TRANSLOCATIONS catEXPOSICIÓ - TRANSLOCACIONS | OBSERVATORI DE PROJECTES
15 Juliol-13 Setembre de  2015
Arts Santa Mònica
Rambla 7, 08002 Barcelona

TRANSLOCACIONS | Observatori de projectes és una exposició que comprèn una agrupació heterogènia de treballs artístics que, en el seu conjunt, afronten els fluxos de la mobilitat contemporània en interacció amb llocs concrets de diverses ciutats. Fenòmens de caràcter global com són el turisme, la migració o els desplaçaments per qüestions laborals, són tractats mitjançant projectes contextualitzats, que promouen un ventall d'opcions i formes d'actuar. En uns casos analitzen, en altres denuncien i en altres proposen alternatives sobre com aquests elements, que tenen una incidència geo-política de caràcter global, afecten o intercedeixen en el context local. Conseqüències de la mobilitat en relació amb la ciutadania, la identitat, la territorialitat, la diversitat, l'assentament o la construcció de l'espai públic, s'intersecten i s'afecten de manera dispar en funció de les circumstàncies, els moments i els emplaçaments.
Aquesta exposició reuneix una sèrie de projectes ja realitzats en diverses ciutats per una selecció dels artistes i creadors, així com les diverses fases que s’han desplegat  en el marc de TRANSLOCACIONS, i també diversos projectes de producció desenvolupat en el context del Raval i el Barri Gòtic.
En el seu conjunt es vol posar en evidència com el fenomen de la mobilitat té un abast de caràcter global, però que pren matisos específics en cada lloc, i en funció de com es tracta prenen forma i rellevància els múltiples temes vinculats. El projectes impulsats pels creadors incideixen en aquests contextos cartografiant, activant l'acció crítica o desplegant mecanismes col·laboratius i co-participatius en el context de de la ciutat.

Àmbits i participants en l'exposició:

OBSERVATORI TRANSLOCAL

Rogelio López Cuenca / Amnistia Internacional / Atfal Ahdath / Marcos Ávila Forero /  Isabel Banal - Jordi Canudas / Ángela Bonadíes / Luz Broto / Santiago Cirugeda / Pep Dardanyà / Raquel Friera / Daniel García Andújar / Bouchra Khalili / Matteo Ferroni / Núria Güell - Levi Orta / Ro Caminal / Irma Arribas - Queralt Guinard - Octavi Rofes - Pau Vilallonga / Iconoclasistas / ID Barrio Mex / Left hand Rotation / Josep-Maria Martín / Teresa Mulet / Arturo-Fito Rodríguez / Torolab.

MICROINTERVENCIONS.

Intervencions artístiques en el Raval amb Brigitte Vasallo - Pol Galofre / Juan Pablo Ordúñez- MawaTres / Diásporas Críticas (Verónica Lahitte, Rebecca Close, Anyely Marín Cisneros) / Ro Caminal / Col·lectiu Fem Plaça / Giuliana Racco - Matteo Guidi.

TALLERS DE PROJECTES

Cartografia (direcció: Itzíar González - Consuelo Bautista). Amb la participació d’Oriol Ballesteros, Simona Cerri, Joaquín Jordán, Valentina Asinari di San Marzano, Lucia Vecchi, Ana Llorens, María Paz Montecinos, Mercè López Bravo, David Limaverde, Valerie Mathis, Federica Formeti, Edu Ruiz, Anna Irina Limia Russell, Irene Grego, Alejandra Crespo Amigo, Maria José Jimenez Sequeiros, Montserrat Moliner, Ruth Soria, Isabel Carrero, Leonardo Fernández, Helen Morgan, Ricard Escudero, Margot Mecco, Diana Padrón, Anna Recasens, Monica Roselló, Mireia Vidal, Tomas López, Núria Font, Llàtzer Planas, Anita Serrano, Calra Thoene, Danja Burchard.

Epais Zombi (direcció: Domènec - Idensitat) / Amb la participació de: Aleix Porta, Blanca Machuca, Daniel A. Ramírez, Toni Sangrà, Chiara De Marco, Eva Marín Peinado, Imma Camps, Imma Vallmitjana, Joan Vitòria, Jordi Lafon, Marc Fernández, María Jiménez, Marisa Paituvi, Marta Morató, Mechu Lopez, Mireia Vidal, Rubén Oliva, Sergi Bermejo, Jordi Garet, Anna Recasens, Francesc Magrinyà, David Picó, Diana Padrón, Gaspar Maza.

Passejant pel Raval (direcció: Andrew Lister - Daniel Cid, Elisava Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona / Winchester School of Arts). Amb la participació de Roman Daniel Esteba, Silvester Oliver, Laura Freixas, Clara Massó, Carlota Ruiz, Anderson Underwood, Claire Naïma, Ana Vázquez.

ARXIU.
Selecció de projectes realitzats al Raval i entrevistes amb Isabel Banal i Jordi Canudas, Herman Bashiron / Josep Bohigas / Manuel Delgado / Marcelo Expósito / Macarena González / Carles Guerra / Rosa Llop - Simona Marchesi / Rosa Pera / Jeffrey Swartz / Claudio Zulián. (Direcció: Ramon Parramon – Diana Padrón)

  • translocations_01
  • translocations_02
  • translocations_03
  • translocations_04
  • translocations_05
  • translocations_06
  • translocations_07
  • translocations_08
  • translocations_09
  • translocations_10
  • translocations_11
  • translocations_12
  • translocations_13
  • translocations_14
  • translocations_15
  • translocations_16
  • translocations_17
  • translocations_18


TRANSLOCACIONS
Experiències temporals, pràctiques artístiques i contextos locals

Translocació és un terme que es fa servir en l’àmbit de la genètica, amb el qual es defineix el desplaçament de segments entre cromosomes, el fenomen pel qual un fragment de cromosoma es transfereix a un altre de no homòleg i, per tant, es modifica. Les conseqüències d’aquest desplaçament són mutacions en els organismes, de manera que en alguns casos els cromosomes modificats poden ser defectuosos i generar malformacions, però en altres casos poden provocar evolucions avantatjoses. Ens interessa aquesta idea de fragilitat i de risc que implica la translocació per tal de posar-la en relació amb les formes contemporànies de desplaçament de persones, les seves interaccions en contextos locals i els diversos mecanismes de transferència que es produeixen. Translocació seria la conjugació entre els subjectes, les experiències i les relacions causa-efecte que es produeixen entre el local i el visitant, el que resideix habitualment en un lloc i l’estrany, l’altre, l’estranger. Les conseqüències que implica tot això tenen a veure amb l’espai sobre el qual es desplega i en el qual es configura la mobilitat transcultural, i l’afecten d’una manera molt explícita.

