NOSYMMETRIES / 2025-26 - DEMOCRÀCIA?
juliol 2025 - març 2026
IDENSITAT + La Capella Centre d'Art (Barcelona)
NOSYMMETRIES és un projecte de recerca i d'activació de processos artístics que explora l'encreuament de conceptes relacionats amb les desigualtats socials, les violències i les cures. Aquestes qüestions, instigades per polítiques basades en l’amenaça i la por i accelerades pel capitalisme contemporani, incideixen directament en els drets, la identitat, el gènere, la raça i la classe.
INTRODUCCIÓ
PROGRAMA
GRUP DE TREBALL
CONVOCATÒRIA
INTRODUCCIÓ
El projecte NOSYMMETRIES es centra en la imaginació crítica i la creativitat social des de diverses perspectives que tensionen les pràctiques artístiques i culturals vinculades a la justícia social i a la degradació dels valors democràtics.
Des del 2024, Idensitat, en el marc del programa Concèntric de La Capella, desplega processos configurats des de la perspectiva de les pràctiques artístiques i la seva incidència en els contextos socials i culturals. Per al període 2025-2026, es proposa la creació d’un grup de treball format per vuit persones, seleccionades mitjançant convocatòria pública. Aquest grup articularà un procés de recerca i producció artística orientat al desenvolupament d’un projecte propi o col·laboratiu, combinant investigació, producció i socialització dels processos. La iniciativa es concep com un espai per compartir metodologies, desplegar processos i implementar propostes que activin qüestions relacionades amb la degradació de les diversitats transculturals, la pèrdua de drets i la neocolonització dels valors democràtics.
Durant els mesos de juliol, setembre, octubre i desembre de 2025, i al gener de 2026, es duran a terme trobades mensuals amb la participació de persones convidades. Aquestes sessions combinaran presentacions, tallers i dinàmiques grupals, amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements, així com d’acompanyar les participants en la definició d’una proposta individual o col·lectiva. Un cop finalitzat aquest calendari de sessions, les propostes resultants es presentaran en una exposició col·lectiva que tindrà lloc públicament al Centre d’Art La Capella, el març de 2026.
CALENDARI DE LES SESSIONS
14 i 15 de juliol - Sessió grup de treball + sessió amb convidada
9 i 16 de setembre - Sessió grup de treball
14 i 28 d’octubre- Sessió grup de treball + sessió amb convidada
29 d’octubre - presentació del procés (portes obertes)
18 de novembre - Sessió grup de treball
2 i 19 de desembre - Sessió grup de treball + sessió amb convidada
20 i 21 de gener - Sessió grup de treball + sessió amb convidada
Marwa Arsanios - Who is Afraid of Ideology?
Dilluns 14 i Dimarts 15 de juliol.
Per començar el programa es convida l'artista, cineasta i investigadora Marwa Arsanios (Beirut-Berlín) a fer un taller i una xerrada pública, compartint la seva línia de recerca artística.
El Taller el 14 i 15 de juliol es dirigeix al participants del grup de treball NOSYMMETRIES i parteix d'un conjunt de materials literaris i fílmics que reflexionen sobre la possibilitat d'una relació amb la terra diferent de la de la propietat privada. On trobem avui el procomú? En quines pràctiques assembleàries, de tinença col·lectiva de la terra, etc.? Debatem fragments de textos i veiem algunes escenes de pel·lícules que ens ajuden a reflexionar sobre qüestions com la comunalització, la col·lectivització, la no propietat, etc. L’objectiu és reunir una petita caixa d’eines de la comunalització.
El 15 de juliol Marwa Arsanios dona una xerrada pública on parla de les diferents fases del seu projecte a llarg termini. Qui tem la ideologia?, centrant-se en els processos i metodologies del treball col·lectiu. Repassa les diferents estratègies de comunalització de la terra amb què ha treballat i s'ha trobat al llarg de la seva trajectòria, així com el paper i el lloc del cinema en aquests processos.
Marwa Arsanios, reconsidera la política de mitjan segle XX des d'una perspectiva contemporània. El seu treball reflexiona sobre qüestions estructurals i infraestructurals des d'una perspectiva del nou materialisme i de materialisme històric, juntament amb diferents moviments feministes que lluiten per la seva terra. El seu treball ens introdueix a l'anàlisi de qüestions de propietat, dret, economia i ecologia des de les seves territorialitats específiques.
