NOSYMMETRIES / 2025-26 - DEMOCRÀCIA?
juliol 2025 - març 2026
IDENSITAT + La Capella Centre d'Art (Barcelona)
NOSYMMETRIES és un projecte de recerca i d'activació de processos artístics que explora l'encreuament de conceptes relacionats amb les desigualtats socials, les violències i les cures. Aquestes qüestions, instigades per polítiques basades en l’amenaça i la por i accelerades pel capitalisme contemporani, incideixen directament en els drets, la identitat, el gènere, la raça i la classe.
INTRODUCCIÓ
PROGRAMA
GRUP DE TREBALL
CONVOCATÒRIA
INTRODUCCIÓ
El projecte NOSYMMETRIES es centra en la imaginació crítica i la creativitat social des de diverses perspectives que tensionen les pràctiques artístiques i culturals vinculades a la justícia social i a la degradació dels valors democràtics.
Des del 2024, Idensitat, en el marc del programa Concèntric de La Capella, desplega processos configurats des de la perspectiva de les pràctiques artístiques i la seva incidència en els contextos socials i culturals. Per al període 2025-2026, es proposa la creació d’un grup de treball format per vuit persones, seleccionades mitjançant convocatòria pública. Aquest grup articularà un procés de recerca i producció artística orientat al desenvolupament d’un projecte propi o col·laboratiu, combinant investigació, producció i socialització dels processos. La iniciativa es concep com un espai per compartir metodologies, desplegar processos i implementar propostes que activin qüestions relacionades amb la degradació de les diversitats transculturals, la pèrdua de drets i la neocolonització dels valors democràtics.
Durant els mesos de juliol, setembre, octubre i desembre de 2025, i al gener de 2026, es duran a terme trobades mensuals amb la participació de persones convidades. Aquestes sessions combinaran presentacions, tallers i dinàmiques grupals, amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements, així com d’acompanyar les participants en la definició d’una proposta individual o col·lectiva. Un cop finalitzat aquest calendari de sessions, les propostes resultants es presentaran en una exposició col·lectiva que tindrà lloc públicament al Centre d’Art La Capella, el març de 2026.
Marwa Arsanios - Who is Afraid of Ideology?
Dilluns 14 i Dimarts 15 de juliol.
Aquest taller partirà d'un conjunt de materials literaris i fílmics que reflexionen sobre la possibilitat d'una relació amb la terra diferent de la de la propietat privada. On trobem avui el procomú? En quines pràctiques assembleàries, de tinença col·lectiva de la terra, etc.? Debatrem fragments de textos i veurem algunes escenes de pel·lícules que ens ajudaran a reflexionar sobre qüestions com la comunalització, la col·lectivització, la no propietat, etc. L’objectiu serà reunir una petita caixa d’eines de la comunalització.
CALENDARI DE LES SESSIONS
9 i 16 de setembre - Sessió grup de treball + sessió amb convidada
14 i 28 d’octubre- Sessió grup de treball + sessió amb convidada
29 d’octubre - presentació del procés (portes obertes)
18 de novembre - Sessió grup de treball
2 i 16 de desembre - Sessió grup de treball + sessió amb convidada
13 de gener - Sessió grup de treball
Angelica Tognetti
Enten l’art com una eina crítica i política que permet elaborar marcs d’emancipació i lluita col·lectiva. Troba necessari entendre-la com un dispositiu que possibilita la creació d’imaginaris contrahegemònics que problematitzin les profundes desigualtats presents en la nostra contemporaneïtat. Els projectes curatorials i de recerca que ha realitzat fins ara s’articulen a partir d’aquestes conviccions. Recentment, per haver viscut en primera persona les complexitats del malestar psíquic, ha començat a centrar el seu marc de recerca en l’anàlisi i la problematització de les relacions entre salut mental i capitalisme contemporani. Al llarg d’aquest procés s’ha apropat a pràctiques artístiques que fan evident les violències sistèmiques i estructurals que actualment s’exerceixen sobre els cossos travessats per malestars psíquics.
Anna Peixet i Calbet
Artista visual que fa coses i investigadora en fermentació. Al seu enfocament és ecofeminista, situat i respons–hàble, basat en la teoria de la intra-acció i l’onto-episte-metodologia dels afectes: entenc la recerca com una pràctica porosa que entre-teixeix cossos, matèries i relacions -humanes i més-que-humanes-, dotant-les d'agències per a fer visible allò que sovint no ho és. En la inèrcia capitalocènica que (mal)habitem, les desigualtats socials, les violències -lentes i immediates- i les pràctiques de cura s’entremesclen en un paisatge social i cultural marcat per polítiques de la por d’un cistema capitalista i heteropatriarcal que accelera una desestabilització social basada en la diferència de classes, races i gèneres: des aquest context d’injustícies jeràrquiques, considera que les pràctiques artístiques i culturals, quan s’activen de manera renspons-hable i van més enllà de ser un ornament decoratiu, poden devenir processos d’alliberament capaços esmicolar aquesta inèrcia i obrir esquerdes d’imaginació crítica per a (re)inventar i nodrir futurs possibles.
