Angela Bonadies 02ESTRUCTURES D'EXCEPCIÓ
TALLER + RESIDÈNCIA + EXPOSICIÓ
Ángela Bonadies
amb Edgar Dos Santos, José Aristizábal, María Teresa Guzmán, Aymara Arreaza R, David Franklin i Loreto Varela.

ESTRUCTURES D'EXCEPCIÓ
Edgar Dos Santos, José Aristizábal, María Teresa Guzmán, Aymara Arreaza R, David Franklin i Loreto Varela.
Homession i Idensitat presenten una exposició de treballs realitzats a partir del taller Estructures d'Excepció, dirigit per Ángela Bonadies.

Del 9 al 30 de juliol de 2016 a Homesession

Estructures d'Excepció és un projecte artístic vinculat a un procés d'investigació entorn al Port de Barcelona. Un espai mutant que aglutina en extrem els canvis i l'evolució que està patint la ciutat.
Estructures d'Excepció és fruit de diverses confluències col·laboratives.
Com exposició, gràcies a l'impuls conjunt entre Homesession i Idensitat, en el marc de Xarxaprod.
Com a procés de treball gràcies al taller dirigit per Ángela Bonadies al juliol de 2015, en el marc del projecte translocacions Experiències temporals, pràctiques artístiques i contextos locals, que va activar Idensitat en col·laboració amb Arts Santa Mònica.
Com a treball expositiu gràcies a la implicació, persistència i col·laboració d'Edgar Dos Santos, José Aristizábal, María Teresa Guzmán, Aymara Arreaza R, David Franklin i Loreto Varela.

Estructures d'excepció forma part del projecte europeu ARTIZEN European Iniciative, cofinançat pel programa Creative Europe de la Unió Europea i la residència en Homesession és fruit de la col·laboració amb Xarxaprod. 

*Foto: Ángela Bonadies*


ESTRUCTURES D'EXCEPCIÓ PRIMERA FASE

TALLER ÁNGELA BONADIES
16–17-18 juliol de 2015 / Arts Santa Mònica.

El projecte parteix del taller amb el mateix nom realitzat per l’artista Ángela Bonadies durant l’estiu de 2015, en el qual es va explorar el port des d’una perspectiva transdisciplinària, prenent com a punt de partida la metodologia de treball que l’artista ha desenvolupat en diversos projectes a Venezuela. L’objectiu era assajar i posar en comú, en el context de Barcelona, estratègies de recerca en pràctiques artístiques que tenen la voluntat d’analitzar i incidir en un context social o territorial concret. A través d’aquest taller, es va treballar en la zona del Port de Barcelona, entesa aquesta com a una estructura d’excepció en el marc urbà, travessada per diverses formes de mobilitat i, a l’hora, part d’un front marítim vinculat a tres barris de la ciutat, en els quals s’han fet visibles, en els últims temps, diverses tensions fa partir de la relació local-visitant. Aquesta primera fase del projecte es va desenvolupar en col·laboració amb l’Arts Santa Mònica durant l’any 2015 i va estar coordinat per l’artista Ángela Bonadies, va comptar amb la participació d’agents actius implicats en els diversos barris colindants a la zona portuària, la participació de diversos experts en planejament urbà i antropologia, i amb la col·laboració de Francesc Magrinyà i Ruta de autor en l'activació del recorregut pel Port.

El taller estava dirigit a artistes, arquitectes, antropòlegs/ues, geògrafs/es urbans, sociòlegs/ues, historiadors/es de l'art, educadors/es socials i estudiants d'aquestes disciplines o d'altres interessades en l'àmbit de treball proposat.

La primera fase es va portar a terme en el marc del projecte TRANSLOCACIONS. Experiències temporals, pràctiques artístiques i contextos locals, un projecte realitzat en Arts Santa Mònica el 2015.