A les societats contemporànies diverses formes de trànsit incideixen en el territori del que és local, tant en l’organització de l’espai com en l’experiència de viure en el lloc. Aquestes formes prenen una rellevància significativa en algunes ciutats o zones concretes de les ciutats, on s’emfatitza la multiplicitat d’experiències que són fruit dels desplaçaments temporals. Hi ha ciutats que concentren especialment aquest fenomen, hi ha zones de les ciutats que aglutinen una densitat translocal més gran, mentre que altres barris poden continuar aliens a tot això. Aquestes àrees es poden vincular d’una manera més global a altres contextos on també la mobilitat es converteix en el detonant de canvis en l’espai, de relacions entre les persones o de projecció cap a l’exterior del mateix lloc. Un exemple d’aquestes zones a Barcelona és la que comprèn el barri Gòtic, el Raval i, de manera tangencial, el port, ja que aquest és un dels accessos més importants de trànsit de mercaderies, però també, cada vegada més, de trànsit de persones, atès l’increment del turisme de creuer. Hi ha altres barris de la mateixa ciutat que pateixen efectes similars o col·laterals, però no ens hi referim explícitament perquè són els que constitueixen el marc d’acció sobre el qual versa una part important de les anàlisis i les activitats desplegades en el projecte “Translocacions”.

“Translocacions” s’ha plantejat com un projecte artístic que acull altres múltiples projectes i que es duu a terme en diverses fases. L’exposició que aquí es presenta n’és una part. El significat de la paraula translocació, prestada d’una altra disciplina, es refereix aquí als mecanismes de transferència entre la relació local-visitant en un context específic, a la incidència produïda per la suma de múltiples subjectes visitants, en un espai determinat (físic i social), per un període temporal determinat, i a les conseqüències que tot això pot provocar en la configuració, l’ús, la percepció o la projecció de l’espai. Els processos de translocació aplicats a l’espai habilitat poden provocar efectes de millora, de progrés, però també de col·lapse i de deteriorament, en funció de certs agents interns i externs que prenen part en aquesta articulació complexa. Aquests processos es deriven del conjunt de transferències, modificacions i mutacions que es produeixen a partir de diverses formes d’interactuar en un context determinat, on el visitant té una relació temporal i ocupa un espai que pot tenir un alt grau d’identitat o d’identificació des de l’aspecte local. Les tensions i les distensions que es desencadenen afecten totes dues parts, i en diverses direccions. El potencial d’atracció i de rebuig en aquesta relació local-translocal són efectes col·lectius que es donen de manera simultània i es radicalitzen quan els ecosistemes es posen en perill.

Les pràctiques artístiques tenen la capacitat de fer visible el que s’amaga darrere de la “fosca transparència de l’ordre democràtic”1. En alguns casos aquestes pràctiques poden incidir en la realitat de les coses i intentar canviar-les; en altres formen part de processos més complexos que persegueixen repensar certes estructures o canviar la manera d’entendre-les. Entre aquestes diverses opcions i prioritats hi ha els projectes i els plantejaments que participen en les diverses fases. “Translocacions”, en la seva globalitat i com a projecte plantejat des de la lògica d’Idensitat, persegueix situar-se en aquesta franja que pretén incorporar la crítica social, però també fer un pas més enllà alineant-se en la definició que planteja un compromís en la imaginació del futur i la incidència en els processos presents de transformació. Una tasca que es tracta des d’un plantejament de transversalitat i de proposició activa en el replantejament, la incidència i la translocació de les estructures, que en alguns casos són microinstitucions i en altres casos són micropolítiques.

En aquests moments estem sota unes condicions propenses al canvi, on els ciutadans estan prenent consciència de la seva capacitat d’organitzar-se i incidir en els processos socials i polítics. El dret a la ciutat que primer Lefebvre i més tard Harvey han reclamat fa referència no només al dret d’ús del que és comú, sinó, abans que res, al dret a repensar i transformar la ciutat. Aquest plantejament converteix la ciutadania en part activa de tot el procés. Davant d’aquest moment de canvi, o de consciència de canvi, sorgeix la possibilitat –des de la perspectiva de les pràctiques artístiques que interactuen, incideixen, assenyalen o representen– de donar visibilitat als processos de transformació i posar-los en relació amb les geografies de la mobilitat. També es planteja, però, l’opció de “translocar” l’essència que resideix en aquesta definició del dret a la ciutat i aplicar-la al dret a la cultura, de ma­nera que la ciutadania o l’acció ciutadana poden formar part, i han de formar part, del procés de construcció i renovació de la cultura.

La complexitat de la ciutat, les múltiples capes que la conformen són –i han estat– motiu d’obres i projectes artístics prolífics, a més de moltes altres investigacions, assajos i prospeccions. En aquest interès pels fenòmens que afecten la construcció de la ciutat, l’articulació de les experiències vivencials i la configuració de projectes de futur, conflueixen múltiples àmbits disciplinaris. Aquesta publicació, d’una manera transversal, n’aglutina alguns, a la vegada que presenta una part de les fases inicials en què s’ha estructurat “Translocacions” com a projecte.

Aquesta exposició es promou des de la perspectiva d’iniciar un observatori de projectes, una agrupació heterogènia de treballs artístics que, en conjunt, afronten els fluxos de la mobilitat contemporània en interacció amb llocs concrets de diverses ciutats. Fenòmens com ara el turisme, la migració o els desplaçaments per qüestions laborals són tractats mitjançant projectes contextualitzats, que promouen un ventall d’opcions i formes d’actuar. En uns casos analitzen, en altres denuncien i en altres proposen alternatives sobre com aquests elements, que tenen una incidència geopolítica de caràcter global, afecten o intercedeixen en el context local. Les conseqüències de la mobilitat en relació amb la ciutadania, la identitat, la territorialitat, la diversitat, l’assentament o la construcció de l’espai públic s’intersequen i s’afecten mútuament de manera dispar en funció de les circumstàncies, els moments i els emplaçaments.

La supervelocitat i la superconnectivitat són elements essencials en el món occidental, on el sistema capitalista inverteix, promou, comercialitza i converteix en negoci la mobilitat i tot el que se’n deriva. Tanmateix, la mateixa estructura social, econòmica i tecnològica que facilita que una gran part de la població es pugui desplaçar fàcilment d’un lloc a un altre també exclou moltes persones. La precarietat, la dualització social, els conflictes geoespacials, els perills, les pors i la violència són fenòmens que limiten i condicionen la mobilitat transnacional, però també la mobilitat local.

