
ESTÈTIQUES TRANSVERSALS / HABITAR EL FOC
Residències híbrides de recerca i producció artística a Huarte i Barcelona
IDENSITAT + Centro Huarte /2024
IDENSITAT i CENTRO HUARTE activen el programa Estètiques Transversals / HABITAR EL FOC per desenvolupar dos projectes de recerca i producció que es duran a terme respectivament en els contextos del riu Arga en el seu pas per Huarte, Villava i Burlada, i al del riu Besòs al seu pas per Barcelona – Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els dos projectes es duen a terme a partir del concepte de residència híbrida, amb l'objectiu de treballar amb les condicions materials o immaterials, temporals o atemporals, reals o imaginàries, pròpies de l'especificitat de cadascun dels contextos i mitjançant processos relacionats amb l'activació de l'espai social. Les dues residències híbrides es fonamenten en el treball que combina la presència temporal al lloc i el treball previ i posterior que es realitza a distància. A partir de la convocatoria conjunta, s'han seleccionat els projectes d'Héctor Gardez. “Fuego que llora: cuerpxs y siembra junto al río”, para Huarte i el d'Anaïs Florin "Les mans del foc" para Barcelona.
SOBRE ESTÈTIQUES TRANSVERSALS / HABITAR EL FOC
METODOLOGIA
PROJECTES
CONVOCATÒRIA
HÉCTOR GARDEZ. Fuego que llora: cuerpxs y siembra junto al río.
La terra i els cossos que l'habiten, com dialoguen a l'espai, i com es construeixen identitats són el punt de partida d'aquest projecte que pren les pràctiques multidisciplinars de l'artista per generar un artefacte comunitari, que accioni el diàleg intergeneracional a la comunitat, i formuli la reflexió sobre la terra i la memòria. Habitar el foc és també habitar la terra. Des de la distància geogràfica d'una encesa terra volcànica com Tenerife, Héctor Gardez ens proposa una reflexió contemporània sobre les ruralitats, les tradicions, i les estructures socials que condicionen les realitats dels nostres cossos.
L'experiència compartida sobre el cultiu de la ceba, tant a Huarte com altres localitats canàries, va iniciar una reflexió sobre com determinats cultius defineixen identitats, iconografies, costums i relats en espais rurals. A través d'un treball de camp que va incloure entrevistes amb hortelans i artistes, i l'exploració artística de la ceba, es va desenvolupar un projecte que convida a reflexionar sobre l'aliment, el consum, la iconografia rural i la transformació dels cossos en la relació contemporània amb la terra.
BIO
Héctor Gardez ( Tenerife 1990). Vinculat sempre a diverses expressions artístiques, va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de La Laguna i Direcció de Cinema a Madrid i Cuba. Partint de l'audiovisual com a eina artística, explora en les connexions amb les arts en viu i la gestió cultural. Amb diverses peces audiovisuals estrenades en circuits internacionals centra ara el seu treball en la videocreació, la pel·lícula en paper, o el format analògic. Forma part del programa de cocreació d'Island Connect, dedicat a artistes d'illes europees, i és gestor de l'àrea audiovisual de l’Ateneo de La Laguna. Entre les seves recerques hi ha la reflexió sobre les identitats, el queer al món rural, el poder sanador de l'art i la seva força com a eina d'activisme social o el treball multidisciplinari i comunitari de l'expressió artística.
Instagram @ hector_ gardez
ANAÏS FLORÍN. Les mans del foc
El projecte Les mans del foc vol apropar-se des d'un enfocament multidisciplinar i situat a l'esdeveniment anual de La Flama del Canigó i concretament a la seva articulació a la zona conformada per barris de l'àrea metropolitana propers a la desembocadura del riu Besòs, especialment Sant Adrià de Besòs, on la flama arriba des de l'any 2021. Una articulació d'infinitat de grups i persones perquè la Flama del Canigó pugui encendre cada any nombroses fogueres de Sant Joan atorgant-li un caràcter ubic i atemporal al foc: un mateix foc per a una identitat compartida.
Amb el projecte Les mans del foc, es tracta de posar el focus sobre una pràctica col·lectiva ritualitzada i les diferents dimensions socials, identitàries, polítiques i afectives que s'activen al seu voltant.
*Foto original_ Hoguera delante del Sindicat de Marçà (1977). Baltasar Vendrell
BIO
Anaïs Florin. Anaïs Florin. Treballa principalment en l'àmbit de les pràctiques en context, posant especial interès als relats, memòries i lluites associades a les transformacions territorials. El seu treball, que orbita al voltant de l'arxiu, utilitza la història recent de València com a vehicle per reflexionar entorn de la idea de comunitat i de la ciutat com a lloc de trobades passades, presents i futures.
