. La transició dels mecanismes de producció, la transformació dels espais de treball, la construcció d'un nou imaginari o la definicició de noves funcions i usos, són alguns dels punts de partida que en cada lloc adquireixen una configuració diferenciada. Tant a Manresa com a Mataró o a Vilanova i la Geltrú, els elements que conformen la transformació d'una ciutat industrial a una ciutat de serveis com ara la memòria obrera, la pèrdua de llocs de treball, l'abandonament de l'espai, la reconversió dels terrenys, els projectes urbanístics, l'especulació o l'apropiació per part de la ciutadania, són entre d'altres, derivacions temàtiques susceptibles de ser tractades, i mantenen una vinculació amb la memòria i la identitat pròpia de cada municipi.

Els treballs que es porten a terme en cada ciutat es defineixen a partir de dos eixos comuns: la participació d'un artista o col·lectiu convidat i la configuració d'un node territorial que compta amb la implicació de diferents agents del territori. Aquests dos eixos poden creuar-se, unificar-se o conviure de manera paral·lela.
En relació als projectes que han de desplegar els artistes convidats, es demana un grau de permeabilitat al sistema plantejat per Idensitat, que té en compte els agents socials i culturals que participen en cadascuna de les ciutats. Aquest sistema incorpora voluntats com fomentar la intermediació crítica, facilitar les col·laboracions i les actituds propositives que han de prendre forma en cada lloc.
Els projectes generats a partir dels nodes territorials constitueixen elements d'interacció, d’activació i/o de complement al projecte proposat per l'artista o col·lectiu convidat. Es configuren a partir d'incorporar agents diversos del territori, que despleguen processos i accions concretes, i s'organitzen mitjançant sessions coordinades, que donen forma als dispositius d'intermediació i d'acció educativa.

MANRESA

Context i àmbit temàtic:
Es proposa treballar des d’una àrea expandida de la ciutat, que sigui paradigma dels temes que es tracten de manera conjunta: fàbriques, treball, entorn natural i trama urbana, transformació dels barris, moviments de població, espais en transformació. Es pren com a zona de recerca la vall que compren la via de Sant Ignasi fins al riu Cardener, en la qual s’hi troba la Fàbrica Nova, el propi Museu Comarcal, la Fàbrica de l’Aranya i és un punt d’intersecció entre els barris de Les Escodines, Barri Antic i Vic-Remei. Es tracta d'una zona que, malgrat aquesta situació central “sobre el plànol” la percepció ciutadana la té habitualment com un lloc perifèric. Una mena de perifèria interior. Així, en aquest marc geogràfic, es despleguen les temàtiques abans mencionades a partir tant dels edificis i les seves memòries, com de les gents que l’han transitat i l’habiten, a banda de ser el punt més important de transformació urbanística en els propers anys.

Artista: Raquel Friera
L'artista Raquel Friera combina una mirada crítica a l'economia amb una consciència de gènere. Els seus projectes dinamiten el que va aprendre durant la seva llicenciatura en Econòmiques i aprofiten tot i més de la carrera de Belles Arts, que va finalitzar a Barcelona el 2006. Amb aquests coneixements, mira sempre de combinar la reflexió conceptual, un llarg procés de treball amb les persones que participen en els seus projectes i una crítica estètica de totes les jerarquies.

Des de la teoria de gènere, s'ha ocupat més precisament del tema del treball, tant en el context del món de l'art com en altres sectors, interessant-se pels àmbits on predomina la precarietat laboral. Aquests temes d'interès (treball, precarietat i gènere) estan declinats de maneres diferents en la sèrie de performances que està realitzant en l'actualitat. Es tracta de reinterpretacions, com a artista dona, d'una sèrie de performances mítiques portades a terme per artistes homes. La primera, titulada One year women 's performance 2015-2016 (The clock piece), és una resposta realitzada 35 anys més tard a One Year Performance 1980-1981 (The clock piece) de l'artista d'origen taiwanès Tehching Hsieh. La segona es titula I'ma too sad to tell you (2016) i és una versió de I am too sad to tell you (1971) de l'artista holandès Bas Jan Ader. La tercera, que es desenvoluparà a Manresa, reelerá en clau econòmica i de gènere la performance que Joseph Beuys va realitzar en aquesta mateixa localitat el 1966.