Aquesta és una exposició que agrupa i recull un conjunt de projectes ja realitzats prèviament en diverses ciutats per una selecció d’artistes i creadors, així com les diverses fases en què s’han desplegat a “Translocacions” amb projectes de producció que es porten a terme en el context del Raval i el Gòtic. Es presenten les diferents microintervencions que s’han fet en l’espai públic i social del barri. Incorpora, a més, el resultat de tres tallers que s’han portat a terme: un de cartografia, un de disseny i un sobre el concepte espais zombi. I una selecció de projectes realitzats des de principis dels noranta que s’ha configurat com un arxiu de projectes que integra propostes de caire artístic i social, i que es presenta gràficament posant en relleu alguns d’aquests projectes amb entrevistes als seus impulsors.

En conjunt, es vol posar en evidència que el fenomen de la mobilitat té un abast de caràcter global, però que pren matisos específics en cada lloc, i en funció de com es tracta prenen forma i rellevància els múltiples temes que hi estan vinculats. El projectes impulsats pels creadors incideixen en aquests contextos cartografiant, activant l’acció crítica o establint mecanismes col·laboratius i coparticipatius en el context de la ciutat. / Ramon Parramon

1. GROYS, Boris. Volverse público. Las transformaciones del arte en el ágora contemporánea. Ed. Caja Negra, Buenos Aires, 2014

 

+ INFO de les fases prèvies del projecte TRANSLOCACIONS


1.RogelioLopezCuenca 01ROGELIO LÓPEZ CUENCA
El paraíso es de los extraños, projecte en procés des de 1999
A aquells homes que, per no haver emigrat, vivien la més cruel de les tortures, el mufti els va donaŕ el nom de Ghuraba, Estranys. Es remetia així a la Paraula del Missatger de Déu: "L’Islam ha començat sent estrany i continuarà sent estrany fins al final. El paradís és dels estranys". Amin Maalouf, Lleó l’Africà.
El paraíso es de los extraños és un projecte obert, que utilitza formats diferents, en què s’analitza com es construeix la imatge del món araboislàmic des d’Occident. L’objecte d’estudi no és tant l’altre, l’estrany, sinó el local que construeix els propis processos de definició de la seva identitat, a partir de la idea d’exclusió i d’oposició a qualsevol indici que alteri la imatge de la seva integritat ideal. La construcció cultural que s’ha dut a terme ha contribuït a demonitzar, falsejar, negar o idealitzar al moro. Rogelio López Cuenca ens posa en alerta davant un altre racisme latent, menys visible, disfressat de tolerància, que valora els efectes més superficials d’una cultura i condemna l’altre a una alteritat obligatòria, ja sigui com a atracció turística o com a esclau a perpetuïtat.

 

2. Amnistia Internacional 03AMNISTIA INTERNACIONAL
SOSEurope, 2014-2015.
SOSEurope és una campanya europea per conscienciar sobre la necessitat de protegir, abans que res, les persones per sobre de les fronteres territorials. Des de 2011 més de 3.500 persones han desaparegut en l’intent de creuar el Mediterrani, com a emigrants o refugiats. La tasca d’Amnistia Internacional en aquest àmbit d’acció persegueix que la Unió Europea respecti els drets humans en les seves fronteres. Objectius com eliminar les detencions arbitràries i abusives, les devolucions forçoses, o el maltractament físic dels que tracten d’accedir al continent. Però també altres, com fer més transparent les operacions de control fronterer existent o les cooperacions amb tercers països. Les accions dutes a terme per SOSEurope s’adrecen a diverses institucions europees, al seu Parlament i a diversos governs nacionals. Tots ells tenen capacitat per redactar lleis que introdueixin el respecte pels drets humans com a element de base en la política migratòria de la UE.

 

3. KHALILI013. KHALILI02BOUCHRA KHALILI
The Constellations, 2011
El conjunt de peces que formen part de The Constellations explora els trajectes migratoris contemporanis, el creuament de les fronteres i els subjectes que les transiten des de la clandestinitat. Trajectes unipersonals, que formen part dels processos propis de la migració contemporània i que es reprodueixen mitjançant imatges que evoquen les constel·lacions estel·lars. Aquí els estels són ciutats que ens deixen entreveure una mena de mapa. Construccions poètiques forjades per traços subtils que uneixen cadascuna de les ciutats, que alhora amaguen el relat tràgic i la intensitat de l’experiència viscuda. Són imatges en què els territoris i les fronteres no existeixen, i és el propi trajecte el que pren forma.

 

4. Marco Avila CAYUCO 2MARCOS ÁVILA FORERO
Cayuco, 2012
El desgast produït pel frec de la barcassa (cayuco) durant el recorregut des d’Oujda (frontera del Marroc amb Algèria) fins a Mellilla (Espanya) va deixant un rastre blanc pels camins, carreteres i muntanyes, fins a acabar consumida en el seu trajecte cap al mar. El vídeo és una metàfora de la fragilitat existent entre el desig i la realitat d’aquelles persones que, de manera desesperada, utilitzen aquest mitjà per poder reiniciar la seva vida en un lloc nou. Constitueix una resposta peculiar a la pregunta de com viatgen i com es transformen les coses, contextualitzada des d’una perspectiva política i social. La poètica i la violència s’entremesclen en unes imatges que ens remeten al fracàs o la cruesa que han sofert moltes persones que, per la necessitat de subsistència, pels conflictes bèl·lics o buscant una vida més digna, s’han vist forçades a dur a terme aquesta proesa.

 

5.Teresa MuletTERESA MULET
Informe 24.763 / Tipo Inútil. Ejercicio_Volumen 24.763, 2013
La numeració de l’1 al 24.763 correspon a la quantitat de persones mortes per mort violenta que hi va haver a Veneçuela el 2013. La columna correspon a una pila de 24.763 fulles, un exercici volumètric i metafòric que posa en evidència l’alt índex de criminalitat que pateix el país. Una metàfora i un monument als morts, freqüentment oblidats pel sistema del poder, incapaç de fer front a aquesta situació descontrolada. La por té un doble efecte en relació amb la mobilitat intranacional o transnacional: d’una banda pot anul·lar la capacitat dels individus de desplaçar-se lliurement pels espais de la ciutat, per les diverses poblacions del país, i de l’altra, la por, el terror, pot incentivar a sortir del propi país, per buscar un lloc millor on viure.

