ETC Espais Temporalment Clausurats
Recorregut urbà amb publicació des de cinc projectes artístics.
26 de Novembre de 2022
ETC Espais Temporalment Clausurats és fruit de la col·laboració entre IDENSITAT i el grup de recerca IMARTE Art Ciència i Tecnologia (Universitat de Barcelona) conjuntament amb el seminari Public Arts Garage (impulsat per Bauhaus-University Weimar en el marc de CAPS “Creative Approaches to Public Space”)[1]. Promou l’anàlisi i la intervenció creativa en espais que es troben en procés de transformació.
A través de cinc propostes artístiques s'impulsen processos de mapeig, recerca, i creació que contribueixen a reimaginar espais determinats en el context urbà, identificant marcadors simbòlics, socioculturals, i mediambientals. Els projectes plantejats en una primera fase de col·laboració entre dos artistes i dues ciutats, i en un context de treball online, es porta ara a terme, en una segona fase, en uns espais físics de la ciutat de Barcelona. El format de recorregut urbà amb publicació s’obre a un grup de persones que vulgui participar en l’activitat performativa.
ETC té l’objectiu d’activar projectes de recerca artística a partir de l’anàlisis sobre diferents tipologies d’espais que pateixen les conseqüències derivades del deteriorament, l’abandonament, la desconnexió, o també per trobar-se en fase de transició. Tracta de qüestions relacionades amb la transformació accelerada dels usos i espais de la ciutat, com ara la vigència dels escenaris urbans, els el llocs en desús temporal, la seva reactivació, els espais liminals o l’ocupació efímera del llocs. Explorar sobre aquestes qüestions ens permet enriquir la mirada sobre els llocs i contribueix a aprofundir en el coneixement de la complexitat ecosistèmica de la ciutat.
El projecte ETC es desplega en dues fases. La primera, realitzada entre febrer i abril de 2022, s’ha concretat en la recerca, formació i taller de projectes en el marc internacional ofert per Art Públic Garage.
La segona fase, oberta a la participació pública, consisteix en un recorregut dinamitzat per diferents espais de la ciutat de Barcelona, com a resultat de la formalització dels projectes generats en aquest context de col·laboració internacional.
PROJECTES I RECORREGUT
Els projectes que es presenten en el recorregut són: «Clouds on the cloud» de Marc Anglès i Runze Feng, «Leeway» de Natalia Morales i Miriam Hamel, «Projecte H» de Laia Moretó Alvarado i Gabriel Gómez, «Walking the Danse Macabre» de Paolo Gruni i Margarita Certeza Garcia, «Waterscapes» de Mercedes Pimiento i Martin Dagois.
«Clouds on the cloud» de Marc Anglès i Runze Feng pretén utilitzar la bandera com a símbol per revisar la nostra relació com a usuàries amb el núvol digital: el nom genèric per als serveis que emmagatzemen les imatges, vídeos virals i documents de treball penjats a la xarxa. Mitjançant un arxiu fotogràfic de núvols el tàndem artístic proposa confeccionar l’estampat d’un seguit de banderes que juguin amb la impossibilitat de fixar aquest fenomen meteorològic en constant moviment i l’ambigüitat d’aquesta metàfora tecnològica.
Per altra banda, l’emplaçament i l’acció d’hissar la bandera esdevindran dos elements essencials. Concretament, permetran activar o clausurar l’obra sense el nostre control, tal com va passar en molts espais durant la pandèmia de la Covid-19 i va motivar les reflexions del projecte ETC. No obstant això, aquest cop serà el vent, un altre fenomen meteorològic vinculat als núvols qui tindrà el poder de desplegar la bandera i donar-nos accés aquest espai virtual sovint considerat intangible.
«Leeway» de Miriam Hamel i Natalia Morales és un laboratori transnacional per a una apropiació lúdica de l'espai públic. Les ciutats a dia d’avui són sistemes complexos de gran densitat subjectes a tensions de diversos nivells. A causa de la creixent complexitat de les ciutats, cal repensar l'espai vital compartit i preguntar-se fins a quin punt cal reinventar estratègies pel seu desenvolupament. «Leeway» proposa experimentar formes sostenibles de reinterpretació col·laborativa dels espais urbans en un experiment a temps real.
D'aquesta manera, amdúes artistes, exploren enfocaments per a una apropiació i una reinterpretació experimental de l'espai orientat a la comunitat. El seu objectiu és fer imaginable la transformació de la ciutat des d'una pràctica social de joc involuntari, creant espais nous, que ja esbossen visions alternatives del futur. Així, «Leeway» s'entén com un joc que, a partir d’unes formes simples i geomètriques, permet una infinita varietat de formats que estimulen la interacció social i l'activitat lúdica a l'espai (públic), alliberant records i noves associacions. Amb una orientació cap al lloc, el diàleg i el procés, el joc, com a contramodel de la lògica capitalista de producció d'espais, té el potencial d’obrir espais d'experiència que interrompen la vida quotidiana i amplien l’horitzó d’expectatives establertes.
