ESTÈTIQUES TRANSVERSALS / silenciat ~ reactivat
Idensitat + Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana 2023 - 2024

Estètiques Transversals és una línia de treball impulsada per Idensitat que té l'objectiu de realitzar projectes de recerca, mediació i producció artística a partir de posar en relació temàtiques i contextos per activar espais socials des de la transversalitat de les pràctiques artístiques. Es duu a terme en diversos territoris, entre els quals la Comunitat Valenciana gràcies a la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, on des del 2018, s'han realitzat tres edicions prèvies, tractant en cadascuna d'elles diferents temàtiques: Ecosistemes de l'oci, Ecosistemes de ficció i Comunitat~Immunitat. Totes amb una metodologia basada en la connexió de diferents agents implicats (artistes, persones vinculades a altres activitats de caràcter social i persones que treballen en àmbits institucionals culturals o educatius), mitjançant diferents formats, cercant noves maneres d'entendre la producció fonamentada en residències vinculades als contextos. En aquesta quarta edició es planteja desplegar processos de treball al voltant dels conceptes silenciat ~ reactivat.

ÀMBIT TEMÀTIC: SILENCIAT ~ REACTIVAT
METODOLOGIA I CONTEXTES DE TREBALL
CONVOCATÒRIA DE PROJECTES
PROJECTES SELECCIONATS
ACCIONS EN EL MARC DEL PROJECTE

ÀMBIT TEMÀTIC: SILENCIAT ~ REACTIVAT.
Mentre que allò silenciat apel·la a una condició d'invisibilitat, de desconnexió, d'aïllament, allò reactivat ens porta a l'inici d'una nova vitalitat que succeeix després d'un procés d'interrupció, inconnexió o letargia. Quan aquestes condicions circumstancials les posem en relació amb determinats espais, podem plantejar que hi ha un procés de transitorietat o temporalitat que defineix la pròpia vitalitat dels espais, que passen d'un estat a un altre amb cicles intermitents, de vegades redundants i d'altres aleatòries. Cap lloc no pot sobreviure permanentment silenciat, ni constantment reactivat. Cap lloc no pot ser alhora silenciat i reactivat. El silenci també és recolliment, introspecció, reflexió, mentre que activació pot ser entesa com la impossibilitat de parar, de créixer, de fer, de desconnectar. Quan el silenci és fruit de la imposició apareix immediatament la necessitat de reactivació, de la mateixa manera que quan s'instaura un estat on és impossible escapar de la sobreactivació, sorgeix el desig de reclusió, de silenci, entès en aquest cas com a posicionament activista o actitud transformadora. Tant el silenci com la reactivació són estats que es poden i solen combinar, i és en aquest flux constant on apareix la possibilitat d'habitar de manera diferent els espais, o viure d'altres maneres els ritmes de trànsit entre l'un i l'altre. Definim aquest lloc intermedi amb el símbol ～, com una cosa que està entre dos estadis que es plantegen, d'entrada, des d'una certa incompatibilitat, alhora que amb una interdependència clara.

En aquest sentit, ens interessa treballar en el trànsit entre un espai silenciat i la seva reactivació, i com l'art pot actuar en aquest canvi d'estructura fràgil. Un moviment (~) que, encara que en certes ocasions es percebi com a senzill o fins i tot subtil, amaga una gran capacitat 'reactivadora' d'un espai, d'un context social, o d'una actitud renovada en relació amb els usos o les activitats que es duen a terme en ells. És aquesta transició, on considerem que la pràctica artística pot actuar de catalitzadora i d'acceleradora per a la transformació entre aquestes dues situacions, cristal·litzant i provocant que aparegui un espai intermedi, movent-se entre un estat i un altre, i generant una variació en molts casos efímera fins i tot momentània, però capaç de modificar, qüestionar o flexibilitzar estructures més rígides.

En aquesta nova edició d'Estètiques Transversals a la Comunitat Valenciana, es desplega la idea continguda en el símbol ～ en tres contextos diferenciats a través d'identificar contextos, espais o situacions que es trobin en fase de transició entre allò silenciat i allò reactivat. A partir d'aquest plantejament, proposem un programa que s'ubiqui a l'interstici entre aquests dos estats, i que a través del ~ activin una sèrie de pràctiques de recerca, creació i/o mediació capaces d'accionar, produir o evidenciar un moviment o trànsit des del silenciat al reactivat, i fins i tot, viceversa.