Estructuras de excepcion04Estructuras de excepcion01

 

ESTRUCTURES D’EXCEPCIÓ SEGONA FASE

Durant l’any 2016, i aquest cop en col·laboració amb Homesession, Estructures d’excepció donarà continuïtat als processos iniciats durant l’any anterior i desplegarà diverses accions:

Ruta d'autor a Les Golondrines del Port
Data: 15 de juny de 2016, a partir de les 15h.
Lloc: Homesession c/creu dels molers 15, local Barcelona, 08004

GolondrinasTaller liderat per Ruta de autor en el marc del programa educatiu Polaritats de Homesession, en col·laboració amb el grup d’innovació pedagògica “Art. Professió i docència” de la Universitat de Barcelona. El taller dirigit por Aymara Arreaza R. i Lorena Bou Linhares, proposa pujar a Les Golondrines per traçar un itinerari personal por l'interior del port de Barcelona. Conèixer el port pot fer-se des de diferents amarres. Després d'haver transitat por aquesta zona en diferents itineraris, es proposa ara navegar les seves aigües embarcant-se en Les Golondrines per recórrer la cara interior de l'àrea portuària, les mercaderies, el moll de creuers i el que va anar l'Escullera. Accedir a aquest paisatge constitutiu de Barcelona ens permet recompondre les diferents transformacions de la morfologia del port en relació con la ciutat que recorrem diàriament. El taller es desenvoluparà en tres parts: durant la primera, es reflexionarà sobre com crear itineraris, sobre les inquietuds, com seguir el rastre de la informació, com anar lligant caps i com estar atent a la sorpresa serendípica; durant la segona part, es posarà en comú el resultat de la cerca de materials relacionats amb el port i Les Golondrines, impulsant la creació d’un arxiu sobre aquesta temàtica. Per acabar, s’emprendrà l’acció de caminar de Poble Sec fins les Golondrinas per tal d’experimentar la amb mobilització des de l’allò més físic, fins a la mobilització interior de manera col·lectiva.

Ruta de Autor És un equip format per Aymara Arreaza R. y Lorena Bou que troba en la investigación interdisciplinària el primer impuls per a aproximar-se a les capes que composen l’espai urbà i altres geografies. Creen cartografies diverses en les quals re-signifiquen les històries oblidades i els nexes entre el passat i el present. Per a Ruta de Autor, però, res de tot això té sentit sense l’experiència del trànsit, sense el recorregut a peu, l’escenari en el qual veritablement es reviu la percepció i les troballes pròpies del desplaçament. www.rutadeautor.com

Fotos de l'activitat:

IMG 1094IMG 1103IMG 1107


Residència de recerca i creació de l’artista Ángela Bonadies.
Data: 11 de juny-11 de juliol 2016
Lloc: Homesession c/creu dels molers 15, local Barcelona, 08004

El projecte comprendrà investigació, producció i acció en l’espai públic, relacionada amb el gasòmetre situat a la Barceloneta. L’artista està interessada en desenvolupar un projecte en el Port de Barcelona, centrant-se en l’estructura del gasòmetre (La Barceloneta) com a espai residual que ha s’ha recuperat per a realitzar activitats esportives de manera informal. Si bé està localitzat prop de la zona turística, es manté d’alguna manera protegit i el seu ús és comunitari. Aquest espai permet fer referència al treball que l’artista Allan Sekula va realitzar a Barcelona (Methane for all), en el marc de l’exposició Arxiu Universal del MACBA i així plantejar una narració que es desplaci de l’espai públic (gasòmetre) a l’espai privat (museu-arxiu), fent un paral·lelisme amb la problemàtica del port: la seva privatització ha negat a la comunitat del seu gaudi públic, l’ha restringit, i alhora l’ha convertit en una paradigmàtica estructura d’excepció, en una mena d’estat privat independent dins de la ciutat. Aquesta vinculació permet a l’artista parlar de les paradoxes de la circulació: de la gent, dels espais, de les obres d’art, de la informació...


