Dues-centes propostes aterren a Sondika en una primera convocatòria d'ID+consonni.
Introducció
A finals de 2008, la productora d'art consonni (Bilbao) i el projecte artístic Idensitat (Catalunya) van engegar la convocatòria ID+consonni, col·laboració que ampliava territoris a Idensitat i propiciava a consonni una altra fórmula de treball amb artistes.
- IDENSITAT (www.idensitat.net) és un projecte artístic que investiga formes d'incidir en l'espai públic a través de propostes creatives en relació al lloc i al territori des d'una dimensió física i social. Idensitat es va iniciar en el petit municipi català de Calaf l’any 1999 com un projecte que desenvolupava intervencions en l'espai públic de creadors procedents de diferents disciplines. Idensitat ha evolucionat creant una xarxa de col·laboracions entre diferents llocs (Calaf, Manresa, Mataró, El Priorat, Barcelona) i buscant metodologies per a la interacció entre projectes de creació artística i diferents disciplines de caràcter social, cultural i polític.
- consonni (www.consonni.org) és una productora d'art contemporani, localitzada a Bilbao, que des de 1997 convida artistes a desenvolupar projectes que no tinguin com a resultat un objecte d'art presentat en un espai expositiu, i que tinguin una intenció reflexiva i experimental. Matthieu Laurette, Hinrich Sachs, Andrea Fraser, Sergio Prego, Ibon Aranberri, Itziar Okariz, Saioa Olmo, Iratxe Jaio & Klaas van Gorkum i d’altres han desenvolupat treballs al costat de consonni, prenent en préstec les pròpies eines de la contemporaneïtat, realitzant projectes d'art amb formats tan variats com un concurs de televisió, una subhasta de tipografies basques, unes visites guiades a un parc d'atraccions abandonat o una marxa zombi per a subvertir, criticar o simplement analitzar la societat en la qual s'inscriu el projecte.
Mitjançant aquesta cooperació entre ambdues organitzacions, i juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sondika, es va obrir ID+consonni, una convocatòria pública internacional que va tancar el passat 13 de febrer, amb la intenció de trobar un projecte d'art per a intervenir en el municipi. En la convocatòria es demanava incidir en l'interès marcat per l'ajuntament per a treballar en la suposada pèrdua de la identitat de Sondika com a conseqüència de l'arribada de l'aeroport de Bilbao que actualment, no obstant això, està en funcionament en el municipi veí de Loiu.
Participació
En total s'han rebut 203 propostes que provenen d'un gran nombre de països:
Alemanya, Argentina, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Brasil, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Croàcia, Xile, Xina, Cuba, Equador, Eslovènia, Espanya, EUA, Finlàndia, França, Holanda, Israel, Itàlia, Jordània, Macedònia, Mèxic, Polònia, Portugal, Puerto Rico, República Txeca, Regne Unit, Romania, Corea del Sud, Suècia, Suïssa, Turquia, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela
La interdisciplinarietat no només es fa palesa per la diversitat de propostes, centrades en diferent temes (la identitat, l'urbà, el simbòlic, el social, l'històric, el públic, l'aeri, el sonor, el quotidià) i amb objectius i eines molt distintes (la participació ciutadana, la intervenció urbana, la investigació acadèmica, la identificació amb una ficció, la reconstrucció de símbols i identitats, la metàfora com a fórmula d'acció, l'experimentació artística, l'artivisme), sinó que també està present en la formació i pràctica professional dels participants (belles arts, arquitectura, enginyeria, sociologia, filosofia, lingüística, esport, gestió cultural, museologia, disseny, creativitat, dramatúrgia, etc.). Fet que possibilita una riquesa tant en la reflexió com en la posada en pràctica de les propostes que vénen abordades des de la combinació i co-implicació de diferents disciplines i sectors (cinema, escultura, pintura, teatre, música, dansa, performance, arquitectura efímera, urbanisme, fotografia, esport etc.).
Però a més de la diversitat, al mateix temps cal remarcar la similitud. Són moltes les propostes que provenint de països i disciplines distintes desenvolupen fórmules d'acció i pensament molt pròximes. Algunes tendències que val la pena destacar serien els treballs col.laboratius, l'art sonor com metàfora de la memòria i/o investigació de l'espai públic i la seva identitat intangible, les iniciatives per a projectar públicament enregistraments audiovisuals previs, les que es presenten més com una dinàmica per a desenvolupar un treball participatiu que com una proposta blindada, i gairebé totes tenen en comú l'interès per desenvolupar una investigació que permeti conèixer el lloc d'intervenció, com a primera fase de treball.