METODOLOGIA I CONTEXTES DE TREBALL
Des d'aquest plantejament, es proposen tres ciutats a partir de les quals s'hauran de definir contextos de treball relacionats amb la temàtica: Alacant, en col·laboració amb el Centre Cultural Las Cigarreras; Benicarló en col·laboració del MUCBE (Museu de la Ciutat de Benicarló) i València amb el suport del CCCC (Centre del Carme de Cultura Contemporània). A cadascun s'obriran espais de col·laboració amb altres entorns socials a partir de l'activació de 3 pràctiques artístiques diferents contextualitzades.

Els projectes se seleccionaran a partir d'una convocatòria pública que se centra en la identificació d'entorns amb l'objectiu d'establir una pràctica artística orientada a pensar (i produir) la reactivació o allò silenciat, i obrint un espai per al debat i la reflexió al voltant d'aquestes idees.

Els artistes participants en tots tres contextos hauran de compartir metodologia i sensibilitat en relació amb el tema plantejat des de perspectives àmplies que poden estar vinculades a la recuperació de veus, a l'imaginari urbà, al treball en context barrial, comunitari o educatiu, a l'entorn social, i en general, al marc temàtic i metodològic descrit a la proposta.

Idensitat actua de mediador, coordinador i coimpulsor dels diferents processos de treball, amb l'objectiu de crear entorns socials a partir de posar en relació els contextos amb els espais de creació.

Alacant: es planteja una residència de recerca i creació de dos mesos de durada al voltant de la temàtica proposada realitzada entre octubre i novembre de 2023. La proposta seleccionada ha de proposar un context de treball a partir del marc conceptual descrit a la convocatòria. La residència es desenvoluparà al Centro Cultural Las Cigarreras d'Alacant.
València: Una pràctica desenvolupada de manera intermitent amb activacions presencials ia distància, iniciada a partir de gener del 2024 vinculada a pràctiques de mediació. Aquesta pràctica, vinculada a processos de mediació – producció, comptarà amb l'acompanyament d'Idensitat i la col·laboració del CCCC. La convocatòria per a València està plantejada de manera no intensiva, d'alguna manera, correspon a aquesta activació – desactivació que planteja la convocatòria. Per tant, tenint en compte que els recursos materials són equivalents a les residències de dos mesos, es demana una metodología híbrida i flexible entre la presencialitat i la distància, capaç de distribuir-se en un calendari que respongui a aquesta estructura i que tingui sentit a nivell metodològic i recursiu.
Benicarló: Una residència de dos mesos de durada entre octubre i novembre de 2023 en col·laboració del MUCBE, podent treballar al voltant del propi museu com a proposta de treball, del context social, veïnal o associatiu del municipi de Benicarló i que comptarà amb el suport i acompanyament d'Idensitat i agents locals vinculats al context.

PROJECTES SELECCIONATS
ALACANT
Shell Talk / Sally Maclachlan i Eva Joy

Un projecte de col·laboració comunitària amb tallers i petxines marines parlants per amplificar les històries que ens connecten amb el mar i entre nosaltres. S’han realitzat accions a l’espai públic com dibuixos col·laboratius a la sorra, pintura amb aquarel·la, impressió de cianotips o neteja de platges que han reactivant els espais portuaris i costaners. Amb els materials arreplegats s’han fet peces de teixit, sessions de reciclatge d'altaveus i la construcció de tres escultures en forma de Pinna Nobilis, la petxina caraterística de la mediterrània en perill d’extinció pel calentament global. Al posar l’oïda una de les petxines es poden escoltar històries locals sobre medi ambient, la llar, la nostàlgia, la interconnexió i la vulnerabilitat, sorgides d’una sèrie d’entrevistes a veïnes i veïns d’Alacant, pescadors de la comunitat de pescadors senegalesos, investigadores de la universitat d’Alacant, entre altres. El projecte vol connectar especialment amb les veus de treballadors portuaris i pescadors, defensors del medi ambient i migrants, creant una onada de so que ens connecta amb el mar. Com a acció final de residència, les Pinna Nobilis parlants van desfilar des de la platja, passant pel centre de la ciutat, fins a Las Cigarreras, on es van instal·lar.

