Skip to main content

SIT IN

WHAT IF: PROJECT LTD

What If desenvolupa propostes en entorns urbans i les posa a prova per mitjà d’intervencions temporals a petita escala.

Els seus projectes prenen com a ubicació localitats específiques i s’activen mitjançant la participació del públic,explorant les possibilitats d’ocupar els espais buits mitjançant tàctiques i l’aprofitament de recursos locals. La finalitat és que els projectes puguin beneficiar directament al barri i la ciutat en el seu conjunt, amb el desenvolupament de processos urbans sostenibles i projectats a llarg termini.

SIT IN es va realitzar a Liverpool al llarg del mes d’agost de 2005. Concretament a Toxteth on, enfront de les problemàtiques socials i la transformació que pateix actualment, es va proposar una estratègia participativa que perseguia la reconversió dels seus espais buits. D’aquesta manera, l’equip es fixa en parcel·les de terreny que han esdevingut inaccessibles o inutilitzades, per estudiar la manera de recuperar-les i esdevenir útils per a l’expressió de la comunitat local.

www.what-if.info

1.60 INSURGENT SPACE

Stefano Romano

1.60 Insurgent Spaces és un programa d’intervencions artístiques a la ciutat de Tirana, que es va desenvolupar entre gener de 2005 i setembre de 2006, amb la participació de més de 60 artistes i comissaris.

1.60insurgent Spaces emergeix amb la idea de l’art com a espai per a la creació i difusió de pràctiques col·laboratives, en constant interacció amb l’espai social des d’on aquestes es produeixen. L'espai insurgent es mou dins la ciutat. Interroga i s'interroga, així com es presenta com una alternativa a les institucions, com una investigació/intervenció que es consumeix al mateix temps que s’esvaeix, generant d’altres investigacions/intervencions, d’altres espais insurgents.Es tracta de traçar un espai temporal de ciutadania.

Stefano Romano va desenvolupar un taller a Can Xalant el mes de maig de 2008, CROSSING THE SYSTEM proposava adaptar aquesta metodologia d’exploració i intervenció als espais insurgents de la ciutat de Mataró.

www.1-60insurgentspace.org

DISAPPEARED IN AMERICA

Naheem Mohaiemen, Visible Collective

«Desapareguts a Amèrica» és un projecte que agrupa un seguit d’intervencions en espais artístics, desenvolupades a Estats Units entre els anys 2004 i 2007. Per mitjà d’una investigació a l’entorn del tracte que reben els immigrants, la seva eliminació de l’esfera pública i la desaparició, el projecte posa de relleu la manera amb què es defineix la identitat i els conceptes de lleialtat i de pànic amb posteritat a l’11 de setembre de 2001. A l’exposició es presenten dos treballs que formen part del projecte: But Really Are We One? (Som en realitat un d’ells?) consisteix en una impressió dels noms de 400 desapareguts després de l’11 de setembre. L’última persona de la llista, Jesal Kapadia, va contactar amb Visible Collective manifestant que hi havia un error en el seu cas, ja que ell no havia estat detingut. Això va propiciar un intercanvi de correus electrònics que va generar una nova peça, titulada Take Me Off Your Database (Elimineu-me de la base de dades), i que consisteix en fragments del treball Nahum Wahaard i un diàleg establert entre Visible Collective i Jesal Kapadia, posteriorment publicat al periòdic Rethinking Marxism. El segon projecte que es presenta consisteix en la projecció d’una sèrie de 41 imatges del projecte When An Interpreter Could Not Be Found (Quan no es troba un intèrpret), realitzada l’any 2006.