Projecte:
(Wo)Manresa s'inscriu en una línia de treball que Raquel Friera està realitzant, de 2015, dins el projecte Feminizing Art History. L'artista reinterpreta una sèrie de performances històriques realitzades per homes. (Wo)Manresa s'inspira aquesta vegada en l'acció anomenada Manresa que l'artista alemany Joseph Beuys va realitzar, el 1966, a la galeria Schmela de Düsseldorf. L'artista pren el viatge com a fil conductor en la performance de Beuys, però des d'un camp imaginari, no simbòlic, i socioeconòmic. Arrelant més precisament en el context actual, la proposta de Raquel Friera realitza una sèrie de desplaçaments orientats cap a la crítica de gènere i el treball i interpretarà així les "ferides" de l'obra de Beuys a partir del món laboral de les dones, aprofundint més precisament en la compatibilitat / incompatibilitat del "treball reproductiu" (treball domèstic i de cura) i el "treball productiu" o treball remunerat. A partir de cinc trobades i debats amb diverses dones de Manresa, el projecte imagina possibles llocs on aquestes problemàtiques laborals i socioeconòmiques estiguessin solucionades. El viatge individual de Beuys entre elements simbòlics quedarà així desplaçat com un viatge compartit cap a un destí imaginari creat i ideat per un grup de dones, format per: Dolors Bosch, Maite Casals, Fina Gil, Dolors Reifs, Rosa Serra i Cristina de Zárate.

El projecte ha pres com a resultat la creació d'una línia de tren imaginària amb cinc parades que corresponen a cinc ciutats dissenyades per aquest grup de dones, partint de dinàmiques on s'han identificat les problemàtiques del treball productiu i reproductiu i formulat solucions de creatives. Els mapes resultants, que tenen una estètica imitant al material promocional de Renfe, estaran disponibles a l'estació de tren de Manresa al costat d'unes postals que els viatgers podran agafar.

Les il·lustracions de la lína (Wo)Manresa han estat realitzades per: Emma Gascó, Inma Serrano, Isa Ruiz, Sònia Estévez i Núria Frago.

Node territorial: Museu Comarcal de Manresa, el programa d'inserció laboral per a dones de Caritas Manresa, grup de (Wo)Manresa: Dolors Bosh, Maite Casals, Cristina de Zárate, Rosa Serra, Fina Gil i Raquel Friera, Alèxia Lleonart (Escola d'Art) i alumnes i l'equip d'Idensitat. 

Inauguració del projecte (Wo) Manresa a Renfe Manresa i al Museu Comarcal / 09.11.2017
La inauguració va consistir en una intervenció a l'estació de Renfe de Manresa on es va instal·lar un postaler amb quadríptics i postals produïdes en el marc del priyecto. Aquest material, que estarà a l'estació fins a esgotar existències, simula la creació d'una nova lína de tren que surt des de Manresa, i està situat en un lloc de trànsit visible per a viatgers / es. Als voltants de l'estació es van col·locar pòsters que convidaven a viatjar amb aquesta nova línia, ja sigui des del Museu com des de la Renfe.

Les il·lustracions van ser presentades al Museu costat de la resta del projecte i es va realitzar una trobada per compartir experiències i metodologia amb els alumnes, l'artista Raquel Feriera, el grup de dones i Idensitat.

>>[Tornar a l'índex de projectes per ciutats]

MATARÓ

Context i àmbit temàtic
A Mataró, s’ha treballat sobre el passat fabril de la ciutat i les noves empreses que prenen el lloc de les fàbriques com a nou model de producció és un tema que resulta interessant abordar des de la perspectiva de l’educació i la pràctica artística en un context urbà amb nombrosos exemples d’aquests espais en transformació. El Pla d’en Boet és la zona que s’ha triat per a desenvolupar el projecte. En aquests polígons de Mataró s’hi poden trobar fàbriques i espais industrials reconvertits en o directament concebuts com a bars de copes i discoteques, gimnasos o espais de joc infantils. Aquesta conversió dóna peu a qüestionar les activitats d’oci com a activitats de consum improductiu, tal com s’acostumen a entendre en les societats neoliberals. 