BIO
Des d´una col·laboració positiva, les pràctiques de les artistes Sally Maclachlan i Eva Joy culminen en el seu interès per les interaccions entre l´ésser humà i el seu entorn, il·luminant velles i noves connexions. El seu treball fomenta una cultura de suport, creativitat i resiliència. El seu compromís és utilitzar l'art com a eina per aconseguir un impacte significatiu, implicant el públic perquè faci els canvis que voleu veure a les seves comunitats i al món.
Eva Joy (@j0y_artist) és una activista artística multidisciplinar les idees del qual giren al voltant de la protesta i la utopia. Va estudiar a Londres, Manchester i Barcelona i ha viatjat per Amèrica Llatina desenvolupant la seva pràctica artística.
Sally (@rua_art__) és una artista interdisciplinària la pràctica de la qual abasta des de la creació cinematogràfica fins a la instal·lació, la poesia i el comissariat. A través de l'acció comunitària treballa en la relació de l'art i l'accessibilitat.

ACCÉS A L'OPEN STUDI I IMATGES DEL PROJECTE

BENICARLÓ
What noise do artworks make? / Claudio Beorchia
Quin soroll fan les obres del MUCBE? Durant la residència s’ha treballat amb el fons fotogràfic del MucBe intentant respondre a aquesta pregunta. Es tracta d’un projecte participatiu que ha involucrat un grup d'habitants de Benicarló i una sèrie de recorreguts urbans. A través de tallers i passejades per la ciutat, el projecte imagina com podrien sonar les fotografies dels espais urbans, marítims i rurals dels fons fotogràfics del Museu, realitzant “bandes sonores” d’aquest arxiu. El projecte, encara que té el Museu com a protagonista, proposa nodrir-se de tota la ciutat, i seran els sons de la ciutat, dels seus entorns, dels seus espais els que entraran al Museu, a través de bandes sonores desenvolupades a l'uníson amb els habitants. Les bandes sonores es s’han presentat al final de la residència juntament amb els arxius i materials dels recorreguts per la ciutat,  els camps de cultiu i el port on van tenir lloc els registres de so.

BIO
Claudio Beorchia (Vercelli, Itàlia, 1979) és un artista interdisciplinari què sol treballar mitjançant pràctiques relacionals i participatives. Va estudiar Disseny i Arts Visuals a la Universitat Iuav de Venècia i a l'Acadèmia de Belles Arts de Milà. És doctor en Ciències del Disseny per l'Escola de Doctorat de la Universitat Iuav. A través d'encàrrecs, premis i residències, ha dut a terme projectes i exposat les obres a Itàlia i l'estranger. La seva pràctica artística personal, basada en un enfocament sensible al lloc i al context, el porta sovint a treballar a través de programes de residència. Ha participat en nombroses residències a Itàlia, d'altres a Europa, però també a la Xina, el Japó i quatre vegades als Estats Units.

VALÈNCIA
Wandering Landscape / Wei Yang
Wandering Landscape proposa centrar-se en les experiències de la diàspora xinesa a València, sent aquesta la primera ciutat d'Espanya que compta amb un barri xinès. A través de la fotografia, la història oral, els arxius i les reconstruccions materials, el projecte examinarà la intersecció de les relacions geopolítiques i el tema de la intimitat, la pertinença, i el sentit del desfasament relatiu en el temps com una nova possibilitat que es converteix en una activació de la seva existència i de representació contra l'assimilació cultural silenciosa. Com que València va ser una de les primeres ciutats d'acollida per a la comunitat diaspòrica xinesa en la seva immigració a Espanya, els seus nostàlgics desenvolupaments urbanístics que romanen en certes zones, juntament amb paisatges culturals i memòries, em fan sentir familiaritzada i curiosa sobre aquesta ciutat al mateix temps. Durant la meva residència, planejo capturar costums, experiències sensorials, llenguatge a través de l'exploració de la ciutat, i dur a terme una investigació in situ de materials, juxtaposant reflexions sobre la domesticitat desaccelerada i subtil, per formalitzar l'arxiu inicial de la meva experiència en residència.

BIO
Wei Yang (Liuzhou, 1994) és  artista visual establert entre Liuzhou (Xina) i Frankfurt (Alemanya). L'obra de Yang investiga l'ésser humà com a subjecte geogràfic, recorrent a la memòria de la diàspora xinesa i superposant el mite, la història i el paisatge personal, per crear imatges transculturals sota els temes de la intimitat, la pertinença i el temps. Utilitzant materials propers al cos i a la llar, Yang qüestiona la construcció del valor material i els símbols d'autoritat. En fer-ho, retrata el fet domèstic com un lloc de resistència que s'enfronta a les grans narratives i a la marginació dels arxius. L'obra de Yang s'ha exposat a l'Stedelijk Museum d'Amsterdam, així com a Frankfurt i Beijing.

