ESTÈTIQUES TRANSVERSALS / IMMUNITAT ~ COMUNITAT 
Idensitat + Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

IDENSITAT conjuntament amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana activen la tercera edició del programa Estètiques Transversals, que sota el títol IMMUNITAT - COMUNITAT vol dur a terme tres projectes que combinin la investigació i la producció, a les ciutats de València, Alacant i Castelló, posant en relació pràctiques artístiques i espai social en contextos específics de cadascuna de les tres ciutats.
El projecte planteja una sèrie d'accions de producció i experimentació juntament amb entorns educatius i artístics, entre les quals hi ha previstes dues residències temporals obertes a convocatòria pública i una tercera per invitació. El programa es durà a terme durant el 2022 i principis del 2023, i forma part del projecte europeu Who Cares?

Una de les residències es durà a terme a Alacant, gràcies a la col·laboració del Centro Cultural Las Cigarreras, i disposarà de dos mesos per treballar en una proposta orientada cap a experimentació-producció en el context. La convocatòria vinculada a València, gràcies a la col·laboració del Centre del Carme Cultura Contemporània, està orientada a pràctiques de mediació relacionades amb la temàtica proposada, podent-se activar un grup de treball interdisciplinar i/o podent combinar la presencialitat amb el treball a distància. La residència comptarà amb espais de treball al Centre del Carme Cultura Contemporània i es pot desenvolupar en diverses fases fins a març de 2023 segons les necessitats del projecte.
Estètiques Transversals és un programa de recerca i experimentació en el creuament entre art, mediació i espai social. Un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai de recerca crítica; les accions de mediació com a espai de producció de contingut, interacció i transferència d'aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al seu voltant.

ÀMBIT TEMÀTIC: IMMUNITAT~COMUNITAT
CONVOCATÒRIA
VÍTOL, LABORATORI PER A RESIGNIFICAR LA FESTA, col·lectiu Cúmul, Castelló
PROJECTES SELECCIONATS
- RESIDÈNCIA PRESENCIAL, ALACANT: "El ponent la mou, el ponent la plou", col·lectiu Las Mediocre
- RESIDÈNCIA HÍBRIDA, VALÈNCIA: "Equip interdisciplinari d'assajos malvidents, Laura Arensburg
PANDEMIC COMMUNITY. Taller en col·laboració amb l'assignatura "Tàctiques d'intervenció a l'art públic"


ÀMBIT TEMÀTIC: IMMUNITAT ~ COMUNITAT
El marc del programa planteja treballar a partir de les tensions, paradoxes o connexions que es generen entre els termes Immunitat i Comunitat. Habitualment el concepte de comunitat s'utilitza per posar en valor un grup de persones que comparteixen elements que els atorguen una certa especificitat, ja sigui la identitat, el lloc, la ideologia, les creences o altres elements de pertinença a un col·lectiu (o grup de persones) que manté llaços de connexió entre elles i que per una raó o una altra, els fa diferenciables en relació amb els altres, però també els uneix, els enforteix i els immunitza. 

En aquest sentit, el concepte d'immunitat reapareix amb força en aquest context específic de pandèmia, i es relaciona amb la comunitat ja que fa referència a allò que la protegeix del que una comunitat identifica com a amenaçador o perillós. Des d'aquesta perspectiva, la comunitat i la immunitat formen un conjunt que es replega sobre si mateix, intentant instaurar protecció i aïllament per evitar tota mena de contagi extern, oferir vincles, relacions de proximitat i organització davant d'una amenaça, però també instaurar frontera o por de l'alteritat.

Ambdós conceptes són tractats per Roberto Espósito[1], en una direcció que ens interessa reprendre per adaptar-los a aquest projecte. Segons aquest autor, atenent l'arrel etimològica de la paraula i posant en qüestió el component neoconservador i negatiu que comporten, planteja que la comunitat obre, exposa, torna l'individu cap a fora, l'allibera cap a la seva exterioritat. No és el lloc de la identitat, de la pertinença, de l'apropiació, sinó al contrari, de la pluralitat, de la diferència o de l'alteritat. La immunitat, segons Espósito, replega l'individu en si mateix, el reclou a la seva pròpia pell, recondueix el fora cap a dins, l'elimina així que fora.

En un context com l'actual, la immunitat es percep com l'objectiu general, com la cura globalitzada que ha de preservar les diferents comunitats dels contagis. I això s'estén més enllà del que és sanitari, s'instaura com a polítiques que reafirmen els territoris nacionals, barrials, domèstics. Les tecnopolítiques de la immunitat i la por contribueixen a generar comunitats tancades que propicien la desigualtat.