Artista: Mariona Moncunill
Els seus projectes solen ser intervencions que assenyalen característiques del context en què s'insereixen amb l'objectiu de posar-les a debat, analitzar-les i proposar una mirada crítica cap a elles. Desplega processos de treball que posen especial èmfasi en la recerca teòrica, la el treball de camp, la gestió i activació de recursos existents a nivell humà, material o simbòlic. Els processos de negociació i diàleg amb tots els agents implicats són també una part essencial del seu treball, que en alguns casos es visibilitzen i en altres queden latents. El joc entre realitat i ficció, el mimetisme, la infiltració, l'especulació, l'ambigüitat o l'especificitat són alguns dels trets característics de la seva obra, que sovint es formalitza de forma anicònica i camuflada. És llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió Cultural per la UB amb Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement a la UOC. Ha cursat part dels seus estudis a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten de l'Haia. La seva obra ha estat reconeguda entre d'altres amb el Premi Generació 2014 (2013), la Beca Ramón Acín d'Arts Plàstiques (2011), la Beca a l'Creació Artística Fundació Guasch Coranty (2010) i el Premi Miquel Casablancas (2008). També ha rebut beques de residència a HIAP (Hèlsinki, 2013) i Rupert (Vílnius, 2013). Ha exposat individual i col·lectivament a l'Espai 13, Fundació Joan Miró (Barcelona, 2012), al Convent dels Àngels del MACBA (Barcelona, 2014), l'Espai Cultural Caja Madrid (Barcelona, 2010), en Gallery Augusta (Hèlsinki, 2013 ), Centre d'Art Lo Pati (Amposta, 2013) o Arts Santa Mònica (Barcelona, 2013) entre d'altres.

Projecte: 
A Mataró s’ha pres com a punt de partida el passat fabril de la ciutat i les noves empreses que ocupen el lloc de les fàbriques, tema que resulta interessant abordar des de la perspectiva de la pràctica artística en un context urbà que compta amb nombrosos exemples d’aquests espais en transformació.
L’artista Mariona Moncunill centra l’atenció en la reconversió dels espais i les zones industrials de Mataró en espais d’oci de diverses tipologies. Les activitats vinculades a l’oci i el consum que s’hi du a terme es poden entendre perfectament com a pràctiques productives, no tan sols perquè repercuteixen positivament en refer-nos del desgast del treball o a fer-nos sentir millor, sinó perquè és sovint des de l’oci que la producció més significativa a nivell social i personal, té lloc. És des d’aquí que s’ha plantejat la pregunta que qüestiona la diferència entre l’oci i el treball. En aquest projecte, Mariona Moncunill posa l’accent en la qüestió de la remuneració econòmica com un dels principals aspectes que, induint a confusions carregades de significat, sovint diferencien el treball productiu del no productiu.

Per a visibilitzar aquest concepte s’ha contractat a tres actrius que desenvolupen les activitats de lleure en espais que es troben al polígon industrial de Pla d’en Boet. Es tracta d’un gimnàs, ubicat en l’antiga fàbrica catalogada de la Bòbila, un bar de copes i un local de llits elàstics, ubicats dins naus de nova construcció. Remunerar les activitats d’oci esdevé un acte simbòlic d’imbricar oci i treball, tal i com succeeix de manera natural al polígon de Pla d’en Boet.