www.disappearedinamerica.org

HOTEL YEOVILLE

Terry Kurgan

«Hotel Yeoville» és un projecte amb desenvolupament a llarg termini que, iniciat l'any 2007, pren com a localització un suburbi abandonat de la banda oriental de Johannesburg. El projecte tracta sobre la migració i la reconfiguració que afecta actualment aquesta enorme ciutat africana. L'interès del projecte radica en analitzar com l'àrea de Yeoville s'ha convertit recentment en un lloc d’immigració africana, de caçadors de fortuna, d'exiliats i refugiats. Actualment es tracta d'un lloc de passavolants, de nouvinguts que conviuen amb els antics residents, per esdevenir, així, un espai de deslocalització, inseguretat, incertesa, delicte i de transgressió de límits. Al mateix temps, pels antics residents, Yeoville és un espai de nostàlgia, el record d'una ciutat que ja no existeix. A partir d'un procés de participació i la utilització de diferents mitjans de comunicació, el propòsit del projecte és fer visibles les diferents experiències que conviuen a Yeoville i que esdevenen un exemple viu de com la ciutat de Johannesburg construeix actualment la seva nova identitat.

BOUNDARIES PRIORAT

Dara McGrath

Projecte fotogràfic que parteix de la documentació realitzada per Dara McGrath entre els anys 1999 i 2002 al llarg dels diferents països que en aquell moment formaven part de la Unió Europea. Aquestes fotografies representen els espais fronterers i els diferents límits nacionals, tal com van ser constituïts el 1994 segons l facord de Schengen, i evoquen al mateix temps la idea de territori i de lloc.

 

El projecte va ser presentat inicialment a Cork City (Irlanda) amb la distribució de les imatges en diferents punts estratègics de la ciutat: mitjançant la utilització de plafons publicitaris, amb les imatges es senyalitzava els punts d funió i de segregació entre les diferents zones. En el marc d fIDENSITAT s fha generat una nova lectura del projecte: la col·laboració del Priorat Centre d fArt ha permès que les imatges s fhagin repartit, en aquest cas, entre diferents punts fronterers que delimiten les denominacions d forigen vitivinícoles de la DOQ Priorat i la DO Montsant. Aquesta frontera intercomarcal és fruit d faspectes històrics, polítics i, més recentment, també econòmics. Per mitjà de la relocalització que es procura amb les presentacions del projecte, Boundaries constitueix una reflexió sobre la construcció de la identitat local en relació amb una esfera geogràfica més àmplia.

www.daramcgrath.com

HISTORIES I LLOCS

Sans Façon - Tristan Surtees, Charles Blanc

«Històries i Llocs» és una exploració a l’entorn dels imaginaris particulars que tenen lloc en un moment determinat a la comarca del Priorat. Els records i la memòria personal contribueixen a la construcció d’una comunitat i a la relació que aquesta manté amb un lloc determinat.

 

D’aquesta manera, en el projecte s’incentiva la recopilació d’històries per transmetres mitjançant la distribució de la indústria que és l’actual motor de la transformació de la zona: la producció vitivinícola. Amb el projecte s’ha desenvolupat un seguit d’entrevistes i presentacions a col·lectius de la zona, així com s’han impulsat dinàmiques de col·laboració amb les escoles i altres organitzacions per a la recopilació d’un ampli conjunt d fhistòries personals, vinculades amb la geografia del Priorat. Al mateix temps, s’ha establert contacte amb els cellers de la regió, amb la proposta d’integrar els textos que resulten d’aquest projecte a les etiquetes de les ampolles de vi i, així, poder-se difondre i compartir arreu. El projecte vol ser l’expressió d’un paisatge social que es distribueix a tot el món i que, alhora, roman connectat amb un moment i un lloc puntual.

 

www.sansfacon.co.uk

PETANQUE ELECTRONIQUE

Roc Pares, Kenneth Russo

«Pétanque Électronique» és el prototip d’un joc que s'inspira en la petanca i la reinterpreta. Planteja la possibilitat de realitzar partides a distància a través de la tecnologia de la xarxa. El joc posa en relació la presència real i la interacció virtual mitjançant la combinació entre la robòtica i Internet.