Arsanios va obtenir un Mestratge en Belles Arts a la Universitat de les Arts de Londres (2007) i va ser investigadora al Departament de Belles Arts de l'Acadèmia Jan Van Eyck de Maastricht, Països Baixos (2011-2012). Ha estat investigadora a la Akademie Schloss Solitude de Stuttgart, Alemanya (2014), i Tòquio Wonder Site, Tòquio Arts and Space (2010), i és cofundadora del projecte de Recerca 98weeks. Actualment cursa el seu doctorat a la Akademie der bildenden Kunst de Viena.
Núria Güell
Dimarts 14 d’octubre
El 14 d'octubre vam convidar Núria Güell a compartir una de les sessions de treball de Nosymmetries. La proposta que va fer la Núria va ser relacionar la seva pràctica i el marc conceptual proposat al programa.
La Núria entén la seva pràctica artística com una pràctica de confrontació, de qüestionament d'evidències i convencions morals. Per a ella la pràctica artística és socialment i políticament necessària, en la què el fet cultural i l'establert es posen en joc. A la sessió amb el grup de treball va compartir la seva manera de treballar, els seus conflictes interns i els seus aprenentatges a través de dos dels seus projectes “Una pel·lícula de Déu” (2018), i “Anàlisi sobre el discurs” (2016). Va parlar de com un dels seus objectius és “escoltar allò que no volem escoltar”, però amb la subtil diferència que per a ella l'important és interpel·lar més que conscienciar.
Güell és llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona el 2005, va seguir els seus estudis a la Càtedra d'Art de Conducta de l'Havana, Cuba. Des de llavors ha continuat cursant i participant en diversos tallers, seminaris, programes, graus i postgraus fins a l'actualitat. La seva primera exposició pública la va fer el 2005, i des de llavors ha participat en unes 200 exposicions col·lectives i 26 individuals repartides, sobretot, entre Europa i Amèrica. També ha rebut diversos premis i beques al llarg de la seva trajectòria i col·labora regularment amb centres socials i educatius.
Més informació: https://www.nuriaguell.com/
Presentación del glosario sobre conceptos vinculados a la degradación de los valores democráticos.
Angelica Tognetti
Enten l’art com una eina crítica i política que permet elaborar marcs d’emancipació i lluita col·lectiva. Troba necessari entendre-la com un dispositiu que possibilita la creació d’imaginaris contrahegemònics que problematitzin les profundes desigualtats presents en la nostra contemporaneïtat. Els projectes curatorials i de recerca que ha realitzat fins ara s’articulen a partir d’aquestes conviccions. Recentment, per haver viscut en primera persona les complexitats del malestar psíquic, ha començat a centrar el seu marc de recerca en l’anàlisi i la problematització de les relacions entre salut mental i capitalisme contemporani. Al llarg d’aquest procés s’ha apropat a pràctiques artístiques que fan evident les violències sistèmiques i estructurals que actualment s’exerceixen sobre els cossos travessats per malestars psíquics.
Anna Peixet i Calbet
Artista visual que fa coses i investigadora en fermentació. Al seu enfocament és ecofeminista, situat i respons–hàble, basat en la teoria de la intra-acció i l’onto-episte-metodologia dels afectes: entenc la recerca com una pràctica porosa que entre-teixeix cossos, matèries i relacions -humanes i més-que-humanes-, dotant-les d'agències per a fer visible allò que sovint no ho és. En la inèrcia capitalocènica que (mal)habitem, les desigualtats socials, les violències -lentes i immediates- i les pràctiques de cura s’entremesclen en un paisatge social i cultural marcat per polítiques de la por d’un cistema capitalista i heteropatriarcal que accelera una desestabilització social basada en la diferència de classes, races i gèneres: des aquest context d’injustícies jeràrquiques, considera que les pràctiques artístiques i culturals, quan s’activen de manera renspons-hable i van més enllà de ser un ornament decoratiu, poden devenir processos d’alliberament capaços esmicolar aquesta inèrcia i obrir esquerdes d’imaginació crítica per a (re)inventar i nodrir futurs possibles.