 

6. Ro CaminalRO CAMINAL
Identité vo(i)lée, 2014
La imatge és directa però la seva lectura i interpretació ens porta a camins més ambigus, traçats des de la controvèrsia. La fusió entre una senyera i un burca ens provoca una dislocació potent. En un moment en què la construcció de la identitat nacional catalana es debat entre l’escissió i la configuració d’un estat propi, en què el conjunt dels estats europeus es debat sobre la necessitat o conveniència de tancar les fronteres a la migració del nord d’Àfrica, en què la presència permanent en els mitjans de les atrocitats comeses per l’anomenat Estat Islàmic envaeixen la nostra “pacífica” quotidianitat, trobar-nos davant aquesta imatge que juga i reté alguna cosa de tots aquests mons superposats ens provoca una certa incomoditat. L’ambigüitat que suggereix fa referència al mestissatge social, a la globalització cultural i a la construcció identitària en relació amb el territori i l’articulació de la ciutadania.

 

7. Atfal Ahdath7. Atfal Ahdath 02ATFAL AHDATH (Vartan Avakian, Hatem Imam & Raed Yassin).
The missing link, 2013 / Exploded View, 2014
Atfal Ahdath és un projecte col·laboratiu de tres artistes libanesos, que van néixer durant la guerra civil que va assolar el país durant 15 anys (1975 i 1990). El nom es tradueix com a “Fills dels Esdeveniments”, amb referència a la generació a la qual pertanyen. Els seus projectes indiquen un interès en la producció i el consum de la memòria i la història, i afegeixen la seva pròpia implicació en aquestes dinàmiques. Treballen en la construcció de noves realitats fictícies, a partir de material procedent de bancs d’imatges i estudis de fotografia de tot del món àrab. Hi incorporen fons utilitzats per fotògrafs professionals i creats per escenificar vacances exòtiques, viatges llunyans que consumeixen els clients que no es poden pagar aquests viatges. Un treball irònic que reflecteix una realitat social, que consisteix a mantenir les aparences per tal de no quedar socialment exclòs.

 

8. Pep DardanyaPEP DARDANYÀ
Estefany  2002/2015
A principis de 2001 es va fer molt visible a l’espai públic de la ciutat de Barcelona una nova comunitat de dones, generalment d’origen nigerià, que oferien els seus serveis sexuals amb una actitud clarament impulsiva cap als possibles clients. En funció de l’hora del dia, la Rambla es converteix en aparador i reclam de diverses formes de transacció. Turisme i sexe són un component que defineix la intensitat que es viu en aquesta part de la ciutat. Pep Dardanyà va contractar Estefany i li va oferir un treball que consistia a fer de model en llocs de visita obligada per als turistes culturals. De nit, i amb el seu consentiment, feia enregistraments dels rituals de negociació que mantenia amb els potencials clients de la Rambla. El conjunt de les imatges definia una nova i fictícia realitat per a Estefany, alhora que es relaciona i contrasta amb la realitat que viuen cada dia algunes dones procedents d’altres països, i que a partir d’una determinada hora ocupen, com a treballadores sexuals, aquest espai eminentment turístic de la ciutat.

 

9. Raquel Friera El Prat9. Raquel Friera IstanbulRAQUEL FRIERA
Spaces of possible, 2011-2013
Projecte d’intervenció en l’espai públic, que recull el treball que es va fer prèviament a Istanbul i el Prat de Llobregat. Com a intervenció en l’espai públic, consisteix en la distribució d’una sèrie d’altaveus que emeten entrevistes individuals efectuades a 20 dones, en el cas d’Istanbul, i a 33 dones de diferents barris del Prat. Els àudios es van registrar en diversos espais i en reunions col·lectives. Els seus desitjos, les seves pors, les seves opinions i l’evidència de l’escàs paper que exerceix la dona en l’esfera pública són els elements clau d’aquest projecte. El projecte s’alinea així amb el treball dut a terme per organitzacions feministes, que en tots dos països i en els últims 30 anys s’han concentrat a portar a l’agenda política la defensa dels drets de la dona, per aconseguir una participació i presència més importants en l’esfera pública. En el cas específic del Prat, també s’hi incorporen qüestions relatives a la relació entre dones procedents de diversos països, d’altres cultures, amb dones arrelades en el context local. Identitat, cultura i presència en l’espai públic es barregen amb els relats i les vivències personals.  

 

10 Nuria Guell Levi Orta 0110 Nuria Guell Levi Orta 02NÚRIA GÜELL – LEVI ORTA
Te odio, mi amor
, 2015
Aquest projecte posa el focus en l’auge dels processos polítics contemporanis que es constitueixen a partir de moviments de ruptura, que acaben ocupant institucions de govern. Llança una estratègia comparativa entre la realitat que es viu a l’Estat espanyol, mitjançant el registre d’una trobada entre persones implicades en aquests moviments o nous partits polítics, amb reflexions sobre el declivi de les revolucions comunistes del segle XX. Alguns països van aconseguir canviar el cos social de l’Estat, però la societat igualitària anhelada no es va aconseguir dur a terme. Del somni al malson, el capitalisme ha acabat dominant i integrant en el sistema de lliure competència de mercat aquestes formes sorgides de la utopia revolucionària. A partir d’una sèrie de qüestions per esdevenir reflexions, en una trobada informal i davant una sèrie d’objectes i documents històrics que han format part de revolucions passades. Tots ells adquirits pels artistes com a souvenir, a les principals places i carrers turístics de Cuba.

 

11 Daniel Garcia Andujar 02DANIEL GARCÍA ANDÚJAR
Democraticemos la democracia, 2011
L’eslògan pretén recordar que una democràcia nominal o representativa no és una democràcia real, i que el procés de democratització hauria de generar formes de participació continuada per part dels ciutadans. L’acció es va dur a terme amb una avioneta que arrossegava la pancarta amb el lema imprès, recorrent la costa de Llevant fins a la Costa Brava. El vol va ser registrat des d’una altra avioneta, de manera que mentre que des del terra es veu la pancarta retallada pel fons del cel, en el registre en vídeo es disposa d’una panoràmica del front litoral edificat. L’espai de costa densament urbanitzat, densament castigat per l’especulació i densament corromput per l’estreta relació entre el poder financer i el polític és amb aquesta acció, senzilla i contundent, una crida propagandística a revisar o democratitzar les estructures en què se sustenten la major part de democràcies occidentals. Paral·lelament a l’acció, s’animava la gent que documentés amb les seves pròpies imatges la trajectòria de l’avioneta i les pugés a la pàgina web del projecte, participant d’aquesta manera en la creació d’una obra col·lectiva.

