ESTÈTIQUES TRANSVERSALS / IMMUNITAT - COMUNITAT
Residència híbrida d'investigació i producció artística.
SARA GARCÍA
IDENSITAT - Centro Huarte / WHO CARES? /2021- 2022
IDENSITAT i CENTRE HUARTE activen el programa Estètiques Transversals / IMMUNITAT - COMUNITAT per desenvolupar un projecte d'investigació i producció relacionat amb el context social i cultural de les poblacions d'Huarte, Burlada i Villava (Navarra). El programa es porta a terme entre octubre de 2021 i abril 2022 com a part de Who Cares?
ÍNDEX DEL PROJECTE
- INTRODUCCIÓ
- CONTEXT DE TREBALL
- ÀMBIT TEMÀTIC: IMMUNITAT - COMUNITAT
- METODOLOGIA
- PROJECTE SELECCIONAT: FUEGOS DE ALTO GRADO, SARA GARCIA
- BASES DE LA CONVOCATÒRIA
Estètiques Transversals és un projecte d'investigació i experimentació a la cruïlla entre art, mediació i espai social. Un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai d'investigació crítica; les accions de mediació com a espai de producció de contingut, d'interacció i de transferència d'aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al voltant d'ella. Un projecte que es porta a terme en ciutats mitjanes, com a generadores d'espais socials, culturals i mediambientals en el límit entre el natural, el rural i l'urbà. El projecte es fonamenta en la dimensió transversal de l'art per articular experiències i accions, que incideixen en elements singulars a partir de temàtiques comuns i estratègies compartides entre els diversos agents que hi participen. Estètiques Transversals és un projecte impulsat de manera conjunta per Idensitat i Centre Huarte i en aquesta quarta edició forma part de el projecte europeu de col·laboració Who Cares? [+ Info sobre edicions anteriors] [+ info sobre Who? Cares]
La població d'Huarte, on se situa el Centre d'Art Contemporani de Huarte, es troba al costat de Burlada i Villava a la perifèria de Pamplona. Les tres localitats segueixen el curs del riu Arga, el que ha generat entre elles vincles històrics i culturals. En els últims anys en aquestes poblacions han modificat els límits entre el natural, el rural i l'urbà, a causa de el creixement urbanístic i poblacional, a la conversió d'hortes en espais d'oci, als fluxos i desbordaments del riu. Més recentment s'han modificat els comportaments socioculturals vinculats al lloc, a causa del canvi dels hàbits forçats pel control de la mobilitat, la disminució de la interacció social, així com altres circumstàncies derivades del context globalitzat de pandèmia.
A partir de la convocatòria oberta, el projecte a desenvolupar ha de tenir com a focus d'interès el nou ecosistema forjat des del distanciament social, la individualització, la desocialització, l'aïllament comunal, l'increment de la tecno-presencialitat, la por a el contagi, o el desig d'aconseguir la immunitat. Ha d'investigar i explorar aspectes relacionats amb el context per activar processos de treball que s'aborden en relació a realitats, ficcions, utopies, distopies o heterotopies eco-socioculturals. Des imaginar altres ecosistemes possibles, fins analitzar l'ecosistema existent per abordar certes realitats o construir ficcions que generin altres realitats possibles. El node territorial o grup d'agents involucrats, i les accions de mediació s'activen des de col·lectius locals i persones interessades en vincular-se a aquest focus d'interès. El projecte seleccionat desenvoluparà el seu treball a partir d'aquest context i temàtica predefinida.
ÀMBIT TEMÀTIC: IMMUNITAT - COMUNITAT
El projecte planteja treballar a partir de les tensions, paradoxes o connexions que es generen entre els termes Immunitat i Comunitat que són al seu torn posats en relació amb el riu o la seva configuració urbana modelada a partir de l'recorregut de el Riu Arga al seu pas per les poblacions d'Huarte, Villava i Burlada.
