
ESTÈTIQUES TRANSVERSALS / A L'AIRE
Convocatòria de dues residències híbrides de recerca i producció artística a Huarte i Barcelona
IDENSITAT + Centro Huarte 2023
IDENSITAT i CENTRO HUARTE activen el programa Estètiques Transversals / A L'AIRE per desenvolupar dos projectes de recerca i producció relacionats amb els contextos de Huarte i Barcelona. Els dos projectes es duen a terme a partir del concepte de residència híbrida, per tal de treballar amb l'especificitat dels contextos mitjançant processos relacionats amb l'activació de l'espai social. La residència híbrida es fonamenta en el treball que combina la presència temporal al lloc i el treball previ i posterior que es realitza a distància. Els dos projectes se seleccionen mitjançant convocatòria conjunta i es duran a terme entre el setembre i el desembre del 2023.
INTRODUCCIÓ
A L'AIRE COM A ÀMBIT TEMÀTIC
CONTEXTES DE TREBALL
METODOLOGIA
PROJECTES SELECCIONATS
BASES DE LA CONVOCATÒRIA
INTRODUCCIÓ
Estètiques Transversals és una línia de recerca i experimentació a la cruïlla entre art, mediació i espai social. Un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai de recerca crítica; les accions de mediació com a espai de producció de contingut, interacció i transferència d'aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al seu voltant. Un projecte que es porta a terme a ciutats o barris, que poden ser entesos com a generadors d'espais socials, culturals i mediambientals en el límit entre allò que és natural, rural o urbà. El projecte es fonamenta en la dimensió transversal de l'art per articular experiències i accions, que incideixen en elements singulars a partir de temàtiques comunes i estratègies compartides entre els diversos agents que hi participen. La línia de treball desenvolupada entre Idensitat i Centre Huarte a través d'Estètiques Transversals, s'ha dut a terme en quatre edicions prèvies, focalitzant cadascuna en un tema específic: “Ecosistemes Perifèrics”, “Ecosistemes de l'Oci”, “Ecosistemes de Ficció”, “Immunitat ~ Comunitat”. En aquesta nova edició engeguem un procés que posi en relació el context del riu Arga (Huarte) i el context del Besòs (Barcelona), per tractar l'Aire com a tema comú. Amb aquesta idea, obrim una convocatòria conjunta per poder seleccionar dos projectes artístics que abordin concretament la complexitat que suposa, en el context contemporani, tractar sobre l'aire.
A L'AIRE COM A ÀMBIT TEMÀTIC
A partir de la convocatòria oberta, s'ofereix la possibilitat de treballar, des de la pràctica artística, en el desenvolupament de projectes que prenguin com a focus d'interès o tema de treball l’Aire. El concepte aire considerat des de múltiples possibilitats d'interpretació, on els contextos (relacionats amb els rius Arga i Besòs) emmarquin el projecte, mirant de visibilitzar tant la condició d'essencialitat i potència de l'aire com la seva fragilitat.
L'aire com a espai de distància, de mediació, de comunicació, canalitzador d'ones, transmissor d'energia, de desplaçament, de relació, de risc, de dimensió, d'acció política, de control, de domini, de lluita, de respiració… de vida.
Des de la física, l'aire es pot definir com la combinació de diferents elements en estat gasós, com el nitrogen, l'oxigen, l'argó, el diòxid de carboni, el metà, l'òxid nitrós, l'ozó, el vapor d'aigua, entre altres; i d'altres micro-substàncies que suren i es barregen amb ells, com la pols, el pol·len, les espores, la cendra. Quan altres elements que deterioren l'equilibri natural de l'aire apareixen i en formen part, com poden ser el clor, el mercuri o el sofre; els ecosistemes urbans, rurals o naturals, se'n veuen afectats.
Des de la perspectiva astrològica hem entrat a l'era d'aquari, un signe d'aire. L'aire és ment, comunicació, vincle i despreniment. L'energia aquariana d'aire fa èmfasi en les relacions com a forma d'ocupar un lloc al món, facilita que les associacions i les agrupacions tinguin un poder superior que emana de la suma de les individualitats. La innovació, l'inconformisme o la revolució social són part d'aquesta energia.
Des de la tradició artística i la seva pràctica contemporània, l'aire ha estat representat des de múltiples formes, mirant de visibilitzar-ne la immaterialitat i de materialitzar-ne la invisibilitat. Recursos com la condensació, el vapor, les estructures inflables, la perspectiva aèria, el so, l'olor, el vent, els elements flotants, la llum, les escultures mòbils, els buits que es generen entre masses corpòries, l'oxidació, la fermentació , les derives, i moltes altres formes de creació gestades en les relacions entre art i ecologia, art i ciència, art i tecnologia. L'aire és, en molts casos, l’espai.