 

12 Angela BonadiesÁNGELA BONADÍES
Estudio Supernova 1: La casa de la piedra, 2015
El projecte que es presenta és la primera part d’una narració explicada en diversos capítols sobre una urbanització que s’anomena Los Corales, i que és al litoral veneçolà, entre el turó El Àvila i la platja de l’Estat de Vargas. Aquesta urbanització era un lloc freqüentat principalment pel turisme intern, fins que el 1999, a causa de pluges fortes i persistents, es va produir un gran despreniment de pedres i fang procedents de la muntanya. La urbanització va ser la zona més castigada. De manera dràstica va deixar de ser atractiva per al turisme i es va passar a convertir en refugi dels desplaçats de la ciutat; es va generar així una comunitat de persones que habiten en una certa marginació social. En aquest primer capítol que inicia la sèrie, Ángela Bonadíes posa el focus sobre un dels habitatges de la urbanització, una casa de pedra que va quedar deformada i escantellada pel despreniment, i que ara és un lloc de trànsit per a persones que esperen rebre del Govern un habitatge social.

 

13 ID Barrio Mex213 ID Barrio Mex 1ID BARRIO MEX (Gaspar Maza, Elena Muñoz, Ramon Parramon, Laia Solé en col·laboració amb l’ONG Amextra,  SomosMexas | Jesús López, Thelma García i Aisa Serrano)
ID Barrio Mex | Tultitlán. Primera fase, 2013
ID Barrio Mex | Tultitlán és un projecte col·lectiu impulsat des d’Idensitat que aborda el fenomen de l’expansió de la ciutat, en concret de l’autoconstrucció, en un espai situat a la vora de l’àrea metropolitana de Mèxic DF. El lloc pren el nom de Ciudad Perdida i és un lloc limítrof entre urbanització i naturalesa. L’ocupació de terreny i l’autoconstrucció generen un urbanisme informal i mancat d’espais públics. El projecte planteja estratègies d’anàlisis i representació de les dinàmiques del lloc, així com una intervenció en l’espai públic que assenyala simbòlicament el límit en expansió de la ciutat, i l’esforç dels primers pobladors per construir un espai comú, un barri. En el seu conjunt activen una reflexió sobre el paper de l’art i l’artista o investigador en contextos socials d’una certa complexitat.
La primera fase del projecte combina una acció que es registra en vídeo i una instal·lació que se situa a l’espai comunitari. La segona fase preveu la creació d’un observatori de la ciutat, en un context en plena transformació, que actuaria des de l’òptica de la creació i la recerca, en cooperació amb residents, col·lectius o altres institucions locals.

 

14 TorolabTOROLAB
COMA (Cooperativa Mexicana de Alimentos), 2014
Projecte artístic que es duu a terme a Tijuana, en el marc d’El Laboratorio de La Granja Transfronteriza. Amb aquest projecte ToroLab desenvolupa una línia de treball que es denomina Iniciativa de Economías Creativas y la Sociedad de Agentes de Cambio, des d’on impulsa diversos projectes propis, juntament amb altres creadors i projectes convidats. En essència, La Granja Transfronterera construeix dinàmiques sobre la relació entre el desenvolupament de la ciutat i l’aliment. Busca combatre la pobresa mitjançant processos que combinen art, cultura, tallers, intercanvis i coneixements i la generació de nous models econòmics que permetin apoderar els ciutadans per aconseguir transformacions socials i territorials. D’aquest marc neix COMA, una col·laboració de ToroLab amb estudiants de gastronomia, músics, artistes i el xef Diego Becerra. Des de COMA ToroLab traça els canvis fisiològics d’una persona mexicana en la seva relació quotidiana amb l’alimentació, que culmina en la creació d’un nou producte alimentari, la Picudita, un tipus de pa amb altres ingredients, que contenen tots els nutrients que no es troben en una dieta típica mexicana, segons el cens nacional de salut mexicà.
De Tijuana a Barcelona, el projecte COMA es transforma en COMED (Cooperativa Mediterrània d’Alimentació), i s’obre així la possibilitat de transposar una idea, un projecte, un producte, mitjançant altres col·laboracions amb agents locals i amb Idensitat.

 

15 Matteo Ferroni 01MATTEO FERRONI
Foroba Yelen
, 2011
Foroba Yelen és el nom amb el qual un grup de dones, d’un llogaret de Mali, han donat al llum ideat per Matteo Ferroni. Un objecte que combina tecnologies de baix cost amb elements que són de fàcil accés per a les comunitats que viuen en petites poblacions, i que no disposen d’infraestructures ni de serveis d’il·luminació pública. S’ha activat en petits poblats de Mali, on durant la nit es duen múltiples activitats a l’empara de les altes temperatures diürnes. El llum es pot utilitzar de manera autònoma en espais externs, on es fan activitats de caràcter comunitari. El projecte va néixer amb la idea que pugui ser replicat pels artesans locals. Per poder construir més de 150 llums lliurats a col·lectius o serveis públics de diversos llogarets, ha comptat amb la Fondazione eLand en col·laboració amb l’Associació Faso Gnietaa i la Municipalitat de Cinzana.
Dos d’aquests llums estan sent utilitzats al Raval pel grup de persones que gestionen el solar Àgora Juan Andrés Benítez, rehabilitat per a l’ús col·lectiu de veïns i veïnes del barri.

 

16 Santiago Cirugeda 01SANTIAGO CIRUGEDA
Proyectar con luces, 1999
Proyectar con luces combina l’acció lúdica, la participació ciutadana i l’estratègia política per paralitzar un pla urbanístic que, el 1999, afectava el barri històric de San Bernardo de Sevilla. Va consistir a senyalitzar amb traces de llum el perímetre de dos solars, sobre els quals el pla urbanístic incidia de manera específica, i que en conjunt feia preveure un procés de gentrificació i d’especulació que afectaria les persones que vivien al barri. Durant dues nits, els veïns van portar 14 motxilles de llum fluorescent i van recórrer aquests espais. L’acció es va dur a terme per convidar i animar els veïns a participar activament en unes jornades sobre el Pla urbanístic especial, al qual assistien alts càrrecs polítics i personalitats de l’arquitectura. Activar la mobilització veïnal, tenir veu en un espai de discussió amb els poders executius i fer propostes alternatives per paralitzar i reconduir el pla existent eren els objectius d’aquesta acció estratègica.