Habitualment el concepte de comunitat s'utilitza per posar en valor un grup de persones que comparteixen elements que els atorguen una certa especificitat, com la identitat, el lloc, la ideologia, les creences... elements de pertinença a un col·lectiu (o grup de persones) que manté llaços de connexió entre elles i que per una raó o una altra els fa diferenciables en relació als altres. El concepte d'immunitat reapareix amb força en aquest context específic de pandèmia, i es relaciona amb la comunitat en el sentit que fa referència a allò que la protegeix dels constants perills externs. Des d'aquesta perspectiva, la comunitat i la immunitat formen un conjunt que es replega sobre si mateix, tractant d'instaurar protecció, aïllament i evitar tota mena de contagi extern.
Tots dos conceptes són tractats per Roberto Espósito[1], en una direcció que ens interessa reprendre per adaptar-los a aquest projecte. Segons aquest autor, atenent a l'arrel etimològica de la paraula i posant en qüestió el component neoconservador i negatiu que comporten, planteja que la comunitat obre, exposa, torna a l'individu cap al seu propi fora, l'allibera cap a la seva exterioritat. No és el lloc de la identitat, de la pertinença, de l'apropiació, sinó, per contra, de la pluralitat, de la diferència o de l'alteritat. La immunitat, segons Espósito, replega a l'individu en si mateix, el reclou en la seva pròpia pell, recondueix el fora cap al endins, l'elimina quant fora.
És en aquest sentit de contraforces que operen en els dos conceptes el que ens interessa per a posar-los en relació amb la idea de les cures. En un context com l'actual la immunitat es percep com l'objectiu general, com la cura globalitzada que ha de preservar les diferents comunitats dels contagis. I això s'estén més enllà del sanitari, s'instaura com polítiques que reafirmen els territoris nacionals, de barri, domèstics. Les tecno-polítiques de la immunitat i la por contribueixen a generar comunitats tancades que propicien la desigualtat.
La filosofia de les cures en què s'insereix aquest projecte, en el marc de Who Cares?, que opera sota la premissa d'imaginar possibles futurs on la cura mútua i la cura del nostre entorn se situen en primer pla, per a una millora de les relacions subjectives, i una recuperació de la comunitat com res pública, com a espai del comú. És des d'aquesta perspectiva que plantegem un espai de treball crític, problematitzant els conceptes comunitat i immunitat, i prenent el riu Arga com a context, i com a metàfora de l'espai comú. Però també com a metàfora del flux de connexions amb el fora, amb allò altre, com a element connector de lògiques híbrides entre el natural, el rural i l'urbà, com a canal d'obertura i puntualment de desbordament, on el contagi adquireix un caràcter positiu ja que permet incorporar nous organismes estranys, sobreviure a ells i retrobar l'equilibri que contribueixi a recuperar la sociabilitat perduda en aquest context de pandèmia. Si la matèria primera de la vida social és la sociabilitat interactiva co-presencial[2]. Ara estem sotmesos a un règim on aquesta interacció co-presencial està sotmesa a l'estratègia de l'aïllament i la construcció de la comunitat bombolla. Aquesta relació fructífera i trobada entre comunitat, immunitat, cures i territori, és la que ens anima a obrir aquesta convocatòria a projectes que plantegin respostes creatives a la complexitat d'aquest plantejament, que és alhora la complexitat de la nostra contemporaneïtat més recent.
Els treballs que es duen a terme en el marc de Estètiques Transversals es defineixen a partir de tres eixos comuns: l'articulació d'una residència artística temporal mitjançant la participació d'un/a artista o col·lectiu com a creador i investigador en el context, la configuració de un node local que compta amb la implicació de diferents agents actius en el territori, i l'articulació de transferència de coneixements i aprenentatges vinculats a altres àmbits o temàtiques, que anomenem dispositius d'accions de mediació. Aquests tres eixos poden creuar-se, unificar o coexistir de manera paral·lela, de manera que a l'almenys dos d'ells convisquin en un mateix projecte.