«Projecte H» (Helios Gómez) de Laia Moreto Alvarado i Gabriel Gómez, és una instal·lació efímera formada per la lletra H (d’Helios Gómez) en un espai de Montjuic, formada amb molinets de vent de color vermell. L’ element modular fa referència a l’objecte representat en la pintura de la capella de la presó Model, pintada per Helios Gómez, actualment oculta perquè va ser coberta en blanc i està pendent de restauració.
L’activitat es complementa amb una presentació per part de Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, amb l’objectiu de divulgar continguts sobre aspectes com: la vida i obra del seu pare, les polítiques socials i urbanístiques de Barcelona, els canvis produïts a Montjuïc, o la contribució de la cultura romaní en l’art. Aquest presentació combinarà àudio enregistrat i xerrada presencial.
L’acció pretén assenyalar la manca de visibilitat actual d’una obra cabdal d’Helios Gómez, reflotar una vessant històrica a reivindicar per la ciutat, millorar l’escolta de la veu artística romaní, reclamar la recuperació d’un patrimoni cultural i desplegar la genealogia de les persones que han estat injustament empresonades.
Podcast. Gabriel Gómez. Notes sobre alguns espais de Montjuïc.
«Walking the Danse Macabre» de Paolo Gruni i Margarita Certeza García
La idea de la Dansa Macabra fa temps que ha impregnat la cultura popular. Els rituals, en els quals el cos encarnat de la “Mort" balla amb els vius, s'han documentat durant segles a la literatura, la pintura, la música i el cinema. És fonamentalment un recordatori de la mortalitat, de reconeixement de la fragilitat i de la fugacitat de la natura. La composició homònima de Saint-Saëns el 1874 es basava originàriament en el poema Égalité, Fraternité d'Henri Cazalis, on va assenyalar que la mort té el seu propi ritme i cadència.
A partir d'aquest concepte, els artistes es troben en un procés d’implementació i perfeccionament d'una metodologia artística que, mitjançant el format performatiu del caminar, interroga espais històrics en els quals l'opressió i l'ocupació colonials han portat al patiment i a la mort tant d’humans com altres ésser vius. Es vol connectar el present amb el passat, malgrat els traumes colonials i racials. Quines cicatrius i rastres ha deixat a les terres on vivim? Què evoca aquest procés sobre la història, tant als nostres països d'origen com als nostres països de residència? Com podem utilitzar aquesta visió dual per connectar entre nosaltres i amb el públic? Com podem respondre a Montjuïc com a lloc, amb les seves múltiples capes entre les que s’entrellacen l’opressió d’identitats colonials, la repressió i l'empresonament?
«WATERSCAPES. Transmedia walks around restricted sites» de Mercedes Pimiento i Martin Dagois, parteix d’una investigació sobre les infraestructures hidràuliques i la seva presència en diferents ciutats del món, basant-se en l'interès de tots dos artistes en el paper polític i urbà d'aquestes construccions, essencials per a la ciutat així com per a la vida dels ciutadans, però que solen estar ocultes o restringides de la vida quotidiana. En tàndem, van decidir treballar sobre el Canal de la Infanta, una canalització d'aigua a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i el dipòsit d’aigua de Ménilmontant a París, per d'alguna manera connectar els dos llocs, discutint conceptes com la visibilitat/invisibilitat, el paper urbà i polític a les seves respectives ciutats i com se solen presentar i representar.
Després d'investigar sobre les dues estructures, per a aquesta segona fase del projecte proposen elaborar uns quaderns de camp a partir de dues “passejades”, meitat digitals i meitat físiques, per l'àrea del dipòsit parisenc i sobre les restes del canal al seu pas per Montjuïc i la Zona Franca de Barcelona.
RECORREGUT
PUBLICACIÓ
Edició en risografia de 6 fulls impresos a dues cares en format A3 plegats i recollits en format 22 X 16,5 cm.
RUTA AMB PUBLICACIÓ
Recorregut i activació de projectes en diferents espais de Montjuïc a Barcelona.
RUTA AMB PUBLICACIÓ
Recorregut i activació de projectes en diferents espais de Montjuïc a Barcelona.
Equip de treball del projecte ETC Espai Temporalment Clausurats Barcelona: Eugènia Agustí, Irati Irulegi, Jo Milne, Ramon Parramon, Eloi Puig. Marc Anglès, Natalia Morales, Laia Morató, Mercedes Pimiento.
Activadors de la primera fase: IMARTE i IDENSITAT, en el marc del projecte Public Arts Garage.
Activadors de la segona fase: IDENSITAT I IMARTE. L'activitat forma part de Xarxaprod Portes Obertes
Pulbicació en risografia: Raquel Muñoz
Col·laboren: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, Castell de Montjuïc
[1]The “Public Arts Garage” is a joint international virtual seminar across six international partner universities who are part of a larger compound called “Creative Approaches to Public Space” (CAPS). Partners in the Public Arts Garage are Bauhaus-University Weimar, Concordia University Montréal, Rennes2 University, Queen’s University Belfast, University of Barcelona, and University College Cork. ETC Espais Temporalment Clausurats ha format part d’aquesta col·laboració docent, i promou l’activació d’alguns dels projectes generats en el seminari virtual, en el context de Barcelona. En aquesta fase de formació i taller vinculat a ETC ha estat dirigida per Eugènia Agustí, Jo Milne, Ramon Parramon i Eloi Puig.