Federica Pagano
La seva investigació explora les potencialitats del disseny especulatiu dins un centre social ocupat autogestionat: el CSOA Officina 99, situat al barri de Gianturco – Zona Industrial de Nàpols. Aquest espai va ser ocupat a la nit entre el 30 d'abril i l'1 de maig de 1991 per un grup d'estudiants, obrers, migrants i desocupats organitzats, una experiència col·lectiva que enfonsa les seves arrels en el pensament i la pràctica de l'autonomia obrera, emergida a Itàlia als anys setanta. A través de la imaginació d'escenaris alternatius —sovint projectats en el futur— el disseny especulatiu s'utilitza per crear artefactes provinents d'aquests mons, capaços de qüestionar la realitat dominant, revelant-ne els prejudicis i les contradiccions, i provocant interrogants, debats i accions que obrin el camí a visions i interpretacions alternatives del present. Així doncs, en un context global que amenaça amb la pèrdua d'espais com els CSOA —espais de trobada, de confrontació entre diferències, de coneixement i de reconeixement recíprocs—, l’investigació indaga les maneres en què el disseny especulatiu pot ser implicat en el CSOA Officina 99 com una pràctica estètic-política capaç d'exercitar l’imaginació colectiva i altres mons possibles.
Laura Arensburg
Com es reacciona davant de l'espant des de l'altra banda del mar? La nit passada Israel va bombardejar Iran “preventivament” i des de l'octubre del 2023 porta endavant un genocidi sense cap necessitat d'ocultar-lo –encara que hagin mentit força–, escudant-se en un antisemitisme que no justifica la matança d'un altre poble minoritari, sinó tot al contrari; on és la solidaritat o la transversalitat de les lluites? A Nosymmetries, Laura, es proposa investigar respecte a la mirada europea cap a les atrevitats àrabs i jueus, a com l'holocaust i la necropolítica posterior van inventar un Estat de Benestar europeu on sembla que la democràcia representativa funcionava, mentre s'oculten aquestes necropolítiques colonials de les quals depèn.
Maria Castillejo Fernàndez
La seva línia d’investigació abordar conceptes com la iconolatria, el neobarroc, el tecnofeudalisme, i la decolonització epistemològica en temes com l’originalitat i la còpia en la producció artística. Investiga també sobre la reapropiació crítica de la marca a través de la iconolatria i el shanzhai en un model de societat que funciona segons la lògica extractivista del capitalisme europeu, on el valor simbòlic dels objectes es redueix a la seva capacitat de generar plusvàlua. En exagerar el culte a les icones de consum (logotips, marques, figures mediàtiques), revelem la seva vacuïtat i les estructures de poder que els sostenen. No es tracta de negar la seva influència, sinó de desmuntar-la des de dins, convertint l’adoració hiperbòlica de les imatges en una paròdia.
Santiago Echeverri
Les seves línies de recerca s'articulen al voltant de la migració, agència i cinema, amb un enfocament interseccional i decolonial. Busca conjugar recerca i acció, dirigint el seu interès especialment cap a l'art, ja que certes formes d'agència reflecteixen imaginaris col·lectius que poden no ser evidents en casos empírics. El seu treball s'endinsa en les particularitats que apunten cap a històries més àmplies, sovint reprimides o no oficials, des d'on és possible oscil·lar entre allò individual i allò col·lectiu.
Santiago Fernández Honrubia
Aborda la degradació que pateix el concepte democràcia com a posada en dubte d'aquest concepte i per analitzar la instrumentalització simbòlica del seu ús en la política contemporània. Troba necessari desgranar la genealogia de les democràcies occidentals i trobar-ne els orígens. La seva pràctica artística ha analitzat l’utilització de l'estètica al camp de la política del segle XX fins a la contemporaneïtat i com aquesta ha estat una eina fonamental per a la creació de l'imaginari del poder polític.
Vanesa Peña Alarcón
Comissària d'art, investigadora i treballadora cultural especialitzada en cultura visual. La seva pràctica s'articula al voltant de les manifestacions conceptuals i crítiques de l'art contemporani, explorant-ne les cruïlles interdisciplinàries i els plantejaments teòrics. Amb un interès particular a ampliar els formats expositius i performatius, així com a renegociar pràctiques comunitàries i patrimonials, el seu treball explora les relacions i els límits en la memòria individual i col·lectiva, posant èmfasi en els processos de [de]construcció de significats. En estreta col·laboració amb altres artistes, desenvolupa processos de llarg alè basats en l'escriptura i transferència de coneixements, adoptant llenguatges experimentals que busquen expandir la pràctica curatorial i artística.
NOSYMMETRIES 2025-2026
Organitza Idensitat en col·laboració amb La Capella Centre d'Art. Compta amb el suport de Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Ajuntament de Barcelona.