Els nodes locals poden ser una suma d'agents, entitats o persones interessades a participar o que estiguin vinculades a la temàtica treballada des del social, l'artístic o de l'àmbit de la investigació. Es formen de manera prèvia a el desenvolupament de el projecte artístic i/o accions de mediació, podent variar o incrementar-se en el seu desenvolupament. El/la artista o col·lectiu de plantejar un projecte i sumar els seus propis agents a la xarxa, que es poden vincular més o menys depenent de la funció que ocupin dins d'aquest sistema. D'aquesta manera, el projecte es porta a terme de forma triangular, plantejant activitats o intervencions en l'espai públic, presentacions obertes i producció de resultats.
PROJECTE SELECCIONAT
FUEGOS DE ALTO GRADO, SARA GARCÍA
PRIMERA FASE
Desembre 2021
A la primera part de la residència Sara ha realitzat passejades de reconeixement del territori, ha recol·lectat material orgànic trobat al costat del riu i ha visitat associacions i grups que tenen relació amb aliments i productes ecològics de la zona de Pamplona. Tot això, amb l'objectiu de recopilar materials i sabers per al desenvolupament del projecte i transformar-los per a la cerimònia que es portarà a terme en la segona fase de la residència. Es tracta d'una proposta per experimentar sobre l'hospitalitat i la cooperació per repensar les relacions entre éssers humans, no humans i la terra que habitem, apropant-se així al comensalisme entre microorganismes i humans.
SEGONA FASE
Huarte, del 8 d'abril al 1 de maig del 2022.
En aquesta etapa del projecte van tenir lloc algunes accions en col·laboració amb entorns educatius, a més d'una obertura pública del procés on l'artista va compartir els aliments fermentats i algunes peces ceràmiques vinculades al projecte.
Grau Superior de Direcció de Cuina del Centre Integrat de Burlada i Projecte A3 - Institut Sarriguren
En el marc d'aquest projecte s'ha realitzat un taller de tres dies amb els alumnes de l'Institut Sarriguren que després de conèixer el treball de Sara mitjançant diferents jocs van elaborar màscares de pa que després van enfornar, emmarcada en el projecte A3 del Centre Huarte. El Projecte A3 és una convocatòria oberta a qualsevol nivell educatiu dins de l'educació formal a Navarra, amb la qual es vol generar un intercanvi de coneixements entre l'àmbit educatiu i l'artístic local que possibiliti l'enriquiment de tots dos.
Així mateix amb els alumnes del Grau Superior de Direcció de Cuina del Centre Integrat de Burlada es va realitzar una sessió presencial a l'aula en format de xerrada en què l'artista va comentar alguns referents per a la seva pràctica, va explicar algunes tècniques per elaborar ferments i va ensenyar alguns processos que tenia en marxa com a miso o massa de pa. En una segona sessió els alumnes van participar en un berenar amb Sara al Centre Huarte.
Aquestes sessions es van basar en jocs i dinàmiques amb algunes herbes, verdures, fruites i espècies que Sara havia suggerit, que es van seleccionar i combinar per fer receptes per grups. La Sara i diverses colònies de bacteris i microorganismes van fermentar aquestes combinacions.
A la darrera sessió amb Sara García com a artista convidada es va realitzar una passejada amb bici des del centre Huarte al Molí de Sant Andreu. A l'interior del molí parlem de la història i l'origen d'alguns aliments i la responsabilitat que implica consumir els uns o els altres. La trobada va acabar amb un berenar a l'exterior del molí.
FUEGOS DE ALTO GRADO, ACCIÓ OBERTA.
30.04.2022 / 12h
Una trobada als voltants del riu Arga a sintonitzar, obrir els sentits i parar atenció per apropar-nos amb els nostres cossos sensibles a l'estranyesa del comú que ens envolta. Començarem amb un curt passeig per després compartir alguns aliments que s'han recol·lectat o cultivat a les rodalies del riu Arga.
