NOSYMMETRIES / 2026-27 
IDENSITAT + La Capella Centre d'Art (Barcelona)

NOSYMMETRIES és un projecte de recerca i d'activació de processos artístics que explora l'encreuament de conceptes relacionats amb les desigualtats socials, les violències i les cures. Aquestes qüestions, instigades per polítiques basades en l’amenaça i la por i accelerades pel capitalisme contemporani, incideixen directament en els drets, la identitat, el gènere, la raça i la classe, i contribueixen a una degradació dels valors democràtics.

INTRODUCCIÓ
PROGRAMA
GRUP DE TREBALL
CONVOCATÒRIA

 INTRODUCCIÓ
Des del 2024, Idensitat, en el marc del programa Concèntric de La Capella, desplega processos configurats des de la perspectiva de les pràctiques artístiques i la seva incidència en els contextos socials i culturals. Mitjançant aquesta convocatòria es crea un grup de treball format per sis persones que es compromet a participar de les diferents sessions programades i en la presentació pública dels resultats que se’n derivin.

La iniciativa es concep com un espai per compartir metodologies, desplegar processos i implementar propostes amb el objectiu de treballar una exposició col·lectiva i la creació d’un glossari conjunt. Aquesta edició 2026-27 vol continuar analitzant i qüestionant el concepte de democràcia, conscients que vivim un moment de creixement asimètric entre classes, de conflictes i polaritzacions, de pèrdua de drets, d’expansió dels ultranacionalismes, i un conjunt d’elements que conflueixen en una degradació accelerada de la vida en col·lectivitat. Una línia de treball que es va obrir l'any passat amb el grup de treball i diverses persones convidades, amb les quals es va materialitzar l'exposició “Vuestro orden está levantado sobre la arena. Nosymmetries”.

Durant els mesos d'octubre a desembre de 2026, i de gener al febrer de 2027, es duran a terme trobades mensuals per treball grupal amb la participació de persones convidades a algunes sessions. Aquestes trobades combinaran presentacions, tallers, recerca i dinàmiques grupals, amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements, així com d’acompanyar les participants en la producció de cadascuna de les propostes per una exposició col·lectiva que tindrà lloc públicament al Centre d’Art La Capella, el març de 2027.

Les artistes que forman part d’aquest grup de treball seran remunerades i hauran de presentar una proposta en format de recerca i producció d’un projecte artístic relacionat amb la temàtica proposada. Idensitat participa en aquest procés com a agent impulsor, amb tasques de mediació i curadoria. Aquesta tasca es desenvolupa en col·laboració amb les persones convidades i amb La Capella Centre d’Art.

Les persones que forman part del grup de treball posaran en comú metodologies i sensibilitats en relació al qüestionament del concepte democràcia des de les desigualtats socials, les violències, les cures, les polítiques de l’amenaça i la por.

 PROGRAMA
CALENDARI DE LES SESSIONS
Hi haurà dues trobades mensuals, una presencial i l’altre online. La trobada presencial serà de tot el dia, en canvi, l’online serà d’una hora i mitja. En algunes de les sessions hi participaran artistes, entitats o professionals de la cultura, com a convidats a intervenir en el procés mitjançant la realització d’un taller.
Dimarts 15 de setembre - 10:30- 14h i 15h a 18h - Sessió grup de treball (presencial)
Dimarts 29 de setembre - 16:30 a 18h - Sessió grup de treball (online)
Dimarts 13 d’octubre - 10:30- 14h i 15h a 18h - Sessió grup de treball (presencial)
Dimarts 27 d’octubre - 16:30 a 18h - Sessió grup de treball (online)
Dimarts 10 de novembre- 10:30- 14h i 15h a 18h - Sessió grup de treball (presencial)
Dimarts 24 de novembre - 16:30 a 18h - Sessió grup de treball (online)
Dimarts 15 de desembre- 10:30- 14h i 15h a 18h - Sessió grup de treball (presencial)
Dijous 17 de desembre - 16:30 a 18h - Sessió grup de treball (online)
Dimarts 12 de gener- 10:30- 14h i 15h a 18h - Sessió grup de treball (presencial)
Dimarts 26 de gener - 16:30 a 18h - Sessió grup de treball (online)
Dimarts 9 de febrer- 10:30- 14h i 15h a 18h - Sessió grup de treball (presencial)
Dimarts 23 de febrer - 16:30 a 18h - Sessió grup de treball (online)

 GRUP DE TREBALL
Habitar la memòria, Mark Kantalinsky
Una recerca artística que explora com l'arquitectura acumula, transforma i esborra la memòria col·lectiva. El projecte utilitza el cos com a principal eina de recerca per analitzar la relació física entre les persones i els espais que habiten. A través del tacte, el moviment i el contacte directe amb l'arquitectura, investiga com la memòria queda inscrita en els materials, les superfícies i les textures dels llocs, més enllà dels relats i les imatges. La performance s'entén no com una representació, sinó com una metodologia de recerca capaç de generar coneixement a partir de l'experiència directa amb l'espai, materialitzant-se en instal·lacions i peces de videoart.