ACCÉS A LES ACCIONS DEL PROJECTE

ACCIONS EN EL MARC D'ESTÈTIQUES TRANSVERSALS / silenciat ~ reactivat
BENICARLÓ.
Col·laboració amb el grup de fotografia de la Universitat Popular de Benicarló:
A Benicarló, gràcies a la col·laboració de la Universitat Popular, s’obre una línia de treball que, d’alguna manera, pren el relleu de la residència realitzada per Claudio Beorchia (Itàlia) entre octubre i novembre de 2023. Aquesta residència, va plantejar activar l’arxiu fotogràfic del MucBe involucrant a 5 associacions i una sèrie de veïns i veïnes del context social de Benicarló, a partir de generar un paisatge sonor sorgit d’una sèrie de rutes vinculades a les fotografies. Ara, es continua treballant amb la imatge com a eina de treball i amb algunes de les entitats com a col·laboradores per a generar una sèrie d’accions de producció i mediació, que tindran lloc durant el mòdul d’arquitectura i paisatge del curs de fotografia artística de la Universitat Popular de Benicarló. D'acord amb la trajectòria d’Idensitat en projectes artístics d’arquitectura i l’espai públic, proposem abordar l'arquitectura social i no monumental, donant valor al paisatge vinculat als oficis d'agricultura i pesca, trets identitaris del municipi de Benicarló: les casetes marineres i les cases de volta. Aquestes arquitectures, normalment degradades i denostades per la seva identitat obrera i funcional, són interessants estructures socials i amb gran potencialitat artística. En aquest sentit, l'autocronstrucció, l'aprenentatge col·lectiu, la reutilització i el reciclatge de recursos, el disseny DIY - DOIWO (Do it yourself - Do it with others), són ara pilars fonamentals de l'arquitectura contemporània, i cada vegada amb més força estan presents a la investigació i conceptualització de la idea i imaginari del que tenim al voltant de l’arquitectura.

- 9 de gener de 2024: Sessió de presentació al MucBe. Aprofitant que la mostra “Com sonen aquests llocs?” de Claudio Beorchia (artista en residència durant octubre i novembre de 2023), es presenta la proposta de col·laboració a l’alumnat, es recorren els materials exposats i es comparteixen altres exemples d’Idensitat que tenen relació amb l’arquitectura, l’art i l’espai públic.

- Cases marineres. El 30 de gener, la classe de Fotografia Creativa de la UP de Benicarló va realitzar una sessió fotogràfica al port pesquer de Benicarló. El grup va estar acompanyat per Eva Arnau (professora de fotografia de la UP) i Ainhoa Cerdà (mediació territorial). Durant la jornada es van fotografiar les casetes marineres que estan al costat de la llotja. Aquests petits mòduls es van construir amb la finalitat de guardar les eines que els mariners utilitzen. José Vicente Fresquet i José Burriel van mostrar al grup l'interior de dos de les casetes i van fer una breu explicació. Aquestes edificacions són un exemple d'arquitectura popular arrelades amb la vida i el treball a la mar. Aquestes casetes desapareixeran en breus mesos del paisatge per una remodelació dels accessos al port.

- Cases de volta. El 6 de febrer es va portar a terme la segona sessió. En aquesta ocasió el grup, acompanyat per Eva Arnau (professora de fotografia de la UP) i Ainhoa Cerdà (mediació territorial), es va traslladar als voltants de l'ermita de Sant Gregori de Benicarló. En aquesta zona estan ubicades tres casetes de volta, vivendes que els llauradors utilitzaven temporalment mentre treballaven al camp. La construcció servia de dormitori, cuina, magatzem i quadra. Durant el recorregut Rafa Domínguez de l'associació ABRIL (Associació Benicarlanda
per la Recuperació i la Investigació del Llegat), va fer una interessant explicació sobre aquests tipus d’arquitectures populars: el seu ús, procés i materials de construcció, diferències entre elles, etc. El grup va reflexionar sobre la importància de la preservació del patrimoni arquitectònic local. Així mateix, es van anar fent fotografies de les edificacions.

VALÈNCIA
Col·laboració amb la professora Ya Hui Liu Zhou i alumnes de la classe de xinès de la universitat ESIC.
A partir de metodologies que es connecten amb la recerca artística i en concret amb la residència Wandering Landscape de Wei Yang, com ara la deriva, el mapejat, la fotografia o l'entrevista, l'alumnat aborda l'aprenentatge de llengua xinesa des de l'experiència i el treball de camp realitzant diverses rutes al barri xinès de València.