Anaïs Florin ha estat becada pels programes Cultura Resident - Mediació i Cossos Comunitats de Sabers Subalterns del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i ha participat en esdeveniments com Poliniza Dos, Bien Urbain - art dans et avec l'espace public, la Biennal de Mislata Miquel Navarro - Premios de Arte Público ,o la Manifesta Biennial Europe’s Nomadic Biennial - Manifesta 15 Barcelona.
SOBRE ESTÈTIQUES TRANSVERSALS
Estètiques Transversals és una línia de recerca i experimentació a la cruïlla entre art, mediació i espai social. Un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai de recerca crítica; les accions de mediació com a espai de producció de contingut, interacció i transferència d'aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al seu voltant. Un projecte que es porta a terme a ciutats o barris, que poden ser entesos com a generadors d'espais socials, culturals i mediambientals en el límit entre allò que és natural, rural o urbà. El projecte es fonamenta en la dimensió transversal de l'art per articular experiències i accions, que incideixen en elements singulars a partir de temàtiques comunes i estratègies compartides entre els diversos agents que hi participen. La línia de treball desenvolupada entre Idensitat i Centre Huarte a través d'Estètiques Transversals, s'ha dut a terme en cinc edicions prèvies, focalitzant cadascuna en un tema específic: “Ecosistemes Perifèrics”, “Ecosistemes de l'Oci”, “Ecosistemes de Ficció”, “Immunitat ~ Comunitat”, I “En el Aire”. En aquesta nova edició engeguem un procés que posi en relació el context del riu Arga (Huarte) i el context del Besòs (Barcelona), amb el concepte d’Habitar el Foc com a tema comú. Amb aquesta idea, obrim una convocatòria conjunta per poder seleccionar dos projectes artístics que abordin concretament la complexitat que suposa, en el context contemporani el concepte Habitar el Foc.
HABITAR EL FOC COM A ÀMBIT TEMÀTIC
A partir de la convocatòria oberta s'ofereix la possibilitat de treballar, des de la pràctica artística, en el desenvolupament de projectes que prenguin com a focus d'interès o tema de treball, el foc. El concepte foc es tracta aquí des de múltiples possibilitats d'interpretació, on els contextos (relacionats amb els rius Arga i Besòs) emmarquin el projecte, podent visibilitzar-ne tant la condició vinculada a la potència i l'energia, com la seva capacitat devastadora.
El foc és un element que evoca una àmplia gamma d'emocions i significats a l'experiència humana. Des del seu paper vital a la nostra supervivència quotidiana fins a la seva capacitat transformadora i destructora en l'àmbit simbòlic, el foc continua sent un dels elements més poderosos i misteriosos de la natura. La seva presència ens connecta amb el que és primitiu, el que és salvatge, la tradició celebratòria o la festa, i ens evoca en la mateixa mesura la nostra capacitat per crear i destruir.
Des del simbòlic el foc és, sovint, vist com un agent de transformació, al·ludeix a la capacitat de destruir el que és vell per permetre el creixement d'alguna cosa nova. A l'alquímia, el foc és símbol de la purificació i el procés de transmutació de la matèria.
És també un símbol de poder i energia. A moltes cultures representa la força vital, la passió i la determinació. En diverses mitologies, les deïtats associades amb el foc solen ser considerades com a figures poderoses i divines que posseeixen un gran poder creatiu i destructor. En moltes tradicions i ritus tant pagans com religiosos, el foc es fa servir com un mitjà de purificació i protecció. Des de les antigues cerimònies de foc sagrat fins a les espelmes enceses en rituals religiosos, el foc es considera un agent que neteja i protegeix de les energies negatives.
Des del que és metafòric, el foc representa la llum de la saviesa que dissipa la ignorància i la foscor del desconeixement, es converteix en un símbol d'il·luminació i coneixement. En el context de les relacions humanes, el foc pot representar la calidesa de l'amor i la connexió emocional entre les persones, però també la ira, el desig o l'energia creativa impulsiva.
Revolució, canvi, destrucció, violència, control, manipulació (…) el foc pot tenir diverses implicacions polítiques, des del seu ús com a símbol de canvi i resistència fins al seu paper en la destrucció i la manipulació.
El projecte Estètiques Transversals / HABITAR EL FOC, planteja treballar a partir de les tensions, paradoxes o connexions que es generen a través del concepte FOC, que són al seu torn posades en relació amb el riu o la seva configuració urbana modelada a partir del recorregut del Riu Arga al seu pas per les poblacions de Huarte, Villava i Burlada, o de la desembocadura del riu Besòs al seu pas per barris i poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. En cadascun d'aquests contextos, s'activarà un projecte específic, que tracti d'aportar una opció creativa a la tensió que genera aquest concepte, per contribuir a configurar una mirada nova o renovada.