Jurat
Un jurat professional i interdisciplinar compost per l'artista Ibon Aranberri, l'arquitecta Zaida Muxi, l'artista i director d’Idensitat Ramón Parramón així com la sociòloga i directora de consonni María Mur Dean,va estar deliberant en profunditat. La decisió va ser molt difícil de prendre degut a la gran resposta de la convocatòria i a la qualitat i varietat de les propostes. A més, la resolució havia de respondre a diverses variables: expressar tendències actuals de producció artística, desenvolupar fórmules de participació real entre la ciutadania, incidir en la temàtica suggerida i generar una reflexió i debat sobre les pràctiques artístiques en l'espai públic.
L'Ajuntament de Sondika ha recolzat la decisió del jurat. Es proposa un projecte guanyador per a ser produït durant aquest any 2009 i cinc esments especials que dibuixen un mapa de possibilitats d'intervenció en l'espai públic de Sondika des de diverses claus i eines. Aquestes cinc propostes no es produiran, però es faran públiques a través de les webs de consonni i Idensitat, aíxí com mitjançant posteriors dispositius de comunicació i futures publicacions, previ acord amb els artistes.
Proposta Seleccionada
“Jueves Milagro” de Xelo Bosch i Cyrille Larpenteur
Esments especials
“De Sondika” d'Iñaki Martínez de Albeniz Ezpeleta, Diego Carbajo Padilla y Nader Koochaki Etxeberria
“Open Office For the Public Imagination” d' Adnan Yildiz en colaboració amb Can Altay i Nomad
“Soundika- a site specific audio tour of Sondika” de DinahBird i Jean Philippe Renoult
“Cabañas de la memoria” d' Eva Garrido i Yera Moreno
“Recipe Benches” de Z+E+M Public Art Collective
La proposta “Dijous Miracle”, tot i tenir un enfocament i metodologia de treball molt concrets, a través de tallers amb diferents grups socials, és al mateix temps prou flexible com per a anar modulant-se a partir de les experiències quotidianes i aspiracions comunes de la ciutadania, així com de les seves diverses relacions amb el no-aeroport. La reflexió sobre les possibilitats i limitacions de l'art (dels miracles de l'art) en la intervenció pública és també part de la proposta, cosa que la converteix en un projecte amb capacitat d’autocrítica i conscient de si mateixa. “De Sondika” desenvolupa una reflexió transdisciplinar i indisciplinada sobre l'avió com a fetitxe i el vol com a relat, sent una de les propostes que més qüestiona la temàtica de la convocatòria.”Open Office For the Public Imagination” planteja les intervencions i performances de diversos artistes que interaccionarien amb un Sondika en un desenvolupament col·lectiu de la imaginació, utilitzant la pròpia especificitat de l'art. “Soundika” representa una de les grans tendències en la convocatòria on allò sonor ha tingut gran protagonisme, suggerint un recorregut on les històries queden suspeses, compartides. “Cabanyes de la memòria” incideix en la relació que té la memòria col·lectiva amb l'espai urbà. I “Recipe Benches” proposa una desenvolupada metodologia de treball grupal sobre la base d'una peculiaritat identitaria de Sondika que és la seva gastronomia.
Proposta seleccionada
“Dijous Miracle”
de Xelo Bosch i Cyrille Larpenteur
Partint de la pel·lícula “Els dijous, miracle”de Luis G. Berlanga, la proposta "Dijous miracle", es presenta com una metàfora que intenta rescatar l'accepció més extraordinària i meravellosa de la paraula miracle per a quedar-se amb la seva part creativa, però alliberada completament de les connotacions catòliques del terme. Es planteja una metàfora de l'artista, de l'obra i del que s'espera d'ell. Una ironia que aconsegueixi fer visibles, o menys invisibles, algunes de les il·lusions comunes dels habitants de Sondika. Les idees per a realitzar els miracles sorgiran a través de la realització d'un “Taller de miracles”. La particularitat d'aquest taller és la de combinar la utilització dels recursos de l'art amb els mètodes bàsics de la participació ciutadana. És així, creant dinàmiques d'intercanvi de sabers i competències, com el col·lectiu cobra tota la seva dimensió. Per a la seva realització es partirà de la percepció que tenen els habitants de Sondika respecte del seu entorn urbà, i de la relació de la localitat amb el “no-aeroport”, la continua presència d'aquest, el soroll, les repercussions de la seva col·locació primer i la seva retirada desprès,... Finalment, Sondika i la seva relació amb la pròxima ciutat de Bilbao. Jugant al “joc de l'art”, s'aplicarà la creativitat col·lectiva a l' “art del miracle”, resulti aquest creïble o absolutament increïble. Potser alguns aspectes de la quotidianitat de Sondika puguin ser distorsionats fins al punt de materialitzar el miracle, d'atreure l'atenció de qui ha perdut la fe en les seves pròpies possibilitats de transformar la realitat.