 

El projecte parteix de la possibilitat de desdibuixar la relació local / visitant a través de la barreja entre el factor de la distància física i la presència virtual, ja que permeten jugar des de diferents àmbits locals. Cada equip pot participar des de la seva ciutat. Un artefacte interpreta la posició de les fitxes llançades per cada un dels membres de l'equip i les col·loca al tauler contrincant, cosa que permet que el joc avanci amb una competitivitat diluïda, la fascinació per la màgia tecnològica i la manca de destresa de l'artefacte robòtic, que es converteix en el mitjancer de la partida.

El projecte té una vocació d'incidir en les qualitats socialitzadores que aporta el joc i fa una picada d'ull irònica tant a la relació competitiva que s'estableix en relació amb ell, com a la pròpia tecnologia. Encara que es basa en un alt nivell d'investigació tecnològica, té una formalització entre el disseny de producte tecnològic i l'autoconstrucció. El joc existeix quan dos grups de la mateixa localitat o diferents localitats es posa d'acord per activar-lo, per la qual cosa precisa d'un nivell de mediació i organització per realitzar la partida.

L'objectiu del projecte és poder circular per diferents llocs per promoure encontres a l'espai físic mitjançant partides virtuals. Es preveu que en un futur el dispositiu pugui quedar a la disposició de les associacions i grups del territori que estiguin interessats en acollir-lo en el seu espai.

PROPERA.

Katalin Soos, Monika Balint

Projecte de treball en vídeo realitzat amb un grup de joves de Mataró, estudiants de l’IES Pla d’en Boet. La primera fase va consistir en la realització d’una història de ficció, d’un capítol de telenovel·la que va ser definit segons els interessos dels nois i les noies. La segona fase va consistir en el desenvolupament d’un projecte a l’entorn de la identitat i com cada un dels participants la definia en relació amb futures professions.

Amb Propera s’ha plantejat un projecte de col·laboració a mig termini entre Katalin Soós, Monika Bálint i un grup d’adolescents de Mataró. Per mitjà d’un càsting que va tenir lloc a Can Xalant, es va convidar un seguit de joves a participar en la realització d’una telenovel·la, la qual es va escriure en relació a diferents emplaçaments de Mataró. Amb la segona part del procés es va procurar indagar a l’entorn d’algunes problemàtiques d’aquest context i que afecten els joves. D’aquesta manera, s’ha realitzat un segon treball que connecta la seva imaginació i perspectives de futur amb diferents realitats del món laboral a la ciutat. Els participants en el projecte han estat: Adonis Gómez, Ainoa Casanovas, Cristina Prats, Daniel Fernandez, Demba Darbo, Estheisis Sanchez, Mária López, Quim Arias, Rosa Maria Torrent, Sandra Varona, Sara Pérez.

FITXER + FEMZINE MANRESA

Pripuplikarrak.

Amb el propòsit inicial de generar un seguit de presentacions sobre els treballs anteriors del col·lectiu, «Fitxer + Femzine Manresa» sorgeix com un projecte d’investigació a partir de contactar amb alguns col·lectius i persones que treballen al voltant de qüestions feministes i de gènere a Manresa.

 

Mitjançant aquest procés de comunicació es va desenvolupar un joc creuat de 10 preguntes i 35 respostes que es recullen en la publicació Femzine Manresa. El Fitxer és un espai de documentació que agrupa textos i fulletons aportats per les persones i col·lectius que han col·laborat en el projecte. La intenció del projecte és mostrar les realitats dinàmiques i fragmentàries que sobre les qüestions de gènere romanen vives i actives a la ciutat. Aquest projecte s’ha realitzat amb la col·laboració de Rosa Rius, Laia Ramos, Gal·la García, Mireia Marín, Ariadna Cucurella, Anari, Gènere i Gèneres, Columna Clitorirana, Migjorn, Grup d’Homes Contra el Patriarcat, PIAD. El bloc del projecte [www.idensitat.org/pripublikarrak/blog.html] recull un extracte de les entrevistes que s’han realitzat a alguns dels col·laboradors.