Des de les polítiques, la millora de l'aire és un dels reptes que afronta la transició ecològica. Revertir-ne el deteriorament mitjançant programes que fomenten la transformació de la producció, la transformació del consum, el disseny per a la transició, o la definició d'una sèrie de mesures que ens permetin imaginar un futur més net. Però també és en relació a l'aire, on es construeixen un altre tipus de polítiques, les del domini, del control, de l'espionatge, del lideratge, de la invasió i el desnonament. Satèl·lits que permeten la comunicació, globus que escanegen allò invisible, drones que transporten bombes, míssils intercontinentals, restriccions de l'espai aeri, etc. A l'aire, a mesura que ens allunyem de l'escorça terrestre, les fronteres es dilueixen, però és des de l'aire des d'on es construeixen i es representen aquestes fronteres.
El projecte Estètiques Transversals / A l'Aire, es proposa treballar a partir de les tensions, paradoxes o connexions que es generen a través del concepte AIRE, que són al seu torn posades en relació amb el riu o la seva configuració urbana modelada a partir del recorregut del Riu Arga al seu pas per les poblacions de Huarte, Villava i Burlada, o de la desembocadura del riu Besòs a tocar de barris i poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. En cadascun d'aquests contextos, s'activarà un projecte específic, que tracti d'aportar una opció creativa a la tensió que genera aquest concepte, per contribuir a configurar una nova mirada o perspectiva.
Ens interessa l'aire com a essència de vida, com a element impur format per altres múltiples elements i partícules, com una cosa que s'ha degradat de manera accelerada per l'acció humana en un passat recent, que es converteix en un problema a resoldre als escenaris de futur, i que esdevé articulador de polítiques que es gesten a present. Ens interessa estar a l'aire com una forma politicopoètica per ampliar la mirada, més enllà del zenital. [+info sobre edicions anteriors].
CONTEXTES DE TREBALL
HUARTE. La població de Huarte, on se situa el Centro de Arte Contemporáneo de Huarte, es troba al costat de Burlada i Villava a la perifèria de Pamplona. Les tres localitats segueixen el curs del riu Arga, el que ha generat entre elles enllaços històrics i culturals. En els darrers anys en aquestes poblacions s'han modificat els límits entre el que es natural, rural i urbà, a causa del creixement urbanístic i poblacional, a la conversió d'hortes en espais d'oci, als fluxos i desbordaments del riu. Aquest enclavament geogràfic, emmarcat pel flux del riu en connexió amb els seus ecosistemes naturals i urbans, defineix el context específic de treball.
BARCELONA. El context de treball proposat per a aquest projecte és la zona conformada per barris de l'àrea metropolitana propers a la desembocadura del riu Besòs (Trinitat Vella, Bon Pastor, Baró de Viver, La Sagrera, Sant Andreu). Barris que es troben als límits de la ciutat en una zona caracteritzada per les múltiples vies de connexió amb la zona nord de l'àrea metropolitana. Una zona densament poblada que, amb la recuperació del riu com a espai natural, ha incrementat la seva relació amb ell, constituint-se com una de les principals zones verdes tant dels barris com de la ciutat metropolitana (Barcelona, Sant Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac). En aquest cas, la desembocadura del Besòs, al tocar diversos enclavaments urbans, defineix el context de treball a Barcelona.
METODOLOGIA
Els treballs que es duen a terme en el marc d' Estètiques Transversals es defineixen a partir de tres eixos comuns: l'articulació d'una residència artística temporal mitjançant la participació d'un/a artista o col·lectiu com a creador i investigador en el context, la configuració d'un node local que compta amb la implicació de diferents agents actius al territori, i l'articulació de transferència de coneixements i aprenentatges vinculats a altres àmbits o temàtiques, que anomenem dispositius d’accions de mediació. Aquests tres eixos es poden creuar, unificar o coexistir de manera paral·lela, de manera que almenys dos convisquin en un mateix projecte.
Els nodes locals poden ser una suma d'agents, entitats o persones interessades a participar-hi o que estiguin vinculades a la temàtica treballada des de l'àmbit social, artístic o de l'àmbit de la recerca. Es formen prèviament al desenvolupament del projecte artístic i/o accions de mediació, poden variar o incrementar-se durant el projecte. L'artista o col·lectiu ha de plantejar un projecte i sumar els seus propis agents a la xarxa, que es poden vincular més o menys depenent de la funció que ocupin dins aquest sistema. D'aquesta manera, el projecte es duu a terme de forma triangular, plantejant activitats o intervencions a l'espai públic, presentacions obertes i producció de resultats.