Federica Pagano
La seva investigació explora les potencialitats del disseny especulatiu dins un centre social ocupat autogestionat: el CSOA Officina 99, situat al barri de Gianturco – Zona Industrial de Nàpols. Aquest espai va ser ocupat a la nit entre el 30 d'abril i l'1 de maig de 1991 per un grup d'estudiants, obrers, migrants i desocupats organitzats, una experiència col·lectiva que enfonsa les seves arrels en el pensament i la pràctica de l'autonomia obrera, emergida a Itàlia als anys setanta. A través de la imaginació d'escenaris alternatius —sovint projectats en el futur— el disseny especulatiu s'utilitza per crear artefactes provinents d'aquests mons, capaços de qüestionar la realitat dominant, revelant-ne els prejudicis i les contradiccions, i provocant interrogants, debats i accions que obrin el camí a visions i interpretacions alternatives del present. Així doncs, en un context global que amenaça amb la pèrdua d'espais com els CSOA —espais de trobada, de confrontació entre diferències, de coneixement i de reconeixement recíprocs—, l’investigació indaga les maneres en què el disseny especulatiu pot ser implicat en el CSOA Officina 99 com una pràctica estètic-política capaç d'exercitar l’imaginació colectiva i altres mons possibles.
Laura Arensburg
Treballa amb imatges i cossos en moviment observant els llaços íntims i físics que estableix amb el seu entorn indagant en les transicions i les contradiccions de la identitat, la percepció, i les relacions de poder contemporànies. Aquesta proposta sorgeix de la necessitat de generar espais per pensar-nos en aquest col·lapse genocida polític-eco(nòmic i lògic). Hi ha una urgència d'època i també la intenció de provar formes de resposta més ràpides que en altres moments de la seva pràctica artística. A més, confia que juntes podrem arribar a commoure'ns de formes més profundes.
Maria Castillejo Fernàndez
La seva línia d’investigació abordar conceptes com la iconolatria, el neobarroc, el tecnofeudalisme, i la decolonització epistemològica en temes com l’originalitat i la còpia en la producció artística. Investiga també sobre la reapropiació crítica de la marca a través de la iconolatria i el shanzhai en un model de societat que funciona segons la lògica extractivista del capitalisme europeu, on el valor simbòlic dels objectes es redueix a la seva capacitat de generar plusvàlua. En exagerar el culte a les icones de consum (logotips, marques, figures mediàtiques), revelem la seva vacuïtat i les estructures de poder que els sostenen. No es tracta de negar la seva influència, sinó de desmuntar-la des de dins, convertint l’adoració hiperbòlica de les imatges en una paròdia.
Santiago Echeverri
Les seves línies de recerca s'articulen al voltant de la migració, agència i cinema, amb un enfocament interseccional i decolonial. Busca conjugar recerca i acció, dirigint el seu interès especialment cap a l'art, ja que certes formes d'agència reflecteixen imaginaris col·lectius que poden no ser evidents en casos empírics. El seu treball s'endinsa en les particularitats que apunten cap a històries més àmplies, sovint reprimides o no oficials, des d'on és possible oscil·lar entre allò individual i allò col·lectiu.
Santiago Fernández Honrubia
Aborda la degradació que pateix el concepte democràcia com a posada en dubte d'aquest concepte i per analitzar la instrumentalització simbòlica del seu ús en la política contemporània. Troba necessari desgranar la genealogia de les democràcies occidentals i trobar-ne els orígens. La seva pràctica artística ha analitzat l’utilització de l'estètica al camp de la política del segle XX fins a la contemporaneïtat i com aquesta ha estat una eina fonamental per a la creació de l'imaginari del poder polític.
Vanesa Peña Alarcón
Comissària d'art, investigadora i treballadora cultural especialitzada en cultura visual. La seva pràctica s'articula al voltant de les manifestacions conceptuals i crítiques de l'art contemporani, explorant-ne les cruïlles interdisciplinàries i els plantejaments teòrics. Amb un interès particular a ampliar els formats expositius i performatius, així com a renegociar pràctiques comunitàries i patrimonials, el seu treball explora les relacions i els límits en la memòria individual i col·lectiva, posant èmfasi en els processos de [de]construcció de significats. En estreta col·laboració amb altres artistes, desenvolupa processos de llarg alè basats en l'escriptura i transferència de coneixements, adoptant llenguatges experimentals que busquen expandir la pràctica curatorial i artística.
NOSYMMETRIES 2025-2026
Organitza Idensitat en col·laboració amb La Capella Centre d'Art en el marc del programa Concèntric. Compta amb el suport de Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.