Però també, en aquesta tensió, s'obren altres dimensions del concepte comunitat, on es generen comunitats de sabers relacionats amb l'ecologia, amb arxius dissidents, memòries locals, comunitats virtuals, comunitats interespècie, i un llarg etcètera, on la comunitat es torna gairebé una militància; la resistència i la supervivència suposa, precisament, refermar la seva dimensió comunitària per immunitzar-se davant de la globalitat.

La filosofia d'aquest projecte opera sota la premissa d'imaginar possibles futurs on la cura pròpia i mútua o la cura del nostre entorn se situen en primer pla, per millorar les relacions subjectives, i una recuperació de la comunitat com a res públic, com a espai comú, d'afectivitat i d'aprenentatge, identificant els perills de convertir-se en un entorn de diferència i/o d'exclusió. És des d'aquesta perspectiva que plantegem un espai de treball crític, problematitzant els conceptes comunitat i immunitat, com a metàfora del flux de connexions amb el dins i el fora, amb el nosaltres i allò altre, com a espai d'obertura i puntualment de desbordament, on el contagi permet també incorporar nous organismes estranys, sobreviure-hi i retrobar l'equilibri que contribueixi a recuperar la sociabilitat, especialment aquest context de pandèmia.
Si la matèria primera de la vida social és la sociabilitat interactiva copresencial[2], ara hem après a conviure en un règim on aquesta interacció copresencial està sotmesa a l'estratègia de l'aïllament i la construcció de la comunitat bombolla. Aquesta relació fructífera i trobada entre comunitat, immunitat, ens anima a obrir aquesta convocatòria a projectes que plantegin respostes creatives a la complexitat d'aquest plantejament, que és alhora la complexitat de la nostra contemporaneïtat més recent.


Vítol. Laboratori per a *resignificar la festa / Febrer - juliol 2022
Cúmul + Idensitat.

En el context de Castelló, Idensitat convida a Cúmul, una associació artística i taller col·lectiu situat a Castelló per a desenvolupar una proposta experimental a cavall entre un grup de treball, un programa d'accions i un espai de producció compartida. El projecte Vítol. Laboratori per a resignificar la festa és un laboratori que resignifica la festa a partir de la conjunció de diferents textos, imatges i vivències que ens parlen d’aquests actes comunitaris i del seu poder inmunitari.

vitol 5
vitol 3
vitol 2

Més informació i accés a resultats


EL PONENT LA MOU, EL LLEVANT LA PLOU, Col·lectiu Las Mediocre.
Residència presencial Alacant. Octubre - novembre 2022

Foto El ponent la mou i el llevant la plou
El ponent la mou, el llevant la plou neix del col·lectiu Las mediocre en el marc de la convocatòria Estètiques Transversals / Immunitat - Comunitat. El projecte es desenvoluparà al Centre Cultural Las Cigarreras amb la idea de generar trobades al voltant del Saladar d'Aigua Amarga a Alacant.
També conegut com les Salines de l'Altet, aquesta albufera situada a les afores de la ciutat ha estat tradicionalment explotada per la indústria de la sal. La cartografia conté les restes dels edificis d'oficines i magatzems de l'antiga salinera, que ja formen part del paisatge. Es tracta d´un ecosistema amb una àmplia biodiversitat que s´ha vist perjudicat pels passats projectes d´edificació i que continua desprotegit. En aquest context, es generaran una sèrie de trobades que pretenen acostar-se al saladar des de diferents perspectives i en col·laboració amb agents socials locals, permetent construir col·lectivament altres relats sobre el territori. Es busca crear lligams entre la pràctica artística col·lectiva i les qüestions sociopolítiques i mediambientals que travessen l'albufera.
El procés compta amb una part de recerca documental i una altra de caràcter més experiencial. Aquesta última acull un grup reduït de persones interessades amb les quals es duran a terme activitats com excursions amb bicicleta, rutes amb investigadores o berenars. Aquí s'obre un espai de diàleg i reflexió sobre les experiències compartides on posar en comú els sabers personals de cadascuna.
BIO
Las mediocre és un col·lectiu artístic compost actualment per vuit noies que neix a partir de les relacions d'amistat. Es coneixen a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València on descobreixen les seues afinitats artístiques. La continuïtat del grup es basa en la complicitat entre les integrants i en la capacitat d'abordar els projectes des de diferents perspectives artístiques. Algunes de les temàtiques amb què treballen són el joc i el que és comú.
Des de la seva creació el 2017 duen a terme diversos projectes, destacant com a punt d'inflexió Dinar Campestre (2019) on s'assenten les bases dels treballs posteriors. Han realitzat projectes de comissariat (Expopiloto, 2019), conferències (Ni habilitats ni intel·lecte, 2020), intervencions en espais com Galeria Punto (Caribe Mix 2020) i diferents accions (Volando Precario, 2021 i Castells d'Arena, 2022). Actualment estan desenvolupant un projecte expositiu que tindrà lloc a partir d'abril de 2022 a l'espai Pols (València).

