ESTÈTIQUES TRANSVERSALS - ECOSISTEMES DE FICCIÓ
ALACANT - CASTELLÓ - VALÈNCIA
Idensitat + Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
Estètiques transversals - Ecosistemes de Ficció és un projecte d'Idensitat amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana desenvolupat a València, Castelló i Alacant a partir de dues residències per convocatòria oberta (València i Alacant) i un taller de producció en el context de Castelló a càrrec d'un/a artista convidat. Les residències que tindran lloc a València i Alacant s'ofereixen a artistes o col·lectius que vulguin desenvolupar un projecte en el context proposat per la convocatòria i tindran espais de treball disponibles al Centre del Carme Cultura Contemporània i el Centro Cultural Las Cigarreras d'Alacant. Les residències tenen una temporalitat de dos mesos a desenvolupar entre abril i juny de 2020 (Alacant) / setembre i novembre de 2020 (València) i tenen per objectiu realitzar un projecte contextualitzat, vinculat al procés activat per IDENSITAT i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i sobre la temàtica Ecosistemes de Ficció. El taller de producció desenvolupat a Castelló per un/a artista convidat/a tindrà lloc el juny de 2020 i estarà obert a la participació.
ÍNDEX D'APARTATS:
- INTRODUCCIÓ
- ECOSISTEMES DE FICCIÓ - 2020
- ESCENARIS COMUNS: ELS RIUS
- PROJECTES ARTÍSTICS EN RESIDÈNCIA I ACCIONS EN CADA CONTEXT:
ALACANT: RESIDÈNCIA THE NIGHT FLYER, JORGE NÚÑEZ / ACCIONS EN EL RIU SEC AMB DRASSANA ARQUITECTES + IDENSITAT
VALÈNCIA: TÚRIA, EL LOCO, CLAUDIA CAMPOS I CLAUDIO BURGUEZ
UN FRAGMENT DE RIU SEC. TALLER DE PRODUCCIÓ EN CASTELLÓ, AGUSTÍN SERISUELO + IDENSITAT
- PRESENTACIÓ DE RESULTATS:
ALACANT
VALÈNCIA
CASTELLÓ
- CAUCES DE FICCIÓN: TROBADA D'EXPERIÈNCIES DE PRODUCCIÓ I MEDIACIÓ EN RIUS URBANS. NAVARRA I COMUNITAT VALENCIANA
- BASES DE LA CONVOCATÒRIA
INTRODUCCIÓ
Estètiques Transversals és una plataforma d'experimentació entre l'art, l'educació i l'espai social. Un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai d'investigació crítica; les accions educatives com a espai de producció de contingut, d'interacció i de transferència d'aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al voltant d'ella. Una plataforma que es porta a terme en ciutats mitjanes, com a generadores d'espais socials, culturals i mediambientals en el límit entre el rural i l'urbà. El projecte es fonamenta en la dimensió transversal de l'art per articular experiències i accions, que incideixen en elements singulars a partir de temàtiques comuns i estratègies compartides entre els diversos agents que hi participen.
ECOSISTEMES DE FICCIÓ - 2020
El projecte planteja treballar a partir de les tensions, paradoxes o connexions entre les realitats i ficcions imaginades en els contextos proposats i la seva configuració urbana i social, que dibuixa i desdibuixa el territori. Partint dels rius i els seus components i lectures (naturals, socials, paisatgístiques, polítiques, etc.) com a elements que perfilen i alhora difuminen els límits entre el rural i l'urbà. Els projectes hauran de treballar en contextos determinats de les ciutats propostes al voltant de desitjos, expectatives i projeccions relacionades amb les persones que els habiten i els seus relats socials i urbans.
Creiem interessant treballar la correlació de dos binomis: Rural/natural - Urbà i Real/territorial - Imaginari com conceptes que poden analitzar un context concret des d'un punt de vista creatiu, implicant al seu torn les visions més socials, econòmiques i geogràfiques pròpies del territori en el qual s'emmarca.
ESCENARIS COMUNS: ELS RIUS
Estètiques transversals és un projecte que es desenvolupa en diferents contextos geogràfics com Navarra, Catalunya i la Comunitat Valenciana a partir de la premissa conceptual de la Ficció i d'una sèrie d'escenaris comuns; els rius. L'aigua (o l'absència d'ella), dialogarà i desplegarà diferents visions imaginàries o ficcionades pròpies dels territoris on es desenvolupa el projecte: València, Castelló i Alacant al costat del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Navarra amb el Centre d'Art Contemporani Huarte.