La conversió de l’oci en treball i viceversa té un com ponent de crítica institucional que reverteix en el propi context de l’art. L’art és capaç de convertir unes activitats que suposadament no són productives en d’altres que sí que ho són, tot desfigurant les tradicionals relacions entre el valor d’ús i el de canvi. El mercat de l’art contribueix
a convertir unes activitats que suposadament no són productives en productes amb un va lor cultural i econòmic diferent. El fet que els participants siguin actrius amateur és un factor important per a l’artista, perquè li permet reflexionar sobre el valor simbòlic que aquestes aporten a les activitats d’oci: les activitats d’oci que es fan “per contracte”, són oci o treball? Són reals, o bé són una representació de la realitat? 
D’altra banda, en relació amb el projecte i com acció educativa, es realitzarà una trobada i debat entre agents i entitats que s’emmarquen en l’àm bit de l’oci, la festa, el voluntarisme, l’amateurisme, l’intercanvi de serveis, o altres qüestions vers l’oci i treball i la seva relació en la transformació del espais de la ciutat.

Node territorial MAC Mataró Art Contemporani, Arxiu Municipal, Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental de Mataró, les actrius Anna caballero, Nemí de la Rosa i Teresa Riba, Salting Mataró, Bar El Xarrupet i Vita Liberté Mataró.

Exposició: 
Del 20 d'octubre al 24 de desembre de 2017
MAC - Mataró Art Contemporani, Can Palauet

>>[Tornar a l'índex de projectes per ciutats]

VILANOVA I LA GELTRÚ

Context i àmbit temàtic
La fàbrica Pirelli, ubicada en el municipi durant gairebé cent anys (1902-2004), manté encara viva la seva presència, degut a la seva importància en el context urbà, social, econòmic, laboral, simbòlic, així com en la vida i memòria de moltes persones. En aquest complex industrial hi va treballar una gran part de la població. Comptava amb habitatges socials, economat i múltiples serveis per als treballadors, fins el 2005 que va ser traslladada de lloc i va canviar de titularitat.  A partir del seu desmantellament, ha deixat nombroses persones sense feina i un espai en vies de transformació. La seva cèntrica ubicació en el context urbà, com a part del front litoral, esdevé ara un espai transitori. És a partir d'aquesta situació sobre el que es treballarà lloc que ara es troba en transició.

Artistes: Joan Nadal i alumnes de l'Escola Municipal d'Art i Disseny (EMAiD)
Joan Nadal és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professor de la EMAID. Es defineix com a artista polifacètic a través de tècniques com el dibuix, la pintura, la fotografia, les instal·lacions o els muntatges escultòrics, entre d'altres, i s'ha format i sensibilitzat pel món de l'Art, de la creació plàstica, de la sociologia, la didàctica, l'ecologia i el paisatgisme, disciplines que han estat presents en la seva trajectòria com docent, que comença el 1980. Des de l'any 1992, Joan és professor titular de l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú amb matèries de dibuix artístic, volum, color, i projectes d'interiorisme i paisatgisme, combinant la part més tècnica de la formació dels estudiants amb una revisió històrica, urbanística i social del context que es treballa. El projecte d'intervenció paisatgística que es realitzarà al solar de la Pirelli de Vilanova i la Geltrú el durà a terme amb alumnes de l'Escola Municipal d'Art de Vilanova i la Geltrú (EMAID). L'Eescola, fundada el 1969, és un dels referents artístics de la zona, on inicialment s'impartien estudis d'Arts i Oficis. Actualment, oferta diferents Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior amb titulació oficial i homologada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i reconeguts pel Ministeri d'Educació. L'Escola ha col·laborat i s'ha implicat en múltiples projectes i esdeveniments relacionats al món de l'art, l'educació, el disseny i la cultura, actuant com a promotora d'actes que la relacionen amb l'exterior com conferències, exposicions, taules rodones, etc.

Projecte:
El projecte desenvolupa dues línies de treball; una dedicada a la intervenció artística en l'espai que ocupava la Fàbrica, realitzada pels alumnes de l'Escola d'Art amb Joan Nadal i que es dirà "El jardí de la memòria", i d'altra banda una línia de generació d'arxiu amb la col·laboració del Grup de Dones amb Memòria i l'arxiu Comarcal del Garraf.