Durant els darrers mesos Sara García ha estat produint atuells d'argila recol·lectada a la zona i ha posat en marxa diferents processos de llarga fermentació de cereals i llegums locals, així com ha incorporat flora comestible i aliments collits. Aquests processos sorgeixen del desig de proposar una experiència sensorial activa i participativa entre nosaltres i amb altres éssers-més-que-humans en trobades on menjar, ingerir-nos i pair-nos mútuament per assimilar-nos recíprocament i així potser, arribar a un enteniment mutu.
Alguns dels aliments presentats han estat en procés de fermentació des que va començar el projecte el desembre del 2021 i altres des d'abril del 2022. Pràcticament tots els aliments es van collir a Navarra i gran part han estat recol·lectats al riu Arga per l'artista. Les particularitats d'aquests aliments han donat lloc a sabors i olors úniques i irrepetibles. Tots els aliments s'han compartit en atuells de ceràmica realitzada amb argila recol·lectada per Sara i esmaltades a partir de les restes que el riu Arga va deixar després de les inundacions al mes de desembre. Aquests aliments i els atuells que els contenien van permetre accedir a un coneixement del territori que respon a un acostament més intuïtiu i sensorial, i no tant a una lògica de la raó.
Fuegos de alto grado s'ha realitzat amb el suport i la col·laboració de microorganismes de la flora dels voltants del riu Arga, com bacteris àcids làctics o bacteris de l'àcid acètic, també amb la floridura Aspergillus Oryzae, els bacteris Bacillus Subtilis i el fong Rhyzopus Oligosporus ; així mateix l'associació de consumidors de Landare, l'equip de Terrabiota, la Mancomunitat de la comarca de Pamplona, els productors de sal de Salines d'Or, agricultors de Huarte, experts en flora, i l'artista Olmo Cuña. Ha estat possible gràcies a l'equip del Centre d'Art Contemporani de Huarte, Karmele Oteros Echeverria, Iñigo Gómez Eguíluz i Nerea de Diego; d'Idensitat i el projecte Who Cares?; així com el suport de la Fundació Cerezales Antonino i Cinia i la Diputació de León.
'Fuegos de alto grado' és una proposta de Sara García desenvolupada durant el 2021-2022 en el marc Estètiques Transversals – Immunitat Comunitat d'Idensitat i Centre Huarte que forma part del projecte europeu Whocares.
Fotos: Karmele Oteros, Sara Garcia i Aritz Asín
Bio
Sara García explora la idea de la pintura de naturalesa morta amb allò participatiu, principalment e mitjançant lús daliments. A partir de diferents aproximacions cerca generar experiències sensorials íntimes que reflexionen sobre la idea d'hospitalitat i per tant sobre la nostra relació amb l'altre, allò desconegut. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Vigo ia la Universitat Politècnica de València, també ha realitzat el PES de SOMA a la Ciutat de Mèxic. Ha estat resident a l'Acadèmia d'Espanya a Roma. Algunes de les mostres en què ha participat són: El sol i la seva ombra, CCEMX, Ciutat de Mèxic, Presència lúcida, ESPAC, Ciutat de Mèxic, Una rosa té forma de rosa. Oficis i instints, Casa del Llac, Ciutat de Mèxic. La Illa, Illa del Llac Major, Bosc de Chapultepec, Ciutat de Mèxic, Univers vídeo. Geopolítiques, LABoral, Gijón.
[1] Espósito, R. (2009). Comunidad, Inmunidad y Biopolítica. Barcelona: Herder
Espósito, R. (2003). Communitas. Origen y destino de la comunidad. Buenos Aires: Amorrortu
[2] Martuccelli, D. (2021). La tecnología anti-socioLógica y tecno-experta de la Pandemia del Covid-19. En Papeles del CEIC. http://dx.doi.org/10.1387/pceic.21916