Ens interessa el foc pels seus múltiples imaginaris, com a essència de vida en el que és quotidià, com a element transformador i purificador en el que és simbòlic, o com a agent potencialment devastador i exterminador. El foc necessita l'aire per poder existir, i juntament amb l'aire, l'aigua i la terra formava part dels quatre elements de la tradició clàssica, encara que en la complexitat contemporània el foc ha passat a ser la part visible del procés de transformació de la matèria combustible en el seu estat incandescent. El foc continua present a les celebracions, festes i tradicions, però també a les catàstrofes, algunes naturals i moltes altres provocades pels humans en forma de guerres, incendis i altres formats de destrucció planificada. El foc, en temps de canvis climàtics i sistèmics, esdevé articulador de polítiques que, des del present, volen modelar el futur. Ens interessa habitar el foc com una forma politico-poètica per ampliar la mirada en la seva relació amb el context, més enllà (encara que també) amb l'aire, l'aigua i la terra.
CONTEXTOS DE TREBALL
HUARTE. La població de Huarte, on se situa el Centro de Arte Contemporáneo de Huarte, es troba al costat de Burlada i Villava a la perifèria de Pamplona. Les tres localitats segueixen el curs del riu Arga, el que ha generat entre elles enllaços històrics i culturals. En els darrers anys en aquestes poblacions s'han modificat els límits entre el que és natural, rural i urbà, a causa del creixement urbanístic i poblacional, a la conversió d'hortes en espais d'oci, als fluxos i desbordaments del riu. Aquest enclavament geogràfic, emmarcat pel flux del riu en connexió amb els seus ecosistemes naturals i urbans, defineix el context específic de treball.
BARCELONA. El context de treball proposat per a aquest projecte és la zona conformada per barris de l'àrea metropolitana propers a la desembocadura del riu Besòs (Trinitat Vella, Bon Pastor, Baró de Viver, La Sagrera, Sant Andreu). Barris que es troben als límits de la ciutat en una zona caracteritzada per les múltiples vies de connexió amb la zona nord de l'àrea metropolitana. Una zona densament poblada que, amb la recuperació del riu com a espai natural, ha incrementat la seva relació amb ell, constituint-se com una de les principals zones verdes tant dels barris com de la ciutat metropolitana (Barcelona, Sant Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac). En aquest cas, la desembocadura del Besòs, en tocar diversos enclavaments urbans, defineix el context de treball a Barcelona.
METODOLOGIA
Els treballs que es duen a terme en el marc d' Estètiques Transversals es defineixen a partir de tres eixos comuns: l'articulació d'una residència artística temporal mitjançant la participació d'un/a artista o col·lectiu com a creador i investigador en el context, la configuració d'un node local que compta amb la implicació de diferents agents actius al territori, i l'articulació de transferència de coneixements i aprenentatges vinculats a altres àmbits o temàtiques, que anomenem dispositius d’accions de mediació. Aquests tres eixos es poden creuar, unificar o coexistir de manera paral·lela, de manera que almenys dos convisquin en un mateix projecte.
Els nodes locals poden ser una suma d'agents, entitats o persones interessades a participar-hi o que estiguin vinculades a la temàtica treballada des de l'àmbit social, artístic o de l'àmbit de la recerca. Es formen prèviament al desenvolupament del projecte artístic o accions de mediació, poden variar o incrementar-se durant el projecte. L'artista o col·lectiu ha de plantejar un projecte i sumar els seus propis agents a la xarxa, que es poden vincular més o menys depenent de la funció que ocupin dins aquest sistema. D'aquesta manera, el projecte es duu a terme de forma triangular, plantejant activitats o intervencions a l'espai públic, presentacions obertes i producció de resultats.
Els projectes que es duen a terme, han d’investigar i explorar aspectes relacionats amb el context per activar processos de treball que s'abordin en relació amb el referit a l'àmbit temàtic. Des d'imaginar altres ecosistemes possibles fins a analitzar els ecosistemes existents per abordar certes realitats o construir ficcions que generin altres realitats possibles. El node territorial o grup d'agents involucrats, i les accions de mediació s'activen des de col·lectius locals i persones interessades a vincular-se I compartir el focus d'interès. El projecte seleccionat desenvoluparà el seu treball a partir d'aquest context i temàtica predefinida.
ACCÉS A EDICIONS ANTERIORES D'ESTÈTIQUES TRANSVERSALS