Estètiques Transversals 2026
Residències de recerca i producció artística
Centro Huarte + Idensitat
IDENSITAT i CENTRO HUARTE activen el programa Estètiques Transversals 2026 per desenvolupar dos projectes de recerca i producció que es duran a terme a través de dues residències, una a Barcelona i una altra en Huarte.
Estètiques Transversals és una línia de recerca i experimentació en l'encreuament entre art, mediació i espai social. Un lloc de confluència entre les pràctiques artístiques com a espai de recerca crítica; les accions de mediació com a espai de producció de contingut, d'interacció i de transferència d'aprenentatges; i el context com a espai de relació entre una temàtica de treball i un determinat espai social actiu al voltant d'ella.
Les residències s'entenen com a generadores d'espais socials, culturals i mediambientals. A través d'elles es treballarà amb l'especificitat dels contextos mitjançant processos relacionats amb l'activació de l'espai social entorn de la figura del riu Arga en el seu pas per Huarte, Villava i Burlada.
A partir de la convocatoria conjunta, s'han seleccionat els projectes “Soñar (con) el Arga” de AZKONATOLOZA i “Tiempo de monstruos” de Raquel Meyers.
PROJECTES
CONVOCATÒRIA
CONTEXTOS DE TREBALL
METODOLOGIA
PROJECTES
Soñar (con) el Arga de AZKONATOLOZA
Des que fa 6.000 anys la civilització mesopotàmica es va embarcar en la tasca titànica de canalitzar el Tigris i l’Eufrates per afavorir l’agricultura, mitjançant canals, dics i preses, un rere l’altre els rius del nostre planeta han estat redibuixats i dissenyats per afavorir la seva convivència amb l’ésser humà. Han estat civilitzats.
Una tasca civilitzadora que es va veure incrementada, de manera exponencial, al nostre continent, a través d’intervencions a gran escala a partir del segle XIX.
En són molts els exemples: la canalització del Moldava al seu pas per Praga per millorar la navegació, el control del Danubi al seu pas per Viena per protegir la ciutat d’inundacions, el Sena i el nou París dissenyat pel baró Haussmann, la creació d’un curs únic per controlar el Rin. Controlar, canalitzar i civilitzar, verbs germans.
Corregir l’impacte, reduir els riscos, afavorir el transport, dominar la natura.
Un segle abans, a mitjans del segle XVIII, la tasca de controlar els rius va arribar a Pamplona de la mà de Ramírez Arellano. La missió: alliberar la ciutat de Pamplona d’aigües brutes. Controlar el riu per alliberar la ciutat. I així, pla hidrològic rere pla hidrològic, l’Arga va anar canviant el seu curs i, amb això, redefinint el paisatge, el territori i la vida dels seus habitants. De tots ells. Humans i no humans. Redefinint el cos del riu. Un cos viu fet d’aigua, plantes, animals, pedres i memòria.
Redefinir un cos?
Canalitzar un cos?
Controlar un cos?
Però com? Sota quins paràmetres? A costa de què? A costa de qui?
Per cert, aconsegueixes imaginar com era l’Arga l’any 1548?
Aconsegueixes imaginar la seva ribera l’any 1311?
Aconsegueixes veure els roures d’aquell bosc l’any 755?
Sí? Llavors, ara, aconsegueixes imaginar com serà l’Arga, al seu pas per Pamplona, l’any 2345?
Veus aquell pont? El que connecta aquestes dues avingudes.
I aquella resclosa entre aquests dos barris?
Sí? Doncs abans allà no hi havia res. Res més que un cos. Un cos fluid.
Continuem preguntant-nos.
BIO
AZKONATOLOZA. Amb base a la muntanya de Montjuïc, situades a mig camí entre el mar Mediterrani, els Pirineus i el desert d’Atacama, Laida Azkona i Toloza Toloza-Fernández són una parella d’artistes dedicada a la realització de projectes d’arts vives.
Interessades en les infinites possibilitats de la poesia i l’antropologia visual, la videocreació lo-fi, la performance i el moviment, les seves creacions se centren en el desenvolupament de projectes documentals d’arts vives.
Entre altres teatres i festivals, els seus treballs han estat presentats al Grec Festival de Barcelona, al Théâtre de la Ville i al Festival d’Automne de París, al Théâtre Garonne de Tolosa, a l’EuroSzene de Leipzig, al La Bâtie Festival de Ginebra, al Festival Mirada de Santos i São Paulo, al Romaeuropa Festival de Roma, al Festival Internacional de Buenos Aires, al Salón Nacional de Artistas de Colòmbia a Bogotà, a Naves de Matadero de Madrid, a NAVE de Santiago de Xile o al Temporada Alta de Girona.