Mark és un jove refugiat ucraïnès, arquitecte, artista i investigador establert a Barcelona. La seva pràctica artística parteix de la seva pròpia experiència de desplaçament forçat i d'haver viscut sota ocupació militar. La seva formació com a arquitecte li permet abordar els espais com a organismes vius, capaços de condicionar les relacions, els comportaments i la memòria col·lectiva, i entendre com aquests es transformen davant processos de canvi, conflicte o desaparició. Treballa a partir del treball de camp, el vídeo, el so, la cartografia i la performance. Entén el cos com una eina de recerca i utilitza l’acció performativa per investigar la relació física i emocional entre les persones i els espais que habiten, transformant aquesta investigació en instal·lacions i peces de videoart.

Maladaptive Daydreaming, Auri Alós
Investigació de la possibilitat de fundar un estat fictici com a estratègia per interrogar les condicions materials, jurídiques i performatives que fan possible l’existència de qualsevol comunitat política. Partint d’una fantasia infantil de sobirania absoluta, el projecte explora la imaginació política com una pràctica capaç d’obrir nous horitzons davant la crisi de les formes democràtiques contemporànies. La proposta entén la fantasia com una infraestructura de la realitat: els estats, les fronteres, les nacions i les democràcies són també ficcions compartides sostingudes per institucions, lleis i mecanismes de reconeixement. A través d’una recerca sobre geopolítica, processos de constitució dels estats, micronacions i sobiranies ambigües, el projecte qüestiona l’aparent inevitabilitat de les formes polítiques que organitzen el món i explora altres maneres d’imaginar, construir i habitar la vida col·lectiva.

Auri Alós (El Prat de Llobregat, 2000) és historiadora de l’art especialitzada en arts vives i nous mitjans, investigadora artística, pedagoga i doctoranda en teories de l’art contemporani. La seva pràctica combina recerca, creació, curadoria i mediació per investigar els imaginaris contemporanis i les estructures que organitzen la vida en comú.
El seu treball s’interessa especialment per les formes amb què la generació Z afronta la pèrdua d’horitzons de futur, explorant la imaginació radical, l’espiritualitat contemporània, la comunitat efímera i altres mecanismes d’escapada i supervivència com a dispositius polítics.

Tácticas de opacidad, Susana Rodilla
Un projecte de recerca artística que explora l'opacitat com una pràctica de cura democràtica davant de les lògiques contemporànies de vigilància, control i homogeneïtzació. A través del desenvolupament d'un dispositiu de mediació en forma de baralla de cartes, la proposta investiga com el joc es pot convertir en una tecnologia del que és sensible capaç de fer habitables les contradiccions del present i assajar altres formes de convivència. Inspirat en el dret a l'opacitat d'Édouard Glissant i en perspectives critiques sobre els imaginaris contemporanis, el projecte proposa una metodologia oberta, transdisciplinar i situada, on l'experimentació col·lectiva, l'agència dels altres-que-humans i la construcció compartida de coneixement permetin imaginar formes de democràcia basades en la diferència, el conflicte.

Susana entén la pràctica artística com un procés que s'activa i transforma en contextos col·lectius. Més que produir objectes tancats, us interessa construir relacions, activar converses i dissenyar dispositius oberts que puguin transformar-se en entrar en contacte amb altres persones, sabers i contextos. Treballa des de la convicció que les metodologies també són un lloc de creació i que el coneixement es construeix sempre de manera situada, negociada i relacional.

Se canta lo que se pierde, Elena Sanmartín Hernández
Des del 2018 desenvolupa aquesta línia de recerca i creació al voltant de la mort i tot allò que l'envolta. Aquest projecte es desplega a través de tallers, passejades, converses i processos de creació que busquen obrir espais col·lectius per pensar la finitud de la vida i els seus rituals de dol, tractant de tornar-nos agència sobre morir. A NOSYMMETRIES proposa investigar les desigualtats que travessen morir i les formes en què una societat acompanya, recorda i acomiada els seus morts.