Presentació pública dels projectes resultat del taller Estructures d’Excepció
Data: del 9 al 30 de juliol de 2016
Lloc: Homesession c/creu dels molers 15, local Barcelona, 08004

Resultats del procés iniciat amb la primera fase del projecte i continuat durant la segona part de 2015. Els i les participants del taller han anat desenvolupant col·lectivament una sèrie de treballs, els quals han centrat les seves cerques en dos espais del front marítim barceloní: el Cinema IMAX 3D i els seus entorns; i la relació entre la Barceloneta i la seva memòria i la Marina del Port Vell.

inauguracio eeinauguracio ee2inauguracio ee3EE EXPO EE EXPO EE EXPO

AMB LA PARTICIPACIÓ DE:
Edgar Dos Santos, José Aristizábal, María Teresa Guzmán, Aymara Arreaza R, David Franklin i Loreto Varela.

Estructures d'Excepció és un projecte artístic vinculat a un procés d'investigació en torn al Port de Barcelona. Un espai mutant que aglutina en extrem els canvis i l'evolució que està patint la ciutat.
Estructures d'Excepció és fruit de diverses confluències col·laboratives. Com exposició, gràcies a l'impuls conjunt entre Homesession i Idensitat, en el marc de Xarxaprod.
Com a procés de treball gràcies al taller dirigit per Ángela Bonadies al juliol de 2015, en el marc del projecte translocacions Experiències temporals, pràctiques artístiques i contextos locals, que va activar Idensitat en col·laboració amb Arts Santa Mònica. Com a treball expositiu gràcies a la implicació, persistència i col·laboració d'Edgar Dos Santos, José Aristizábal, María Teresa Guzmán, Aymara Arreaza R, David Franklin i Loreto Varela.

davidEmpire of rats, David Franklin, 2016
Empire of rats és una publicació que combina text i fotos que, juntament amb tres imatges, ha estat desenvolupada com a part del projecte de recerca Cinema 3D = Port 3D per a Estructures d'Excepció. Prenent el cinema IMAX abandonat al Port Vell com a punt de partida, Empire of rats s'expandeix cap a l'exterior per explorar el fenomen de les ruïnes modernes. El text troba connexions i diferències entre el cinema IMAX i les ruïnes del Japó dels nostres dies, fantasmes de la reconstrucció de Tòquio en les seqüeles de la Segona Guerra Mundial. Modernisme de la postguerra, arquitectura nazi, ciència ficció, i els somnis del capitalisme són tots invocats per examinar la posició que ocupen les ruïnes en les societats modernes. En tornar a Barcelona, ​​sembla que la comercialització del Port Vell i fins i tot el nacionalisme que està escombrant Europa són, de fet, simplement altres tipus de ruïnes, mentre la connexió de la societat amb el seu passat, el seu concepte de si mateixa en el present, i el tipus de futur cap al qual vol avançar, són manipulats i deconstruïts.
El text s'acompanya d'una sèrie de fotos preses al Port Vell explorant el paisatge del port que canvia ràpidament. Aquestes imatges entren en un diàleg amb una segona sèrie de fotos, preses de diverses ruïnes al Japó, incloent una base de la força aèria nord-americana i cases abandonades a les muntanyes al voltant de Tòquio.
Tres imatges, fotos combinades amb dibuix i pintura, representen l'entorn inequívocament absurd del port comercial de Barcelona.


aymaraFuera del Imax, Aymara Arreaza R., 2016
El cinema Imax es va inaugurar el 1995 i es va convertir immediatament en una mena d'illa al port de Barcelona. L'objectiu era dinamitzar l'àrea on s'emplaçava: ostentar modernitat i oferir un nou paisatge d'oci a la ciutat. Gairebé vint anys després, l'any 2014, el recinte es va tancar, encara que la seva presència segueix sent notable i les seves projeccions hagin mutat: obsolescències i reflexos. Els fotomuntatges són, d'una banda, el resultat de la identificació d'aquest contenidor cinematogràfic com una estructura excepcional situada al port i, de l'altra, la creació d'un arxiu sobre l'Imax i el seu entorn. Les imatges mostren capes de les transformacions que ha viscut la zona on està emplaçat l'edifici, alhora que assenyalen l'existència d'un cinema inactiu reconvertit
en pantalla activa de l'fora.