EstètiquesTransversals - El Jardí de la Memòria ha estat un projecte col·laboratiu on s'han involucrat moltes persones vinculades al context cultural i social de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. D'una banda s'ha recuperat part de l'arxiu personal de moltes ex treballadores de la Pirelli, així com de dones que no van treballar a la fàbrica però que van estar relacionades amb ella a través dels seus marits, germans/es o amics/es. Les fotos i documents recopilats es van projectar a l'Arxiu Comarcal del Garraf al amb altres documents i fotografies dels fons de l'arxiu que es van seleccionar prèviament per generar un context compost per dues visions de la història, una "personal" i l'altra "oficial". Les accions educatives van estar compostes per la visita de 4 grups de 3r d'ESO de l'Institut Manuel Cabanyes a l'arxiu, on els documents es van explicar per les dones que les van viure en primera persona, i on es va parlar, a més, del paper de la dona en la indústria fabril del segle XX i de com i de quina manera ha canviat el treball i el paper de les dones en ell. Amb aquest material gràfic i oral, els alumnes de l'Institut van treballar la segona fase de les accions edcuativas que va consistir en la relització d'uns fanzines.

Per part de la EMAID, i sota la coordinació de l'artista Joan Nadal, s'han treballat retrats, escultures i maquetes a través de diferents tècniques, usant els materials cedits per la Prysmian Group. Per comprendre la producció fabril i poder transladar aquest canvi de paradigma als treballs d'art, es va realitzar una visita dels alumnes de l'EMAID a la fàbrica de la Prysmian Group, a carrec d'Albertu Tubau, historiador i president de L'Institut d'Estudis Penedesencs.

Finalment, El Jardí de la Memòria compta amb un projecte fotogràfic de seguiment del procés, realitzat pel fotògraf vilanoví Xavier Pascual, que es va exposar també durant la presentació a l'espai públic, i que formarà part de l'exposició conjunta.

Node territorial
Centre d'Art Contempornai La Sala, Grup de Dones amb Memòria, Arxiu Comarcal del Garraf, Institut de secundària Manuel de Cabanyes.

Accions educatives amb l'Escola d'Art i Centres d'ensenyament secundari, col·laboracions amb agents locals i tallers de memòria:

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE EL JARDÍ DE LA MEMÒRIA

El 19 de maig de 2017 a les 18h va tenir lloc la inauguració del jardí de la Memòria, una intervenció efímera a l'espai que envolta l'antiga fàbrica Pirelli on es van presentar tots els projectes que han format part d'aquest itinerari de la mà des seus autors/es. Els projectes presentats formaran part de la exposició conjunta del projecte itinerant pels tres municipis.

Acció de tancament del projecte realitzada a l'Institut Manuel de Cabanyes el 14 de juny de 2017, amb alguns del participants.

>>[Tornar a l'índex de projectes per ciutats]

EXPOSICIÓ Elements Comuns / Elements Singulars

Centre d'Art Contemporani La Sala (Vilnova i la Geltrú)
Del 15 de setembre al 15 d'octibre de 2017

VÍDEOS DEL PROJECTE 
 

 ANTECEDENTS D'ESTÈTIQUES TRANSVERSALS
Estètiques Transversals és un programa que s’inicia durant l’any 2012 a Manresa i del qual se n’han desenvolupat 2 edicions: la primera, des de 2011 fins 2013 i la segona, de finals de 2013 a 2015. El programa sorgeix com una manera de donar continuïtat al treball que IDENSITAT, històricament, havia estat desplegant a la Catalunya Central des delsseusinicis, a finals dels anys ‘90s. En el marc d’aquestes dues edicions, han participat dels projectes que s’hi han realitzat 280 persones de manera directa, en la primera edició i 123 persones en la segona edició. En aquest marc, des de 2012, s’han desenvolupat els projectes CIRCULACIÓ, de Tanit Plana, RECORDS D’AVINYÓ I RECORDS DEL BRONX, de Nicolás Dumit Estévez i en l’últim any, UMP [Unitat Mòbil de Paisatge], projecte liderat pel col·lectiu Mixité (Marta Carrasco i Sergi Selvas), el qual es va desplegar a partir de diferents accions educatives. El projecte va resultar en una exposició a l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa, en diverses activitats paral·leles de reflexió i una publicació.

> Veure edicions anteriors