 

17 Left hand Rotation 01 sao paulo17 Left hand Rotation 02LEFT HAND ROTATION
Museo de los desplazados, en procés des de 2010
Museo de los Desplazados és una plataforma de col·laboració que s’ofereix com a eina de reflexió col·lectiva sobre els conflictes associats als processos de gentrificació. Left hand Rotation ha anat configurant aquest arxiu a partir del projecte taller "Gentrificació no és un nom de senyora" desenvolupat en nombrosos països. Gentrificació és el nom que es dóna a determinats processos de transformació urbana pels quals zones estratègiques d’una ciutat augmenten artificialment el seu valor i provoquen el desplaçament de la població econòmicament vulnerable. Un procés que afecta especialment la memòria col·lectiva d’un barri, impossibilita la re-construcció del passat i provoca la pèrdua de la identitat local. Els desplaçats són els afectats últims per aquest tipus de processos. Museo de los Desplazados és un projecte col·laboratiu que es construeix, com a arxiu, sobre el potencial del registre per generar coneixement, salvaguardar la memòria col·lectiva i evidenciar que la realitat és mutable, insuficient i inclassificable.

 

18 Josep Maria Martin 01JOSEP-MARIA MARTÍN
Yo llego a ser YO en el Tú; al llegar a ser YO, digo Tú (*), 2003-2015
Amb aquesta proposta expositiva es vol fer visible un procés de reflexió entre alteritat, comunicació, i interpretació, mitjançant projectes efectuats en moments diferents. El primer, Locutori Mòbil (2003), incideix en la relació entre comunicació i immigració. El segon sobre la representació visual de l’espai, des de la perspectiva de persones no vidents. Tots dos casos incideixen en la representació de l’alteritat. Es fonamenta a entendre l’altre no com un problema, ja que tot és l’altre, i tractar de trobar elements comuns que permetin establir vies de comunicació. Locutori Mòbil és un projecte que es va iniciar a Barcelona i posteriorment es va activar en diferents ciutats com Colònia, Hamburg, Berlín i Stuttgart. Un dispositiu des del qual les persones podien fer trucades sense cap cost, a canvi que accedissin a explicar experiències viscudes a un escriptor. Confidències que posteriorment podien ser traduïdes a relats de ficció.
La peça que es presenta recull material divers d’aquest projecte previ i el posa en diàleg amb una de les imatges generades des de la interpretació de la percepció de l’espai a partir de la invidència.

Projecte de Josep-Maria Martín, amb Caroline Morel-Fontaine, Jesús Marull, Luz Muñoz, Marouanejoubba +María Lucía Castrillón, Montserrat Mas, Santi Balmes, Juan Abreu, Juan Villoro, Ignacio Vidal-Folch, Miquel de Palol, Thomas Steinaecker, Pilar Baumeister, Navid kermani, Natasza Goerke, Stefan Beuse, Singrid Behrens, tosten Schulz, Feriden Zaimoglu, Yade kara, Odile Néri-Kaiser, Tilmarau, Sudabeh Mohafez, Anna Catarina, Hahn, Beqe Cufaj, Sandra Hoffmann.
(*) Martin Buber (1993).Yo y tú. Caparrós Editores, Madrid.

 

19 Irma ArribasIRMA ARRIBAS – QUERALT GUINARD – OCTAVI ROFES – PAU VILALLONGA
Parada, 2015
La tradició de venda d’animals vius a la Rambla, els diferents intents de regulació per integrar-la als ideals institucionals de la ciutat moderna cosmopolita, i finalment la seva substitució per altres dispositius identitaris i comercials orientats al turisme, evidencien el camp de forces en conflicte que posen en tensió l’espai públic. Parada situa els estrats, les acumulacions i les fractures de les diferents temporalitats que, sense possibilitat de consens homogeneïtzador, emergeixen del fons de la Rambla.

 

 

20 Territori GuiriIDENSITAT (en col·laboració amb RAÚL NIEVES)
Territori Guiri, 2015
Projecte de discussió i debat públic sobre la relació local-visitant en el context de Barcelona.
Amb el hashtag #TerritorioGuiri i mitjançant l’ús de la plataforma Twitter es recullen opinions, frases i idees que volen contribuir al debat sobre el fenomen del turisme en el context de Barcelona. Es vol analitzar la relació conflictiva que està generant la massificació de la indústria turística enfront de la quotidianitat local. El projecte combina l’analògic i el digital, de manera que els textos s’emeten des de la façana d’Arts Santa Mónica, mitjançant un dispositiu de tecnologia led que projecta les frases recollides en temps real. El conjunt de frases també es compilen en un espai web (idensitat.net), paral·lelament a la construcció d’un arxiu de textos, reflexions i referències de diferents autors sobre aquest tema.

 

21 Arturo Fito RodriguezARTURO/FITO RODRÍGUEZ BORNAETXEA
Manifestazioak III, 2014-2015
Les manifestacions constitueixen una manera d’exhibició pública de l’opinió, són una eina activa per evidenciar un conflicte, una reivindicació, un determinat malestar, una confrontació amb els poders polítics, econòmics o legislatius. Acostumen a ser convocades des de la protesta, però poden ser també organitzades en forma de celebració. Una manera de donar visibilitat a l’eufòria, al suport d’allò amb què s’està d’acord, sempre llançat com a missatge que agrupa una col·lectivitat social.
Manifestazioak III està creada a partir del collage i l’ocultació. Imatges de grups de persones, en què s’ha intervingut cobrint qualsevol símbol o text que apareix en l’escena. La composició d’imatges, sense els elements que les identifiquen, s’uniformitza, es descontextualitza i es globalitza. El que és concret es generalitza, de manera que un lloc pot ser qualsevol lloc. Segons Arturo/Fito Rodríguez “L’ocultació es converteix en un sistema d’agudesa visual, en una clau per a l’autocrítica de la mirada. Som davant un procés d’evacuació organitzada de prejudicis, davant una caixa d’eines visuals per a la higiene i la desinfecció mediàtica”.

 

23 Luz BrotoLUZ BROTO
Meterme donde no me llaman, 2014
Meterme donde no me llaman va ser una acció que es va fer a la Seu Marcelo T. de Alvear de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires. Una universitat pública amb un moviment estudiantil actiu organitzat en base assembleària i amb una forta tradició de militància política. La Facultat és plena de cartells fets a mà per les diferents agrupacions d’estudiants, per comunicar les seves idees i activitats, amb finalitats reivindicatives i/o electorals. La proposta de l’artista va consistir a treure per un dia els cartells i provocar un debat entre els estudiants sobre la gestió i significació d’aquest espai públic. En l’exposició es presenta com un document videogràfic que mostra com durant quatre mesos l’heterogènia comunitat estudiantil va donant forma a la proposta. Constitueix alhora un retrat sobre l’especificitat del lloc, del moment, de les conseqüències i de la pertinència de ficar-se on no et demanen.

