PROYECTO LABERINTO

Colectivo Laberinto. Colombia / Barcelona.

Colectivo Laberinto, format per un grup d’artistes i professionals de les ciències socials originaris de Colòmbia i residents actualment a Barcelona, plantejà el Proyecto Laberinto amb la voluntat de portar a l’espai urbà les diferents veus de la immigració. La proposta es componia de tres parts que es desenvolupaven simultàniament i que eren interdependents: una instal·lació en l’espai públic, un taller dirigit a nens i nenes i una jornada de trobada.

El "Proyecto Laberinto" sorgeix de la reflexió sobre el fet migratori. S’aborda la migració des d’una doble perspectiva: l’emigració i la immigració. Aquests dos moments constituïxen la realitat d’un tema que es troba en el debat públic dels països de la Unió Europea, que queda reflectit en les dues lleis d’estrangeria sorgides en tan sols dos anys a Espanya.

El Projecte Laberint es constituïex com una xarxa. Una malla que deixa també espais buits on l’espectador es converteix en expectant, una sort de vagabund que recorre els intricats camins amb els quals s’enfronten els individus que decideixen un dia abandonar els territoris coneguts i convertir-se en una frontera permeable o impermeable a tot el que està fora dels seus contorns afectius.

TAN A PROP, TANT LLUNY. Imatges d'un recorregut.

Montserrat Cortadellas.

Projecte que l’artista Montserrat Cortadellas va desenvolupar juntament amb l’escola i l’institut de Calaf. Es tractava de l’anàlisi dels elements visuals amb què els alumnes s’enfronten en el seu dia a dia, en un intent de posar consciència sobre aquells signes que usualment passen desapercebuts en el divagar urbà. Després d’una recopilació de material gràfic efectuada pels mateixos alumnes, es procedí a l’anàlisi i, finalment, a la formalització d’un treball, que va anar des de la confecció de murals amb dibuixos a accions de land art, segons el nivell acadèmic dels diferents grups. Tot el material generat es recopilà en una publicació final, [a] prop.

PROJECTE MOLÍ DE CALAF

Lara Almarcegui y Santi Cirugeda

Projecte d’interacció social impulsat pels artistes Lara Almárcergui i Santiago Cirugeda, basat en una especulació a l’entorn dels processos d’informació que romanen ocults a l’àmbit públic. El projecte prengué com a objecte de treball dos temes: el molí monumental per a l’extracció d’aigua que s’havia inaugurat a la vila com a prototip pilot i que fou retirat sense explicacions al cap d’uns anys; i, el rumor sobre la hipotètica existència d’unes mines d’urani a certa proximitat del poble i que serien motiu des elevats índexs de càncer entre la població.

El procés es desenvolupà mitjançant entrevistes entre els habitants i culminà amb una festa en la que s’explicaren els resultats de la recerca a l'entorn dels temes escollits.

LA EXPERIENCIA DE LA APARICIÓN

Patricio Vogel, Marcelo Prado.

El projecte " La experiencia de la aparición" parteix de la relació espai - temps - habitar de Calaf i Barcelona a través de la reflexió dels canvis temporals i materials produïts pel desenvolupament propi de la ciutat. Es reflexiona sobre el centre i la perifèria, així com sobre els processos de zonificació de la ciutat que generen comunitats concretes i activitats específiques.

Mitjançant imatges concretes del paisatge urbà, relats fragmentaris, visions sobre la perifèria, l’articulació de la memòria del lloc, la desarticulació de la ciutat mitjançant la utilització de xifres...; amb tot això es compon un treball visual, narratiu i textual d’interacció entre la identitat, el lloc, la densitat i la comunitat a través d’una xarxa de relacions.

LOVE STORY, Projecte de perfomance a l'espai públic. Calaf / Barcelona.

Mariano Maturana, Maite Ninou.

 Love Story consisteix en una història d’amor contemporània, que és reconstruïda i contada per un performer durant un recorregut per Barcelona o entre Calaf i Barcelona en un autocar de turisme, utilitzant les tècniques de les agències i dels operadors de turisme. Seran històries procedents de personatges reals amb una experiència i una relació amb el context urbà recent, amb la finalitat d’obtenir altra densitat en relació amb la memòria del lloc. Durant el recorregut es mostraran diversos llocs on la història d’amor va ocórrer veritablement. D’aquesta manera el públic realitzarà un viatge íntim per aquells llocs urbans on en general ningú es deté o que aparentment manquen d’història, on transcorre desapareguda la vida urbana quotidiana.

BANQUES DE LA MEMÒRIA.

Oswaldo Macià.

Sota el tema de la memòria col·lectiva, es proposa desenvolupar una cultura oral construïda amb el testimoniatge de veus d’unes cent dones adultes, tractant de reunir els diferents estrats socials i diferents llenguatges, incloent veus procedents d’antigues i de noves onades migratòries. La simfonia fonètica es fonamentarà en aquesta varietat de llenguatges i es configurarà a partir de relats íntims sobre la memòria que es construeix com a lloc comú i com a espai de refugi. La construcció d’aquest treball s’efectuarà amb la col·laboració d’estudiants per al desenvolupament de les entrevistes en centres públics i socials: hospitals, presons, residències d’ancians, etc.

Una part d’aquestes entrevistes es realitzarà a través d’un programa de ràdio. El treball podrà adquirir diferents formats: des de programa de ràdio fins a la construcció d’una pàgina web, així com l’edició d’un CD d’àudio que podrà situar-se en diferents espais públics físics.

AIXÒ SEMBLA EL MERCAT DE CALAF

Annamaria Ferrero, Massimo di Nonno.

La línia d’actuació artística en que es basa aquest treball parteix de considerar l’art com un instrument per a confrontar una realitat diversa i per a crear microambients relacionant entre si, les persones i els llocs que contextualitzen els seus projectes. Una labor basada en la contaminació entre l’art i altres disciplines, com l’antropologia, la història, la sociologia, l’urbanisme; lluny de l'autoreferencialitat i la construcció d’un món tancat i autònom propi d’una tradició artística coexistent .

El desenvolupament d’un treball de camp inicial és indispensable per a focalitzar la  relació concreta entre la comunitat i la proposta d’un projecte concret d’actuació en l’espai públic, considerant que el procés creatiu és un procés llarg en el qual el temps és un element fonamental per a penetrar en el context.