EQUIP INTERDISCIPLINARI D'ASSAJOS MALVIDENTS, Laura Arensburg
Residència híbrida, València

Equipo malvidentes
"Equip interdisciplinari d'assajos malvidents" és una proposta de Laura Arensburg seleccionada a la convocatòria d'Estètiques Transversals - Immunitat Comunitat per a la modalitat de residència híbrida, realitzada al Centre del Carme Cultura Contemporània de València.
A la comunitat malvident visibilitzem les que veuen malament. El règim escòpic capitalista necessita que les persones observin de manera normativa per produir al màxim ritme a múltiples pantalles. Posar el focus als malvidents ens permetrà qüestionar el sistema en què vivim i analitzar l'enllaç entre metges i pacients amb una intenció integradora.
Hi ha un joc alliberador en la possibilitat d'abandonar la correcció visual; podem convertir experiències vitals de les nostres mirades en imatges fabuloses. Aleshores, ens trobarem presencialment i virtualment, per treure'ns les ulleres percebre, al·lucinar i reflexionar des de les nostres mirades i inspirar-nos col·lectivament a partir d'aquestes altres capacitats i poders sensorials.
En aquesta oportunitat, es realitzaran trobades a la institució cultural (espai fortament vinculat a allò visual mitjançant exposicions i altres programes oculocentristes) on s'activaran experiències i espais habitats per persones malvidents, així com trobades amb metges oftalmòlegs i pacients per dislocar aquesta relació, problematitzant coneixement científic des d'una perspectiva desenfocada, íntima i horitzontal. En aquesta zona borrosa malvident, es donarien vincles menys jeràrquics? Què passa si des de l'experiència física fora de focus es posa el saber “veritable” en dubte? Podríem imaginar-nos altres perspectives socials des d'aquestes mirades desenfocades?

BIO
Laura Arensburg treballa amb cossos i imatges en moviment en peces de vídeo, performance i trobades experimentals. Estableix lligams íntims amb el seu entorn per indagar en les transicions i les contradiccions de la identitat i el cos contemporanis. És graduada de l'ENERC, escola de l'Institut de Cinema d'Argentina i titulada del PEI del MACBA (ES). Allí va realitzar intervencions artístiques col·lectives, visites guiades amb perspectiva d'artista i va coordinar “Cineclub: grup d'estudi de cinema de no ficció”. Ha rebut beques i subsidis de la Generalitat de Catalunya, INCAA (AR), Fons Nacional de les Arts (FNA-AR), Escocesa (ES), Centre d’Arts Santa Mònica (ES), Mecenatge BA (AR). Va ser artista resident a MACBA, Hangar, L'Escocesa, Residències Walden i CIA Centro (AR). Els seus treballs s'han exhibit a centres d'art com MACBA (ES), Fabra i Coats (ES), Paco Urondo (AR), Luminaria (ES), i en festivals internacionals de cinema com Mar del Plata, L'Alternativa, Asterisco, Bogoshorts, Bideodrom, LOOP. Actualment dirigeix la seva òpera prima documental La Partida amb el suport de l'INCAA, MecenazgoBA i FNA. En paral·lel es troba realitzant una investigació experimental entorn de sensorialitats i percepcions alternatives al Centre d´Arts Santa Mònica.