Els projectes que es duen a terme, deuen investigar i explorar aspectes relacionats amb el context per activar processos de treball que s'abordin en relació amb el referit a l'àmbit temàtic. Des d'imaginar altres ecosistemes possibles fins a analitzar els ecosistemes existents per abordar certes realitats o construir ficcions que generin altres realitats possibles. El node territorial o grup d'agents involucrats, i les accions de mediació s'activen des de col·lectius locals i persones interessades a vincular-se a aquest focus d'interès. El projecte seleccionat desenvoluparà el seu treball a partir d'aquest context i temàtica predefinida.
pantea / AIRMAPPING
Residència a Barcelona
L'objectiu és explorar, documentar i recontextualitzar les dinàmiques col·lectives (humanes-no humanes), com el flux de substàncies químiques, composicions i descomposicions, a través d'una sèrie de passejades sonores per llocs específics i comunitaris que combinen la investigació artística col·lectiva, la retransmissió en directe i les converses interculturals.
Aquest procés amplia les narratives en què la praxi audiovisual influeix en els nous enfocaments cartogràfics, convidant al més-humà al procés artístic i comunicant el coneixement relatiu de l'ecologia del riu Besòs a un públic més ampli, especialment amb una metodologia que se centra en els desafavorits, inclosos els no-humans.
BIO
Pantea és una artista sonora i multidisciplinària iraniana que treballa amb narratives de connexió ecològica i més-que-humana; és una apassionada del medi ambient, les plantes i els aiguamolls. El seu treball inclou performances, caminades, cinema, fotografia i música. Més recentment, pantea s'ha centrat a desenvolupar una pràctica socialment compromesa explorant les possibilitats que ofereixen el so i l'escolta. pantea és la meitat del grup de disseny Studio Informal i membre de Khamoosh, un col·lectiu de recerca artística dedicat a preservar i arxivar el patrimoni sonor iranià. Ha actuat i exposat internacionalment al Regne Unit, Països Baixos, Alemanya, Bèlgica, Croàcia, Turquia, Iran i Índia.
Natalia López La Reina / TE ENVÍO TODO MI AMOR A TRAVÉS DEL AIRE
Residència a Huarte
"Te envío todo mi amor a través del aire" és una reflexió sobre els llaços afectius que en la distància es mantenen units a través de l'aire; cerca entendre com aquest element és un vehicle físic de transmissió, de comunicació, i com també, és un vehicle metafòric dels afectes. Amb això, cerca ser una reivindicació i reparació sensible amb el que implica la separació a causa de la migració.
Aquest projecte vol crear, en col·laboració amb immigrants que resideixen a Huarte, Burlada i Villava, peces i espais que parlin de la importància dels seus afectes; dels paisatges, cultures i persones que han deixat lluny. Aquestes peces i espais seran el resultat d'una sèrie d'accions rituals en què s'utilitzaran, el riu com a ésser simbòlic de sanació per reconèixer els camins a la vida i per deixar-hi anar les tristeses, i l'aire com a vehicle -també simbòlic - per apropar els éssers estimats que es troben en la distància. Les peces, espais i accions estaran sustentats sobre investigacions del riu i l'aire com a elements de poder en cultures ancestrals, com a vehicles metafòrics i poètics de l'amor i com a elements físico-químics de transmissió.
BIO
Natalia López La Reina, és Artista Plàstica de la Universitat Nacional de Colòmbia. Va realitzar estudis de crítica d'art i crítica audiovisual a la Universitat de l'Havana, Cuba, entre el 2019 i el 2020. El seu treball es desenvolupa principalment en vídeo, fotografia, instal·lació, acció i dibuix. Va començar la seva carrera dins del col·lectiu nadieøpina, juntament amb artistes de renom que li van donar les bases per al que avui és la seva obra. Ha estat seleccionada per dur a terme diverses residències artístiques, entre elles Radicantes Amazonas de Fundación Vajelogía, Arte Como Educación de Luis Camnitzer i Arte en AntártidaPara Artistas Extranjeros del govern argentí; a partir d'aquesta experiència va fundar el Proyecto Colombiano de Arte en Antártida del qual és directora des del 2017. Les seves propostes s'han exposat a galeries i fundacions artístiques de reconeixement a Bogotà i Medellín a Colòmbia i a països com Argentina, Ecuador, Cuba, Perú, Xile, Alemanya i els Estats Units.
ACCÉS A EDICIONS ANTERIORES D'ESTÈTIQUES TRANSVERSALS