Elena situa la seva pràctica a la bisectriu entre la mediació, l'educació i la creació artística. Concep les metodologies de producció i investigació artística com a eines de pensament crític que ajuden a comprendre i afrontar els desafiaments contemporanis. Imagina, produeix i acompanya processos de mediació, educació i creació artística al voltant de qüestions que la travessen, com ara la cura, el dol, el territori i la identitat.

El cuerpo de la protesta, Claudia Ventola
Un projecte d'investigació artística que analitza quin cos pressuposa la democràcia quan reconeix el dret a ocupar l'espai públic. Des d'una perspectiva crip, investiga la manifestació com a dispositiu corporal i visual que produeix determinades formes de ciutadania, posant el focus en la distribució desigual de la violència policial i les condicions materials per exercir el dret a la protesta. Combinant cultura visual, teoría política i estudis crítics sobre discapacitat, el projecte proposa reconstruccions gràfiques i imatges que facin visibles les relacions entre cos, poder i espai públic, entenent la discapacitat com una posició crítica des d'on interrogar els pressupostos corporals de la participació democràtica.

Claudia és artista visual, investigadora i educadora. La seva pràctica se situa a la intersecció entre art contemporani, investigació i mediació, desenvolupant projectes que exploren les relacions entre discapacitat, representació, anomalia, paisatge i producció cultural de valor des d'una perspectiva anticapacitista. A través de la fotografia, l'escriptura, la instal·lació, el so i el treball amb fitxer investiga com determinades formes d'existència són observades, classificades, representades o situades als marges. El treball recent aborda qüestions relacionades amb la fragilitat, la diferència, els imaginaris de la salut, l'observació i les formes situades de producció de coneixement.

Democracia, cuerpos y afectos. Raquel F. Couto
A NOSYMMETRIES busca aterrar la pregunta de quins afectes s'activen i de quina manera? a nivell polític. El seu objectiu és desenvolupar una sèrie de dispositius relacionals que s'inspirin en la investigació que Lygia Clark va desenvolupar amb els seus Objectes relacionals i sensorials (1960-1984): peces activades pel contacte i el pes dels cossos, pensades perquè aquests actuïn com a presència real. El resultat d'aquest procés podria detonar en un conjunt d'agents no humans (objectes, artefactes sonors o tàctils) pensats per ser activats en parella o en grup, capaços de generar, encara que sigui de forma efímera, una ressonància i sintonització entre cossos desconeguts: aquell instant en què el que és comú deixa de ser una abstracció i es torna tangible.

Raquel investigadora predoctoral i artista, entén el cos, l'afecte i allò comú com un teixit indissociable que travessa la seva pràctica artística i investigadora. En aquest sentit, allò ritual constitueix una forma de coneixement en què el cos es presenta com a llindar, connectat amb allò que no es veu però hi deixa un rastre. El seu treball, marcadament processual i relacional, se sosté en cossos travessats per memòries i afectes que els inscriuen i transformen mentre forces que els travessen o vinculen i sostenen o erosionen allò democràtic.

Boomerang. Sabina Mérida Entrocassi
La pregunta boomerang* que em faig sobre el temps que vivim recau en el compromís
de romandre. Com sostenir allò que és fràgil, allò que necessita de tots nosaltres per ser
recompost? Seguint les idees proposades per Haraway (2016), és en aquesta resistència on
situo, principalment, la nostra agència i capacitat d’acció.
La idea de l’espera entesa com una forma d’acció. En un context que associa el valor amb la productivitat i la immediatesa, esperar acostuma a identificar-se amb la inacció: esperar que les coses canviïn, que passin, que algú altre actuï. Però, i si l’espera pogués ser una pràctica activa? L’interessa pensar l’espera no com un temps buit, sinó com un espai de
disponibilitat, d’atenció i de compromís amb allò que encara està per venir.

Sabina es graduada en Fotografia per la Royal Academy of Arts de la Haia (Països Baixos) i amb un màster en Arts Visuals i Educació per la Universitat de Barcelona. La seva pràctica se situa en la intersecció entre les arts visuals i la mediació cultural, centrada en qüestions d’identitat, herència migratòria i memòria. Participa en diversos projectes culturals en contextos institucionals i comunitaris, on treballa amb públics infantils i juvenils des d’una perspectiva transfeminista i antiracista.

NOSYMMETRIES 2026-27
Imatge feta per María Kastillejof, artista participant del grup de treball Nosymmetries 2025-26

Projecte d'Idensitat en col·laboració amb La Capella Centre d'Art. Compta amb el suport de Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Ajuntament de Barcelona.