 Pripublikarrak és un grup creat el maig de 2005 a Bilbao i compost per Aiora Kintana Goiriena , Olaia Miranda Berasategi , Saioa Olmo Alonso , María Mur Dean , i Oihane Ruiz Menéndez ; tres artistes, una sociòloga i una arquitecta . Realitzen propostes artístiques que  cerquen reflexions entorn de diverses qüestions de gènere i identitat, extrapolant aquesta reflexió a la societat amb formats participatius que generen interacció amb diversos agents socials. 

 

 

 

 

E-IDENSITAT. LABORATORI DE MITJANS

Daniel Garcia Andujar

Projecte convidat a formar part d’IDENSITAT 07 des del vessant de l'acció educativa. Es realitzaren diversos tallers oberts a Manresa i a Mataró, amb l’objectiu de generar una plataforma pel diàleg i l’experimentació a l’entorn dels nous mitjans de comunicació per Internet.

 

 

Sota el títol de Blocs per a Projectes es va desenvolupar un seguit de tallers a l’entorn d’eines digitals per a la comunicació de projectes que existeixen a nivell territorial. D’aquesta manera, es va convidar a participar-hi col·lectius i persones que podien aportar un projecte a nivell de continguts, per debatre a l’entorn de les tecnologies i els processos de comunicació. Una primera part del taller es va dedicar al coneixement i a la utilització d’eines digitals i mitjans audiovisuals generats a partir de programari de software lliure, mentre que la segona part es va destinar al treball amb continguts. En el taller de Manresa hi va participar un grup convidat, a través de l'acord de col·laboració en el marc del programa Leonardo entre l'Ajuntament de Manresa i Zukunftsbau GmbH de Berlín. Aquest centre va aportar-hi el projecte City at a Glance – Signs of the City.

 

City at a Glance – Signs of the City.

Projecte vinculat a un programa que s’impulsa des de Berlín, que possibilita que persones joves assoleixin competències bàsiques sobre qüestions vinculades a la imatge i l’art, alhora que els ofereix orientació laboral. Zukunftsbau GmbH i el Berlin Job Centres van establir un conveni amb l’Ajuntament de Manresa per al desenvolupament d’aquest projecte en el marc d ‘IDENSITAT. Això va permetre que set joves viatgessin a Manresa el mes de maig de 2007 per tal de fer un estudi fotogràfic de l’espai urbà per un període de tres setmanes, el qual es va posar en relació amb el projecte E-IDENSITAT. Laboratori dels mitjans. Això va permetre un treball d’experimentació a l’entorn de tecnologies digitals, així com el contacte amb persones coneixedores del context local. A través del gran nombre de fotografies que els joves han realitzat de Berlín i de Manresa, s’evidencien les diferències i les semblances entre ambdues ciutats, en un exercici que se suma al creuament de mirades que proposa l’eix temàtic d ‘IDENSITAT07, Local | Visitant.

Vincles als projectes realitzats: 

http://berlin-manresa.blogspot.com/

http://elliinmanresa.blogspot.com/

http://berlin-barcelona.blogspot.com/

http://milkmeetscoffee.blogspot.com/

RESSONANCIA MANRESA

Sinapsis (Cristian Añó, Lidia Dalmau )

«Ressonància Manresa» proposa un acostament a la ciutat i el seu teixit social a partir de l’anàlisi del sistema sanitari, entès des d’una perspectiva expandida. El centre d’interès és la xarxa de relacions que es genera entre equipaments, serveis sanitaris, professionals de la salut i les diferents percepcions que els ciutadans en tenen.

 

 

El projecte s’ha desenvolupat mitjançant entrevistes, visites i dinàmiques de treball amb professionals i usuaris dels diferents equipaments, així com els responsables de diferents organitzacions. La recerca s’ha fonamentat en escoltar altres punts de vista, amb l’objectiu de provocar un conjunt de mirades alternatives sobre la realitat, que indaguen en la vessant més humana del sistema social i sanitari. El resultat formal és una audioguia que es distribueix en format de CD en diferents llocs de la ciutat, amb la qual es posa en relació les vivències i opinions de les vuitanta persones que han participat en el projecte amb diferents espais urbans. S’articulen d’aquesta manera diferents itineraris per la ciutat.