PANDEMIC COMMUNITY
Taller amb l'assignatura "Tàctiques d'intervenció de l'art públic", Grau a BBAA, UPV
En el marc d'aquest projecte i prenent la temàtica de les tensions i connexions entre Comunitat i Immunitat, es convida Mau Monleón Pradas, artista, comissària i docent de l'assignatura "Tàctiques d'intervenció de l'art públic" del Grau a BBAA, UPV, a participar en un taller anomenat Pandemic Community, on abordar juntament amb les alumnes i els alumnes d'aquesta signatura alguns dels conceptes clau que travessen el projecte, com són comunitat, cures o les estratègies o xarxes que establim per immunitzar-nos davant d'una nova realitat marcada pel contagi, la distància social o l'aïllament.
La situació derivada de la COVID 19 ha impossibilitat que la comunitat artística pugui ajuntar-se als seus espais històrics de trobada: inauguracions, festivals, sales de teatre i cinema, accions col·lectives... En un àmbit com l'art, on la dimensió relacional és tan important per a la creació d'enllaços laborals i personals, per al suport mutu entre artistes i la seva xarxa de producció, fins i tot per a arestes la metodologia de les quals es basa moltes vegades en la col·laboració. Què passa quan la immunitat i el perill al contagi fragmenta la comunitat artística? Com podem reinventar espais comunitaris per als artistes i agents culturals on immunitzar-nos davant aquesta situació i poder-nos seguir relacionant com a sector? Com imaginar espais per a la nostra trobada i relació en aquest nou context present? Aquesta classe, d'aquesta assignatura, és una possible oportunitat per generar una comunitat artística i produir des d'aquest punt de partida enmig de tot aquest caos?
Durant els anys 90 centenars de persones vivien una de les situacions d'emergència sanitària (i desemparament institucional) més grans de la nostra història reicent: el VIH. Un virus que atacava fortament els cossos, les possibilitats d'afecte, i que a més, va servir com a estigma cap a la comunitat LGTBI així com de carta blanca per generar moltes de les narratives de la higiene de classe i gènere, vinculades també a conceptes de Comunitat Immunitat. Enmig d'aquest context, alguns artistes van fer peces d'art icòniques on denunciaven el desemparament institucional, la manca de recursos per sostenir les seves condicions de salut i visibilitzaven les xarxes de suport i cures que sorgien entre familiars i membres del col·lectiu LGTBI davant l'abandonament i l?estigma d?una societat en plena expansió capitalista.
La performance Carring de Pepe Espaliú[3] va ser un dels exemples més interessants en aquest sentit; una acció de gran bellesa i força que ens serveix en aquest taller com a exemple d'acció artística on s'aprecien clarament aquests conceptes. L'artista és transportat per parelles d'amics, familiars i coneguts des de la porta del Congrés dels Diputats al Museu Reina Sofía, dues de les institucions que com a artista i com a ciutadà el travessen en la seva situació de vulnerabilitat i exclusió a causa del VIH. Un quilòmetre en total que Espaliú va repetir a Madrid i a Sant Sebastià, on a més s'estableix un joc de sonoritats entre els conceptes sostenir (carrying) i cuidar (caring), i on l'artista visibilitza i posa en valor la tasca de la xarxa de cures, el suport afectiu i la càrrega emocional sostinguda per la seva comunitat davant la falta d'una resposta institucional a aquesta crisi. Així doncs, l'objectiu d'aquest taller és proposar gestos o exercicis mínims des de les nostres pràctiques artístiques que expandeixin el sentit de comunitat/immunitat per obrir una via on repensar les paraules comunitat-immunitat més enllà del sentit pandèmic, on el distanciament social, la individualització , la desocialització, l'aïllament comunal, l'increment de la tecnopresencialitat, la por al contagi, o el desig d'assolir la immunitat han reaparegut en les nostres relacions com a comunitat artística, amb les oltredats, i també, amb els nostres propis cossos.
En aquesta pràctica cada participant identifica alguns espais presencials o virtuals que han estat claus a les seves comunitats artístiques des del 2020 fins avui, comunitats que hagin creat elles i ells o que els hagin sostingut durant aquests dos anys. El taller ha comptat amb diverses iniciatives vinculades a la imatge, al vídeo, àudio àudio, a accions performatives oa l'activació d'un espai públic.
Taller BBAA 2
Taller BBAA 3
Taller bbaa 11
Taller BBAA 4
Taller BBAA 5
taller BBAA 6
Taller BBAA 8
Taller BBAA 10
Participen; 
Mau Monleón Pradas, docente de l'assignatura Tàtiques d'intervenció de l'art públic, i colaboradora del taller
Marina Osca i Redón, Paula Navarro Pérez, Alejandro Nehru Martínez Richart, Miguel Ángel Tudela, Antonio Martínez Gallego, Sabrina Ayelen Fonseca, Sandra Jover Ruano, Irene Monje Martínez, Pia Altmann.

Més informació sobre edicions passades d'Estètiques Transversals


[1] Espósito, R. (2009). Comunidad, Inmunidad y Biopolítica. Barcelona: Herder
Espósito, R. (2003). Communitas. Origen y destino de la comunidad. Buenos Aires: Amorrortu

[2]Martuccelli, D. (2021). La tecnología anti-socioLógica y tecno-experta de la Pandemia del Covid-19. En Papeles del CEIC. http://dx.doi.org/10.1387/pceic.21916

[3] Carring, archivo arte y enfermedades: https://www.archivoarteyenfermedades.com/pepe-espaliu-carrying/


LOGOS ET 2022 1


@IDENSITAT 2022