Tiempo de monstruos de Raquel Meyers
Tiempo de monstruos és un projecte social col·laboratiu per crear una entitat contemporània de caràcter mitològic i ritualista que esdevingui un referent local, mitjançant una processó de caràcter anual que recorri el riu Arga per celebrar i visibilitzar la lluita contra la destrucció dels ecosistemes. El seu nom serà escollit en consulta popular. Els monstres turmenten la imaginació humana. Els necessitem: són ells els que ens uneixen en la nostra lluita comuna contra les fatalitats i les modes. No obstant això, aquests monstres són incompresos per fer només la seva feina, una feina que estimula i fomenta la nostra imaginació per a una cohesió social. Sense ells no seríem en l’“embolic” de civilització que hem creat. Els monstres canvien: Godzilla ja no ens turmenta amb la guerra nuclear, ni les làmies ni els kappa ens arrossegaran pels rius per menjar-nos i fer-nos desaparèixer. Hem normalitzat els monstres, però continuen sent-hi i han mutat, s’han convertit en una altra cosa. Els residus que s’acumulen per la ciutat —com les begudes energètiques, els embalatges i embolcalls de menjar ràpid i processat o les tovalloletes d’un sol ús llençades en qualsevol racó d’alguna ruta verda— podrien crear nous ens.
BIO
Raquel Meyers. Artista i investigadora independent que treballa amb l’obsolescència com a eina de resistència des del 2004, utilitzant mitjans com la fotografia, la màquina d’escriure, el fax, el teletext, el Commodore 64 o el brodat. La seva pràctica artística se centra en una visió crítica sobre l’ús quotidià de la tecnologia, així com en les seves paradoxes i transcendències més enllà de la nostàlgia, l’estètica o el solucionisme, en un context en què l’emergència actual obliga a un posicionament de lluita contra el tecnototalitarisme que ens assetja. El seu treball ha estat exposat en festivals i galeries com Ars Electronica, Transmediale, Xpo Gallery, La Casa Encendida, Liste Art Fair Basel, BMoCA, SeMA NANJI, LABoral, iMAL, HeK, ETOPIA, Espai Casinet i Eufònic Urbà.
En Estètiques Transversals, el context va més enllà d'un espai físic determinat. Abasta el territori i les seves diferents temporalitats; els qui l'habiten —humanes i no humanes—; les comunitats locals; els equips de treball; així com les pràctiques, sabers i tensions preexistents. En aquest marc, les entitats organitzadores no operen com a contenidors neutrals, sinó que formen part activa del context, assumint la seva posició, les seves responsabilitats i la seva capacitat d'incidència.
- BARCELONA
La part de la residència que es realitzarà a Barcelona serà de tres setmanes de durada, amb la finalitat que tots dos seleccionats comparteixin un procés de recerca i, sobre la base d'això, poder generar un marc conceptual per a cadascun dels seus projectes. Amb l'acompanyament de *Idensitat les artistes podran entrar en contacte amb entitats, persones, institucions socials i culturals, amb les quals treballar la part conceptual de la seva proposta, nodrint-se dels exemples que poden trobar a Barcelona.
Idensitat posarà a disposició el seu espai de treball en Fabra i Coats Fàbrica de Creació on, en funció de la seva disponibilitat, es podran celebrar activitats relacionades.
- HUARTE
La població de *Huarte, on se situa el Centre d'Art Contemporani de Huarte, es troba al costat de Burlada i Villava en la perifèria de Pamplona. Les tres localitats segueixen el curs del riu Arga, la qual cosa ha generat entre elles vincles històrics i culturals. En els últims anys en aquestes poblacions s'han modificat els límits entre el natural, el rural i l'urbà, a causa del creixement urbanístic i poblacional, a la conversió d'hortes en espais d'oci i als fluxos i desbordaments del riu. Aquest enclavament geogràfic, emmarcat pel flux del riu en connexió amb els seus ecosistemes naturals i urbans, defineix el context específic de treball.
La metodologia d'Estètiques Transversals es concep com un model obert sense una estructura fixa i com a espai de recerca en si mateix. Es construeix de manera situada, en diàleg constant amb els contextos, els agents implicats i els processos que s'activen en cada projecte. Més que aplicar un mètode previ, es tracta de desplegar una manera de fer flexible, permeable i en permanent ajust, que permet que les pràctiques artístiques, els vincles i els aprenentatges emergeixin a partir de l'experiència compartida.
Els treballs que es duen a terme en el marc d'aquesta convocatòria es defineixen a partir de tres eixos comuns: dues residències artístiques temporals per a realitzar la recerca en els contextos de treball; el treball amb un node territorial existent o generat per a l'ocasió (una suma d'agents, entitats o persones interessades a participar); i l'articulació de dispositius d'accions de mediació (transferència de coneixements i aprenentatges vinculats a altres àmbits o temàtiques). Aquests tres eixos poden creuar-se, unificar-se o coexistir paral·lelament i les seves condicions de temporalitat i ritme s'acordaran prèviament entre les persones artistes, el node territorial i l'espai o institució implicats, ateses les necessitats reals de cadascuna de les parts.
Els projectes comptaran en tot moment (Huarte i Barcelona) amb l'acompanyament d'un agent cultural local qui guiarà sobre el territori assessorant els processos des del seu saber i mirada sobre el context.
L'artista pot treballar amb nodes territorials formats prèviament al desenvolupament del projecte artístic i/o accions de mediació, podent variar o incrementar-se durant el projecte. Centre *Huarte i *Idensitat participaran en el treball de manera col·laborativa amb l'artista i el node local per a activar les accions de mediació sorgides en el projecte.