 

DE LA CALLE F.C.

Fernanda Arandia, Katleen Arthen, Pedro DIas, Verónica Mansilla, David Sandoval, Joana Sarmento, Rosanna Vitiello

«Delcarrer F.C.» planteja una investigació col·lectiva en relació amb la pràctica informal de l'esport a Manresa. El procés va contemplar el treball amb associacions locals, l'articulació d'una plataforma d'investigació comunitària i la realització de tallers amb joves, amb la finalitat de dissenyar i desenvolupar una acció a les places del nucli antic.

 

Les activitats proposades van permetre a un grup de nens i joves introduir-se en la pràctica del disseny i la construcció de diferents elements que posteriorment utilitzarien en el joc; senyalitzar diferents espais públics amb rètols i fotografies realitzades per ells mateixos i finalment desenvolupar una olimpíada al carrer. L'objectiu del projecte és reivindicar i impulsar la pràctica de l'esport informal com una activitat privilegiada per a la dinamització i “humanització” de l'espai públic Totes les activitats es van realitzar amb la col·laboració de l’Associació de Joves del Nucli Antic, que treballen de manera continuada a Manresa utilitzant l’esport com a dinàmica integradora. També hi va col·laborar el casal de joves La Kampana.

DESPRES DE LES PARAULES

Lucia Acedo, Paul Galindo, Ophelie Herranz, Carlos Minguez

«Després de les paraules» tracta de com veure la ciutat a través de les històries que hi succeeixen. A partir d'una sèrie de postals enviades als habitants de Calaf, es van realitzar unes accions basades en operacions de retall, canvi d'escala, descontextualització o relocalització, a fi de produir noves percepcions de l’espai.

 

 

El projecte ha combinat l’enviament de postals segons diferents criteris: alguna d’aquestes la varen rebre tots els habitants empadronats a la població, d’altres només aquells el cognom dels quals comença per la lletra «f», d’altres les persones que viuen al número 8 de cada un dels carrers de Calaf, o bé només les persones que es diuen Maria... I així fins a un total de vuit models diferents de postals. Cadascuna de les postals comportava la realització d’una acció diferent en què es convidava a participar segons les diverses pautes establertes. En un cas es demanava la devolució de la postal per incorporar-se en una exposició paral·lela, en un altre es citava a les «Maries» a la Plaça dels Arbres amb la finalitat de compartir un pastís d’aniversari, també es suggeria omplir el carrer de globus de color rosa o s’incitava a buscar un tresor que havia amagat el grup escolta de Calaf... I així fins a un total vuit accions.

Totes les històries despreses de les lectures de les postals tenien temps paral·lels, punts de contacte, direccions sincronitzades, interrupcions, factors amb els quals cada un dels habitants escriu i llegeix la seva història en relació amb la ciutat. El registre de les històries s’exposava en un espai de trobada que estava en contínua transformació i obert a l’intercanvi amb els visitants, els lectors i els escriptors de Calaf. Han col·laborat en el projecte l’IES Alexandre de Riquer, l’Agrupament Escolta Alexandre de Riquer i la Unió Calafina.

OBJECTES D'INTERPRETACIÓ ESPAIAL

Carme Nogueira

Carme Nogueira va plantejar dues estratègies per dialogar amb persones de Calaf: la instal·lació d'un element urbà a la plaça Gran i la realització d'un itinerari col·lectiu per l'antic camí ral. El seu projecte es basa en detectar els punts de discontinuïtat en l’espai i la memòria col·lectiva, així com els antagonismes i contradiccions que romanen ocults a l'espai públic.