 

22 icomoclasistas resistencias22 Iconoclasistas saqueoICONOCLASISTAS
Herramientas: Pictogramación, 2015,
Cartografías de taller: #Eurorevolución, #15M, La crisis global, 2011
Una de les característiques d’Iconoclasistas és el seu esforç per convertir la interpretació de la realitat en una forma de transformació social i política. Mitjançant la pràctica del mapatge crític i col·lectiu, engeguen un procés de coneixement, anàlisi i traducció de determinats territoris, per produir eines estratègiques que poden modificar de nou la realitat. “Mapar – interpretar – transformar es torna una tasca simultània, sempre en moviment”.
El que aquí es presenta són dos components del seu treball. D’una banda, un conjunt de pictogrames que utilitzen en els seus projectes, i que són adaptables a diverses circumstàncies i especificitats. Esdevenen una eina per poder dinamitzar, senyalitzar i elaborar relats en els tallers de mapatge col·lectiu. La major part del seu treball s’inscriu en aquest esperit de compartir coneixement amb moviments socials, col·lectius i grups de barri. El segon dels components són uns mapes generats en un d’aquests tallers. Concretament un taller de cartografia crítica fet a Vic (ACVic, 2011) dos mesos després del 15M. El treball de mapatge intenta construir una cartografia per a la interpretació de la crisi global i l’esclat i la manifestació dels moviments socials.

 

24 Isabel Banal Jordi CanudasISABEL BANAL – JORDI CANUDAS
Hospital 106, 4t 1a. El lloc i el temps, 1995-2005
Projecte artístic que dirigeix la mirada a les transformacions urbanístiques i socials que van tenir lloc al barri del Raval de Barcelona. Es va iniciar el 1995, moment previ al començament de les obres que donarien lloc a la Rambla del Raval, i va finalitzar el 2005, uns anys després d’haver acabat les obres. El projecte se centra en un pis afectat pel Pla especial de reforma interior (PERI), que va passar de ser habitat a ser derruït, d’habitatge privat a espai públic. El pis és pres com a unitat de mesura, que permet parlar de les transformacions que van afectar molts altres habitatges del barri. Hospital 106, 4t 1a és un projecte que treballa sobre el temps i l’espai. Durant deu anys es van documentar les transformacions que s’hi duien a terme i es van fer una sèrie d’intervencions artístiques que, de manera intermitent, mantenien una connexió directa i sincronitzada amb la realitat del Raval. Tot això és recollit en una publicació, que deu anys més tard es presenta aquí com a peça que rememora, a manera de timeline precís, cadascun dels anys en què es va treballar en el projecte, alhora que mostra com es transformava el lloc.


MICROINTERVENCIONS | TRANSLOCACIONS

Una MICROINTERVENCIÓ és una acció puntual, un procés, una intervenció efímera en l’espai, una petita incidència en un lloc, una activitat col·laborativa, una formalització que s’adapta al context, l’articulació d’una idea que proposa una nova mirada, una macrointervenció a petita escala, la visualització d’un interès col·lectiu, qualsevol projecte que incideixi en la relació local-visitant.

Els projectes que s’han activat com a microintervencions són:
TRANSRAVAL de Brigitte Vasallo i Pol Galofre, NACIONES COTIDIANAS DOMÉSTICAS UNIDAS de Juan Pablo Ordúñez / MawaTres, UN DÍA SIN TIEMPO de  Diásporas Críticas (col·lectiu format per Verónica Lahitte, Rebecca Close, Anyely Marín Cisneros), VIDEOVAN de Ro Caminal i FEM PLAÇA del Col·lectiu Fem Plaça

+ INFORMACIÓ sobre les MICROINTERVENCIONS


translocations 20ARXIU DE PROJECTES | TRANSLOCACIONS
Idensitat + Arts Santa Mónica
Investigació realitzada per Diana Padrón, Anna Recasens i Ramon Parramon. Consisteix en la compilació i creació d’un arxiu de projectes de caràcter social i artístic, impulsats per entitats socials i persones o institucions culturals, que s’han dut a terme als barris del Raval i Gòtic de Barcelona. L’arxiu de projectes artístics consisteix en una selecció de treballs fets per artistes i comissaris des de finals dels vuitanta i fins a l’actualitat. En l’exposició es presenten alguns dels nombrosos projectes detectats per a l’arxiu i s’han enregistrat una sèrie d’entrevistes als seus impulsors. Hi participen Isabel Banal i Jordi Canudas, Herman Bashiron, Josep Bohigas, Manuel Delgado, Marcelo Expósito, Macarena González, Carles Guerra, Rosa Llop i Simona Marchesi, Rosa Pera, Jeffrey Swartz i Claudio Zulián. Les entrevistes es presenten mitjançant un mapa que travessa una topologia de temes vinculats a l’espai amb el desenvolupament cronològic de cadascuna de les propostes. L’arxiu de projectes socials recull una sèrie de projectes recents, activats per entitats i associacions dels barris del Raval i Gòtic de Barcelona. La gran quantitat de projectes existents, sobretot al barri del Raval, fa que aquest arxiu sigui una mostra concreta i específica, orientada a donar a conèixer aquells treballs, que es troben en una franja híbrida entre l’àmbit social i el creatiu. Són propostes activades des de l’acció social, però al mateix temps amb una alta càrrega cultural i creativa. Entenem que són projectes i processos amb un interès per la innovació creativa aplicada a temes de caràcter social. En alguns casos incorporen el treball d’artistes i creadors com a col·laboradors dels projectes i en altres han estat impulsats pels mateixos creadors en col·laboració amb un col·lectiu o una entitat.
Els arxius es poden consultar a http://www.idensitat.net/ca/trans-locacions/arxiu-de-projectes