Xelo BOSCH
Des de la fundació del col·lectiu "La Fiambrera" el treball de Xelo Bosch ha continuat en la línia de recerca i investigació de formes d'expressió inserides en la realitat. Una mena d'art "il.legítim" que es practica intervenint a l'espai públic amb accions participatives on l'individu, a través d'un treball en comú, esdevé un "subjecte de saber”. Desfilada de models de treballadors en precari “Prêt-à-Précaire” (Paris), taller “Pinta retalla i acoloreix la teva ciutat" (centre històric de Sevilla), intervenció urbana “Monument en vaga” (Alfafar), “Seguim aquí” en col·laboració amb el poblat gitano de «La trobada» (Burgos)...
Cyrille LARPENTEUR, en l'actualitat membre fundador de la UNILCO France (Universitat Lliure per la Construcció Col·lectiva), (Cyrille LARPENTEUR) desenvolupa un treball de formació i direcció de projectes, així com d'investigació amb escrits com "Art et activisme, une perspective féministe" (Màster, Paris 8, 2006), "Auto-representació" en el Catalogue de la XVème Biennale de Paris.
Esments especials
De Sondika
d’Iñaki Martínez de Albeniz Ezpeleta, Diego Carbajo Padilla i Nader Koochaki Etxeberria
Aquest projecte proposa un encreuament entre dues disciplines, sociologia i art, com una nova forma d'enfrontar-se a la realitat que tracta de superar les limitacions que té cadascuna. Així, es presenta la proposta com a transdisciplinar i al mateix temps indisciplinada per tal de crear fricció entre la sociologia i l'art i alhora actuar conjuntament en la realitat que analitzen. La voluntat és la d’ explorar dues dimensions dels processos socials contemporanis com són la deslocalització (joc d'identificació i des-identificació de Sondika amb l'aeroport de Bilbao) i l'experiència del vol (la deconstrucció conceptual de l'artefacte aeri en tant que caixa negra). Fent ús de la metàfora de les matrioskas russes, en la mesura que anem obrint les caixes fem explícits els relats latents que content: el relat de l'observador o passatger, el relat del pilot, i una veritable caixa negra -que es mantindria tancada fins a nou avís-, el projecte proposa una profunda reflexió que es convertiria en intervenció amb un arxiu popular constituit per fotografies dels viatges amb avió de la gent de Sondika i una retransmissió d'un vol a la plaça del municipi..
OOPM / Open Office for Public Imagination
d'Adnan Yildiz amb Can Altay i Nomad
El projecte "Open Office For Public Imagination" (Oficina oberta per a la imaginació pública) es presenta es presenta com un espai temporalment accessible als habitants de Sondika. Es compon d'una instal·lació en un espai públic i d'un procés obert (a manera de programa) que conté les formes contemporànies de comunicació i d'intercanvi. El seu principal interès se centra a analitzar en què consisteix ser avui ciutadà/na i ser públic compartint els mateixos hàbitats naturals/culturals. Paral.lelament a la col·laboració trans-disciplinària entre diferents professionals que estan interessats en la transformació de la imaginació pública, l'objectiu del projecte és explorar les relacions entre la política quotidiana i l'esdevenir de el espai públic.
El que proposa és reconsiderar la nostra “tasca” creativa en el context de l'espai públic i conceptualitzar la fisicitat del temps dintre d'un espai donat ( en tant que espai-temps) posant en qüestió el dret d’“accés”.
"Open Office For Public Imagination" proporciona un lloc de treball temporal per als habitants de la zona i obre un espai per a la seva imaginació i participació. A l'estar compost d'escriptoris, taules i estructures que permeten a la gent treballar en col·laboració, comptant amb connexió a Internet les 24 hores, proposa debats i produccions artístiques així com performances públiques. Sondika pot semblar un lloc petit amb els seus 5000 habitants però el projecte "Open Office For the Public Imagination" pretén desxifrar com aquest petit municipi es connecta al món, reconsiderant al mateix temps el global i el local, l'espai i el temps, la ciutat i el públic en els nostres dies.