L'element urbà era un híbrid entre un banc i una entrada de pàrquing. Es tractava de plantejar una ruptura a l'espai, ja que el lloc que ocupava el moble recordava que habitualment allà hi havia un cotxe. Aquest objecte va permetre mantenir converses amb la gent: algú recordava que a la plaça hi havia hagut una barana, una font, i que no fa tant aquest lloc havia estat el centre comercial, envoltat de botigues. Aquesta petita i efímera interrupció de l'espai habitualment ocupat per cotxes també va permetre parlar del futur, i es va mostrar el desig que un dia pugui recuperar l'activitat i el seu ús deixi d’estar restringit al vianant. L'objecte híbrid banc/entrada de pàrquing va ser un lloc des del qual partir cap a un itinerari per un vell camí, el camí ral. L‘anada col·lectiva per aquest camí des del centre del poble fins a la seva perifèria permetia altres nivells de conversa i reconeixement de l'espai: la transformació del territori, el creixement urbanístic o la discontinuïtat entre l’àmbit rural i l'urbà; així com veure la forma amb què les diferents polítiques que s’apliquen al llarg del temps modelen els llocs. El projecte tracta de les històries o la història narrada per les persones, de la comprensió del passat i l'especulació del futur, de la connexió entre la dimensió espacial i la dimensió temporal. Narracions, mapes, derives i objectes són elements bàsics per què les persones, els habitants, reinterpretin l'espai on habiten. L'última part del projecte és la plasmació de l'experiència en un vídeo.

PLEASED TO MEET YOU

Nicolás Dumit  Estévez

L'experiència desenvolupada per Nicolás Dumit Estévez amb aquest projecte ha consistit en la realització d’una estada de dos mesos a Calaf, amb la finalitat de conèixer i relacionar-se amb el major nombre d'habitants possible. Al llarg d'aquest procés d'interacció l’artista va plantejar formes d’establir dinàmiques de relació entre ell com a visitant i els residents de Calaf, i així va arribar a invertir, amb el transcurs del temps, la seva condició de visitant per convertir-se en un ciutadà més.

 El fet de traspassar el llindar que separa la mirada turística de l'activitat quotidiana, passar de ser estrany a esdevenir local, implica conèixer una sèrie de normes internes i l' intercanvi de coneixement que es deriva de tot procés de relació. Part d’aquest treball ha consistit en provocar una sèrie de trobades amb grups i col·lectius, amb la idea de generar la confiança necessària amb la gent per aconseguir compilar a l’entorn de 1.000 imatges realitzades per l’artista o cedides pels mateixos habitants. A partir d’aquesta experiència s’ha realitzat la publicació Pleased To Meet You. Àlbum de Fotos de Calaf en un format d’àlbum de fotos familiar. Aquest treball constitueix una síntesi que va més enllà de la mera documentació del procés, i és el fruit d'haver articulat una relació vivencial amb la participació de nombroses persones que van acceptar formar part d'aquest projecte col·lectiu.  

ELS MEUS FAMOSOS

Atsuko Arai

«Els Meus Famosos» és un projecte experimental que combina la pedagogia i l’art. El projecte tracta de treure a la llum històries personals, records i vivències a través dels «herois» o personatges que els nois i noies participants han escollit de la seva vida quotidiana.

 

Els Meus Famosos va realitzar diferents activitats creatives amb els alumnes de 5è i 6è de primària de l’Escola Renaixença a l’entorn del concepte de la fama. D’aquesta manera, a partir del dibuix, la maqueta, la fotocomposició i el vídeo es va construir un seguit d’elements visuals a l’entorn d’una persona del seu entorn familiar, la qual esdevenia protagonista d’una portada de revista, d’un monument que s’ubicava en l’espai urbà i d’una entrevista que cada un dels participants va realitzar en un plató de televisió. Es tractava, per tant, de potenciar les virtuts d’una persona pròxima treballant amb els codis visuals que són presents en la nostra societat i que es vinculen amb el tractament que es fa de les persones que són famoses. El programa de televisió es va emetre per capítols a Televisió de Manresa. www.atsukoarai.com