ECOSISTEMES DE FICCIÓ
Residència i desenvolupament de projecte artístic.
IDENSITAT + Centro de Arte Contemporáneo Huarte / 2019
IDENSITAT i CENTRO DE ARTE CONTEMPORÁNEO HUARTE activen el programa Estètiques Transversals / Ecosistemes de ficció per desenvolupar un projecte amb el context social de les poblacions d'Huarte, Burlada i Villava (Navarra). El programa es porta a terme entre 2019 i 2020.
ÍNDEX DEL PROJECTE
- INTRODUCCIÓ
- CONTEXT DE TREBALL
- ÀMBIT TEMÀTIC: ECOSISTEMES DE FICCIÓ
- METODOLOGIA
- PROJECTE SELECCIONAT: DE PERDIDOS AL RÍO
- BASES DE LA CONVOCATÒRIA
INTRODUCCIÓ
Estètiques Transversals és una plataforma d'experimentació entre l'art, l'educació i l'espai social. Un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai d'investigació crítica; les accions educatives com a espai de producció de contingut, d'interacció i de transferència d'aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al voltant d'ella. Una plataforma que es porta a terme en ciutats mitjanes, com a generadores d'espais socials, culturals i mediambientals en el límit entre el rural i l'urbà. El projecte es fonamenta en la dimensió transversal de l'art per articular experiències i accions, que incideixen en elements singulars a partir de temàtiques comuns i estratègies compartides entre els diversos agents que hi participen.
CONTEXT DE TREBALL
La població d'Huarte, on se situa el Centre d'Art Contemporani de Huarte, es troba al costat de Burlada i Villava a la perifèria de Pamplona. Les tres localitats segueixen el curs del riu Arga, el que ha generat entre elles vincles històrics i culturals. En els últims anys en aquestes poblacions s'han modificat els límits entre el rural i l'urbà, a causa del creixement urbanístic i poblacional, a la conversió d'hortes en espais de passeig, i als canvis dels hàbits d'oci, entre d'altres.
El projecte a desenvolupar té com a focus d'interès l'ecosistema cultural / mediambiental d'aquesta zona en relació amb l'imaginari, per activar processos de treball des de perspectives com ho utòpic, el distòpic o les realitats ficcionades. Des imaginar altres ecosistemes possibles, fins analitzar l'ecosistema existent per crear o ficcionar altres realitats. El node territorial o grup d'agents involucrats, i les accions educatives s'activen des de col·lectius locals i institucions educatives interessades en vincular-se a aquest focus d'interès. El projecte seleccionat desenvoluparà el seu treball a partir d'aquest context i temàtica predefinida.
ÀMBIT TEMÀTIC: ECOSISTEMES DE FICCIÓ
El projecte planteja treballar a partir de les tensions, paradoxes o connexions entre realitat i ficció. Les realitats i ficcions imaginades des del riu o la seva configuració urbana modelada a partir del recorregut del Riu Arga al seu pas per les poblacions d'Huarte, Villava i Burlada.
Seguint el curs del mateix riu com a flux que dibuixa i desdibuixa el territori, com a element natural que perfila i alhora difumina els límits entre el rural i l'urbà. De la mateixa manera, el límit entre el real i l'imaginari, visualitzat com un flux imprecís, es planteja aquí com un element recurrent per desplegar una via de treball tant des de la pràctica artística com l'educativa, vinculada al context local.
Creiem interessant treballar la correlació de dos binomis: Rural-Urbà i Reial-Imaginari com conceptes que poden analitzar un context concret des d'un punt de vista creatiu, implicant al seu torn les visions més socials, econòmiques i geogràfiques pròpies del territori en el qual es emmarca. Moltes realitats fictícies poden emergir a partir de tals pràctiques de treball generant noves "ciutats imaginades" o "realitats ficcionades" que no disten tant dels territoris cartogràfics que donem com a reals i existents. Una oportunitat per imaginar el utòpic o el distòpic, a partir d'elements que ens ofereix el context. En aquest cas, les noves visions que es plantegen al voltant d'aquest ecosistema, s'impulsen des de les pràctiques artístiques en relació amb organitzacions de caràcter social, i espais d'acció educativa.
METODOLOGIA
Els treballs que es duen a terme en el marc de Estètiques Transversals es defineixen a partir de tres eixos comuns: l'articulació d'una residència artística temporal mitjançant la participació d'un/a artista o col·lectiu com a creador i investigador en el context, la configuració de un node local que compta amb la implicació de diferents agents actius en el territori, i l'articulació de transferència de coneixements i aprenentatges vinculats a àmbits de l'educació, que anomenem dispositius d'acció educativa. Aquests tres eixos poden creuar-se, unificar o coexistir de manera paral·lela, de manera que almenys dos d'ells convisquin en un mateix projecte.
Els nodes locals poden ser una suma d'agents, entitats o persones interessades a participar o que estiguin vinculades a la temàtica treballada des del social, l'artístic o de l'àmbit de la recerca. Es formen de manera prèvia al desenvolupament del projecte artístic i/o acció educativa, i pot variar o incrementar-se en el seu desenvolupament. l'artista o col·lectiu de plantejar un projecte entorn d'ell i sumar els seus propis agents a la xarxa, que es poden vincular més o menys depenent de la funció que ocupin dins d'aquest sistema. D'aquesta manera, el projecte es porta a terme de forma triangular, plantejant tallers o intervencions en l'espai públic, presentacions obertes i producció de resultats.