Tant a Castelló, València i Alacant els escenaris a treballar són tres rius mancats d'aigua o amb intermitència fluvial, els espais concrets de treball es delimitaran en el projecte seleccionat:
- L'antic i nou llit del riu Túria, en qualsevol dels seus trams.
- El Riu Sec de Castelló.
- El Riu Sec d'Alacant, en qualsevol dels seus trams.
Aquests tres escenaris coincideixen que l'aigua no és habitualment visible, un perquè està desviada i altres perquè recullen l'aigua en moments de pluja. L'absència d'aigua en una estructura urbana i natural com una llera produeix simbologies, representacions i lectures (socials, urbanes i polítiques) que seran els elements protagonistes en els tres territoris on es desenvolupa la proposta. A més, el record d'aquesta aigua i la forta presència del seu traçat físic estableixen una particular relació susceptible de treballar-se des del punt de vista de la ficció, del relat distòpic o les realitats imaginàries. Des imaginar altres ecosistemes possibles relacionats amb situacions presents, fins analitzar un ecosistema existent per crear o ficcionar altres realitats. Una oportunitat per imaginar des de la utopia, la distopia o l'heteròtopia a partir dels elements que ens ofereixen el context.
Riu Sec, El Campello juny 2020.
ACCIONS EN CADA CONTEXT:
Els projectes rebuts per a les residències a les ciutats de València i Alacant, han estat seleccionats entre 72 propostes rebudes en convocatòria oberta. Les línies generals dels projectes rebuts s'han agrupat en tres grans àmbits: les relacions entre les polítiques urbanes i la llera dels rius en diferents geografies, els rius com a espais de memòria, identitat i activisme, o els reptes ecològics a què es s'enfronten els rius en l'actualitat.
Tanmateix, les accions de tallers i rutes plantejades als diversos contextos, també s'han guiat pels mateixos criteris que es detallen a continucació:
- Estratègies creuades entre la ficció, el riu i l'espai social.
- La innovació de la proposta entre els projectes rebuts i els projectes existents sobre la temàtica i els escenaris plantejats.
- L'adequació amb el pressupost i en relació amb les accions descrites.
- La trajectòria de la persona o col·ectiu sol·licitant en l'àmbit de les residències i la producció artística.
- La relació i vinculació amb el territori que es proposa.
Es vol agrair la qualitat i l'especificitat de molts dels treballs rebuts.
ALACANT
THE NIGHT FLYER.
Jorge Núñez de la Visitación
PLANTEJAMENT
The Night Flier parteix d'un albirament OVNI esdevingut a la costa alacantina en l'any 1979. El Cas Manises, tal com se'l coneix, mai va arribar a tenir una explicació clara i actualment està arxivat com a expedient sense resoldre.
El projecte proposa una exploració dell Riu Sec a través del vídeo, el dibuix i el so construint una obra multimèdia recolzada en l'estètica de cinema fantàstic i de terror underground. El riu sense aigua invoca una desolació fenomenològica i geogràfica mitjançant la qual The Night Flier comença a desenvolupar-se. Es torna un projecte líquid, on precisament hi ha una manca d'aigua generant friccions abruptes envers el material de partida: el Riu Sec.
On és l'aigua? No és potser un curs fluvial sense aigua una narració fallida? El projecte consisteix en un treball de camp exhaustiu en què es recorren els 15 quilòmetres de riu anotant la seva estructura, buits i plecs mitjançant la gravació de vídeo i so. L'estructura succeeix entre 3 vèrtexs fonamentals: el Text (notícia real del Cas Manises), el Paisatge (Riu Sec d'Alacant) i la Imatge (cinema fantàstic i de terror). Queda aquí, com a punt clau en el cor de el projecte, el procés de la traducció text / imatge / paisatge.
MÉS INFO: jorgenunezdelavisitacion.com/
Jorge Núñez de la Visitación (Santurtzi, 1983), viu entre Altea, Madrid i Santurtzi. Fa pel·lícules, dibuixos i música. Doctor en Belles Arts el 2013 per la UPV-EHU amb la tesi doctoral titulada Friccions. Artificis dramàtics al Cinema contemporani. Professor convidat en el Màster InCreArte a la UPV-EHU. Des de 2013 fins 2016 va codirigir, juntament amb Laura Fernández Conde i Rosa Parma, l'espai cultural Porta a Bilbao. Ha realitzat projectes en col·laboració amb eremuak, Halfhouse (Barcelona), Hamaca Online, Tabakalera (Donostia), Musac (Lleó), Azala (Araba), Storm And Drunk (Madrid), NauEstruch (Sabadell), Pugnat Film Series (Atenas), Syros International Film Fest (Grecia) o The Guesthouse (Cork, Irlanda); y organiza desde 2012 el Festival de cine extraño Pantalla Fantasma.