loretoImax 4D, Loreto Varela, 2016
Inaugurat el 1995, tancat el 2014. Icona de la Barcelona postolímpica.
Una "avaria" i la falta de recanvis per reparar-la. El sistema analògic, ha quedat OBSOLET i la multinacional Imax Corporation, treballa ara amb format digital i no ofereix alternatives compatibles amb les característiques d'aquest edifici. El Imax s'ha transformat en una estructura d'excepció dins el port nou, una altra excepció. La postal d'un moment polític i de canvi a la ciutat amb molta polèmica: el deteriorament en un mínim de temps, l'efímer de l'ús i alhora, la permanència de l'estructura. Una volumetria on l'entorn no importa. A la fi, els processos de la dinàmica urbana són opacs o estan velats per sobreexposició, d'accés restringit, com el cinema.
Existeix una altra narrativa possible? La mirada des del llenguatge arquitectònic, des del projecte, el programa, l'edifici i la seva relació amb l'entorn. El recorregut d'un perímetre.
Envoltar el volum impenetrable centrant l'atenció en la trobada entre el pla del sòl i el de la façana, el sòcol, on espai públic i privat es toquen. Redibuixar la planta, imaginar l'interior. Una altra lectura del límit, enfocament de l'objecte i desenfocament de l'entorn o l'exposició i sobreexposició, que porta endavant una imatge i múltiples capes d'informació queden enrere, gairebé vetllades. La llum mediterrània tan intensa ... cartells descolorits per la sobreexposició al sol, revelen el pas del temps, no per l'ús, sinó per desús. El pas del temps ... pausa, respiració, pols, ritme.
El registre de la imatge com a eina d'observació, deixa constància del que és evident i ens pot portar a l'invisible. Seguint la indicació en un plànol "VOSTÈ ESTÀ AQUÍ" que ens situa en l'espai ... la lectura bidimensional que ens porta a situar-nos.


por vell fotosPort Vell Accés restringit, Edgar Dos Santos, José Aristizábal i María Teresa Guzmán, 2016
En 1753 s'inicia la construcció del barri residencial la Barceloneta per compensar la demolició del barri de Ribera. A finals del segle XIX, es van situar les indústries metal·lúrgiques de "La Maquinista Terrestre i Marítima", els veïns del barri van ser la mà d'obra qualificada que va permetre el desenvolupament industrial de la ciutat i la construcció de grans estructures com el Born i mercats municipals com la Boqueria i Sant Antoni. Es va assentar també el "Nuevo Vulcano" que fos el taller naval de la "Companyia Catalana".
El Programa Olímpic de 1992, incloïa la transformació del Port i la requalificació de la Barceloneta. Contemplava la idea d ' "obrir la ciutat al mar", reordenant el front del litoral per aprofitar les platges i desposseir el Port Vell dels tinglados, per cedir-li aquest espai a la ciutadania que segueix amb preocupació les transformacions del port. Una nova plataforma es va construir allunyant la línia de la costa, les famílies que vivien al port van ser obligades a desplaçar-se a altres costes o a desballestar les seves embarcacions, novament una tanca infranquejable impedeix l'accés al mar per acollir la Marina de Luxe del Port Vell.
El que fa menys de 20 anys era un espai ciutadà avui és un parqueadero de iots de luxe amb vigilància privada. L'espai que ahir estava ple de vida i de comunitat avui està buit de ciutadania i ple de turistes de pas, els pocs pescadors que van resistir es mantenen al Moll de Pescadors, únic vestigi de la memòria marítima i portuària que avui existeix a la Barceloneta.

 

Col·laboradors:
Homesession, Arts Santa Mònica, HANGAR, Europa Creativa / ARTIZEN, PhotoEspaña, Ambaixada Espanyola a Veneçuela,  Universitats de Belles Arts de Barcelona, AVV de l’Òstia.

logos estructures excepcio