PROJECTE SELECCIONAT: DE PERDIDOS AL RÍO
Joana Capella i Roc Domingo
Es tracta d'un projecte que experimenta entre l'imaginari vinculat a la memòria i la identitat annexa al riu, i la construcció d'un nou imaginari mutant elaborat des de la ficció. Es planteja que els ponts i les preses que s'han anat construint des de l'edat mitjana juntament amb les activitats lúdiques i esportives que es practiquen a la zona, contribueixen a la construcció i manteniment d'un imaginari concret, que preval sobre altres o els posa en tensió.
El projecte pren forma en l'organització lúdic - festiva d'uns jocs, els Jocs de l'Arga. Un esdeveniment social i creatiu, que en el seu procés inclou estratègies per connectar amb grups actius en l'entorn del riu; l'exploració col·lectiva per compilar residus despresos de les construccions que el travessen; el disseny col·laboratiu d'indumentària, càntics i altres elements que contribueixen a generar un imaginari emblemàtic i un taller d'acoblament per plantejar combinacions a partir dels residus peixos al riu per configurar amb ells nous símbols, que apel·lin a la relació entre passat i futur. Totes elles són activitats que tenen com a objectiu crear noves ficcions sobre el riu i el seu entorn, entenent que la ficció ja és la realitat en la qual vivim, però que conté alhora altres possibilitats, existint així més ficcions realitzables.
RESIDÈNCIA, PRIMERA FASE.
Huarte, de 3 al 16 de febrer.
Dues setmanes són la primera fase que han plantejat Roc Domingo i Joana Capella per donar començament a la residència de Estètiques Transversals, Ecosistemes de Ficció.
Durant els primers dies l'objectiu ha estat conèixer el territori i el recorregut del riu Arga i el Ultzama. Les derives voltant del riu han estat la metodologia plantejada i això els ha permès mirar amb un cert estranyament als seus paisatges, dirigint la mirada més enllà de l'estètic, arribant a reconèixer les escombraries com a ornament del riu, a imatge d'una garlanda. A més a més, de visitar el riu, han entrat en contacte amb el PrintLAB de el Centre d'Art Contemporani Huarte, per experimentar amb diferents tècniques i explorar quines imatges poden crear amb els materials recol·lectats en aquestes derives.
A final d'aquesta primera estada, Joana i Roc proposen una Romeria a l'Arga, amb l'objectiu d'obrir un és espai d'experimentació i pensament entorn a aquest. Amb aquesta excusa, tenen la voluntat de revisitar els imaginaris que es desprenen, a partir del joc mutant amb els recursos visuals que ens presta el riu, ja siguin paisatges, textures, colors, materials dispars i / o plàstics.
RESIDÈNCIA, SEGONA FASE
Huarte, del 5 al 11 d'Octubre
Després d'uns quants mesos sense poder desplaçar-se, Joana i Roc van poder tornar a Huarte per a poder dur a terme la Romeria que havien proposat a la fi de la seva primera estada. Entre les dues estades va aparèixer el covid i amb ell, el confinament. Les circumstàncies per a la realització del projecte van canviar i no es poden obviar. El temps de treball entre les dues estades ha servit per repensar el projecte, modificant el plantejament inicial en resposta a la situació actual. Inicialment, la idea era fer una acció col·laborativa, una romeria festiva al llarg del Riu Arga, que marcaria la fi del projecte. A partir d'un Auzolan, es pensava convocar la ciutadania per netejar i recollir residus al riu; i després a una setmana de tallers que, com a "espai de formació experimental" al voltant de riu, donarien com a resultat els elements que conformarien l'imaginari de l'acció final: la Romeria a l'Arga.
El romiatge es plantejava com una festa, on hi hauria menjar, beguda, música, i serviria com a espai per compartir els imaginaris simbòlics produïts, convertint-los en la ficció que envolta el propi acte. Aquesta acció estava oberta a totes les persones que havien participat en el procés, i a tota persona interessada en la mateixa. Però la realitat es va imposar i els plans van haver de canviar. El Auzolan no es va convocar, però Joana i Roc ho van fer igualment, sense envoltar-se de gent. Així, la Romeria, es va convertir en una travessia solitària que unia el Centre Huarte, amb el centre de tractament de residus de Góngora, seguint el curs del riu Arga, passant per Burlada i Villava. Aquesta acció ha estat documentada i materialitzada en una peça audiovisual de llarga durada. Aquesta peça és concebuda com una pel·lícula en pla seqüència que recull tota la travessia. L'interès del pla seqüència se centra en transmetre la solemnitat i densitat de l'acció de caminar durant les tres hores de recorregut. La peça audiovisual va acompanyada per un text que serveix als creadors per posar en relació la seva acció amb el lloc, obrint els elements externs que entren a jugar amb la imatge, i els murmuris en silenci.
Fotos: Gorka Beunza
www.joanacapellabuendia.hotlgue.me.
Roc Domingo Puig (Lleida, 1992), és Tècnic Superior en Disseny i Il·lustració a EAM (Lleida) i graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment és artista resident a EART (Barcelona) i membre del col·lectiu KGG. Alguns dels seus treballs han estat exposats a Casa Tres Patis (Medellín), Casa 916 (Concepció), Casa A part (Conca), ICPNA (Iquitos), La Escocesa, Àngels Barcelona, La usurpada (Barcelona), CAC Bòlit (Girona), i ha publicat en l'últim número de la revista Arts (Lleida). La seva pràctica artística fluctua entre la producció visual, el comissariat i l'educació. Els seus últims projectes parteixen de la revisió de les tradicions, hàbits i costums lligades a un territori, així com les condicions materials que les fan possibles.