ACCIONS EN EL CONTEXT DEL RIU SEC D'ALACANT AMB DRASSANA ARQUITECTES + IDENISTAT
De forma paral·lela a el desenvolupament de la residència s'han activat una sèrie de converses, accions i rutes amb agents del context i amb el propi artista al voltant del Riu Sec com a espai de treball.
Ruta amb Drassana Arquitectes / juliol 2020
Ruta per diversos assuts, sèquies i canalitzacions de l'aigua travessant infraestructures d'aïllament i connexió que creuen distints trams del riu sec.
Drassana arquitectes és un estudi d'arquitectura format per Ester Gisbert Alemany i Alfonso M. Cuadrado Mulero que proposa utilitzar l'arquitectura com un catalitzador en l'autoconstrucció social de l'entorn des d'una perspectiva territorial i arrelada en el present. En el territori han portat a terme el projecte Camins de l'aigua sobre la reconnexió dels braçals hidràulics del riu sec amb el poble de Mutxamel.
TALLER FAKE RIUS
Drassana arquitectes + Idensitat / Octubre i Novembre de 2020
Aquest taller planteja una combinació entre un recorregut en la llera de el Riu Sec d'Alacant (riu Monnegre) i unes trobades a Las Cigarreras per desenvolupar un resultat col·lectiu que s'instal·larà al Hall de Las Cigarreras, i es presentarà el 20 de novembre. L'objectiu és revisar i replantejar els imaginaris vinculats al concepte de Riu, i en concret al Riu Sec d'Alacant, i recórrer la llera des del seu propi ecosistema, usos, sabers vinculats a l'ecologia, a l'agricultura, al paisatge local i a les infraestructures humanes que componen els espais naturals de l'antropocè.
MÉS INFORMACIÓ
VALÈNCIA
TÚRIA, EL LOCO.
Claudia Campos i Claudio Burguez // Centre del Carme Cultura Contemporània // Febrer - abril 2021
PLANTEJAMENT
Com en el conte "Encuentro nocturno" de Ray Bradbury, pertanyent a la novel·la Cròniques marcianes, Turia el loco és la trobada de dues generacions que han vist (i potser encara vegin) dues coses diferents d'un mateix lloc. És un projecte transdisciplinar de recerca que busca el diàleg, la reflexió i la producció en col·lectiu. Si el riu és un record, la barreja d'aquests relats intergeneracionals, és un corrent d'afecte, un flux que torna formant un nou ecosistema de comunicació, amb les seves ribes distants i els seus ponts.
A l'igual que en el conte de Ray Bradbury, a més de la poètica del relat, hi ha una evident implicació política: en tot el llibre de Cròniques Marcianes, el projecte sobrevola l'arrogància i prepotència de l'ésser humà i els seus projectes faraònics. Entenem com absolutament pertinent aquesta visió pensant en el context sociopolític en el qual el Túria va ser desviat després de la gran riuada de 1957.
Aquesta comparació, al costat de les accions de caràcter intergeneracional i de producció compartida, ofereix l'oportunitat de fer un projecte poètic-polític que ficcione el "passat" i "present" d'un riu.
Desenvolupament de les tres línies d'el projecte:
- La Criaturia, llibre il·lustrat en a partir de les anècdotes d'adults majors de el projecte de mediació "La merienda" coordinat per Alba Cacheda, i els dibuixos de l'alumnat de segon de primària de l'escola pública Les Arenes, gràcies a la col·laboració de Lola Prima (cap d'estudis col·legi Les Arenes).
- Túria el loco, dramatúrgia inestable.
- València amfíbia i lecturias
- Taller amb alumnat del Màster PERMEA (Programa experimental de mediació i educació en les arts, CMCV - UV).
Un taller de presa de decisions, una senyalètica pròpia del riu o uns recorreguts performàtics són algunes de les mediacions possibles de les alumnes de permea per al projecte "Túria el loco". Dins d'aquesta residència artística s'obre un diàleg on entre artistes i mediadores s'explora la potencialitat del riu com a espai de memòria, narratives múltiples i eina de connexió social. Aquest taller d'investigació i acció artística se suma a la resta d'accions plantejades en el projecte: entrevistes a persones majors i tallers amb alumnat de primària de l'escola Les Arenes del Cabanyal.