L'Office Clock coordina a l'equip, assigna el temps i l'energia i crea els valors de debat i producció. L'Office Clock: Adnan Yıldız, escriptor, curator i editor amb base a Berlín/Estanbul. Global Crises Management connecta el context local amb l'agenda global per a regular la forma de l'espai i el temps d'acord amb les maneres contemporànies d'interacció, intercanvi i valor. Global Crises Management: Can Altay, artista amb base a Estanbul. El Laboratori per a la Imaginació proporciona una experiència física a través de la transformació del procés col·lectiu en una intervenció pública, acció performativa o una resposta pro-activa. Laboratori d'Imaginació: Nomad, artista amb base a Berlín.
Soundika - a site specific audio tour of Sondika
de DinahBird & Jean-Philippe Renoult
El paisatge conté històries personals, múltiples fragments d'informació que construeïxen el nostre sentit bàsic del jo. El paisatge també es compon de punts de referència, un lloc, un espai, un objecte, un edifici, un bar, un carrer, un esdeveniment gravat en la ment dels habitants que caracteritzen la identitat d'un lloc determinat.
Soundika proposa reexaminar com perceben la seva ciutat els seus habitants demanant-los que citin un punt de referència local, ja sigui un lloc, un moment en el temps, una vista des d'una finestra, un banc en una plaça que tingui un significat especial per a cadascú.
Aquestes reflexions constituirien la base d'un recorregut àudio d'un lloc específic que reconstruiría el paisatge a través dels pensaments, sons i records de la gent que viu allí. Utilitzant dispositius mòbils dotats de tecnologia GPS, els oïdors segueixen una ruta predeterminada per la ciutat. A mesura que s'acosten a un punt GPS concret, un arxiu d’àudio s'engega automàticament. A través d'uns auriculars tancats, l'oïdor rep un altre fragment de la història, comparteix un moment de temps que ha quedat suspès o és convidat a fer una passejada per un carreró oblidat. D'un collage d'històries, observacions i impressions entrellaçades amb música i enregistraments de camp va sorgint una íntima topografia sonora de Sondika que permetria descobrir el present i el passat de la zona, amb els seus problemes i possibilitats.
DinahBird i Jean-Philippe Renoult són “sound artists” amb base a París. Treballen junts i de manera independent creant intricades obres per a ràdio, instal·lacions i publicacions en CD. Entre els seus encàrrecs més recents s'inclou When Silence Sings (un soundscape compost per a BBCR3's), Between the Ears i Natures Constuites ( una col·laboració àudio/vídeo que documenta la transformació urbana en el nord de París).
Cabañas de la memoria, Sondika
d'Eva Garrido i Yera Moreno
A través d'aquest projecte es vol reflexionar sobre els processos de construcció i articulació de la memòria col·lectiva, incidint en la relació que té aquesta memòria amb els espais urbans en els quals vivim (en aquest cas amb el municipi de Sondika). L’objectiu d’aquest projecte vol, mitjançant el procés de juxtaposició de diferents memòries individuals, analitzar l'articulació d'una memòria col·lectiva no homogènia ni hegemònica, en la qual participin aquells sectors socials que habitualment no tenen veu en els processos d'institucionalització de les memòries col·lectives.
El projecte consta de diferents fases, cadascuna d'elles està representada per una cabanya (“cabanya de la memòria”, “cabanya del diàleg” i “laboratori de producció”), lloc de reunió i espai simbòlic de cadascuna de cada fase. Amb l'objectiu de construir unes “memòries perifèriques” es treballaria de forma col·lectiva duent als espais públics del municipi les veus i històries individuals dels habitants de Sondika per mitjà d'instal·lacions sonores.
Recipe Benches
Instigating Delicious Connections in Sondika
De Z+E+M Public Art Collective
Aquest projecte presentat per Markuz Wernli Saito, Eva Petric i Zoran Poposki està basat en les necessitats essencials humanes de mejar i relacionar-se. Dintre de les estructures particulars de situació i comunicació de Sondika, el projecte reconeix el gran potencial artístic de les antigues i noves receptes culinàries tornant a connectar el familiar amb el cas estrany i el privat amb el públic. Aquesta instigació a la col·laboració i l’experimentació amb la cultura del menjar de Sondika no busca l'esdeveniment espectacular sinó que més aviat tracta de dotar de passió la rutina quotidiana i les trobades. L'experimentació amb les “narratives de la cuina” es converteix en la metàfora del donar i el rebre, així com de l'acció conjunta. Això s'aconsegueix a través de subtils canvis en la percepció que voregen la ritualización del significat. La delicada intervenció dintre d'estructures de comunicació vives de l'àmbit interpersonal i els seus canvis impalpables a través de la construcció i la sorpresa desencadenen una nova sensació de saborosa identitat i una deliciosa vinculació amb tots els participants de l'esdeveniment.