 translocations 21TALLER DE CARTOGRAFIA CRÍTICA | TRANSLOCACIONS
Dirigit per Itziar González (Institut Cartogràfic de la Revolta) en col·laboració amb Consuelo Bautista.
Amb la participació d’Oriol Ballesteros, Simona Cerri, Joaquín Jordán, Valentina Asinari di San Marzano, Lucia Vecchi, Ana Llorens, María Paz Montecinos, Mercè López Bravo, David Limaverde, Valerie Mathis, Federica Formeti, Edu Ruiz, Anna Irina Limia Russell, Irene Grego, Alejandra Crespo Amigo, Maria José Jimenez Sequeiros, Montserrat Moliner, Ruth Soria, Isabel Carrero, Leonardo Fernández, Helen Morgan, Ricard Escudero, Margot Mecco, Diana Padrón, Anna Recasens, Monica Roselló, Mireia Vidal, Tomas López, Núria Font, Llàtzer Planas, Anita Serrano, Calra Thoene, Danja Burchard.
El Taller de Cartografia Crítica s’ha dut a terme entre octubre de 2014 i abril de 2015.  És un laboratori des del qual s’ha combinat el treball sobre una sèrie de plànols i mapes existents de l’àmbit Raval-Gòtic amb l’elaboració de noves cartografies i propostes artístiques per al mateix àmbit. Durant el taller es va poder accedir, de manera directa i a través d’un espai web, a documentació gràfica a diferents escales, fet que va permetre demostrar la complementarietat temàtica, temporal i històrica d’aquests barris. També es va tenir accés a l’arxiu d’intervencions artístiques des de finals dels vuitanta al Raval –realitzat per Diana Padrón per a Translocacions–, amb la finalitat de conèixer i contextualitzar les propostes articulades al taller.
El Taller de CARTOGRAFIA CRÍTICA és un laboratori que se suma al debat i a les reflexions de TRANSLOCACIONS, amb la lectura crítica de documentació gràfica i artística, i l’elaboració de noves propostes i cartografies. El procés, les cartografies i les propostes elaborades durant el taller s’han recollit en una publicació que es presenta en el context de l’exposició.TALLER DE DISSENY | PASSEJANT PEL RAVAL
Elisava Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona / Winchester School of Arts Dirigit per Andrew Lister en col·laboració amb Daniel Cid.
Taller d’exploració i disseny sobre l’espai del barri del Raval realitzat amb alumnes de totes dues escoles de disseny. El taller es va dur a terme per promoure la comprensió i l’intercanvi cultural, mitjançant un procés de registre i diàleg amb les persones que habiten al barri del Raval o hi transiten. Passejar pels carrers, visitar les botigues i mantenir diàlegs amb les persones són accions impulsades com a part del treball de camp per tal de donar visibilitat al procés i poder canalitzar propostes concretes.
Amb la participació de:
Cristina Rodés, Gemma Mier, Juliana Trujillo, Mássimo Noleti, Roman Daniel, Ellora, Laura Isart, María Luisa Espinós, Maite Iriondo, María González, Dipti Suhanda, Aida Navarro, Judit Riba, Inés Sivatte, Marta Donoso, Andrea Romero, Oliver Silvester, Laura Freixas, Clara Masso, María Eugenia Drusetta, Núria Fluviá, Carlota Ruíz, Naïma Claire Underwood, Ana Vázquez.
    
TALLER ESPAIS ZOMBI
Domènec - Idensitat
Taller projecte de construcció d’un mapa multidimensional dels espais entre el Besòs i el Fòrum de Barcelona. El taller va consistir en l’exploració i l’anàlisi del territori que comprèn del Besòs al Fòrum, sota la mirada que es proposa en el concepte “espais zombi”, i també en el desenvolupament d’una estructura multidimensional que articuli elements de registre, cartografia i representació de la morfologia explorada en l’espai analitzat.L’espai zombi és el que es defineix mitjançant fragments ideats, que no es van arribar a materialitzar totalment. Un espai zombi és un lloc que reviu de manera desencaixada malgrat els múltiples intents de prefigurar com una cosa articulada. La combinació entre lògiques especulatives, gestions públiques arrossegades per interessos privats, replicació de models mal adaptats, paralització d’obres iniciades arran de la crisi, els fluxos migratoris i l’aparició de noves activitats, desconnexió amb els processos històrics del lloc; aquests i altres d’específics de cada espai fan d’aquest tipus de zones un lloc on, el que s’ha projectat i el que s’ha construït facilitin la deterioració de les relacions socials i les condicions d’habitabilitat. Un espai zombi no és un espai sense vida, és un espai on es reorganitzen diverses formes de vida dislocades. Aquests espais zombies, reviscuts per la confluència de múltiples projectes, molts d’ells no finalitzats o avortats per altres projectes, altres polítiques, altres interessos econòmics, altres circumstàncies externes d’índole extralocal, dibuixen paisatges urbans basts que continuen funcionant amb les desfiguracions produïdes per les voluntats de moltes persones, o institucions, que li van voler donar una vida ideada a la seva pròpia imatge i semblança.Amb la participació de:
Blanca Machuca, Giacomo Lombardi, Daniel A. Ramírez, Toni Sangrà, Chiara De Marco, Eva Marín Peinado, Imma Camps, Imma Vallmitjana, Joan Vitòria, Jordi Lafon, Marc Fernández, María Jiménez, Marisa Paituvi, Marta Morató, Mechu Lopez, Mireia Vidal, Rubén Oliva, Sergi Bermejo, Jordi Garet, Anna Recasens, Francesc Magrinyà, David Picó, Diana Padrón, Gaspar Maza.

       
 Isabel Banal / Jordi Canudas  Carles Guerra  Manuel Delgado  Josep Bohigas
       
 Marcelo Expósito  Macarena González  Rosa Pera  Jeffrey Swart
       
 Claudio Zulián  Rosa Llop / Simona Marchesi, OVNI  Herman Bashiron  

CRÈDITS
TRANSLOCACIONS | OBSERVATORI DE PROJECTES
Projecte i comissariat: Ramon Parramon
Disseny gràfic: Marc Valls
Disseny de l’espai: Núria Parés
Coordinació en la producció: Carles Martín
Coordinació general: Fina Duran (Arts Santa Mònica), Laia Ramos (Idensitat)
Coordinació de projectes específics: Irati Irulegui
Espai Arxiu de projectes: Diana Padrón / Ramon Parramon / Anna Recasens
Edició de vídeo: Andrea Cano
Publicació: Roulotte:11TRANSLOCACIONS és un projecte d'IDENSITAT i Arts Santa Mònica
Direcció: Ramon Parramon - IDENSITAT and Manuel Guerrero - Arts Santa Mònica.
Equip assesor del proyecte: Consuelo Bautista, Itziar González, Gaspar Maza, Martí Peran, Claret Serrahima.
MICROINTERVENCIONS. Coordinació i mediació: Laia Ramos, Irati Irulegui (Idensitat).
Coordinació general: Fina Duran (Arts Santa Mònica), Laia Ramos (Idensitat).
Amb la col·laboració de: Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV (Universitat Rovira i Virgili), AGI | Art, Globalizació, Interculturalitat, Departament d'Història de l'Art de la UB (Universitat de Barcelona), ACVic Centre d'Arts Contemporànies, Raval Cultural, Galería ADN.