PRESENTACIÓ PÚBLICA DE RESULTATS
Túria el loco es va presentar en el marc de la trobada Cauces de ficción celebrada al CCCC el 14 i 15 de maig, i en dos activacions: una lectura dramaturgica de la publicació "Turia el loco" i una trobada amb Lola Prima (col·legi públic Les Arenes del barri del Cabanyal, València), Alba Cacheda (mediadora cultural i coordinadora del projecte La Merienda per a gent gran) i els residents Claudio Burguez i Claudia Campos.
FRAGMENT DE "TURIA EL LOCO", DRAMATURGIA INESTABLE EN TRES ACTOS
ACCÉS A LA PUBLICACIÓ COMPLETA
Claudia Campos (Uruguai) és escriptora i actriu amb formació en Escola Multidisciplinària d'Art Dramàtic Margarita Xirgu., Docent de francès llicenciada en Universitat de Bourgogne i de teatre per a nens i adolescents (Liceu Francès Jules Supervielle, Centre de Llengües Estrangeres i Escuelita de Teatre Moviecenter). Com a actriu ha participat en diverses performances i obres de teatre i com a escriptora ha estat convidada a participar en diversos festivals literaris (Fira de el llibre de Buenos Aires, Fira de el llibre de Montevideo, Filbà, Mundial Poètic, Festival revista Lletra Ñ entre d'altres). Pertany al col·lectiu d'artistes multidisciplinaris "Los negros" i ha integrat l'equip de direcció de el projecte Residències Silvestres -residències artístiques per a escriptors i artistes visuals-. El 2013 va publicar el seu primer llibre La carne es Devil (Editorial Yaugurú), segon premi en categoria Poesia Inèdita, Premi Anual de Literatura Ministeri d'Educació i Cultura. Ha format part de diversos projectes com curadora i ha participat en diverses residències artístiques i de creació.
Claudio Burguez (Uruguai) és escriptor i artista visual. Ha fundat diverses bandes i col·lectius artístics amb els quals va participar en mostres, intervencions urbanes i col·laboracions interdisciplinàries. Ha publicat diversos llibres de narrativa i poesia. Com curador ha participat en Transfiguracions (Filbà: Festival Internacional de Literatura de Buenos Aires 2014 (amb Enrique Vila-Matas, Alberto Fuguet, Joan Sasturain, Sabela de Tezanos), Sinestèsia (Espai d'Art Contemporani EAC, Mundial de Poesia 2015), Desmantellament (Pera de Goma, 2016). Mostra col·lectiva de 13 artistes uruguaians. En 2017 va ser seleccionat pel Centre de Fotografia de Montevideo (CDF), per al projecte MUFF, amb curatela de Luis Camnitzer. Ha organitzat el Festival Internacional de Literatura de Buenos Aires, edició Montevideo en 2014 i 2015, és fundador de residències Silvestres (residències artístiques per a escriptors i artistes visuals) i des 2017 coordina el taller d'escriptura experimental e-laboratori per a la divulgació de continguts experimentals.
CASTELLÓ
UN FRAGMENT DE RIU SEC
Taller de producció visual amb Agustín Serisuelo i Idensitat // Espai Cultural Menador de Castelló // Gener 2021
El Riu Sec de Castelló, com el Riu sec d'Alacant i el Túria al seu pas per València, coincideixen que l'aigua no és habitualment visible, un perquè està desviada i altres perquè recullen l'aigua en moments de pluja. L'absència d'aigua en una estructura urbana i/o natural com una llera produeix simbologies, representacions i lectures (socials, urbanes i polítiques) que són els elements protagonistes en els tres territoris on es desenvolupa la proposta. A més, el record d'aquesta aigua i la forta presència del seu traçat físic estableixen una particular relació susceptible de treballar-se des del punt de vista de la ficció, de el relat distòpic o les realitats imaginàries.
El taller es planteja com una pràctica col·laborativa mitjançant la qual desenvolupar diferents estratègies d'aproximació i reconeixement d'un lloc. La planificació urbanística i les infraestructures públiques deixen llocs a l'marge de la lògica quotidiana de la ciutat, en aquest cas ens centrem en la llera de l'Riu Sec element vertebrador de la proposta, un lloc que evidencia la subcultura que emergeixen en aquests llocs. Un espai que es troba entre la frontera del que és natural i allò artificial o entre l'urbà i el rústic, una sèrie de dicotomies que aporten uns qüestionaments crítics sobre la seva pròpia concepció i identitat.
El taller es desenvolupa al llarg de 4 sessions repartides entre ruta urbana, trobades de treball i creació i presentació de resultats.
ACCÉS A EDICIONS ANTERIORS I EN CURS
